Gandia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gandia
Bandera de Gandia Escut de Gandia
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Gandia respecte del País Valencià Localització de Gandia respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Passeig de les Germanies
Passeig de les Germanies
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici gandià/na
Malnom pixaví/ina
Predom. ling. valencià
Pressupost 83.405.000
Superfície 60,83 km²
Altitud 22 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
78.543 hab.
1.291,19 hab/km²
Coordenades 38° 58′ 0″ N, 0° 10′ 56″ O / 38.96667,-0.18222Coord.: 38° 58′ 0″ N, 0° 10′ 56″ O / 38.96667,-0.18222
Distàncies 69,9 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
13 PPCV, 10 PSPV-PSOE, 2 BLOC-Compromís
Arturo Torró Chisvert (PPCV) (2011)
Codi territorial 46131
Fira tradicional Al voltant del 3 d'octubre
Agermanament França Laval, França

Catalunya Reus, Catalunya

Web

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre de la comarca, compta amb una població de 78.543 habitants (INE 2013), encara que es calcula que la seua població flotant es troba entorn de les 100.000-120.000 persones, per la qual cosa es tracta de la setena ciutat més poblada i una de les més importants del territori valencià

Des dels anys 60 del segle XX Gandia s'ha configurat com una de les principals destinacions turístiques valencianes, arribant a triplicar la seua població a l'estiu, quan augmenta fins als 320.000 habitants. Així mateix, el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic de la ciutat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Gandia amb 61,5 km², és al centre de la comarca de la Safor, i es poden vore a grans trets, tres sectors clarament diferenciats a: el nord-est, als voltants de la urbanització de la platja, encara presenta formacions pantanoses en forma de marjal (marjal de Xeresa-Gandia), originàriament molt més extenses i que han sigut exposades històricament a un procés de dessecació; la part central, correspon a la plana al·luvial del riu Serpis -que drena l'horta del terme juntament amb el riu de Sant Nicolau- i l'altiplà de la Marxuquera. El sector nord-occidental és accidentat per l'alineació muntanyosa que continua la serra Grossa i el massís del Mondúver, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductives, són considerades com a superfície forestal.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

El municipi de Gandia comprèn a banda de la ciutat, els barris marítims, Santa Anna (o Natzaret), les caseries i llogarets de Marxuquera (en part a Ador), l'Alqueria de Martorell, i, entre altres, els despoblats, hui partides rurals d'Alcodar, l'Alqueria d'en Foixet, l'Alqueria de Sobirà, l'Assoc, Benicanena, Morera i Rafalcaïd.

Al terme municipal de Gandia hi han també els següents nuclis de població:

Límits[modifica | modifica el codi]

Gandia té com a límits per l'est, el mar Mediterrani, per l'oest els termes municipals de les localitats de Pinet, Llutxent i Ador, pel sud els de Palma de Gandia, el Real de Gandia, Benirredrà, Almoines, Bellreguard, Guardamar de la Safor i Daimús. La ciutat fita pel nord amb Xeresa i Xeraco. Totes elles estan situades a la comarca de la Safor.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima que ofereix Gandia és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor i poden arribar a ser espectaculars. De fet Gandia té un rècord de precipitació màxima en 24 hores de 720 mm. el 3 de novembre de 1987. En eixa "gota freda" Gandia va arreplegar en dos dies 844 mm., rècord només superat per la veïna població de Xàbia. Per tant està subjecta a fortes inundacions, sobretot a la vora del Serpis.

Història[modifica | modifica el codi]

La cova del Parpalló i la cova de les Meravelles, paleolítiques, mostren les més antigues restes de poblament. També s'ha constatat el pas dels ibers i dels romans.

Tot i que la procedència de la ciutat és àrab, no és fins a 1240, moment de l'ocupació cristiana del castell de Bairén per en Jaume I, quan es pot parlar de nucli urbà; l'emmurallament del poble propicià l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme. El 1323 Jaume II el Just concedí al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el senyoriu de la vila.

El Riu Serpis al seu pas per Gandia

El 1359 l'heretà el fill d'aquest, Alfons Aragó i Foix, de malnom el Vell; que el 1399 rep d'en Martí l'Humà el títol de duc, amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'època. El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March (Gandia i Beniarjó es disputen ser la ciutat de naixement de March), Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona. El 1433 la rebé l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana; a la seua mort, el 1461, passà a la Corona. El 1485 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. A la mort d'aquest li succeeix son germà Joan Borja qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de Ferran el Catòlic), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. La indústria sucrera es troba al seu apogeu i ocupa mig miler de persones en una dotzena de trapigs.[2] El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora -segona muralla- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià. El 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les Germanies, que en la batalla del Vernisa, o de Gandia, derrotaren l'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre,[3] i l'expulsió morisca delmà la població en un terç, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadència del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc. Francesc de Borja, el qual, però, va escometre l'ampliació del recinte urbà amb la construcció de la Vila Nova i un nou cinturó de muralles que incloïa el col·legi de Sant Sebastià (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deixà de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important. La pèrdua dels Furs com a conseqüència de la guerra de Successió, en què Gandia va recolzar el Borbó, va ocórrer en un moment en què els ducs havien abandonat Gandia, que obtingué el títol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat, per instal·lar-se a Madrid d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa suposà el floriment de moviments antisenyorials i la decadència de la vida ciutadana.

El 1740 Lluís Ignasi de Borja va morir sense descendència i el ducat passava als Benavente i després als Osuna actuals posseïdors del títol. La reactivació econòmica durant aquest segle vingué de la mà del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la morera i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l'esmentada reactivació. En el segle XIX és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al taronger.

L'any 1881 comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, El Litoral i arriben les primeres màquines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a Dénia. Tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la Xitxarra unia ja Alcoi amb el Grau de Gandia. El patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que va instal·lar este ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona. La seua construcció provocà l'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valencià, si bé la presència d'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància. El 1908 es produí la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. En els anys vint del passat segle s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió. Els anys anteriors a la guerra de 1936-1939 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un ràpid creixement demogràfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l'auge del turisme i el sector servicis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del País, i també d'Andalusia i La Manxa. El 1965 s'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el darrer cens (INE 2009, la ciutat de Gandia compta amb una població de 81,296 habitants, que ocupen els nuclis de població de Gandia, el Grau i la Platja i Marxuquera. El 23,5% de la població censada és de nacionalitat no espanyola.[4]

No obstant es calcula que durant els mesos d'estiu la població de la ciutat està entre 140.000 / 180.000 habitants. procedents d'altres zones d'Espanya, en particular de Madrid, i de l'estranger que ve a passar les vacances en els seus propis apartaments, o en lloguers. S'ha dit que la platja d'esta ciutat és una de les millors del mediterrani peninsular, per la seua gran extensió litoral. Existix a més un bell passeig marítim que recorre tota esta extensió.

Evolució demogràfica de Gandia[5]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2007 2008
8.881 8.723 11.304 14.558 15.790 17.217 23.484 23.898 24.176 41.984 48.494 52.000 59.123 77.421 79.958

Economia[modifica | modifica el codi]

A hores d'ara el sector econòmic principal és el turisme, que fa de Gandia una potència del sector, i, com a conseqüència els serveis i el sector immobiliari. El sector industrial també abasta importància. A l'agricultura no es dedica més que el 4% de la població.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Román Catalá UCD
1983 - 1987 Salvador Moragues Bertó PSPV-PSOE
1987 - 1991 Salvador Moragues Bertó PSPV-PSOE
1991 - 1995 Josefa Frau Ribes PSPV-PSOE
1995 - 1999 Josefa Frau Ribes PSPV-PSOE
1999 - 2003 Josefa Frau Ribes PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Manuel Orengo Pastor PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Manuel Orengo Pastor PSPV-PSOE
Des del 2011 Arturo Torró Chisvert PP

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Gandia, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Arturo Torró Chisvert 16.794 13 44.61
Partit Socialista del País Valencià José Manuel Orengo 13.178 10 35.00
Coalició Compromís Josep Miquel Moya Torres 3.415 2 9.07
Altres 3.722 -
En blanc 541 - 1.44
Total 38.088 25

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Palau ducal de Gandia
Col·legiata de Santa Maria

El 1998 va remodelar-se tot el centre històric de Gandia amb la conversió en zona de vianants de diversos carrers, la qual cosa va comportar un ritme de vida més tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera més agradable el ric patrimoni de la ciutat, del qual cal destacar:

  • La Col·legiata de Santa Maria: Popularment La Seu, es va construir sobre una antiga església visigòtica que esdevindria, al seu torn, mesquita. D'una sola nau de cinc trams, coberta de creueria, capelles laterals entre els grossos contraforts i presbiteri rectangular. El 1499 el papa Borja, Alexandre VI l'elevà a categoria de col·legiata. Va ser declarat Monument Històrico-Artístic en 1931. Durant la Guerra Civil fou incendiada i va perdre gran part del seu patrimoni, entre d'altres el retaule de Paolo de San Leocadio, de Damià Forment. Va ser restaurada en la dècada dels quaranta del segle XX.
  • Palau Ducal: Residència dels Ducs Reials d'Aragó abans de ser-ho dels Borja. És l'edifici més visitat i conegut de Gandia. Edificat en estil gòtic català va ser adquirit, gairebé en ruïnes, pels jesuïtes en pública subhasta, en 1887. En 1964 va ser declarat Monument Històric Nacional i en 1995 va sofrir una pregona rehabilitació que va deixar-lo en la situació actual. De l'interior del palau cal mencionar: el pati d'armes, saló de les Àguiles, galeria Daurada, capella, i dormitori de Sant Francesc de Borja.
  • Casa-Palau dels Marquesos de González de Quirós: Construïda a finals del s.XIX, actualment és la Casa de la Cultura.
  • Convent de Sant Roc: Convertit en l'Arxiu Municipal i Biblioteca Central de la Ciutat.
  • Castell de Bairén: D'origen musulmà, segle XI. Després de diferents usos civils i militars en el segle XVII restava en ruïnes. L'ajuntament l'adquirí i una escola-taller realitza els treballs de recuperació i rehabilitació tendents a la ubicació d'un parc arqueològic.
  • Alqueria del Duc: Edifici medieval fortificat que fou restaurat per l'ajuntament, que va adquirir-lo en ruïnes, en 1981 i on s'ha instal·lat l'Escola d'Hoteleria Comarcal. Conserva una sénia, el celler i un rellotge de 1780. Està declarada d'interés històric-artístic.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els arrossos, com no podia ser menys, tenen una especial arrel a Gandia, però és la fideuà, segons molts originària d'ací, l'estrela de la gastronomia gandiana. Els peixos i el marisc i els dolços, reminiscències de la canya del sucre, també tenen la seua importància a l'hora de parlar de la gastronomia local.

Festes i cultura[modifica | modifica el codi]

Sobre qualsevol celebració festiva de les moltes que hi ha al cap de l'any sobresurten les falles, amb més de 115 anys d'història a la ciutat, i la Setmana Santa, datada de mitjans del segle XIX i amb molta tradició. Les seues festes en honor a Sant Francesc de Borja, el seu patró, són a finals de Setembre i principis de Octubre. En la Fira i Festes destaca per la seva importància el personatge del Tio de la Porra

Hereva d'una època d'esplendor cultural irrepetible, Gandia ofereix activitats culturals com ara la convocatòria de premis literaris que s'hi celebra des de 1959 o el Festival Internacional de Música.

Com en tota la Safor, la pilota valenciana gaudeix de gran afició. Des dels anys 50 del segle XX fins al 2007 Gandia va comptar amb un trinquet anomenat El Zurdo, que fou conegut com La catedral del Raspall i que va ser enrunat per construir-hi un bloc de pisos.

Educació[modifica | modifica el codi]

Hi tenen representació les dues universitats més importants del País Valencià: la Politècnica, amb l'Escola Politècnica Superior i la de València amb la Universitat d'Estiu. També la UNED hi té seu i des de novembre de 2008 Gandia, forma part de la Fundació Ramon Llull.[6]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «La Gandia dels Borja», Els Borja, web de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians (IIEB) [consulta el 12 de novembre de 2013]
  3. «Història de Gandia». Ajuntament de Gandia. [Consulta: 13/4/2014].
  4. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  5. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
  6. Gandia s'integra en la Fundació Ramon Llull front la negativa del govern valencià, a saforguia.com (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]