Joanot Martorell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració del Tirant lo Blanc.

Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià en llengua catalana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Vida[modifica | modifica el codi]

La seva naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.

De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.

Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.

Joanot Martorell era un cavaller vigorós i un molt bon escriptor. Va néixer el segle XV a València, exactament a Gandia. Gandia també acollí Ausiàs March i Joan Roís de Corella. El 1433 Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot Martorell provocava molts enfrontaments. N'hi ha quatre de molt famosos.

  1. L'any 1437 contra Joan de Monpalau. El seu cosí, era una qüestió d'honor, ja que aquest havia promès el seu casament amb la seva germana Damiata i no el va complir. En aquest enfrontament, Joanot Martorell va fer que el rei d'Anglaterra fes de jutge, finalment, s'arreglà quan Joan de Montpalau va pagar una quantitat considerable de diners a Damiata.[1]
  2. L'any 1442 contra Jaume Ripoll.[2]
  3. L'any 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic.[3]
  4. Des de l'any 1442 fins al 1450 contra Gonzalo de Híjar.[4]

Cap dels quatre enfrontaments va comportar grans guerres. Darrere d'aquest personatge tan bregós, també hi havia un amant de la literatura. Martorell escrivia sovint lletres de batalla contra gent. Cal destacar que Joanot Martorell va viatjar molt, sobretot a Anglaterra, on va conèixer la vida cortesana i molts cavallers de l'època. També va conèixer molts llibres que més endavant seran la seva font d'inspiració. També anà a Portugal on va conèixer l'infant Ferran fill del rei de Portugal, al qual li dedica la seva novel·la Tirant lo Blanc. L'any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar a Alfons el Magnànim. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure Tirant lo Blanc, morí sense acabar la novel·la el 1468 a València sense descendència.

Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura valenciana i universal.

L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines on s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant. Els manuscrits de l'obra van ser heretats per Martí Joan de Galva que acabà la novel·la i la portà a la impremta. Martí Joan morí sis mesos abans de la publicació de l'obra a l'any 1490.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un cavaller que habitava a Anglaterra. Era de llinatge bo. Tirant és armat cavaller en els casaments del rei d'Anglaterra i venç els enfrontaments de les festes del casament. Tirant aprèn als primers capítols i seguidament va al Mediterrani acompanyat per uns seguit de personatges fills de reis (de França i Sicília) perquè l'illa de Rodes va ser conquerida pels turcs. Ells trenquen el setge i fan fora els invasors. Tirant ja no és un cavaller qualsevol, és conegut arreu. Els turcs arriben a Constantinoble i Tirant hi va com a salvador i és armat capità de l'Imperi de Bizanci l'any 1453. Aquí, Tirant recorda la vida de Roger de Flor. Tirant, a Constantinoble, s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador, però es veuen enfrontats amb Viudareposada que els hi fa un amor impossible, ja que ella està enamorada de Tirant. Des d'ara es viuen diferents escenes amoroses. L'infant Felip s'enamora de Ricomana, Diafebus d'Estefania i l'emperadriu d'Hipòlit.

Tirant i la seva colla se'n van cap al Nord d'Àfrica, ja que la nau va naufragar. Allí, també és armat capità de l'exèrcit àrab. Al final de la novel·la, Tirant torna a Constantinoble i es casa amb Carmesina, també allibera els grecs i el proclamen l'hereu del domini de Constantinoble però durant les festes, Tirant agafa una pneumònia i mor. Carmesina, de dolor, també mor i finalment també mor el pare, l'emperador.

Tirant lo Blanc vindria a ser un conjunt de novel·les dins d'una sola novel·la. Transcorre diferents plans, militar, amors, vida quotidiana. Aquesta novel·la és famosa perquè s'adapta a la història.

Tirant lo Blanc va ser editat l'any 1490 a València per primer cop i posteriorment a Barcelona. D'aquestes dues primeres edicions se’n conserven quatre exemplars. Tres són de la primera edició valenciana, impresa per Nicolau Spindeler: un està a la Universitat de València i els altres, un a la British Library de Londres i l'altre a la Hispanic Society de Nova York; un exemplar fragmentari es conserva a la Biblioteca de Catalunya. També se’n conserva un de la segona edició barcelonina.

A la primera meitat del segle XVI fou traduït al castellà i a l'italià i més tard a l'anglès i al francès. Així va poder ser conegut per Cervantes i Shakespeare. S'han publicat moltes edicions i s'ha traduït a moltes llengües i s'han fet adaptacions escolars, per a titelles, per al teatre, etc.

Martorell va fer l'obra basant-se en el que ell volia arribar a ser, tenia molts aspectes semblants, n'és un exemple l'armadura, l'armadura de Tirant pesava 18 Kg, com la de Joanot Martorell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sanahuja i Torres, Dolors; Bengoechea, Soledad. Les dones i la història al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. vol.1, p.65. ISBN 8484153614. 
  2. de Riquer, Martí. Història de la literatura catalana: Part antiga. vol.3. 5a ed.. Ariel, 1993, p. 325. ISBN 8434476037. 
  3. de Riquer, Martí. Història de la literatura catalana: Part antiga. vol.3. 5a ed.. Ariel, 1993, p. 269. ISBN 8434476037. 
  4. Gran enciclopedia Larousse en veinte volúmenes. vol.13 (en castellà). Larousse, 1967, p. 13. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Joanot Martorell
Vegeu texts en català sobre Joanot Martorell a Viquitexts, la biblioteca lliure.