Alcanar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alcanar
Jardí vora el mar
Escut d'Alcanar
(En detall)
Localització

Alcanar situat respecte Catalunya
Alcanar situat respecte Catalunya

Localització d'Alcanar respecte del Montsià


Municipi del Montsià
El port esportiu i pesquer de les Cases d'Alcanar
El port esportiu i pesquer de les Cases d'Alcanar
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsià
Taula del Sénia
Gentilici Canareu, canareva
Pressupost 14.648.603,09 €[1]
Superfície 47,07 km²
Altitud 72 msnm
( mín.:0)
Població (2013[2])
  • Densitat
10.389 hab.
220,71 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 286800 4491400Coord.: 40° 32′ 45″ N, 0° 28′ 56″ E / 40.54583,0.48222
Distàncies 25 km de Amposta
106 km de Tarragona
201 km de Barcelona
89 km de Castelló de la Plana
66 km de Morella
Formació
Fundació
 
1252
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

4
8 ERC, 3 CiU, 3 PP, 3 PSC
Alfons Montserrat i Esteller (ERC)
Codi postal 43530
Codi territorial 430043
Festa major Festes de maig (Sant Isidre)
Festes d'octubre (Mare de Déu del Remei)
Patró/Patrons Sant Miquel
Dies de mercat Dijous
Agermanament Catalunya Badalona

Catalunya Montgat
França Bordères-sur-l'Échez

Web

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner està especialitzat en la restauració. Cada cinc anys (els acabats en 4 i 9) celebra les festes Quinquennals, que comporten un gran esforç de preparació per engalanar els carrers amb catifes de serradura i garlandes.

El nom d'Alcanar sembla que prové del llatí canabae, que eren assentaments civils sorgits a recer d'establiments militars permanents o estacionals.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Bandera d'Alcanar (no oficial)

Des de la creació del Regne de València Alcanar sempre ha estat el poble més meridional del Principat de Catalunya, situat al final del marge esquerre del riu de la Sénia. Malgrat això aquesta frontera mai no ha existit en la vida quotidiana, tenint Vinaròs com a capital de l'arxiprestat, social, econòmica i comercial. A més a més, també pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita, pel Barranc de la Granja, per l'interior amb Ulldecona, pel sud amb Vinaròs i per l'est, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrània. A causa de les antigues pràctiques i lleis que afectaven la pastura, també té un punt de contacte, a l'extrem més nord-occidental, anomenat la Foradada , amb Freginals.

El seu punt més elevat és la Torreta del Montsià, al límit amb Ulldecona, amb 764 metres d'alçada.

Representa, així, una franja paral·lela a la costa, de 47 kilòmetres quadrats, 16 de longitud i quasi 3 d'amplada, entre la part sud de la serralada del Montsià i la platja, cosa que li atorga un microclima propi i característic, més comparable al de la Marina Alta que al de les terres del voltant.

Dins del terme hi ha el nucli de les Cases d'Alcanar, una munió de cases anomenada la Selleta i un llarg nombre d'urbanitzacions principalment vacacionals.

Des de certs punts elevats del nucli principal és possible albirar Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Sant Jordi del Maestrat i Cervera del Maestrat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Alcanar 7.828
Alcanar-Platja 1.097
Cases d'Alcanar, les 1.532
Selleta, la 88
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
35 61 102 714 - 3.451 4.133 4.320 4.998 5.446
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.609 6.131 6.087 5.749 6.944 7.070 7.973 8.044 7.924 8.033
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.727 7.711 7.878 8.390 8.868 9.620 10.510 10.545 10.565 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Des del restabliment de la democràcia l'Ajuntament d'Alcanar ha estat dirigit per diferents partits. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb Xavier Ulldemolins i Ricard Bort posteriorment (2000-2003), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), amb Batiste Beltran, qui també va governar sota les sigles independents d'Acord per Alcanar (APAL) i, finalment, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb Alfons Montserrat, qui governa des del 2006.


Resultats electorals de Alcanar, 2011[4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
ERC-AM Alfons Montserrat 1.734 8 38,05%
CiU Ivan Romeu 864 3 18,96%
PP Josep Beltran 827 3 18,15%
PSC-PM Ricard Bort 756 3 16,59%
Iniciativa Canareva-EPM Joan Matamoros 206 4,52%
PCPC Pedro Pérez 54 1,18%
Vot en blanc 116 2,55%
Total votants 17


Història[modifica | modifica el codi]

Els íbers[modifica | modifica el codi]

Hi ha trobats dos importants jaciments arqueològics al municipi : el Poblat ibèric de la Moleta del Remei, en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) que va ser un assentament permanent des del segle VII aC al segle II aC (Aquest jaciment forma part de la Ruta dels Ibers). I el Poblat ibèric Sant Jaume-Mas d'en Serrà, amb unes excavacions iniciades el 1997 i que es considera un punt important del comerç de la ilercavònia central amb els fenicis al voltant del segle VIII abans de Crist.

Els romans[modifica | modifica el codi]

Se'ls atribueix el paper de fundadors del nucli principal i els qui van batejar el poble. Tot i això hi ha poca informació d'aquesta època, reduïda a unes poques troballes de monedes de bronze de l'època de Claudi. Durant unes excavacions per a les conduccions de gas natural, s'hi van trobar les restes d'una vil·la romana prop del pont de les Calafes, tot i això les restes es van tornar a cobrir sense intentar recuperar-les.

Els musulmans[modifica | modifica el codi]

Alcanar va ser habitat per població musulmana que va ser la que va consolidar el nucli, establint-hi un sistema econòmic basat en el cultiu de l'olivera. Hi van deixar empremta evident en el lèxic (garrama, marraixa, aixumara, jagaloies), l'economia (almassara), l'arquitectura (carrers tortuosos), dues necròpolis trobades i dues alqueries.

Els catalans[modifica | modifica el codi]

Les darreres setmanes de 1237, quan Vinaròs, Cervera i altres pobles meridionals ja havien capitulat davant l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, Alcanar era un petit poble que encara quedava per conquerir i Hug de Folcalquer, comanador d'Amposta, es va presentar amb els seus homes per repoblar-lo. El 28 de febrer de 1239, havent portat unes poques desenes de pobladors, els va atorgar Carta pobla, integrant el nucli a la batllia d'Ulldecona, de manera que va quedar posteriorment integrat a Catalunya, a diferència dels altre pobles conquerits en temps de Jaume I. Va quedar prompte despoblat, degut a la seua condició de massa proper a la frontera amb el món islàmic per ser un llogarret. L'11 de maig de 1252 Bernat de Salanova va atorgar nova carta de població, amb unes condicions més exigents, com l'obligació de tenir la casa coberta abans de nadal, sota multa de 50 sous per incompliment. Aquesta nova carta va donar el seu fruit, ja que els nous pobladors vinguts del Solsonès, Berguedà, Osona, Rosselló, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars i la Ribagorça van romandre amb fidelitat a l'orde de Sant Joan de l'Hospital.

Els primers segles[modifica | modifica el codi]

El poble, d'uns 150 habitants, emergia econòmicament però la seva proximitat al mar va forçar les autoritats a aixecar torres de protecció i vigilància de la costa. La inseguretat, juntament amb les males collites, les pestes i les fams van limitar el creixement del poble. Un definitiu atac el 30 de juliol de 1504 va impulsar a construir una muralla amb vall al voltant del poble. Uns anys abans, el 1449, el comanador d'Amposta havia atorgat batllia pròpia a Alcanar, segregant-se per tant, d'Ulldecona.

La Guerra de Successió[modifica | modifica el codi]

L'any 1709 algunes autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successió per negociar certs privilegis, de manera que es van aliniar amb el bàndol felipista. A partir d'aquí el poble va obtenir el títol de "Fidelísima villa de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lleó, els castells (de Lleó i Castella) i la flor borbònica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvaït, es fundà el nucli de pescadors de Les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.

Les Guerres Carlistes[modifica | modifica el codi]

Alcanar estava envoltat per importants bastions oposats: Ulldecona (carlí) i Vinaròs (isabelí) i era un poble pretès per ambdós, fins al punt que encara ara és popular la dita : "Ulldecona la bacona, Vinaròs lo Capità, Peníscola la bandera i Alcanar nostre serà", on els isabelins expliquen l'estat de la guerra. Però el 17 d'octubre de 1835 Cabrera va assetjar, atacar i conquerir el poble i hi provocà incendis i saquejos.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

L'any 1915 li va ser concedit el títol de Ciutat.

L'expansió urbana del veí poble de Sant Carles de la Ràpita i la població de l'anomenat Barri Español (una extensa finca a l'extrem septentrional d'Alcanar, propietat de Candelària Español que aquesta va vendre en petites parcel·les) per part de rapitencs, va impulsar la segregació d'una part del terme d'Alcanar, que en aquell moment arribava a dintre del poble i va passar a arribar al Barranc de la Granja, proper també al nucli i que és on abasta avui en dia.

