Taronger

Taronger
Il·lustració (Citrus sinensis)
Accediu al Portal:Biologia
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Subclasse: Rosidae Ordre: Sapindales Família: Rutaceae Gènere: Citrus Espècie: C. sinensis
Nom binomial
Citrus sinensis (L.) Osbeck
Sinònims
Citrus aurantium var. sinensis L. (basiònim) Citrus macracantha Hassk

El taronger (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja. Altres noms populars per els quals es coneix són grill (part del fruit), taronger dolç, taronger ver, taronges, taronja (fruit), taronja dolça (fruit). Pertany al gènere Citrus que forma part de la família de les rutàcies. A aquest mateix gènere pertanyen la llimona, la mandarina, el pomelo, la llima agra, l'aranja. El cumquat canvi pertany al gènere Fortunellade la mateixa família Rutaceae. Una característica fonamental d'aquesta família, de la qual compleix a la perfecció la pela de la taronja, és la presència de bosses secretores especials que alliberen fàcilment essències. És originari de la Xina, dut a occident pels àrabs. Es desenvolupa bé en climes suaus i càlids, i a la península Ibèrica es cultiva sobretot en el País Valencià i en zones de les Terres de l'Ebre on se solen regar per inundació uns tres cops l'any. No suporta les glaçades prolongades. Hi ha una gran quantitat de varietats diferents, fonamentalment per la qualitat del fruit i el gust, que varia del dolç a l'àcid. L'espècie C. aurantium produeix taronges amargues utilitzades per a l'elaboració d'alguns licors, melmelades i confitures. Aquesta variant és la varietat medicinal.

Sistemàtica

El taronger es va considerar tradicionalment l'espècie C. sinensis del gènere Citrus. A aquest mateix gènere pertanyien la llimona, la llima i la taronja amarga. Investigacions genètiques recents han demostrat que la majoria d'aquests fruits són en realitat híbrids produïts a partir del pomelo, la mandarina i el cidro, per la qual cosa la nomenclatura científica correcta és Citrus x sinensis. L'antic nom, sense identificació d'híbrid, continua emprant-se extensament.

Origen i etimologia

Els tarongers tenen el seu origen a Àsia (actualment l'Índia, el Pakistan, Vietnam i el sud-est de la Xina) i foren portats a Occident pels àrabs. En sànscrit s'anomenava nâranga (probablement d'origen dravídic, no ario; en llengua tami naru significa 'fragant'); en provençal antic s'anomena naurange (pronunciat noránsh). Algunes hipòtesis afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves del jardí de les Hespèrides eren taronges. Es considerada amb freqüència com una variant Citrus aurantium. El nom específic aurantium fa referència al color daurat dels seus fruits i deriva del llatí auratus: de color d'or.

Morfologia

Es tracta d'un arbre d'alçada mitjana -encara que en òptimes condicions de cultiu arriba fins als 13 metres d'alçada. Necessita d'una ombra densa i capacitada per aguantar l'ombra durant mig dia. Es tracte d'un arbre sensible al fred. Requereix terres de mitjana capacitat, frescos, sense importar la seva naturalesa. Arbre perenne, de copa gran, rodona o piramidal, de fullatge compacte, de tronc erecte i curt, amb fulles ovals d'entre 7 i 10 cm. de marge senceres i freqüentment estipulades i branques usualment amb grans punxes (més de 10 cm.). Té un epicarp replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molta aigua. Les seves flors blanques ataronjades, neixen aïllades o en carrassos i produeixen una olor intensa. Són hermafrodites. La corol·la consta de 5 peces i 10 estams, tot i que també podem trobar corol·les de 4 peces. El fruit és gros en forma de baia anomenat hespendi. Les formes vitals característiques són macrofaneròfits. Cultivada majoritàriament a horts i jardins.

No tenen exactament la mateixa morfologia Citrus sinensis i Citrus aurantium.

Citrus aurantium

Arbre perennifoli de 5-6 m d'alçada, de copa arrodonida i branques amb d'espines llargues i flexibles. Fulles el·líptiques o lanceolades de color verd intens, de 7-10 cm de longitud i 4-8 cm d'amplada i àpex agut. Les flors són blanques, seroses, solitàries i molt oloroses, apareixen cap a la meitat de la primavera . Fruit carnós, arrodonit, de 7-10 cm de diàmetre, amb escorça de color ataronjat gruixada i rugosa, coberta completament de vesícules glandulars que contenen un líquid aromàtic.

