Lituània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lietuvos Respublika
Bandera Escut
Lema nacionalVienybė težydi (Deixem que la unió floreixi)'
HimneTautiška giesmė
Capital
(i major ciutat)
Vílnius
54° 41′ N, 25° 17′ E / 54.683,25.283Coord.: 54° 41′ N, 25° 17′ E / 54.683,25.283
Idiomes oficials Lituà
Gentilici Lituà, lituana
Govern República parlamentària
  President
Primer Ministre
Dalia Grybauskaitė
Algirdas Butkevičius
Independència
 
 - Declarada
 - Reconeguda
 - Perduda
Independència
 - Declarada
 - Reconeguda
de la Rússia Imperial
16 de febrer del 1918
12 de juliol del 1920
1940
de la Unió Soviètica
11 de març del 1990
6 de setembre del 1991 
Superfície
 -  Total 65,303 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 3.545.319  (131è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 55 /km2 (116è)
Moneda Litas (LTL)
Fus horari EET (UTC+2)
 -  Estiu (DST) EEST (UTC+3)
Domini internet .lt 
Codi telefònic 370
  1. Dades del World Factbook

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb la mar Bàltica, al sud-est amb Bielorússia, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània. És membre de l'OTAN, del Consell d'Europa, i de la Unió Europea. Va entrar a l'espai Schengen el 21 de desembre 2007. Té una superfície de 65.200 km² i una població de 3.601.138 habitants (2002), amb una densitat de població de 55 hab./km². La capital és Vílnius, Capital Europea de la Cultura al 2009.

Política[modifica | modifica el codi]

Des que Lituània va declarar la seva independència l'11 de març de 1990, ha mantingut una clara línia democràtica. A les primeres eleccions generals després de la independència, el 25 d'octubre de 1992, el 56.75% del total dels votants va donar suport a la nova Constitució. Varen haver-hi intensos debats sobre aquesta, i especialment sobre el paper del president. El referèndum es va celebrar per separat el 23 de maig de 1992 per conèixer l'opinió pública sobre l'assumpte i el 41% dels votants va donar suport a la restauració del President de Lituània. Finalment, es va acordar un sistema semipresidencialista.

El cap d'Estat lituà és el President, elegit directament per a un mandat de cinc anys, amb un màxim de dos mandats consecutius. La figura del President és en gran part representativa, les funcions principals no obstant això són assumptes de política exterior i de seguretat nacional. El president és també el comandant militar en cap. El President, amb l'aprovació de l'òrgan parlamentari, el Seimas, també nomena el primer ministre i, sobre el nomenament d'aquest últim, la resta del gabinet, així com un nombre superior d'altres funcionaris civils i els magistrats de tots els tribunals. Els magistrats del Tribunal Constitucional (Konstitucinis teisme), que serveixen per nou anys, són nomenats pel President (tres jutges), el President del Seimas (tres jutges) i el President de la Cort Suprema (tres jutges). El parlament unicameral de Lituània, el Seimas, té 141 membres que són elegits per mandats de quatre anys. 71 dels membres d'aquest cos legislatiu són elegits en circumscripcions individuals, i els altres 70 són elegits en una votació a escala nacional per representació proporcional. Un partit ha de rebre almenys el 5% dels vots per estar representat en el Seimas.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Vegeu: Divisió Administrativa de Lituània

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Lituània (en anglès)

L'orografia del país consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glacial, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'època glacial. Així, el territori és gairebé pla i amb petites elevacions pròpies del relleu glacial, amb turons morrènics a la conca del Nemunas que no passen dels 300 metres d'altitud. Hi ha dues zones molt diferenciades al país:

  • La zona plana o Žemaitija (Samogítia), on només hi ha els turons del mateix nom i la plana de Merkys.
  • La zona alta o Aukštaitija, on hi ha les zones més altes del país, i destaquen només els turons d'Ašmena, amb el Juozapinas (amb 292 metres), la màxima alçària de Lituània.

