Actini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Actini
89Ac
RadiActiniTori
La

Ac

(Uqu)
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Actini, Ac, 89
Categoria d'elements Actínids
(de vegades és considerat dels metalls de transició)
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (227)
Configuració electrònica [Rn] 6d1 7s2
2, 8, 18, 32, 18, 9, 2
Configuració electrònica de Actini
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
10 g·cm−3
Punt de fusió (circa) 1.323 K, 1.050 °C
Punt d'ebullició 3.471 K, 3.198 °C
Entalpia de fusió 14 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 400 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,2 J·mol−1·K−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3
(òxid neutre)
Electronegativitat 1,1 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 499 kJ·mol−1
2a: 1.170 kJ·mol−1
Radi covalent 215 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Actini té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Sense dades
Conductivitat tèrmica 12 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-34-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'actini
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
225Ac traça 10 d α 5,935 221Fr
226Ac sin 29,37 h β 1,117 226Th
ε 0,640 226Ra
α 5,536 222Fr
227Ac traça 21,772 a β 0,045 227Th
α 5,042 223Fr

L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89. És una de les terres rares i dóna nom a una de la sèries, la dels actínids.

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

És un element metàl·lic, radioactiu de color platejat. A causa de la seva intensa radioactivitat brilla en la foscor amb una llum blavosa. L'isòtop Ac-227 que es troba, només en traces, en els minerals d'urani, és un emissor de partícules α i β amb un període de semidesintegració de 21,773 anys. Una tona de mineral d'urani conté prop de 0,1 g d'actini. El seu comportament químic és molt semblant al de la resta de les terres rarament i particularment al del lantà.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La seva radioactivitat és de l'ordre de 150 vegades la del radi, fent-lo útil com a font de neutrons; al marge d'això, no té aplicacions industrials significatives. L'Ac-225 s'empra en medicina en la producció de Bi-213 per a radioteràpia.

Història[modifica | modifica el codi]

L'actini (del grec aktís, aktînos, raig lluminós), va ser descobert el 1899 pel químic francès André Louis Debierne que el va obtindre de la pechblenda. El 1902 va ser descobert, de forma independent, per Friedrich Otto Giesel.

Abundància i obtenció[modifica | modifica el codi]

Es troben traces d'actini (Ac-227) en minerals d'urani, però comunament s'obtenen petites quantitats (de l'orde de mil·ligrams) bombardejant Ra-226 amb neutrons en un reactor nuclear. El metall s'obté per mitjà de la reducció del fluorur d'actini amb vapor de liti a 1100-1300 °C.

Isòtops[modifica | modifica el codi]

L'isòtop radioactiu Ac-227 és l'únic que es troba en la naturalesa i és el més estable de la trentena d'isòtops identificats amb un període de semidesintegració de 21,773 anys, seguit de l'Ac-225 (10 dies) i Ac-226 (29,37 hores). La resta d'isòtops tenen períodes de semidesintegració inferiors a les 10 hores i la majoria d'ells menors d'un minut. L'Ac-228, de la sèrie del Th-232 es coneix com a mesotori 2.

L'Ac-227 aconseguix l'equilibri amb els seus productes de desintegració transcorreguts 185 dies, desintegrant-se posteriorment d'acord amb una període de semidesintegració de 21,773 anys.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

L'Ac-227 és extremament radioactiu i tenint en compte els seus potencials efectes sobre la salut, és tan perillós com el plutoni. La ingesta, inclús en petites quantitats, pot causar danys molt greus.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]