Censura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Analogia de la censura.

La censura és l'ús de poder, per part d'un Estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que té la tendència a fer que es prohibeix que eixa cosa siga mostrada perquè es considera que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la comunicació de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix a qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'art o la parla vulgar entre altres. La censura es du a terme amb la fi de mantenir l'statu quo, controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. És molt comuna la censura a la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant això, també existeixen molts grups en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura.

El Dia Mundial per a la Llibertat de Premsa es commemora el 3 de maig, aniversari de la Declaració de Windhoek de 1991.

Organització de la censura Japonesa a l'any 1938.

La censura pot ser explícita, com una llei aprovada per a no permetre que determinades informacions siguen publicades o difoses (per exemple, a Austràlia la legislació és de les més restrictives del món occidental, si bé no s'aplica; o en major mesura a Xina, que de vegades no ha permès l'entrada a determinades pagines Web), o implícita, com la intimidació governamental o la censura popular, sota les quals la gent té por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por a perdre la vida, treball, posició a la societat, o acadèmica-cultural.

La censura és un aspecte típic de les dictadures i d'altres sistemes polítics autoritaris. Sistemes polítics com els de l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista o l'Espanya franquista són exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts àmbits socials d'aquestos estats. Als països suposadament reconeguts com a democràtics és generalment molt menys institucionalitzada, ja que a aquestos països es dóna prou o bastant importància a la llibertat d'expressió.

Així i tot, existeixen casos de censura a països que tenen governs en semblança democràtics, i no sols a les seues administracions nacionals, sinó que també els avanços contra la llibertat de premsa es veuen a les administracions municipals i comunals. En aquest cas s'utilitzen mitjos de pressió més subtils, com eliminar programes crítics amb el govern ja siga directament als mitjans de comunicació com televisions o ràdios públiques, o per part de pressions polítiques i econòmiques als organismes de direcció privats.

Davant casos com aquestos, diversos pensadors consideren que els nous mètodes de censura inclouen altres temptatives d'eliminar perspectives o idees, com la propaganda, la manipulació dels mitjans de comunicació, les relacions públiques o la desinformació. Mètodes que, col·lectivament, funcionen disseminant informació enganyosa, allò que fa menys receptiu al públic a altres idees.

Portada de la revista El Jueves, censurada el 2007 per injúries a la Corona espanyola.

De vegades, una informació específica i única, l'existència de la qual gairebé no és coneguda pel públic, és mantinguda en la situació d'una subtil aproximació a la censura si es considera "subversiva" o "inconvenient".

Altres assenyalen com censura la supressió d'accés als mitjans de disseminació per agències governamentals com la Comissió Federal de les Comunicacions als Estats Units d'Amèrica, per un periòdic que no publica comentari amb el qual no estiga d'acord l'editora, o una sala de conferències que no es deixe llogar a un orador en particular. Aquesta posició és debatuda per altres, com explica Ayn Rand.

Els "refugis de dades o informació" i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o altres, poden fer més difícil la censura. Encara que fets com els banejos d'usuaris per determinades opinions (sempre que no siguen per insults ja que estos es podrien considerar un tipus d'agressió cap altres usuaris) no fan sinó que afavorir la censura.

Historia de la censura[modifica | modifica el codi]

La Censura ha sigut un instrument que des dels inicis de la historia s'ha dut a terme per part dels poders fàctics un exemple en pot ser la destrucció dels cartutxos reials amb el nom d'Akhenaton (Amenhotep IV), i dels seus busts, que es va donar després de l'heretgia d'aquest. tot document que ens arriba avui en dia si no és original, vol dir que ha pasat per mans d'algú que ja n'ha fet com a minim una còpia, en aquest procés de còpia i fins i tot en propis originals es pot donar la censura, que es pot donar en temes de supressió de la informació o adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi. es per això que és molt dificil descobrirne les traces (que en part n'és la intenció) la comparació d'un mateix document amb altre versions del mateix o amb altres fonts secundaries en pot revelar tal censura. la copia i edició selectiva de les obres per raons politiques i/o ideològiques també és una forma de censura. és el cas del Tirant lo Blanc de Joanot Martoréll que fins al segle XIX es pensava que era una llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original amb català valencià. Si no se n'hagués trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà. fins al punt que se'n va fer una edició en època franquista que encara l'anomenava amb una clara intenció política com a "obra del siglo de oro de la literatura de Castellana".