Pel que fa als rius, tots ells desemboquen a la conca bàltica i generalment no són gaire cabalosos; els més importants són el Nemunas Niemen, Neris, Virvyčia, šventoji, Venta, Mūša, Šešupė, Nevėžis, Dubysa, Minija, Šušvė, Merkys, Jūra.

També hi ha al país uns 3.000 llacs petits i aiguamolls, que ocupen l'1,5 % del total del territori. La resta és ocupat per les pastures (un 22 %) i pels boscos (un 16 %), que han fet tradicionalment al país força apte per l'agricultura i la ramaderia, riquesa tradicional dels lituans.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Lituània

L'agricultura lituana ha estat tradicionalment la provisora de queviures. Però des dels anys 40 s'ha industrialitzat molt ràpidament, tot i que l'agricultura encara és important (potser encara una cinquena part de la població activa s'hi dedica, ja que el 53,9 % de la terra és de conreu, mentre encara el 30,4 % són boscos i el 7,6 % pastures). També és força important la ramaderia.

Econòmicament, el país es divideix en quatre zones. Lituània Est té un sector industrial diversificat i en expansió (metal·lúrgia, manufactures, fusteres i indústria lleugera). La zona sud posseeix la meitat dels recursos energètics i aquàtics i té metal·lúrgiques, manufactures i alimentàries (sobretot per la ramaderia i la bleda-rave). El Nord de Lituània té poca indústria però és una important zona grangera (cereals i bleda rave). La zona Oest és més coneguda per les drassanes, reparació de vaixells i pesca.

Educació[modifica | modifica el codi]

Segons Invest in Lithuania, Lituània té el doble de persones amb educació superior que la mitjana de la Unió Europea a 15 i la proporció és la més alta del Bàltic. A més, el 90% dels lituans parlen almenys una llengua estrangera i la meitat de la població parla dos idiomes estrangers, principalment el rus, l'anglès, i el polonès.

La Universitat de Vílnius és una de les universitats més antigues del nord d'Europa i la universitat més gran de Lituània.La Universitat Tecnològica de Kaunas és la universitat tècnica més gran als Estats bàltics i la segona universitat més gran de Lituània. Altres universitats que inclouen la Universitat de Medicina de Kaunas, l'Acadèmia Lituana de Música i Teatre, la Universitat de Pedagogia de Vílnius, Vytautas Magnus University, la Universitat Mykolas Romeris, l'Acadèmia Lituana d'Educació Física, Vilnius Gediminas Technical University, la Jonas Zemaitis General de l'Acadèmia Militar de Lituània,la Universitat de Klaipeda,Acadèmia Veterinària de Lituània,Universitat de Agrocultura de lituània, Siauliai i la Universitat de Vílnius, de l'Acadèmia de les Arts.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons les dades del darrer cens (1996), el repartiment ètnic de la República de Lituània, que no ha variat gaire, és:

Situació dels polonesos a Lituània
  • 3.016.000 (81,6 %) lituans, ètnia de parla indoeuropea (grup bàltic) i religió majoritàriament catòlica romana amb minories protestants i de pomors o "vells creients".
  • 304.000 (8,2 %) russos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa, molts d'ells emigrats durant el règim soviètic. Establerts principalment a les grans ciutats, com Kaunas i Vílnius, molts han tornat cap a Rússia (eren el 9,3 % el 1990).
  • 259.500 (7,0 %) polonesos, ètnia de parla eslava (dialecte tutejszy) i religió catòlica romana. Viuen principalment als antics districtes de Vílnius (on eren el 73,6 % al districte i el 20 % a la ciutat), Solcininkai (el 80 %), Trakai (el 33,8 %) i Švenčionys (el 28,8 %).
  • 55.600 (1,5 %) bielorussos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa, majoritàriament a l'àrea de Vílnius.
  • 37.000 (1,0 %) ucraïnesos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa autocèfala.
  • 11.000 (0,3 %) jueus, ètnia de religió judaica i parla yiddish, russa o lituana, majoritàriament a Vílnius o Kaunas.
  • 5.135 (0,13 %) tàtars de Lituània, dels quals només el 32 % parlen el seu dialecte turc, però tots conserven la religió musulmana. Viuen a Vílnius i a Trakai, i la majoria ja parlen lituà.
  • 4.200 (0,12 %) letons, ètnia de parla bàltica indoeuropea i religió majoritàriament protestant.
  • 3.500 (0,1 % ) alemanys, ètnia indoeuropea de religió protestant, principalment a Klaipeda, antiga Memel.
  • 300 (0,01 %) caraïtes, ètnia de religió judaica sectària i que alguns encara parlen un dialecte turc, el karaim (potser un terç). Viuen a Trakai, a l'Est de Vílnius.

Religió[modifica | modifica el codi]

El 2005, el 79% dels lituans pertanyia a l'Església Catòlica Romana.La majoria són catòlics des de la cristianització de Lituània a finals del segle XIV i principis del segle XV. Alguns sacerdots va liderar activament la resistència contra el règim comunista (simbolitzat pel turó de les creus).L'assistència a l'església s'ha incrementat des del final de la Unió Soviètica.

Al segle XVI, el protestantisme va començar a estendre's a Europa Occidental.

A la primera meitat del segle XX, l'Església Protestant luterana hi havia al voltant de 200.000 membres, el 9% de la població total, encara que el luteranisme ha disminuït des de 1945. Petites comunitats protestants estan disperses per tot el nord i l'oest del país. Els creients i el clergat van patir molt durant l'ocupació soviètica, amb molts morts, torturats o deportats a Sibèria. Diverses esglésies protestants han establert missions a Lituània des de 1990. 4,9% són ortodoxos orientals (sobretot entre la minoria russa), l'1,9% són protestants i el 9,5% no tenen religió.

Lituània va ser històricament la llar d'una comunitat jueva gran i influent que s'elimina quasi per complet durant l'Holocaust. La notable presència primer de l'Islam a Lituània es va iniciar al segle XIV. A partir d'aquest moment en què s'associa principalment amb els tàrtars de Lipka (també coneguts com els tàrtars de Lituània), molts dels quals es van establir en polonès-lituana mentre segueixen amb les seves tradicions i creences religioses.

Segons l'última enquesta Eurobaròmetre del 2005, 12% va dir que "no crec que hi hagi cap mena d'esperit, déu, o força de vida", el 36% va respondre que "ells creuen que hi ha una mena d'esperit o la vida la força "i el 49% dels ciutadans lituans va respondre que" ells creuen que hi ha un Déu ".

Història de Lituània[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Lituània

Durant el segle XIV, Lituània va ser el país més gran d'Europa: l'actual Bielorússia, Ucraïna, i parts de Polònia i Rússia van ser els territoris del Gran Ducat de Lituània. Amb la Unió de Lublin el 1569, Polònia i Lituània va formar un nou Estat, la Confederació de Polònia i Lituània. La Unió va durar més de dos segles, fins a les particions de Polònia des de 1772-1795, amb l'annexió a l'Imperi Rus de la major part del territori de Lituània, fet que va influir en la cultura de Lituània. Arran de la Primera Guerra Mundial, amb la signatura de l'acta de la Independència de Lituània, fou signat el 16 de febrer de 1918, declarant el restabliment d'un estat sobirà. A partir de 1940, Lituània va ser ocupada en primer lloc per la Unió Soviètica després de l'Alemanya nazi. Quan la Segona Guerra Mundial s'acostava a la seva fi el 1944 i els nazis es van retirar, la Unió Soviètica va tornar a ocupar Lituània. L'11 de març de 1990, Lituània va esdevenir la primera república soviètica que va declarar la seva independència. Abans de la crisi financera mundial de 2008-2009,la Lituània post-soviètica tenia una de les economies de més ràpid creixement a la Unió Europea.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lituània