Tecneci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tecneci
43Tc
molibdètecneciruteni
Mn

Tc

Re
Aspecte
Gris metàl·lic brillant
250px
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Tecneci, Tc, 43
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 75, d
Pes atòmic estàndard 98(0)
Configuració electrònica [Kr] 4d5 5s2
2, 8, 18, 13, 2
Configuració electrònica de Tecneci
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
11 g·cm−3
Punt de fusió 2.430 K, 2.157 °C
Punt d'ebullició 4.538 K, 4.265 °C
Entalpia de fusió 33,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 585,2 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 24,27 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor extrapolat
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.727 2.998 3.324 3.726 4.234 4.894
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 7, 6, 5, 4, 3[1], 2, 1[2], -1, -3
(òxid àcid fort)
Electronegativitat 1,9 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 702 kJ·mol−1
2a: 1.470 kJ·mol−1
3a: 2.850 kJ·mol−1
Radi atòmic 136 pm
Radi covalent 147±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Tecneci té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic
Conductivitat tèrmica 50,6 W·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 16.200 m·s−1
Nombre CAS 7440-26-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tecneci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
95mTc sin 61 d ε - 95Mo
γ 0,204
0,582

0,835
-
IT 0,0389 (e) 95Tc
96Tc sin 4,3 d ε - 96Mo
γ 0,778. 0,849.
0,812
-
97Tc sin 2,6×106 a ε - 97Mo
97mTc sin 91 d IT 0,965 (e) 97Tc
98Tc sin 4,2×106 a β 0,4 98Ru
γ 0,745. 0,652 -
99Tc traça 2,111×105 a β 0,294 99Ru
99mTc sin 6,01 h IT 0,142
0,002
99Tc
γ 0,140 -

El tecneci (del grec, tekhnetos, artificial)[3] és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements. Se simbolitza com Tc. Es tracta d'un metall de transició, gris platejat, radioactiu, que només s'ha trobat en molt petites quantitats en la naturalesa (en un principi es va pensar que no existia en la naturalesa) i que s'obté de forma sintètica. La principal aplicació és en medicina, en tècniques de diagnosi.

No té isòtops estables i, per tant, és molt estrany de trobar-lo en la naturalesa. Els estats d'oxidació més freqüents que té són +4, +5, +6 i +7. El tecneci és un metall gris platejat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit. Sota condicions oxidants s'obté tecneci (VII) com a pertecnectat, TcO4-, que és, igual que el ReO4-, molt menys oxidant que el permanganat, MnO4-. La química del tecneci és semblant a la del reni, mentre que la d'aquests dos es diferencia prou de la del manganès. El tecneci es dissol en aigua règia (mescla de HNO3 i HCl), àcid nítric (HNO3) i àcid sulfúric concentrat (H2SO4), però no és soluble en àcid clorhídric (HCl). Aquest element inhibeix molt bé la corrosió en l'acer, i és un excel·lent superconductor a temperatures per sota dels 11 K.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El tecneci té moltes aplicacions potencials, com en el cas dels acers -als quals protegiria de la corrosió-, però a causa dels problemes de produir-lo (en reactors nuclears), aquestes aplicacions són molt limitades.

En medicina s'empren compostos amb l'isòtop 99mTc com radiofàrmacs (o radiotraçadors). Aquest isòtop s'obté per mitjà de generadors de 99Mo/99mTc, amb un període de semidesintegració de 6 hores; un temps adequat perquè s'acumuli en l'òrgan que es vol estudiar i, d'altra banda, no perduri gaire temps en l'organisme. També és un emissor gamma, amb una energia d'uns 140 KeV, per la qual cosa pot ser detectat per mitjà d'un comptador de centelleig, la qual cosa permet d'interpretar la imatge obtinguda.

Es preparen diferents compostos, per reducció de pertecnectats juntament amb altres molècules, segons quin sigui l'òrgan que es vulgui estudiar. Per exemple, amb bifosfonats, aquests compostos s'acumulen en els teixits ossis, mentre que si s'utilitzen pertecnectats directament, aquests s'acumulen en la glàndula tiroide.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de tecneci procedix del grec tecnetos, que significa "artificial". Va ser descobert per Carlo Perrier i Emilio Segre a Sicília el 1937, en una mostra de molibdè, enviada per Ernest Lawrence, que havia estat bombardejada amb nuclis de deuteri (deuterons) en un ciclotró a Berkeley. El tecneci va ser el primer element que fou produït artificialment.

Dmitri Mendeleyev va predir les propietats del Tecneci abans que fos descobert

Dmitri Mendeleyev va predir que a la taula periòdica hi faltava un element que havia de ser semblant al manganès i el va denominar ekamanganès. El 1925, quan es va descobrir el reni, es va creure que també s'havia trobat l'element de nombre atòmic 43, i se li va donar el nom de masuri, però es va comprovar que no era cert. El desenvolupament de l'energia nuclear a mitjans del segle XX va permetre de generar les primeres mostres d'aquest element per mitjà de reaccions nuclears.

Abundància i obtenció[modifica | modifica el codi]

Una vegada que es va poder aconseguir en quantitats macroscòpiques, se'n van poder determinar les propietats químiques i físiques, i es va descobrir que es troba de forma natural en l'Univers. Algunes estrelles gegants roges presenten una línia d'emissió en l'espectre electromagnètic corresponent a la presència de tecneci; aquest descobriment ha portat a noves teories sobre la producció d'elements pesants en els estels.

Des que va ser descobert s'han fet nombroses recerques en materials terrestres procedents de fonts naturals. El 1962, el 99Tc es va aïllar i es va identificar pechblenda procedent d'Àfrica, en molt petites quantitats, com a producte de la fissió espontània del 99Mo. Aquest descobriment va ser fet per B.T. Kenna i P.K. Kuroda.

El 99Tc s'obté com a residu dels reactors nuclears, i se separa de la resta de productes de la fissió nuclear.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

No és habitual de trobar-se amb compostos que continguin aquest element, ja que es molt rar en la naturalesa. Tots els isòtops de tecneci són radioactius i per tant tòxics. El tecneci no té cap funció biològica.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Technetium: technetium(III) iodide compound data». OpenMOPAC.net. [Consulta: 2007-12-10].
  2. «Technetium: technetium(I) fluoride compound data». OpenMOPAC.net. [Consulta: 2007-12-10].
  3. 1001 dades sobre la ciència. Superencilopèdia de butxaca. Editorial Molino.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]