Alexandre II de Rússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandre Nicolaevitx Romanov
Alexandre II de Rússia

Escut de l'Imperi Rus
Emperador i tsar de totes les Rússies
Precedit per Nicolau I
Succeït per Alexandre III de Rússia
Coronació 2 de març de 1855 (com a tsar)

Naixement 29 d'abril de 1818
Moscou (Imperi Rus)
Defunció 13 de març de 1881
Sant Petersburg (Imperi Rus)
Consort Maria de Hessen-Darmstadt
Dinastia Romànov
Pare Nicolau I
Mare Carlota de Prússia


Alexandre II de Rússia (Moscou 1818 - Sant Petersburg 1881). Tsar de l'Imperi rus (1855 - 1881). Passà a la història com el més important reformador de la societat russa durant el període tsarista que a diferència de les realitzades pels seus antecessors i successors tingueren una importància transcendental. Descendents d'Alexandre II de Rússia són el rei Miquel I de Romania, la cap de la casa imperial russa Maria de Rússia o el duc de Kent Eduard del Regne Unit.

Infància[modifica | modifica el codi]

El gran duc i després tsar Alexandre II nasqué al Kremlin de Moscou, essent l'últim tsar que naixia a la ciutat santa de Rússia. Era el primer fill mascle del tsar Nicolau I de Rússia i de la princesa Carlota de Prússia. Era per tant nét, per línia paterna, del tsar Pau I de Rússia i de la princesa Sofia de Württemberg, i per línia materna del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la mítica princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz.

D'infant donà poques mostres de la seva futura capacitat política. Creixé en un ambient de repressió cultural i intel·lectual en el qual la censura era més present que mai i la crítica a les autoritats un delicte polític de primer ordre. Malgrat que el seu pare l'induí a la carrera militar ell no hi mostrà cap interès i es dedicà a l'estudi de llengües europees i en la pràctica de l'equitació.

Casament i descendència[modifica | modifica el codi]

Alexandre II de Rússia i la seva dona, l'emperatriu Maria, amb el seu fill, el futur tsar Alexander III

El 16 d'abril de 1841 es casà a Sant Petersburg amb la princesa Maria de Hessen-Darmstadt que era filla del del duc sobirà Lluís II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. La princesa de Hessen adoptà el nom de Maria Alexandrovna.

La parella instal·lada a Sant Petersburg tingué sis fills i dues filles:

  • SAI la gran duquessa Alexandra de Rússia (1842 - 1849).

A la mort de la seva esposa l'any 1880 es casà amb qui havia estat la seva amant de joventut i durant tot el seu matrimoni, la princesa russa Caterina Dolgoruki i tingueren tres fills:

  • Jordi Romanov Yurievski (1872 - 1913) casat amb la comtessa Alexandra Zarnekau.
  • Olga Romanov Yurievski (1873 - 1925) casada amb el comte Jordi von Marenberg.
  • Boris Romanov Yurievski (1876 - 1876).
  • Caterina Romanov Yurievski (1878 - 1956) casada en primeres núpcies amb el príncep Alexandre V. Bariatinsky i en segones núpcies amb el príncep Sergi Obolensky del qual es divorcià.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Alexandre es convertí en tsar l'any 1855 en substitució del seu pare un cop aquest morí. El primer any del seu regnat el destinà a finiquitar la Guerra de Crimea iniciada pel seu pare el tsar Nicolau I de Rússia. Després de la derrota de Sebastòpol, les negociacions per la pau foren liderades pel canceller, el Príncep Gorchakov.

Després de les negociacions, començà un període de radicals reformes. Afortunadament per Rússia, aquestes reformes arribaven en un moment en què el tsar era una persona capaç de liderar les reformes sense tremolar i amb la voluntat de portar-les a terme i que a la vegada no es deixaria endur en vanes utopies.

Malgrat tot, durant el regnat d'Alexandre II, el creixement de partits radicals i revolucionaris d'esquerres fou increïble. Aparegueren els nihilistes russos, l'anarquisme rus i finalment el comunisme de caràcter marxista. Des de 1855, però, ell aparegué com un liberal moderat a Rússia tot i que sofrí nombrosos atemptats: 1866, 1873, 1880 i 1881. Aquest últim acabaria amb la seva vida.

L'emancipació dels serfs[modifica | modifica el codi]

A diferència del seu pare, que tenia un clar esperit de l'Antic Règim induït pels valors de la Santa Aliança i del conservadorisme de caràcter autocràtic, les idees liberals d'Alexandre dominaren el seu mandat.

