Alexandre III de Rússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandre Aleksandrovitx Romanov
Alexandre III de Rússia

Escut de l'Imperi Rus
Emperador i tsar de totes les Rússies
Precedit per Alexandre II de Rússia
Succeït per Nicolau II de Rússia
Coronació 3 de març de 1881 (com a tsar)

Naixement 10 de març de 1845
Sant Petersburg (Imperi Rus)
Defunció 1 de novembre de 1894
Livadiya, Crimea
Consort Dagmar de Dinamarca
Dinastia Romànov
Pare Alexandre II de Rússia
Mare Maria de Hessen-Darmstadt


Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg 1845 - Livadiya, Crimea 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.

Naixement i educació[modifica | modifica el codi]

Segon fill mascle del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, nasqué a Sant Petersburg el 10 de març de 1845. Per línia paterna era nét del tsar Nicolau I de Rússia i de la princesa Carlota de Prússia. Per línia materna, era nét del gran duc Lluís II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. Per tant, era descendent directe de tsars com la tsarina Caterina II de Rússia, de reis com el rei Frederic II de Prússia o de princeses com Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz.

El seu caràcter diferia molt del dels seus il·lustres ancestres. No proferia cap especial interès per l'alta cultura ni per la cultura d'avantguarda. Preferia la vida del camp rus que no la de les gran ciutats i posseïa una escala de valors més pròxima a la d'un jünker prussià o a la d'un aristòcrata rural que no a la d'un sobirà liberal de l'Europa de finals de segle XIX.

Els seus primers vint anys de la seva vida els passà sota l'ombra del seu germà gran, el tsarevitx Nicolau de Rússia. A la mort d'aquest l'any 1865 a Sant Petersburg, Alexandre fou declarat el nou tsarevitx. S'inicià en l'estudi del dret rus i de l'administració de l'Imperi a les ordre de Konstantin Pobedonostev, catedràtic de la universitat de Moscou i que a partir de l'any 1880 seria el cap de la Santa Sínode russa.

Casament i descendència[modifica | modifica el codi]

L'any 1864 el tsarevitx Nicolau, germà d'Alexandre, fou promès amb la princesa Dagmar de Dinamarca. Als pocs mesos aquest moria i Dagmar quedà, de nou, promesa amb el nou tsarevitx. Dagmar i Alexandre es casaren a Sant Petersburg l'any 1866.

La princesa Dagmar de Dinamarca provenia d'una branca secundària i empobrida de la família reial danesa. La sort de la seva família canvià quan el seu pare fou proclamant al tron de Dinamarca al qual accedí l'any 1866. El seu pare fou el rei Cristià IX de Dinamarca i la seva mare la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. La parella tingué sis fills:

  • SAI la gran duquessa Olga de Rússia nascuda a Peterhoff el 1882 i morta a Ontàrio el Canadà el 1960. Es casà amb primeres núpcies amb el príncep Pere d'Oldenburg, de la família gran ducal dels Oldenburg del nord d'Alemanya, es divorciaren el 1916. La gran duquessa es casà de nou l'any 1916 amb el capità Nicolai Kulikovski.

Mort[modifica | modifica el codi]

Conegut en la seva època com el segon gendarme d'Europa (sent el primer el seu avi Nicolau I), va morir abruptament de nefritis l'1 de novembre de 1894 (20 d'octubre al calendari rus antic). Tenia 49 anys. A causa de la seva sobtada mort, no va poder transmetre al seu fill (Nicolau II) el seu estil de govern, en una Rússia on els problemes socials continuarien irresolts, esdevenint en un augment de la conflictivitat que portaria a l'alçament de 1905 i posteriorment a la Revolució Russa (1917), fet que causaria a la llarga la fi de la dinastia Romanov.


Precedit per:
Alexandre II
Escut de l'Imperi Rus
Emperador de Rússia

18811894
Succeït per:
Nicolau II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre III de Rússia