multiples lleis han aparegut per a controlar qué es deia o s'escrivia all llarg dels temps. Un cas interessant són la multitud d'índexs de llibres prohibits que tant poders politics com ecelsiastics han creat, com per exemple el Index Librorum Prohibitorum de la santa Inquisició, hi ha també multiples lleis que regulaven els llibres de caràcter politic o ideológic.

"CON PRIVILEGIO" es refereix a que s'ha impres amb els permisos adequats, és a dir ha passat revisió correctament.

normalment aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent les havia revisat. aquestes lleis les promulgaven governants eclesiastics i no eclesiastics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podein arribar a ser penes capitals. els crims podien ser la tenença de material no revisat o prohibit, l'edició sense permis, o l'edició de matetrial edulterar després de la previa revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre altres.

en l'época medieval allá on es trobaven els libres/documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir al scriptorium era el lloc on es canviaven, traduïen, corretgien linguisticament i "estilisticament" les obre. la copia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment on surten versions comentades, i diferents de les mateixes obres. fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer al Scritorium, i qué fer-ho o deixar de fer-hi a l'hore de transcriure o copiar, regles que revelen que hi feien els frares en aqueles situacions. és per exmple el cas de l'Armarius, el "proveidor" de llibres al Scriptorium, llur feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que hi havia de travallar, tal posició permetia que en deicdis si l'obra en qüestió havia o no de tenire-hi accés el frare. situació que recull de forma novelada a el nom de la rosa l'Umberto Eco amb l'aparició de la impremta de Gutenberg el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobre un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix, la velocitat a la qual les noves idees s'escampen es equiparable a la quanitat de lleis que surten per a regular l'edició de llibres. en aquest moment els Scriptoriums deixne de tenir la importancia que ahvien tignut, i ara equips censors professionals es dediquen a la tasca de controlar tot llibre impres, aquests sensors ja not rballaven exclusivament per l'església catolica, si no per els estats, que interessats en controlar les idees que surten del reneixament i creen l'edat moderne veuen en els censors la seva eina per a contrarestar la impremnta massiva de llibres i documents.

Ja a l'etapa final de la reconquesta els reis catòlics dremanaren al cardenal Cisneros una conversió dels musulmans de granada de forma pacifica, aquest, però, utilitzà mètodes forçats per a la conversió, entre els quals i figuraren la crema de llibres, com l'Alcorà, llibres de ciències, culturals. Cosa que fomentà una pèrdua d'invaluable cultura i ciencia provinent de l'Al-Àndalus.

un altre exemple de censura el podríem trobar en la referència que es fa dels Pazzi al text actual La Divina Comèdia de Dant que tenia per títol original Commedia i que ja Boccaccio al segle XIV va canviar-li el títol a l'actual. Els Pazzi, almenys dos mombres de la familia, foren implicats directes en l'assassinat de Giuliano de'Medici i l'intent d'assassinat del seu germà Lorenzo de Mèdici, però el 2004 es trobà una carta xifrada del papa que l'implicava directament en els fets. Així doncs, en un moment de la divina comedia hi surten dos membres de la familia Pazzi en el cercle dels traïdors, el problema es que aquests fets passaren el 1478 mentre que Dant morí el 1321 cosa que fà impossible que tractés a la familia de banquers, noble i reconeguda de Florència com a traïdors en la seva obra. Així doncs algú altre va introduir aquest element a l'obra que sabem que com a mínim ja en el títol ha estat retocada. aquest serìa un exemple de censura mitjançant el retoc de l'obra per a fins politics. Aquesta cesura, però, no està provada per fons officials o oficioses.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Censura Modifica l'enllaç a Wikidata