Livermori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Livermori
116Lv
ununpentilivermoriununsepti
Po

Lv

(Usn)
Aspecte
Propietats generals
Nom, símbol, nombre livermori, Lv, 116
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall del bloc p¡)
Grup, període, bloc 167, p
Pes atòmic estàndard [293]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p4 (predit[1])
2, 8, 18, 32, 32, 18, 6(predit)
Configuració electrònica de livermori
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[1][2])
Densitat
(prop de la t. a.)
12,9 g·cm−3(predit[1])
Punt de fusió 637–780 K, 364–507 °C((extrapolat)[2])
Punt d'ebullició 1.035–1.135 K, 762–862 °C((extrapolat)[2])
Entalpia de fusió 7,61 kJ·mol−1((extrapolat)[2])
Entalpia de vaporització 42 kJ·mol−1 (predit[3])
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −2,[4] +2, +4
(predit[1][3])
Energies d'ionització
(més)
1a: 723,6 kJ·mol−1 (predit[1])
2a: 1.331,5 kJ·mol−1 (predit[3])
3a: 2.846,3 kJ·mol−1 (predit[3])
Radi atòmic 183 pm(predit[3])
Radi covalent 162–166 pm
(extrapolat)[2]
Miscel·lània
Nombre CAS 54100-71-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del livermori
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
293Lv sin 61 ms α 10,54 289Fl
292Lv sin 18 ms α 10,66 288Fl
291Lv sin 18 ms α 10,74 287Fl
290Lv sin 7,1 ms α 10,84 286Fl

El livermori (anteriorment anomenat ununhexi, Uuh) és el nom de l'element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116. El seu nom ve donat en honor al Laboratori Nacional Lawrence Livermore (Lawrence Livermore National Laboratory), a Livermore, Califòrnia.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Al 1999, investigadors del Laboratori Nacional Lawrence Livermore van anunciar el descobriment de l'element 116, en un article publicat en una revista dels EUA anomenada Physical Review Letters. Expliquen que ho van fer quan es va observar el decaïment-α d'un àtom de major nombre atòmic. L'any següent van publicar la seva retracció després de veure que no eren capaços de tornar a fer l'experiment. Al juny del 2002, el director del laboratori va anunciar que les dades de l'experiment havien estat falsejats pel seu autor principal Victor Ninov.

Al juny del 2000, l'Institut Conjunt per a la Investigació Nuclear, a la ciutat de Dubna, va realitzar estudis pels quals es va descriure el decaïment-α de l'isòtop 292Uuh que es va produir en la reacció de fusió d'un nucli de 248Cm al ser bombardejat amb ions de 48Ca accelerats per un ciclotró, com a producte secundari es van obtenir 4 neutrons. Té una vida mitjana de prop de 6 mil·lisegons (0,006 segons). Després d'això té un decaïment-α en 288Fl seguit de dos més consecutius en altres àtoms de menor nombre atòmic per més tard tenir una fissió espontània.

Nous experiments es van fer entre finals de 2000 i a l'inici de 2001, però aquests van fallar a crear un nou àtom.

Al 2 de maig de 2001, el mateix institut va informar sobre la síntesi d'un segon àtom en la seva quarta ronda d'estudis, i que les propietats van confirmar una regió de l'estabilitat "augmentada", encara que són acreditats de gran qualitat, la confirmació de aquests resultats estàn encara pendents per manca d'estudis, entre ells un estudi amb raigs X que provi la connexió entre les reaccions i descendents.

A l'octubre de 2006 es va anunciar que, en tres ocasions, bombardejant àtoms de 249Cf amb ions de 48Ca produïen ununocti (element 118), que posteriorment dequeia a ununhexi en temps de mil·lisegons.[6] Confirmant això, la síntesi de l'element 116 haurà estat demostrada definitivament.

La reacció que crea el livermori és:

\,^{248}_{96}\mathrm{Cm} + \,^{48}_{20}\mathrm{Ca} \, \to \,^{292}_{116}\mathrm{Lv} + 4 \; ^1_0\mathrm{n} \;

Decau en 47 mil·lisegons a un isòtop prèviament identificat l'element 114,Fl

\,^{292}_{116}\mathrm{Lv} \to \,^{288}_{114}\mathrm{Fl} \, + \,^{4}_{2}\mathrm{He} \;

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Per la seva inestabilitat, vida mitjana tan reduïda i dificultat d'obtenció, són nul·les les aplicacions industrials, comercials o propagandístiques d'aquest element superpesat, i la seva aplicació es relega només a la investigació científica.

El nom definitiu del Livermori[modifica | modifica el codi]

Ununhexi era el seu nom temporal IUPAC. Alguns científics del Joint Institute for Nuclear Research van proposar per a aquest element el nom de "Flyorovium" (Fl), en honor a GN Flyorov, director del grup que va sintetitzar els elements del 102 al 110.

El 8 de desembre de 2011, la divisió de Química Inorgànica de la IUPAC va confirmar el nom i símbol d'aquest element a la vegada que el nom i símbol del Ununquandi, ara anomenat Flerovi (Fl). El nom definifiu decidit va ser Livermori (Lv), en honor al Laboratori Nacional de la ciutat de Livermore, Califòrnia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia. «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., vol. 85, 1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fricke, Burkhard. «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
  4. Thayer, John S. Chemistry of heavier main group elements, 2010, p. 83. DOI 10.1007/9781402099755_2. 
  5. «Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica» (en castellà). europapress.es, 1 de desembre de 2011. [Consulta: 27 maig 2014].
  6. Oganessian, Yu. Ts.. «Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the 249Cf and 245Cm+48Ca fusion reactions». Falta indicar la publicació, 74, 2006, pàg. 044602. DOI: 10.1103/PhysRevC.74.044602.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]