Alcanar

Alcanar
Jardí vora el mar

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Montsià
El port esportiu i pesquer de les Cases d'Alcanar
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Mancomunitat	Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Montsià Taula del Sénia
Gentilici	Canareu, canareva
Pressupost	14.648.603,09 €
Superfície	47,07 km²
Altitud	72 msnm ( mín.:0)
Població (2011)   • Densitat	10.601 hab. 225,22 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 286800 4491400
Distàncies	25 km de Amposta 106 km de Tarragona 201 km de Barcelona 89 km de Castelló de la Plana 66 km de Morella
Formació Fundació	1252
Organització Entitats de població Ajuntament • Alcalde:	4 8 ERC, 3 CiU, 3 PP, 3 PSC Alfons Montserrat i Esteller (ERC)
Codi postal	43530
Codi territorial	430043
Festa major	Festes de maig (Sant Isidre) Festes d'octubre (Mare de Déu del Remei)
Patró/Patrons	Sant Miquel
Dies de mercat	Dijous
Agermanament	Vegeu l' apartat corresponent
Web	www.alcanar.cat

Escut d'Alcanar

Bandera d'Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner està especialitzat en la restauració. Cada cinc anys (els acabat en 4 i 9) celebra les festes Quinquennals, que comporten un gran esforç de preparació per engalanar els carrers amb catifes de serradura i garlandes.

El nom d'Alcanar sembla que prové del llatí canabae, que eren assentaments civils sorgits a recer d'establiments militars permanents o estacionals.

Geografia

Des de la creació del Regne de València Alcanar sempre ha estat el municipi més meridional del Principat de Catalunya, situat al final del marge esquerre del riu de la Sénia. Malgrat això aquesta frontera mai no ha existit en la vida quotidiana, tenint Vinaròs com a capital de l'arxiprestat, social, econòmica i comercial. Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita, pel Barranc de la Granja, per l'interior amb Ulldecona, pel sud amb Vinaròs i per l'est, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrània. A causa de les antigues pràctiques i lleis que afectaven la pastura, també té un punt de contacte, a l'extrem més nord-occidental, anomenat La Foradada , amb Freginals.

El seu punt més elevat és La Torreta del Montsià, al límit amb Ulldecona, amb 764 metres d'alçada.

Representa, així, una franja paral·lela a la costa, de 47 kilòmetres quadrats, 16 de longitud i quasi 3 d'amplada, entre la part sud de la serralada del Montsià i la platja, cosa que li atorga un microclima propi i característic, més comparable al de la Marina Alta que al de les terres del voltant.

Dins del terme hi ha el nucli de les Cases d'Alcanar, una munió de cases anomenada la Selleta i un llarg nombre d'urbanitzacions principalment vacacionals.

Des de certs punts elevats del nucli principal és possible albirar Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Sant Jordi del Maestrat i Cervera del Maestrat.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Alcanar	7.828
Alcanar-Platja	1.097
Cases d'Alcanar, les	1.532
Selleta, la	88
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 35 61 102 714 - 3.451 4.133 4.320 4.998 5.446

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 5.609 6.131 6.087 5.749 6.944 7.070 7.973 8.044 7.924 8.033

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.727 7.711 7.878 8.390 8.868 9.620 10.510 10.545 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Els íbers

Hi ha trobats dos importants jaciments arqueològics al municipi : el Poblat ibèric de la Moleta del Remei, en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) i que va ser un assentament permanent des del segle VII aC al segle II aC i el Poblat ibèric Sant Jaume-Mas d'en Serrà (pre-ibèric), amb unes excavacions iniciades el 1997 i que es considera un punt important del comerç de la ilercavònia central amb els fenicis al voltant del segle VIII abans de Crist.

Els romans

Se'ls atribueix el paper de fundadors del nucli principal i els qui van batejar el poble. Tot i això hi ha poca informació d'aquesta època, reduïda a unes poques troballes de monedes de bronze de l'època de Claudi.

Els musulmans

Alcanar va ser habitat per població musulmana que va ser la que va consolidar el nucli, establint-hi un sistema econòmic basat en el cultiu de l'olivera. Hi han deixat empremta evident en el lèxic (garrama, marraixa, aixumara, jagaloies), l'economia (almassara), l'arquitectura (carrers tortuosos), dues necròpolis trobades i dues alqueries.

Els catalans

Les darreres setmanes de 1237, quan Vinaròs, Cervera i altres pobles meridionals ja havien capitulat davant l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital, Alcanar era un petit poble que encara quedava per conquerir i Hug de Folcalquer, comanador d'Amposta, es va presentar amb els seus homes per repoblar-lo. El 28 de febrer de 1238, havent portat unes poques desenes de pobladors i els va atorgar Carta pobla, integrant el nucli a la batllia d'Ulldecona. Però la condició de massa proper a la frontera amb el món islàmic, per ser un llogarret, no va permetre que la població es consolidés prou com per explotar les terres, de manera que l'11 de maig de 1252 Bernat de Salanova va atorgar nova carta de població, amb diferents condicions, com l'obligació de tenir la casa coberta abans de nadal, sota multa de 50 sous per incompliment. Aquesta nova carta va donar el seu fruit, ja que els nous pobladors vinguts del Solsonès, Berguedà, Osona, Rosselló, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars i la Ribagorça van romandre amb fidelitat a l'orde de Sant Joan de l'Hospital.

Els primers segles

El poble, d'uns 150 habitants, emergia econòmicament però la seva proximitat al mar va forçar les autoritats a aixecar torres de protecció i vigilància de la costa. La inseguretat, juntament amb les males collites, les pestes i les fams van limitar el creixement del poble. Un definitiu atac el 30 de juliol de 1504 va impulsar a construir una muralla amb vall al voltant del poble. Uns anys abans, el 1449, el comanador d'Amposta havia atorgat batllia pròpia a Alcanar, segregant-se per tant, d'Ulldecona.

La Guerra de Successió

L'any 1709 les autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successió per negociar certs privilegis, de manera que es van aliniar amb el bàndol felipista. A partir d'aquí el poble va obtenir el títol de "Fidelísima ciudad de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lleó, els castells (de Castella i Lleó) i la flor borbònica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. Les quatre barres hi eren absents. El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvaït, es fundà el nucli de pescadors de Les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.

Les Guerres Carlistes

Alcanar estava envoltat per importants bastions oposats: Ulldecona (carlí) i Vinaròs (isabelí) i era un poble pretès per ambdós, fins al punt que encara ara és popular la dita : "Ulldecona la bacona, Vinaròs lo Capità, Peníscola la bandera i Alcanar nostre serà", on els isabelins expliquen l'estat de la guerra. Però el 17 d'octubre de 1835 Cabrera va assetjar, atacar i conquerir el poble i hi provocà incendis i saquejos.

Època moderna

L'expansió urbana del veí poble de Sant Carles de la Ràpita i la població de l'anomenat Barri Español (una extensa finca a l'extrem septentrional d'Alcanar, propietat de Candelària Español que aquesta va vendre en petites parcel·les) per part de rapitencs, va impulsar la segregació d'una part del terme d'Alcanar, que en aquell moment arribava a dintre del poble i va passar a arribar al Barranc de la Granja, proper també al nucli i que és on abasta avui en dia.

Economia

Després de les gelades de meitat dels anys 50, que van malmetre l'agricultura d'olivera i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins els anys 2000, quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.

A les Cases els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els fa tenir durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu gaudeixen d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turística recupera l'activitat del sectors de la distribució i serveis del municipi.

Costums

• Per Sant Antoni se celebra el Ball de Sant Antoni, una jota que aplega un nombrós grup de canareus i canareves. Durant molts anys, aquesta va ser la festa més gran de la jota celebrada a les Terres de l'Ebre
• El dia 15 de maig se celebra la festivitat del patró, en el marc de les festes dels bous. Aquest dia, en honor al patró, no es fan bous.
• El 29 de juny, a Les Cases se celebra la festivitat del patró dels pescadors i s'hi fan processons. Tradicionalment era un dia de festa sagrada, tot i que l'abandonament de l'activitat pesquera ha acompanyat també un abandonament de la festa.
• El 16 de juliol, els pescadors fan una processó de vaixells i altres activitats festives, en honor a la Mare de Déu del Carme.
• El 15 d'agost és la festa major de Les Cases.
• El segon diumenge d'octubre a Alcanar es torna a fer festa, en honor a Mare de Déu del Remei. Les festes tenen una vessant més cultural que les de bous.
• Festes Quinquennals són les festes en honor a la patrona, un cop cada cinc anys, multipliquen les activitats, es baixa la Mare de Déu del Remei de la seva ermita i se celebra un novenari amb processons per tots els carrers del poble, els quals competeixen en guarniment, amb catifes de serradura com a eix de l'ornamentació
• La vespra de l'1 de novembre se celebra la castanyada, una festa per la joventut, que es troba en magatzems per menjar panellets i castanyes, abans de voltar pel poble per trobar-se amb les altres colles.
• El 22 de novembre se celebra Santa Cecília, amb la Banda Municipal de Música i l'Agrupació Musical Canareva oferint cercaviles i concerts.
• La Nit de Nadal, és tradició fer matines, amb una tradició semblant a la de la Castanyada.

Indrets

• Moleta del Remei : poblat íber, preparat per les visites i amb visites guiades.
• Casa O'Connor : uns dels darrers exemples que queden del barroc valencià, propietat de l'Ajuntament, avui dia s'hi celebren exposicions.
• Cisterna del Vall : cisterna de 35 metres de llargària, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils i exposicions.
• Torre del carrer Nou: també dita Torre del Moro, és un reducte de la protecció de la ciutat.
• Pont dels estretets : per on durant segles es travessava el riu Sénia, únic reducte arquitectònic de l'època romana.
• Casa del Marquès : situat a la plaça i propietat de Caixa de Catalunya.
• El Rocall : barri molt característic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per cases entre mitgeres.
• Església de Sant Miquel : renaixentista/neoclàssica.
• Església de Sant Pere : a Les Cases, situada al costat del port.
• Port esportiu pesquer : a Les Cases

Ciutats agermanades

Alcanar està agermanat amb les poblacions de:

• Badalona
• Montgat
• Bordères-sur-l'Échez

Publicacions

• Butlletí informatiu Alcanar : butlletí d'informació local editat per l'ajuntament
• Lo Rafal : revista trimestral, publicada per l'associació cultural Lo Rafal

Vegeu també

• Escut d'Alcanar.
• Bandera d'Alcanar.
• Himne d'Alcanar.
• Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans.
• CB Alcanar.
• CD Alcanar.
• Platja del Marjal.
• Escuts i banderes del Montsià

Bibliografia

• Agustí Bel i Beltran Alcanar Edicions Cossetània, 2000. ISBN 84-89890-64-1

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació general
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya