Censura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Analogia de la censura.

La censura és l'ús de poder, per part d'un Estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per controlar la llibertat d'expressió. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que té la tendència a fer que es prohibeixi que aquesta cosa sigui mostrada perquè es creu que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la comunicació de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix en qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'art o la parla vulgar, entre d'altres. La censura es duu a terme amb la finalitat de mantenir l'statu quo, controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. És molt comuna la censura a la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant això, també existeixen molts grups en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura.

El Dia Mundial per a la Llibertat de Premsa es commemora el 3 de maig, que és l'aniversari de la Declaració de Windhoek, de 1991.

Organització de la censura Japonesa a l'any 1938.

La censura pot ser explícita, com una llei aprovada per no permetre que determinades informacions siguin publicades o difoses (per exemple, a Austràlia la legislació és de les més restrictives del món occidental, si bé no s'aplica; o en major mesura a Xina, que de vegades no ha permès l'entrada a determinades pàgines Web), o implícita, com la intimidació governamental o la censura popular, sota les quals la gent té por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por de perdre la vida, treball, posició a la societat, o acadèmica-cultural.

La censura és un aspecte típic de les dictadures i d'altres sistemes polítics autoritaris. Sistemes polítics com els de l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista o l'Espanya franquista són exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts àmbits socials d'aquests estats. Als països suposadament reconeguts com a democràtics és generalment molt menys institucionalitzada, ja que a aquests països es dóna prou importància a la llibertat d'expressió.

Així i tot, existeixen casos de censura a països que tenen governs en semblança democràtics, i no sols a les seves administracions nacionals, sinó que, a més, els avanços contra la llibertat de premsa es veuen a les administracions municipals i comunals. En aquest cas s'utilitzen mitjans de pressió més subtils, com eliminar programes crítics amb el govern ja sigui directament als mitjans de comunicació com televisions o ràdios públiques, o per part de pressions polítiques i econòmiques als organismes de direcció privats.

Davant casos com aquests, diversos pensadors consideren que els nous mètodes de censura inclouen altres temptatives d'eliminar perspectives o idees, com la propaganda, la manipulació dels mitjans de comunicació, les relacions públiques o la desinformació. Mètodes que, col·lectivament, funcionen disseminant informació enganyosa, allò que fa menys receptiu al públic a altres idees.

Portada de la revista El Jueves, censurada el 2007 per injúries a la Corona espanyola.

De vegades, una informació específica i única, l'existència de la qual gairebé no és coneguda pel públic, és mantinguda en la situació d'una subtil aproximació a la censura si es considera "subversiva" o "inconvenient".

D'altres entenen com a censura la supressió d'accés als mitjans de disseminació per agències governamentals com la Comissió Federal de les Comunicacions als Estats Units d'Amèrica, per un periòdic que no publica comentaris amb els quals no estigui d'acord l'editora, o una sala de conferències que no es deixi llogar un orador en particular. Aquesta posició és debatuda per altres, com explica Ayn Rand.

Els "refugis de dades o informació" i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o altres, poden fer més difícil la censura. Encara que fets com els banejos d'usuaris, per determinades opinions, (sempre que no siguin per insults, ja que aquests es podrien considerar un tipus d'agressió cap a altres usuaris) no fan sinó que afavorir la censura.

història de la censura[modifica | modifica el codi]

La Censura ha estat un instrument que des dels inicis de la història s'ha dut a terme per part dels poders fàctics. Un exemple en pot ser la destrucció dels cartutxos reials amb el nom d'Akhenaton (Amenhotep IV), i dels seus busts, que va tenir lloc després de l'heretgia d'aquest. tot document que ens arriba avui en dia, si no és original, vol dir que ha passat per mans d'algú que ja n'ha fet com a mínim una còpia. En aquest procés de còpia, i fins i tot en propis originals, es pot donar la censura, tant en temes de supressió de la informació com en temes d'adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi. és per això que és molt difícil descobrir-ne les traces (que en part n'és la intenció). La comparació d'un mateix document amb altres versions del mateix o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. La copia i edició selectiva de les obres per raons polítiques i/o ideològiques també és una forma de censura. és el cas del Tirant lo Blanc de Joanot Martoréll que fins al segle XIX es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original en català valencià. Si no s'haguessin trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà; fins al punt que se'n va fer una edició en època franquista que encara l'anomenava, amb una clara intenció política, com a "obra del siglo de oro de la literatura de Castellana".

