Dmitri Mendeléiev

De Viquipèdia

Retrat de Dmitri Mendeléiev per Ilià Repin.

Dmitri Mendeléiev (Дми́трий Ива́нович Менделе́ев, Dmitri Ivanovitx Mendeleiev escoltar-ho (?)) (8 de febrer del 1834 a Tobolsk – 2 de febrer del 1907 a Sant Petersburg), va ser un químic i inventor rus. Se l'atorga el mèrit de ser el principal creador de la primera versió de la taula periòdica dels elements químics. Al contrari que altres contribuïdors a la taula, Mendeléiev va predir les propietats dels elements que encara estaven per descobrir.

Sobre les bases de l'anàlisi espectral establert per Bunsen i Kirchoff, es va ocupar de problemes físics i químics relacionats amb l'espectre d'emissió dels elements. Va realitzar les determinacions de volums específics i analitzar les condicions de liqüefacció dels gasos, així com també l'origen dels petrolis. La seva recerca principal va ser la que va donar origen a l'enunciació de la llei periòdica dels element s, base del sistema periòdic que porta el seu nom. En 1869 va publicar el seu llibre Principis de la química, en el que desenvolupava la teoria de la taula periòdica dels elements.

[edita] Biografia

Fotografia de Mendeléiev

Va néixer al poble de Verhnie Aremzyani (Верхние Аремзяны), prop de Tobolsk (Тобо́льск), a l'actual província de Tiumèn de Sibèria. Es pensa que era el menor de 14 germans, tot i que no hi ha acord sobre aquesta dada que difereix segons les fonts; l'historiador Michael Gordin afirma que era el 13 dels germans.^[1] Als 13 anys, després de la mort del pare i la destrucció de la factoria de la seva mare pel foc, Mendeléiev va anar a l'institut de Tobolsk.

El 1849, la família, ara pobre, es va desplaçar a Sant Petersburg on a partir del 1850 Mendeléiev va anar a la Universitat Estatal (Санкт-Петербургский государственный университет). Després de la graduació va caure malalt i va ser diagnosticat de tuberculosi, el que va provocar la seva marxa el 1855 a la península de Crimea al nord de la Mar Negra. Durant la seva estada va exercir de mestre de ciències la l'institut de Simferopol. En recuperar la salut va retornar a Sant Petersburg el 1857.

Entre el 1859 i el 1861 va treballar sobre la capil·laritat dels líquids i en espectrometria a Heidelberg (Baden-Wurtemberg). A finals del 1861 va escriure el seu primer llibre sobre espectrometria que va ser molt reconegut. El 1862 es va casar i l'any següent va esdevenir professor de química de l'Institut Estatal de Tecnologia i de la Universitat Estatal de Sant Petersburg. El 1965 obté el doctorat amb una dissertació sobre les combinacions de l'aigua amb l'alcohol. El 1867 és professor titular i vers el 1871 ha convertit Sant Pertersburg en un centre internacionalment reconegut de la recerca química. El 1876 s'obsessiona amb Anna Ivanova Popova, el 1882 es divorcia i es casa amb ella, però a ulls de l'Església Ortodoxa Russa és un bígam atès que requeria 7 anys del divorci per permetre un nou casament. Aquest afer va contribuir a que no fos admès a l'Acadèmia de les Ciències malgrat el seu prestigi internacional.

Essent reconegut al llarg d'Europa el 17 d'agost del 1890 va dimitir del seu càrrec a la Universitat de Sant Petersburg. El 1893 es va presentar al càrrec de director de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures.

El 1905 esdevé membre de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Medalla Copley de la Royal Society de Londres. Mendeléiev mor el 1907 a Sant Petersburg als 72 anys a causa de la grip. El nom de Mendeléiev ha estat donat en honor seu a un cràter a la Lluna, i a un element químic sintètic radioactiu, el mendelevi.

[edita] La taula periòdica

Article principal: Taula periòdica

El gran èxit de Mendeleyev, la taula periòdica i la predicció de elements no descoberts encara en 1891

Va ser el primer científic capaç de posar en ordre tota aquesta selva de masses atòmiques i valències, i com a tal mereix un lloc destacat en l'olimp de la química. Tanmateix, com en tantes altres àrees del saber.

Mendeléiev estava tan convençut que existia una llei periòdica, que els elements similars es repetien amb un cert ordre, que quan les propietats d'un element no estaven d'acord amb el seu emplaçament (classificats segons les seves masses atòmiques), n'alterava l'ordre a la brava, estimant que les propietats químiques eren més importants que la massa. El futur acabaria donant-li la raó.

Mendeléiev va ser confiar a cegues en la teoria més que en el mètode científic. Cada vegada que es quedava sense trobar una forma efectiva de cobrir els espais buits, no dubtava a deixar caselles blanques a la taula i a proclamar que els elements que hi faltaven no trigarien a descobrir-se. Fins i tot va anar més lluny: per a tres dels blancs va oferir una descripció dels futurs elements i els va anomenar eka-alumini, eka-silici i eka-bor. Mendeléiev va poder assistir al triomf del seu sistema perquè, encara estant amb vida, es van descobrir els tres previstos, que van ser batejats oficialment com a gal·li, escandi i germani.

El 1869,^[2] Mendeléiev va publicar el que es considera la primera taula periòdica. Havia ordenat els elements seguint la seva massa atòmica. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic.

Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. La taula periòdica actual manté l'estructura proposada per Mendeléiev, però canviant files per columnes.

Paral·lelament, el 1870,^[3] el químic alemany Lothar Meyer, estudiava els elements de forma gràfica, representant el volum de cada àtom en funció del seu pes, obtenint una gràfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei periòdica, però va arribar un any massa tard.

També va estudiar els orígens del petroli i va arribar a la conclusió que els hidrocarburs es formen en les profunditats de la terra: "El fet capital a tenir en compte és que el petroli va néixer a les profunditats de la terra, i el que hem de fer és només cercar el seu origen".^[4]

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Gordin, Michael. A Well-Ordered Thing: Dmitrii Mendeleev and the Shadow of the Periodic Table. Nova York: Basic Books, 2004. ISBN 0-465-02775-X. 
• Mendeléiev, Dmitry Ivanovitx; Jensen, William B.. Mendeleev on the Periodic Law: Selected Writings, 1869 - 1905. Mineola (Nova York): Dover, 2005. ISBN 0-486-44571-2. 
• Strathern, Paul. Mendeleyev's Dream: The Quest For the Elements. Nova York: St. Martins Press, 2001. 
• Scerri, Eric. The Periodic Table: Its Story and Its Significance. Nova York: Oxford University Press, 2007. ISBN 0-312-26204-3. 
• Mendeléiev, Dmitri Ivanovitx. Principles of Chemistry. Nova York: Collier, 1901. 

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dmitri Mendeléiev

• Roger Rumppe; Michael E. Sixtus. "Ich bin Mendelejeff" (anglès)
• Taula periòdica original (anglès)
• Primer esborrany de Mendeléiev de la taula periòdica
• Dmitri Ivanovich Mendeleev. Article a h2g2. (anglès)
• "Qui era Dmitri Mendeleev?" a Chemistry.co.nz (anglès)

...