Nicolau I de Rússia
| Nicolai Pavlovitx Romanov | ||
|
|
||
|---|---|---|
| Precedit per | Alexandre I | |
| Succeït per | Alexandre II de Rússia | |
| Coronació | 3 de setembre de 1826 (com a tsar) | |
|
|
||
| Naixement | 6 de juliol de 1796 | |
| Gàtxina (Imperi Rus) | ||
| Defunció | 2 de març de 1856 | |
| Sant Petersburg (Imperi Rus) | ||
| Consort | Carlota de Prússia | |
| Dinastia | Romànov | |
| Pare | Pau I | |
| Mare | Sofia de Württemberg | |
Nicolau I de Rússia (Gàtxina, Sant Petersburg, 1796 - St. Petersburg, 1855) fou tsar de Rússia (1825 - 1855 de la dinastia dels Romanov. Descendents seus són el rei Constantí II de Grècia, el rei Carles XVI Gustau de Suècia, el rei Miquel I de Romania, el príncep Felip de Grècia, la reina Sofia d'Espanya o el duc de Kent.
[modifica] Infància
Fill del tsar Pau I de Rússia i de la princesa Sofia de Württemberg, era nét per línia paterna de la tsarina Caterina II de Rússia i oficialment del seu marit el tsar Pere III de Rússia tot i que la rumorologia afirma que el seu avi era l'amant de la tsarina, Sergi Saltykov. Per línia materna, era nét del duc sobirà Frederic II de Württemberg i de la princesa Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt.
[modifica] Matrimoni i descendència
Es casà amb la princesa Carlota de Prússia, nascuda l'any 1798 a Berlín i morta l'any 1860 a Tsàrskoie Seló. Era filla del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la mítica princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz. Essent néta del rei Frederic Guillem II de Prússia i de Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt per part de pare, mentre per part de mare ho era del príncep Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella que s'instal·là a Rússia tingué set fills:
- SM el tsar Alexandre II de Rússia nat a Moscou l'any 1818 i mort a Sant Petersburg el 1881. Es casà amb la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. I en segones núpcies amb la princesa Caterina Dolgoruki.
- SAI la gran duquessa Maria de Rússia nascuda el 1819 a Pavlovsk i morta el 1876 a Sant Petersburg. Es casà amb el duc Maximilià de Beauharnais.
- SAI la gran duquessa Olga de Rússia nascuda el 1822 a Sant Petersburg i morta el 1892 a Friederichshafen. Es casà amb el rei Carles I de Württemberg.
- SAI la gran duquessa Alexandra de Rússia nascuda el 1825 a Sant Petersburg i morta el 1844 a Tsàrskoie Seló.
- SAI el gran duc Constantí de Rússia nascut el 1827 a Sant Petersburg i mort a Pavlovsk el 1892. Es casà amb la princesa Alexandra de Saxònia-Altenburg.
- SAI el gran duc Nicolau de Rússia nascut el 1831 a Tsàrskoie Seló i mort el 1891 a Crimea. Es casà amb la princesa Alexandra d'Oldenburg.
- SAI el gran duc Miquel de Rússia nascut el 1832 a Sant Petersburg i mort el 1909 a Canes. Es casà amb la princesa Cecília de Baden.
[modifica] Tsar de Rússia
Arribà al tron l'any 1825 al succeir el seu germà, el tsar Alexandre I de Rússia mort sense descendència. Des del mateix moment que accedí al tron hagué de fer front a la Revolta dels Decabristes, el 1825, moguda per les societats secretes. Per tal de superar aquest moment decidí buscar suport en la burocràcia; bastí la policia secreta, les bases de l'Estat modern a Rússia i el codi de l'Imperi que fou vigent fins el 1917.
Referent a la seva política exterior, reforçà els vincles amb l'Imperi austríac i amb el Regne de Prússia a través de la constituïda Santa Aliança. Participà en nombroses intervencions exteriors per tal de defensar els valors i règims imperants, destaca la intervenció que féu a Hongria per socórrer a l'Emperador Francesc Josep I d'Àustria de la revolta nacionalista hongaresa en el context de les revolucions nacionals de 1848.
Continuà amb la política expansionista típicament tsarista a costa de l'Imperi otomà. Aquesta ocupació acabà sobtadament amb la derrota russa a la Guerra de Crimea de l'any 1855 - 1856. La voluntat d'ampliació de Rússia es devia als creixents sentiments paneslavistes, a les ànsies imperialistes, i al voluntat messianista (la Santa Rússia) de la població i el govern rus. Aquests afanys feren que el Regne Unit i França socorreguessin l'Imperi otomà provocant la derrota russa a la Guerra de Crimea denotant la debilitat de l'exèrcit rus.
L'any 1830 - 1831 Nicolau I manà a l'exèrcit rus a aixafar la revolta nacionalista polonesa, consolidant l'ocupació russa i anihilant la voluntat nacional polonesa. També reprimí duríssimament les revoltes dels mugics.
Econòmicament inicià tímidament la industrialització de Rússia creant el primer ferrocarril i diverses iniciatives empresarials. També intentà millorar la situació de la servitud a Rússia. Dos fets que l'allunyen o desmitifiques la imatge de revolucionari extrem que se'n té.
| Precedit per: Alexandre I |
Emperador de Rússia 1825–1855 |
Succeït per: Alexandre II |