Citrus sinensis

Petit arbre perennifoli amb una copa arrodonida mes o menys espinós. Fulles de 7-10 cm amplament el·líptiques i l'ala del pecíol moderadament ampla que és el que el diferencia de Citrus aurantium a més del fruit que té escorça més prima de color entre groc- ataronjat i groc menys intens que al Citrus aurantium i per l'ala del peduncle de les fulles que és més allargat i perd la forma de cor que té Citrus aurantium però sobretot pel sabor dels fruits que és agre o dolç, però no amarg.

Història

Els tarongers dolços van ser portats a Itàlia, Espanya i Portugal de l'índia al segle XV. Hi ha diferent tipus de taronja dintre del conjunt de taronges dolces. Un dels tipus més comú és la taronja de València, que es conrea a Espanya, Àfrica i Austràlia, aquesta variant és una de les més comercialitzades. Crida molt l'atenció un altre tipus de taronja dolça per les seves característiques, aquesta es la taronja de sang, la qual sembla com si tinguis sang al seu interior i el seu suc és d'un color vermell robí.

Al voltant de l'any 1850 es va descobrir a un monestir del Brasil una taronja molt estranya, la qual no tenia llavor al seu interior no tenia llavor, en canvi si que tenia al seu interior una espècie de taronja petita igual a la gran, com si fos un bessó. Aquesta taronja més petita s'emblava una llombrígol humana, per la qual cosa se li va donar el nom de la taronja Llombrígol. Aquesta taronja era molt dolça i molt fàcil de pelar, raons per les qual seria excel·lent per comercialitzar-la, però tenia l'inconvenient que al no tenir llavor només podia ser cultivada mitjançant estolons de la planta original del monestir. Actualment són molt conreades a Califòrnia, i distribuïdes per tot el món. Totes les taronges Llombrígols que existeixen tenen el mateix constituent genètic que les taronges de l'arbre del monestir del Brasil.

Avui dia, moltes persones de tot el món prenen cada dia taronja, ja sigui directament menja'n el fruit o prenen sucs d'aquesta, perquè les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que existeixen. A diferencia de molts altres animals el cos humà no fabrica vitamina C amb regularitat, la qual ajuda a guarir les infeccions i les ferides.

Les taronges també són molt bona font de fibra alimentària, però no contenen gran quantitats de minerals.

Cultiu i usos

El cultiu d'aquesta espècie forma una part important de l'economia de molts països, com els Estats Units (Florida i Califòrnia), la major part dels països mediterranis, el Brasil, Mèxic, el Pakistan, la Xina, l'Índia, l'Iran, Egipte, Turquia, Sud-àfrica.
La trobem a regions de clima temperat i humit. Als Països Catalans en trobem sobretot al País Valencià on disposen de sistemes de regs molt moderns i el cultiu de la fruita és molt important per la zona. Tot i que és un cultiu que necessita de regadiu no suporta l'excessiva humitat o embassament, la qual cosa duria a la pèrdua de l'arbre. Les gelades prolongades repercuteixen principalment a la fruita tant en la baixa qualitat com en la seva pèrdua; les gelades més intenses acaben amb l'arbre i suposa una gran pèrdua perquè l'efecte dura uns sis anys, fins que la nova plantació comença a produir.

Al Baix Ebre també hi trobem importants cultius de tarongers, fins i tot a la vila de Xerta celebren una fira de la taronja. És també en aquesta comarca on es desenvolupa gran part de l'activitat dels vivers, sobretot a la població d'Alcanar.

Informació nutricional

Taronja (fruita) Valors nutricionals per 100g
aigua: 86,75 g	cendres: 0,44 g	fibres: 2,4 g	valor energètic: 47 kcal
carbohidrats: 11,75 g	sucres: 9,35 g	proteïnas: 940 mg	lípids: 120 mg
Oligoelements
potassi: 181 mg	calci: 40 mg	fòsfor: 14 mg	magnesi: 10 mg
ferro: 100 µg	zinc: 70 µg	coure: 45 µg	sodi: 0 mg
Vitaminas
vitamina C: 53,2 mg	vitamina B1: 87 µg	vitamina B2: 40 µg	vitamina B3: 282 µg
vitamina B5: 250 µg	vitamina B6: 60 µg	vitamina B9: 0 µg	vitamina B12: 0 µg
vitamina A: 225 UI	retinol: 0 µg	vitamina E: 0,18 µg	vitamina K: 0 µg
Àcids grassos
Àcids grassos saturats: 15 mg	mono-Àcids grassos insaturats: 23 mg	poli-Àcids grassos insaturats: 25 mg	colesterol: 0 mg

