Tecnologia de la informació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La tecnologia de la informació és l'aplicació d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informació,[1] sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa.[2] El terme s'utilitza sovint com a sinònim per a ordinadors i xarxes de computadores, però també engloba altres distribucions de tecnologia com la televisió i els telèfons. Diverses indústries s'associen amb tecnologia de la informació, com maquinari d'ordinadors, programari, electrònica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comerç electrònic i serveis d'ordinadors.[3]

En un context de negocis, l'Associació de tecnologia de la informació d'Amèrica ha definit la tecnologia de la informació com "l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicació, implementació, suport i administració de sistemes d'informació basats en computadores".[4] Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administració de xarxes, desenvolupament i instal·lació de programari, i el disseny i l'administració del cicle vital d'una organització a través del qual el maquinari es manté, es millora i es reemplaça.

Els humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informació des que els sumeris a Mesopotàmia van desenvolupar l'escriptura cap l'any 3000 aC,[5]però el terme "tecnologia de la informació" en el seu sentit modern va aparèixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que "la nova tecnologia encara no té cap nom establert. L'hauríem d'anomenar tecnologia de la informació."[6] Basant-se en l'emmagatzematge i la processió de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informació: la fase pre-mecànica (3000 aC – 1450 dC.), la mecànica (1450–1840), l'electromecànica (1840–1940) i l'electrònica (1940-actualment).[5] Aquest article es concentra en el període més recent (l'electrònic), que va començar al voltant de l'any 1940.

Taula de continguts

Història dels ordinadors [modifica]

Article principal: Història dels ordinadors

Ja fa milers d'anys que s'han utilitzat dispositius per ajudar-se en càlculs, probablement el primer dispositiu sent en forma de pal de recompte.[7] El mecanisme d'Anticitera, que data de principis del primer segle a.C., es considera generalment el computador analògic mecànic més primerenc; també és el primer mecanisme mogut per engranatges conegut.[8] Dispositius amb engranatges comparables no van aparèixer a Europa fins al segle XVI,[9] i no fou fins al 1745 que es desenvolupà la primera calculadora mecànica capaç de resoldre les quatre operacions aritmètiques bàsiques.[10]

Els ordinadors electrònics, utilitzant tant relleus com vàlvules, van començar a aparèixer a principis de la dècada dels 1940. L'electromagnètic Zuse Z3, acabat l'any 1941, fou el primer ordinador programable del món, i pels estàndards moderns una de les primeres màquines que poden ser considerades una màquina computadora completa. El Colossus, desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial per desxifrar els missatges alemanys fou el primer ordinador electrònic digital. Tot i que era programable, no servia per a múltiples tasques, només en servia per una de sola. Tampoc podia emmagatzemar el programa en la seva memòria. En comptes d'això, la programació es duia a terme utilitzant endolls i interruptors per alterar la connexió interna.[11] El primer ordinador modern digital que podia emmagatzemar programes fou la Màquina Experimental de Petita Escala de Manchester (SSEM), que va córrer el primer programa el 21 de juny de 1948.[12]

Emmagatzematge de dades [modifica]

Article principal: Dispositiu d'emmagatzematge de dades

Els primers computadors electrònics com el Colossus utilitzaven una cinta perforada, una tira de paper llarga en la qual les dades es representaven mitjançant un seguit de forats, una tecnologia actualment obsoleta.[13] L'emmagatzematge electrònic de dades, tècnica utilitzada en els ordinadors moderns, data de la Segona Guerra Mundial, quan es va desenvolupar una forma de memòria de línia de retard per treure ecos indesitjats de senyals de radars. La primera aplicació d'aquest mètode fou la línia de retard de mercuri.[14] El primer dispositiu d'emmagatzematge digital d'accés aleatori fou el tub Williams, basat en un tub de raigs catòdics estàndard,[15] però la informació gravada dins seu era volàtil, cosa que feia que s'hagués de refrescar contínuament, i per tant es perdia quan se n'anava la llum. La primera forma de magatzem d'informació no volàtil dins d'un ordinador fou la memòria de tambor, inventada l'any 1932[16] i utilitzada en el Ferranti Mark I, el primer ordinador electrònic comercial disponible per a propòsits generals.[17]

Avui en dia, la majoria de les dades digitals es desen magnèticament en dispositius com discs durs, o de forma òptica en mèdia com ara en CD-ROMs.[18] S'estima que la capacitat mundial d'emmagatzematge en dispositius electrònics va créixer de menys de 3 exabytes l'any 1986 a 295 exabytes el 2007,[19] doblant-se aproximadament cada 3 anys.[20]

Recuperació de dades [modifica]

El model de base de dades relacional va introduir un llenguatge de programació independent Structured Query Language (SQL), basat en l'àlgebra relacional.[21]

