Cavaller
L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
En llatí es deia caballus -i dels cavalls que eren especialment de feina, però empraven el terme equus -i per a la resta dels cavalls, especialment per als que s'utilitzaven en la guerra, d'aquí que s'anomenés ordo equester la classe social dels cavallers. Caballus venia també del grec kaballes -ou, amb el significat igualment de cavall de treball.
[modifica] Orígens de la cavalleria medieval
Des de l'antiguitat la cavalleria pesada era coneguda com catafractes, els quals estaven involucrats en les diferents guerres, principalment pel poble de l'Iran, amb els seus braços i el seu paper en el combat similars als dels cavallers medievals. No obstant això, un catafractos no tenia una posició fixa polític o funció social que no sigui la seva funció militar.
_von_Anhalt.jpg)
Els sàrmates iranians van ser probablement els creador dels cavallers armats de l'Europa medieval.[1] La cavalleria com es coneix a Europa es caracteritza per la combinació de dos elements, el feudalisme i el servei com un guerrer a cavall. Tots dos van sorgir sota el regnat de l'emperador franc Carlemany, del qual la cavalleria de l'Edat Mitjana es pot veure que hagués tingut la seva gènesi.
Algunes porcions dels exèrcits dels pobles germànics que ocuparen l'Europa des del segle tercer EC, sempre havia estat muntats, i alguns exèrcits, com els dels ostrogots, eren compostos en la seva majoria cavalleria. No obstant això, foren els francs els que van arribar a dominar Europa occidental i central després de la caiguda de Roma, i en general, va enviaven exèrcits compostos de grans masses d'infanteria, amb una elit d'infanteria, el comitatus, que sovint es muntava a cavall en la batalla en comptes de marxar a peu. Muntar a cavall en la batalla tenia dos avantatges fonamentals: reducció de la fatiga, sobretot quan els soldats d'elit portaven armadura (com era cada vegada més comú en els segles després de la caiguda del Imperi Romà d'Occident); i el fet que donava més mobilitat als soldats per reaccionar davant les incursions dels enemics de l'Imperi Romà d'Occident, particularment les invasions musulmanes que van abastar Europa en el 711. Així va ser que els exèrcits del rei dels francs i senyor de la guerra Carles Martell, els que van derrotar la invasió àrab Omeia a la Batalla de Tours en el 732, encara que eren en gran part exèrcits d'infanteria, les elits mutaven a cavall per la batalla, però es desmuntaven per lluitar, proporcionant un nucli dur de l'impost de les partides de la guerra d'infanteria.
[modifica] Cavallers segons etapes històriques
- Cavaller de l'antiga Roma.
- Cavaller cobert (noblesa catalana).
- Cavaller de qualssevol dels ordes de Cavalleria.
- Persona que té un comportament lloable: "vós sou tot un cavaller".
- Cavaller caminant, dels llibres de cavalleries.
- Cavaller a plaça.
- Cavaller com obra de defensa en una torre d'un castell.
- Cavaller en substitució de senyor: ha vingut un cavaller.
També s'empra aquest terme per referir-se a la peça dels escacs que avui dia s'acostuma a representar amb un cavall, sovint recolzant-se sobre les potes darreres. Això és perquè a la tradició d'aquest joc (que ha patit moltes variants i versions abans d'arribar a l'actual) les peces representaven guerrers, i en lloc del cavall actual acostumava a usar-se la figura d'un guerrer assegut sobre un animal de muntura.
[modifica] Cavallers en el Feudalisme
Eren guerrers a cavall de l'Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal com retribució habitual per la tinència d'una parcel·la de terres, encara que també per diners, com tropa mercenària. El cavaller era generalment un home noble, que havent servit al patge i escuder, després l'ascendien amb cerimònia els seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir als indefensos. Després del segle XV, el títol de cavaller s'atorgà als civils en recompensa pels serveis públics.
A tots els països que acostumen a concedir el títol de cavaller, constitueix un honor atorgat pel monarca tant a homes com a dones, en reconeixement d'un notori mèrit personal, i mitjançant l'acord d'un orde de cavalleria. El títol sir o dame s'avantposa al nom, rere el qual col·loquen les inicials de l'orde de cavalleria.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «The Scythians and Sarmatians» (en anglès). [Consulta: 31 de març del 2011].