Producció

Segons la FAOSTAT els principals productors de taronges (tones) el 2005 varen ser:

1.	Brasil	17.804.600
2.	Estats Units	8.266.270
3.	Mèxic	3.969.810
4.	Índia	3.100.000
5.	Itàlia	2.533.535
6.	Xina	2.412.000
7.	Espanya	2.149.900
8.	Iran	1.900.000
9.	Egipte	1.789.000
10.	Indonèsia	1.311.703

Varietats mengívoles

Hi ha una gran quantitat de varietats diferents, fonamentalment per la qualitat del fruit i el sabor, que varia del dolç a l'àcid. L'espècie Citrus aurantium produeix taronges amargues utilitzades per l'elaboració d'alguns licors, melmelades i confitures.

Grup Navel

Caracteritzades per un fruit gran i sense llavors amb maduresa precoç, amb melic a la zona oposada al pedúncle. No és recomanable per elaborar sucs.

Varietats

Taronger nòrdic

• Bahianinha Baianina piracicaba. Arbre petit, probablement per mutació espontània de navel Bahia. Varietat brasilera. Bona adaptació en regions càlides.
• Fishe
• Gillemberg. Es desconeix l'origen, fou descoberta per Gillemberg a 1985. Molt bon sabor.
• Lane Late. Detectada el 1950 per mutació espontània de navel Washington a la propietat de L. Lane, a Austràlia. Pràcticament el 50% de la producció de navel és Lane Lane.
• Leng
• Navelate
• Navelina
• Newhall
• Palmer
• Skaggs Bonanza
• Thomson
• Bahía o Washington

Grup Blanques

Varietats

Varietat Navel

Fruites immadures

• Ambersweet
• Belladonna
• Verna
• Cadenera
• Castellana
• Delta Seedless
• Hamlin
• Marrs
• Midknight
• Natal
• Ovale
• Parson Brown
• Pera
• Pineapple
• Salustiana
• Shamouti
• Trovita
• València
• Westin
• Barberina

Grup Sang

Varietats

• Doble fina
• Maltaise sanguine
• Moro
• Sanguinelli
• Sanguinello
• Torocco
• Tomango
• Washington sanguina

Grup Sucrenyes

Varietats

• Succari
• Sucreña
• Llima
• Mosambi

Farmacologia

Com ja s'ha parlat anteriorment la variant que conté propietats medicinals és Citrus aurantium No tenen les mateixes propietats si parlem de la pela o clofolla de la taronja agra, que si es fa de la seva flor o de la el fruit.

Flor

Pell

Fruit

Part utilitzada (droga)

• Pela o clofolla: La droga en aquest cas consisteix en l'epicarpi, és a dir la part externa del mesocarpi, del fruit madur, popularment conegut com pell. S'obté pelant les taronges agres, el parenquima lagunar blanc es eliminat en gran part.
• Flor: La droga està constituïda pels botons florals, majoritàriament encara tancats, assecats.
• Fruit: La droga està constituïda pel pericarpi, la polpa i el fruit immadur.

Composició

Pela o clofolla

• Flavonoides heterosids amb gust amargant, com per exemple, la neohesperidina i la [naringina] (concretament la porció glúcica és la que li dona la característica amargant).
• Flavonoides amb gust no amargant, com la esperidina i el rustòsid.
• Flavonoides lipòfils, molt etoxilats (com sinensentina, nobiletina i tangerentina).
• Entre un 1-2 % d'olis essencials (limonelo component principal.).
• Pectines.
• furocumarines.

Flor

• Olis essencials com: acetat de linalil, linalo, limoneno, nerol, geraniol etc. Conjuntament a ells antranilat de metil.
• Substancies amargants.
• Flavonoides.

Fruit

• àcids orgànics (cítrics, màlic, ascòrbic)
• Sucres

Accions farmacològiques

Pela o clofolla

La droga s'utilitza com amargant aromàtic per estimular la secreció gàstrica i la gana, en casos d'alteracions gàstriques amb hipoacidesa. Habitualment s'utilitza també com corrector del sabor. Els flavonoides de la pela de la taronja amargant té la propietat de potenciar les accions de la vitamina C i es considera'n protectors de la paret capil·lar.