Els termes "dada" i "informació" no són sinònims. Qualsevol cosa emmagatzemada és una dada, però només esdevé informació quan s'organitza i es presenta de manera que tingui un significat.[22] La majoria de les dades digitals del món no tenen estructura, i estan guardades en una gran varietat de diferents formats físics[23][n. 1] fins i tot dins una única organització. Els magatzems de dades es van començar a desenvolupar durant els anys 1980 per integrar aquests dipòsits separats. Sovint contenen dades extretes de diverses fonts, incloent fonts externes com Internet, organitzat de manera que faciliti la feina als sistemes de suport a la presa de decisions (DSS).[24]

Transmissió de dades [modifica]

La transmissió de dades inclou tres aspectes: la transmissió, la propagació i la recepció.[25]

XML s'ha fet servir de forma creixen com a mitjà d'intercanvi de dades des dels primers anys de la dècada dels 2000s,[26] particularment per a interaccions orientades a màquines com aquelles involucrades en protocols orientats a pàgines web com SOAP,[27] descrivint més aviat "dada en trànsit que ... dada en descans".[26] Un dels reptes d'aquest ús és convertir dades de bases relacionals en estructures DOM en XML.[28]

Ètica [modifica]

Article principal: Infoètica

El camp de l'ètica de les tecnologies de la informació, també anomenada infoètica,[29] fou establert pel matemàtic Norbert Wiener durant els anys 1940.[30] Algunes de les qüestions ètiques associades amb l'ús de la tecnologia de la informació són:[31]

  • L'incompliment del copyright per aquells que descarreguen fitxers guardats sense el permís dels propietaris del copyright
  • Patrons seguint els correus electrònics dels seus treballadors i altres usos d'Internet
  • Correus no sol·licitats
  • Crackers accedint a bases de dades en línia
  • Pàgines web instal·lant galetes o programaris espia per seguir les activitats d'un usuari en línia

Perspectiva comercial [modifica]

El valor a nivell de negoci de la tecnologia de la informació prové de l'automatització dels processos, de proveir informació per a la presa de decisions, de connectar els negocis amb els seus clients i proveir d'eines de productivitat que incrementin l'eficiència.

Pronòstic de la Despesa mundial en IT[32] (bilions de dòlars americans)
Categoria 2012 despesa 2013 despesa
Dispositius 627 666
Sistemes de Centre de Dades 141 147
Software empresarial 278 296
Serveis IT 881 927
Serveis de telecomunicacions 1.661 1.701
Total 3.588 3.737

Referències [modifica]

Citacions [modifica]

  1. ↑ Daintith, John, ed. (2009), "IT", A Dictionary of Physics, Oxford University Press, <http://www.oxfordreference.com/views/ENTRY.html?subview=Main&entry=t83.e1592>. Consultat el 1 agost 2012
  2. ↑ «Free on-line dictionary of computing (FOLDOC)». [Consulta: 9 Feb. 2013].
  3. ↑ Chandler, Daniel & Munday, Rod, "Information technology", A Dictionary of Media and Communication (first ed.), Oxford University Press, <http://www.oxfordreference.com/views/ENTRY.html?subview=Main&entry=t326.e1343>
  4. ↑ Proctor 2011, prefacI.
  5. ↑ 5,0 5,1 Butler, Jeremy G., "A History of Information Technology and Systems", <http://www.tcf.ua.edu/AZ/ITHistoryOutline.htm>
  6. ↑ Leavitt, Harold J. & Whisler, Thomas L. (1958), "Management in the 1980s", Harvard Business Review 11, <http://hbr.org/1958/11/management-in-the-1980s>
  7. ↑ Schmandt-Besserat, D. (1981), "Decipherment of the earliest tablets", Science 211 (4479): 283–285, DOI 10.1126/science.211.4479.283
  8. ↑ Wright 2012, p. 279.
  9. ↑ Childress 2000, p. 94.
  10. ↑ Chaudhuri 2004, p. 3.
  11. ↑ Lavington 1980.
  12. ↑ Enticknap, Nicholas (Summer 1998), "Computing's Golden Jubilee", Resurrection (The Computer Conservation Society) (no. 20), ISSN 0958-7403, <http://www.cs.man.ac.uk/CCS/res/res20.htm#d>
  13. ↑ Alavudeen & Venkateshwaran 2010, p. 178.
  14. ↑ Lavington 1998, p. 1.
  15. ↑ "Early computers at Manchester University", Resurrection (The Computer Conservation Society) 1 (4), Summer 1992, ISSN 0958-7403, <http://www.cs.man.ac.uk/CCS/res/res04.htm#g>
  16. ↑ Universität Klagenfurt, ed., Magnetic drum, <http://cs-exhibitions.uni-klu.ac.at/index.php?id=222>
  17. ↑ The Manchester Mark 1, University of Manchester, <http://www.digital60.org/birth/manchestercomputers/mark1/manchester.html>
  18. ↑ Wang & Taratorin 1999, pp. 4–5.
  19. ↑ "The World's Technological Capacity to Store, Communicate, and Compute Information", Martin Hilbert and Priscila López (2011), Science, 332(6025), 60-65; free access to the article through here: martinhilbert.net/WorldInfoCapacity.html
  20. ↑ "video animation on The World's Technological Capacity to Store, Communicate, and Compute Information from 1986 to 2010
  21. ↑ Ward & Dafoulas 2006, p. 3.
  22. ↑ Kedar 2009, pp. 1–9.
  23. ↑ van der Aalst 2011, p. 2.
  24. ↑ Dyché 2000, pp. 4–6.
  25. ↑ Weik 2000, p. 361.
  26. ↑ 26,0 26,1 Pardede 2009, p. xiii.
  27. ↑ Pardede 2009, p. 4.
  28. ↑ Lewis 2003, pp. 228–231.
  29. ↑ «infoètica». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 1 de maig de 2013].
  30. ↑ Bynum 2008, p. 9.
  31. ↑ Reynolds 2009, pp. 20–21.
  32. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Gartner

Notes [modifica]

  1. ↑ "Format" es refereix a les característiques físiques de les dades emmagatzemades com el seu esquema de codificació; "estructura" descriu l'organització d'aquestes dades.

Bibliografia [modifica]

  • Alavudeen, A. & Venkateshwaran, N. (2010), Computer Integrated Manufacturing, PHI Learning, ISBN 978-81-203-3345-1
  • Bynum, Terrell Ward (2008), "Norbert Wiener and the Rise of Information Ethics", in van den Hoven, Jeroen & Weckert, John, Information Technology and Moral Philosophy, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-85549-5
  • Chaudhuri, P. Pal (2004), Computer Organization and Design, PHI Learning, ISBN 978-81-203-1254-8
  • Childress, David Hatcher (2000), Technology of the Gods: The Incredible Sciences of the Ancients, Adventures Unlimited Press, ISBN 978-0-932813-73-2
  • Dyché, Jill (2000), Turning Data Into Information With Data Warehousing, Addison Wesley, ISBN 978-0-201-65780-7
  • Han, Jiawei; Kamber, Micheline & Pei, Jian (2011), Data Minining: Concepts and Techniques (3rd ed.), Morgan Kaufman, ISBN 978-0-12-381479-1
  • Kedar, Seema (2009), Database Management Systems, Technical Publications, ISBN 978-81-8431-584-4
  • Lavington, Simon (1980), Early British Computers, Digital Press, ISBN 978-0-7190-0810-8
  • Lavington, Simon (1998), A History of Manchester Computers (2 ed.), The British Computer Society, ISBN 978-1-902505-01-5
  • Lewis, Bryn (2003), "Extraction of XML from Relational Databases", in Chaudhri, Akmal B.; Djeraba, Chabane & Unland, Rainer et al., XML-Based Data Management and Multimedia Engineering – EDBT 2002 Workshops, Springer, ISBN 978-3540001300
  • Pardede, Eric (2009), Open and Novel Issues in XML Database Applications, Information Science Reference, ISBN 978-1-60566-308-1
  • Proctor, K. Scott (2011), Optimizing and Assessing Information Technology: Improving Business Project Execution, John Wiley & Sons, ISBN 978-1-118-10263-3
  • Reynolds, George (2009), Ethics in Information Technology, Cengage Learning, ISBN 978-0-538-74622-9
  • van der Aalst, Wil M. P. (2011), Process Mining: Discovery, Conformance and Enhancement of Business Processes, Springer, ISBN 978-3-642-19344-6
  • Wang, Shan X. & Taratorin, Aleksandr Markovich (1999), Magnetic Information Storage Technology, Academic Press, ISBN 978-0-12-734570-3
  • Ward, Patricia & Dafoulas, George S. (2006), Database Management Systems, Cengage Learning EMEA, ISBN 978-1-84480-452-8
  • Weik, Martin (2000), Computer Science and Communications Dictionary, vol. 2, Springer, ISBN 978-0-7923-8425-0
  • Wright, Michael T. (2012), "The Front Dial of the Antikythera Mechanism", in Koetsier, Teun & Ceccarelli, Marco, Explorations in the History of Machines and Mechanisms: Proceedings of HMM2012, Springer, pp. 279–292, ISBN 978-94-007-4131-7

Vegeu també [modifica]

Portal

Portal: Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tecnologia_de_la_informació&oldid=11872521»