Múltiples lleis han aparegut per controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant són la multitud d'índexs de llibres prohibits que tant poders polítics com eclesiàstics han creat, com per exemple l'Index Librorum Prohibitorum de la santa Inquisició. Hi ha també múltiples lleis que regulaven els llibres de caràcter polític o ideològic.

"CON PRIVILEGIO" es refereix a que s'ha impres amb els permisos adequats, és a dir ha passat revisió correctament.

Normalment aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent les havia revisat. Aquestes lleis les promulgaven governants eclesiàstics i no eclesiàstics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podien arribar a ser penes capitals. Els crims podien ser la tinença de material no revisat o prohibit, l'edició sense premis, o l'edició de material adulterar després de la pràvia revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre d'altres.

En l'època medieval, allà on es trobaven els llibres o documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir al scriptorium, que era el lloc on es canviaven, traduïen, corregien lingüísticament i "estilísticament" les obre. La còpia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment on surten versions comentades i diferents de les mateixes obres, fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer l'Scriptorium, i què s'havia de fer a l'hora de transcriure o copiar, regles que revelen què hi feien els frares en aquelles situacions. És, per exemple, el cas de l'Armarius, el "proveïdor" de llibres a l'Scriptorium. Llur feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que s'havien de treballar. Aquesta posició permetia que es decidís si a l'obra en qüestió havia o no de tenir-hi accés el frare, situació que recull en forma de novel·la a El nom de la rosa l'Umberto Eco Amb l'aparició de la impremta de Gutenberg, el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobra un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix. La velocitat en què les noves idees s'escampen és equiparable a la quantitat de lleis que surten per regular l'edició de llibres. En aquest moment els Scriptoriums deixen de tenir la importància que havien tingut, i ara hi ha equips censors professionals que es dediquen a la tasca de controlar tot llibre imprès. Aquests censors ja no treballaven exclusivament per l'Església catòlica, sinó pels Estats que, interessats per controlar les idees que surten del renaixement i crear l'edat moderna, veuen en els censors la seva eina per contrarestar la impremta massiva de llibres i documents.

Ja a l'etapa final de la reconquesta, els reis catòlics demanaren al cardenal Cisneros una conversió dels musulmans de Granada de forma pacífica. Aquest, però, utilitzà mètodes forçats per a la conversió, entre els quals figuraren la crema de llibres, com l'Alcorà, llibres de ciències, culturals..., cosa que fomentà una pèrdua d'inavaluable cultura i ciència provinent de l'Al-Àndalus.

un altre exemple de censura el podríem trobar en la referència que es fa dels Pazzi al text actual La Divina Comèdia de Dant que tenia per títol original Commedia i que Boccaccio, al segle XIV, va canviar-li el títol a l'actual. Els Pazzi, almenys dos membres de la família, foren implicats directament en l'assassinat de Giuliano de'Medici i l'intent d'assassinat del seu germà Lorenzo de Mèdici, però el 2004 es trobà una carta xifrada del papa que l'implicava directament en els fets. Així doncs, en un moment de la divina comèdia hi surten dos membres de la família Pazzi en el cercle dels traïdors- El problema és que aquests fets passaren el 1478, mentre que Dant morí el 1321 cosa que fa impossible que tractés la família de banquers, noble i reconeguda de Florència com a traïdors en la seva obra. Així doncs, algú altre va introduir aquest element a l'obra, que sabem que, com a mínim, ja en el títol ha estat retocada. Aquest seria un exemple de censura mitjançant el retoc de l'obra amb finalitats polítiques. Aquesta cesura, però, no està provada per fons oficials o oficioses.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Censura Modifica l'enllaç a Wikidata