Inicià reformes de caràcter econòmic que permeteren l'aparició d'una insípida classe petit burgesa vinculada amb la industrialització. Impulsà de forma primordial el ferrocarril. El desenvolupament econòmic, però, es veia frenat per l'existència de la servitud.

L'any 1860 s'inicià el projecte per desactivar la servitud. El governador polonès per les províncies lituanes de l'Imperi envià una carta al Tsar perquè aquest li permetés d'establir un comitè de propietaris per acabar amb la servitud. Aquest primer pas fou aprofitat pel Tsar i envià una carta a tots els governadors elevant la voluntat del governador de Lituània i expressant el desig que els altres també portessin a terme un gest tan patriòtic. Els altres governadors de la Rússia europea seguiren el pas del governador de Lituània.

Malgrat tot, l'emancipació no acabaria amb l'ucàs imperial sinó que afectava importants problemes paral·lels. Les solucions passaven per si convertir els serfs en agricultors depenents econòmicament i laboralment dels propietaris de la terra o si els serfs es convertirien en una classe autònoma com a propietaris de terres comunals. La solució adoptada fou l'última.

El 19 de febrer de 1861, el tsar firma la llei d'emancipació que acabà definitivament amb la servitud a Rússia.[1][2]

Altres reformes[modifica | modifica el codi]

El tsar Alexandre II de Rússia portà a terme altres reformes importants com la reorganització de la marina i de l'exèrcit l'any 1874, una nova organització judicial basada en el model francès (1864), un nou codi penal (1864) i una nova organització local i rural també l'any 1864. Formulà una llei de grans ciutats, a les quals atorgà una mínima autonomia fiscal i creà una policia rural a càrrec del Ministeri de l'Interior.

Eliminació dels moviments nacionals[modifica | modifica el codi]

Al principi del seu regnat, el Tsar manifestà la voluntat de 'No als somnis' referent als moviment nacionals de Polònia, dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) i de la Rússia blanca (Ucraïna i Bielorússia).

L'any 1863-1864 reprimí durament la revolta polonesa, però a canvi d'això hagué de donar suport a la unificació alemanya sota la batuta de Prússia (Vint anys després, l'imperi Alemany seria el principal enemic de Rússia al continent europeu.). La repressió polonesa fou brutal: morts, deportacions a Sibèria i l'aplicació de la llei marcial, que s'estengué a Lituània. Les llengües nadiues fores prohibides completament inclús en la seva forma oral.

Assassinat[modifica | modifica el codi]

El tsar patí quatre intents d'assassinat:

  • El 4 de juny de 1866, l'atemptat fou produït per Dimitri Karalozov. El tsar s'escapà pels pèls, i per commemorar el que ell anomenà els fets del 4 de juny de 1866 ordenà la construcció d'una nova porta per la ciutat de Sant Petersburg. Aquesta fou encarregada al guanyador d'un concurs, Víctor Hartmann. El disseny va ser molt ben rebut però mai es construí.
  • El 20 d'abril de 1879, el segon atemptat tingué lloc a la Plaça de la Guàrdia quan el tsar caminava tranquil·lament i va veure la cara de l'exestudiant Alexander Soloviev de trenta-tres anys. Soloviev, que tenia un revòlver a les mans, va disparar cinc vegades fallant totes elles.
  • L'organització terrorista 'El poble guanyarà', que pretenia una revolució social, va col·locar una bomba al ferrocarril que havia de portar el Tsar de Livadia a Moscou. L'operació que tingué lloc l'any 1879 no tingué èxit. L'any següent, el 1880, ho intentaren de nou, introduint-se a l'habitació de sopar del Palau d'Hivern del Tsar a Sant Petersburg. La bomba que havien col·locat no va afectar ni el palau ni el Tsar, malgrat que va destrossar els terres de l'habitació.


Precedit per:
Nicolau I
Escut de l'Imperi Rus
Emperador de Rússia

18551881
Succeït per:
Alexandre III


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Alexandre Abaza, un conseller dels governs d'Alexandre i ministre d'Hisenda.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moss, Walter. A History of Russia. vol.2 since 1955 (en anglès). Anthem Press, 2005, p.26. ISBN 0857287397. 
  2. MATA, Jordi. «Els Romanov i la Rússia imperial». Sàpiens [Barcelona], núm. 135 (octubre 2013), p. 48-54. ISSN 1695-2014
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre II de Rússia