Economia[modifica | modifica el codi]

Després de les gelades de meitat dels anys 50, que van malmetre l'agricultura d'olivera i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins als anys 2000, quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.

A les Cases els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els ha arribat a donar durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu han tingut èpoques amb d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turística recupera l'activitat del sectors de la distribució i serveis del municipi.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Per Sant Antoni se celebra el Ball de Sant Antoni, molt semblant a una jota que aplega un nombrós grup de canareus i canareves. Se celebra el primer cap de setmana després del 17 de gener. Durant molts anys, aquesta va ser la festa més gran de la jota celebrada a les Terres de l'Ebre. Durant la matinada del dissabte al diumenge es fa una Despertada pels carrers del poble, en la qual es canta amb un cor d'homes diverses oracions i crides a Sant Antoni. L'acte més destacat és el ball: les parelles participants es reuneixen per celebrar en diferents punts de la ciutat el típic "ball de mantons", expressió del folklore i costums populars. També es fa la tradicional benedicció dels animals, amb repartiment de panellets per a tothom. Ells van vestits amb faixa i un mocador vermell al cap i elles porten lluents mantons.
  • El dia 15 de maig se celebra la festivitat del patró, en el marc de les festes dels pagesos i es fan correbous. Aquest dia, en honor al patró, no es fan bous.
  • El 29 de juny, a Les Cases se celebra la festivitat del patró dels pescadors i s'hi fan processons. Tradicionalment era un dia de festa sagrada, tot i que l'abandonament de l'activitat pesquera ha acompanyat també un abandonament de la festa.
  • El 16 de juliol, els pescadors fan una processó de vaixells i altres activitats festives, en honor a la Mare de Déu del Carme.
  • El 15 d'agost és la festa major de Les Cases.
  • El segon diumenge d'octubre a Alcanar es torna a fer festa, en honor a la Mare de Déu del Remei. Les festes tenen un tarannà més cultural que les de bous.
  • Festes Quinquennals són les festes en honor a la patrona, un cop cada cinc anys, multipliquen les activitats, es baixa la Mare de Déu del Remei de la seva ermita i se celebra un novenari amb processons per tots els carrers de la ciutat i 1 dia a les Cases d'Alcanar, els quals competeixen en guarniment, amb catifes de serradura com a eix de l'ornamentació i altars guarnits i monumentals en cada cap del 9 sectors.
  • La vespra de l'1 de novembre se celebra la castanyada, una festa per la joventut, que es troba en magatzems per menjar panellets i castanyes, abans de voltar pel poble per trobar-se amb les altres colles.
  • El 22 de novembre se celebra Santa Cecília, amb la Banda Municipal de Música, l'Agrupació Musical Canareva, i el Cor Iúbilo oferint cercaviles i concerts.
  • La Nit de Nadal, és tradició fer matines, amb una tradició semblant a la de la Castanyada.

Indrets[modifica | modifica el codi]

  • Poblat íber dels Sants Jaumes-Mas d'Enserrà: poblat íber en fase de recuperació, hi vivia el capitost de tots els poblats de la vora.
  • Moleta del Remei : poblat íber, preparat per les visites i amb visites guiades.
  • Casa O'Connor : uns dels darrers exemples que queden del barroc valencià, propietat de l'Ajuntament, avui dia s'hi celebren exposicions.[5]
  • Cisterna del Vall : cisterna de 35 metres de llargària, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils, exposicions i concerts.
  • Torre del carrer Nou: també dita Torre del Moro, és un reducte de la protecció de la ciutat.
  • Pont dels estretets : per on durant segles es travessava el riu Sénia, únic reducte arquitectònic de l'època romana.
  • Casa del Marquès : situat a la plaça i propietat de Catalunyacaixa.
  • El Rocall : barri molt característic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per cases entre mitgeres.
  • Església de Sant Miquel : renaixentista/neoclàssica.
  • Església del Calvari: Església-capella situada al Calvari d'Alcanar. De construcció popular. No s'hi celebren oficis.
  • Església de Sant Pere: a Les Cases, situada al costat del port.
  • Port esportiu pesquer: a Les Cases

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Butlletí informatiu Alcanar: butlletí d'informació local editat per l'ajuntament
  • Lo Rafal: revista trimestral, publicada per l'associació cultural Lo Rafal

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, pressupost per al 2011 aprovat per Alcanar, núm. 130, 2011/6736 pàgina 25
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. Origen del nom, per Agustí Bel i Beltran Origen del nom
  4. «Eleccions Locals 2011, Alcanar» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 22 de maig de 2011. [Consulta: 8 de juny de 2013].
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]