Flor

S'utilitza només en medicina popular com a sedant suau en casos de nerviosisme i trastorns de la son. S'utilitza també com aromàtic. L'essència de la flor del taronger, obtinguda per destil·lació en corrent de vapor de les flors fresques, s'utilitza molt en perfumeria.

Fruit

Tenen propietats vitamíniques, per la seva riquesa en àcid ascòrbic, i laxants. La pectina li dona propietats antidiarreiques i hipocolesterolemiants.

Indicacions

Flor

• Ansietat
• Insomni

Fruit

• Venes de les cames
• Flebitis
• Pèrdua de la fam
• dispèpsies hiposecretores
• restrenyiment

Contraindicacions

Fruit

Gastritis, ulceres gastroduodenals.

Excepte indicacions expresses, es recomana abstenir-se de percebre olis essencials per via interna durant l'embaràs, la lactància, a nens menors de sis anys o a pacients amb gastritis, úlceres gastrointestinals, síndrome del intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, malaltia de Parkinson o altres malalties neuràlgiques.

No administrar, ni aplicar típicament a nens menors de sis anys ni a persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat coneguda a aquest o altres olis essencials.

No prescriure formes de dosificació amb contingut alcohòlic per administració oral a nens menors de dos anys ni a persones en processos de deshabituació etílica.

Precaucions per evitar les intoxicacions

No exposar la pell al sol després de l'aplicació de l'oli essencial, especialment les persones amb pells sensibles. Poden produir-se fenòmens de fotosensibilització.

S'ha d'anar en compte amb el contingut alcohòlic del extracte fruit i de la tintura.

Legislació i conservació

És una especie que no està catalogada dins la llista de plantes tòxiques la venta de les quals queda prohibida al públic o restringida publicada pel ministeri de sanitat i consum (BOE).

Curiositats

Quan algú té o busca la seva parella ideal, es refereix a ella com la seva mitjana taronja. Per què? per què no la mitja poma o el mig cogombre? L'expressió apareix per primera vegada en El banquet, de Plató. En aquesta obra es narra un banquet organitzat pel poeta tràgic Agàton d'Atenes. AL finalitzar el menjar i per a fer més amena la festa, un dels comensals proposa als convidats que cadascun improvisi un encès elogi a Eros. Quan li toca el torn a Aristòfanes, relata un mite segons el qual va haver un temps que en la raça humana era gairebé perfecta. La Terra es trobava habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Compte també que llavors existien tres sexes: compost d'home + home, de dona + dona i d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells. Zeus els va castigar partint-los per la meitat amb el seu llamp i va manar a Hermes que a cadascun li lligués la carn sobrant entorn del llombrígol. Ja reposats, els éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que uneixo d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués obtenir plaer. I descendència si la unió era andrògina. Des de llavors els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitjana taronja amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets.

Vegeu també

• Aiguanaf.

Bibliografia

• Cañiqueral S, Vila R, Witchl M. Plantas medicinales y drogas vegetales para infusion y tisana.
• Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 

• Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
• Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204. 
• «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..

• Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
• Bruneton, J. (1991). Elementos de fitoquímica y de farmacognosia. Ed. Acríbia. Zaragoza* Bruneton, J. (1991). Elementos de fitoquímica y de farmacognosia. Ed. Acríbia. Zaragoza
• Blumenthal, M. The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines. (en anglès). American Botanical Council. Boston, 1998. ISBN 096555550X. 
• Berdonces i Serra, (1996). Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL. Barcelona. ISBN 84-305-8496-X
• Alonso, J.R. (2004). Tratado de fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires.

Enllaços externs

• Receptes amb taronges
• Fruites
• http://www.hipernatural.com
• http://www.lanaranjadevalencia.es/naranja/category/general/
• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19422890?ordinalpos=3&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DefaultReportPanel.Pubmed_RVDocSum
• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19424721?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DefaultReportPanel.Pubmed_RVDocSum
• http://www.infoagro.com/citricos/naranja.htm
• Pàgina web de l'INRA (Institut national de recerca agronòmica) sobre les devastacions i les patologies dels cultius (francès)(anglès).
• Pàgina web oficial del CIHEAM (Centre international de hautes études agronomiques méditerranéennes) (francès)(anglès).
• estadístiques de la producció agrícola al lloc web oficial de l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura.