Cavaller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cavaller (desambiguació)».
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, El cavaller a la cruïlla de camins (1878)

L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques. En llatí es deia «caballus -i» dels cavalls que eren especialment de feina, però empraven el terme «equus -i» per a la resta dels cavalls, especialment per als que s'utilitzaven en la guerra, d'aquí que s'anomenés ordo quester la classe social dels cavallers romans. «Caballus» venia també del grec «kaballes -ou», amb el significat igualment de cavall de treball.

Orígens de la cavalleria medieval[modifica | modifica el codi]

Nomenament d'un cavaller o bescollada. The Accolade, d'Edmund Blair Leighton (1901)

Des de l'antiguitat la cavalleria pesant era coneguda com a catafracta, els quals estaven involucrats en les diferents guerres, principalment pel poble de l'Iran, amb els seus braços i el seu paper en el combat similars als dels cavallers medievals. No obstant això, un catafracta no tenia una posició fixa polític o funció social que no sigui la seva funció militar.

Torneig medieval del Codex Manesse, representant el tumult.

Els sàrmates irànics van ser probablement els creador dels cavallers armats de l'Europa medieval.[1] La cavalleria com es coneix a Europa es caracteritza per la combinació de dos elements, el feudalisme i el servei com un guerrer a cavall. Tots dos van sorgir sota el regnat de l'emperador franc Carlemany, del qual la cavalleria de l'Edat Mitjana es pot veure que hagués tingut la seva gènesi.

Algunes porcions dels exèrcits dels pobles germànics que ocuparen l'Europa des del segle tercer EC, sempre havia estat muntats, i alguns exèrcits, com els dels ostrogots, eren compostos en la seva majoria cavalleria. No obstant això, foren els francs els que van arribar a dominar Europa occidental i central després de la caiguda de Roma, i en general, enviaven exèrcits compostos de grans masses d'infanteria, amb una elit d'infanteria, el comitatus, que sovint es muntava a cavall en la batalla en comptes de marxar a peu. Muntar a cavall en la batalla tenia dos avantatges fonamentals: reducció de la fatiga, sobretot quan els soldats d'elit portaven armadura (com era cada vegada més comú en els segles després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident); i el fet que donava més mobilitat als soldats per reaccionar davant les incursions dels enemics de l'Imperi Romà d'Occident, particularment les invasions musulmanes que van abastar Europa en el 711. Així va ser que els exèrcits del rei dels francs i senyor de la guerra Carles Martell, els que van derrotar la invasió àrab omeia a la batalla de Tours en el 732, encara que eren en gran part exèrcits d'infanteria, les elits mutaven a cavall per la batalla, però es desmuntaven per lluitar, proporcionant un nucli dur de l'impost de les partides de la guerra d'infanteria.

Cavallers segons etapes històriques[modifica | modifica el codi]

  • Cavaller de l'antiga Roma.
  • Cavaller cobert (noblesa catalana).
  • Cavaller de qualssevol dels ordes de cavalleria.
  • Persona que té un comportament lloable: "vós sou tot un cavaller".
  • Cavaller caminant, dels llibres de cavalleries.
  • Cavaller a plaça.
  • Cavaller com obra de defensa en una torre d'un castell.
  • Cavaller en substitució de senyor: ha vingut un cavaller.

També s'empra aquest terme per referir-se a la peça dels escacs que avui dia s'acostuma a representar amb un cavall, sovint recolzant-se sobre les potes darreres. Això és perquè a la tradició d'aquest joc (que ha patit moltes variants i versions abans d'arribar a l'actual) les peces representaven guerrers, i en lloc del cavall actual acostumava a usar-se la figura d'un guerrer assegut sobre un animal de muntura.

Cavallers en el feudalisme[modifica | modifica el codi]

Eren guerrers a cavall de l'Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal com retribució habitual per la tinència d'una parcel·la de terres, encara que també per diners, com tropa mercenària. El cavaller era generalment un home noble, que havent servit al patge i escuder, després l'ascendien amb cerimònia els seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir als indefensos. Després del segle XV, el títol de cavaller s'atorgà als civils en recompensa pels serveis públics.

A tots els països que acostumen a concedir el títol de cavaller, constitueix un honor atorgat pel monarca tant a homes com a dones, en reconeixement d'un notori mèrit personal, i mitjançant l'acord d'un orde de cavalleria. El títol sir o dame s'avantposa al nom, rere el qual col·loquen les inicials de l'orde de cavalleria.

Els cavallers havien jurat morir per la fe cristiana, pel seu senyor i per la seva terra. Si es declarava una guerra, hi acudien amb les seves cotes de malla, llances i pesades espases, que en lloc de tallar trencaven ossos i esquinçaven músculs i lligaments. L'assalt a un castell ocupava unes cent persones entre defensors i atacants. Arran de la lluita contra els infidels, es creia que es podia arribar a ser sant servint amb les armes. Això va dur a la sacralització de la cerimònia d'armar cavaller i a la creació d'un cristianisme de guerra, del qual en sorgiran els templers.[2]

Armadura d'un cavaller[modifica | modifica el codi]

Constava d'un elm (plomall, cimera i visera), una espatllera, una gola, dos rests i guants de ferro, una corretja,un pitet i però sota una cota de malla, un quixot, unes genolleres i uns esperons.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavaller
  1. «The Scythians and Sarmatians» (en anglès). [Consulta: 31 de març del 2011].
  2. «Cavaller». Web. Generalitat de Catalunya. Romànic Obert. [Consulta: 18 gener 2014].