Alcanar
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Montsià | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Montsià |
||
| Gentilici | Canareu, canareva | ||
| Superfície | 47,07 km² | ||
| Altitud | 72 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
9.620 hab. 204,38 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 32′ 45″ N 0° 28′ 56″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
|||
Alcanar és un municipi de la comarca del Montsià.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Des de la creació del Regne de València Alcanar sempre ha estat el municipi més meridional del Principat de Catalunya, situat al final del marge esquerre del riu Sénia. Malgrat això aquesta frontera mai no ha existit en la vida quotidiana, tenint Vinaròs com capital de l'arxiprestat, social, econòmica i comercial. Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita, pel Barranc de la Granja, per l'interior amb Ulldecona, pel sud amb Vinaròs i per l'oest, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrània. Degut a les antigues pràctiques i lleis que afectaven la pastura, també té un punt de contacte, a l'extrem més nord-occidental, anomenat Molacima (punt més alt del Montsià), amb Amposta i Freginals i un altre a l'extrem més occidental, amb Sant Jordi del Maestrat.
Representa, així, una franja paral·lela a la costa, de 47 kilòmetres quadrats, 16 de longitud i quasi 3 d'amplada, entre la part sud de la serralada del Montsià i la platja, cosa que li atorga un microclima propi i característic, més comparable al de la Marina Alta que al de les terres del voltant.
Dins del terme hi ha el nucli de Les Cases d'Alcanar, una munió de cases anomenada La Selleta i un llarg nombre d'urbanitzacions principalment vacacionals.
Des de certs punts elevats del nucli principal és possible albirar Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Sant Jordi del Maestrat. També és possible veure els focs artificials quan es fan a Cervera del Maestrat.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Alcanar | 7.335 |
| Alcanar-Platja | 862 |
| Cases d'Alcanar, les | 1.346 |
| Selleta, la | 77 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Història
[edita] Els íbers
Hi ha trobats dos importants jaciments arqueològics al municipi : la Moleta del Remei, en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) i que va ser un assentament permanent des del segle VII aC al segle II aC i els Sant Jaume-Mas d'en Serrà, amb unes excavacions iniciades el 1997 i que es considera un punt important del comerç de la ilercavònia central amb els fenicis al voltant del segle VIII abans de Crist.
[edita] Els romans
Se'ls atribueix el paper de fundadors del nucli principal i els qui van batejar el poble. Tot i això hi ha poca informació d'aquesta època, reduïda a unes poques troballes de monedes de bronze de l'època de Claudi.
[edita] Els musulmans
Alcanar va ser habitat per població musulmana que va ser la que va consolidar el nucli, establint-hi un sistema econòmic basat en el cultiu de l'olivera. Hi han deixat empremta evident en el lèxic (garrama, marraixa, aixumara, jagaloies), l'economia (almassara), l'arquitectura (carrers tortuosos), dues necròpolis trobades i dues alqueries.
[edita] Els catalans
Les darreres setmanes de 1237, quan Vinaròs, Cervera i altres pobles meridionals ja havien capitulat davant l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital, Alcanar era un petit poble que encara quedava per conquerir i Hug de Folcalquer, comanador d'Amposta, es va presentar amb els seus homes per repoblar-lo. El 28 de febrer de 1238, havent portat unes poques desenes de pobladors i els va atorgar Carta pobla, integrant el nucli a la batllia d'Ulldecona. Però la condició de massa proper a la frontera amb el món islàmic, per ser un llogarret, no va permetre que la població es consolidés prou com per explotar les terres, de manera que l'11 de maig de 1252 Bernat de Salanova va atorgar nova carta de població, amb diferents condicions, com l'obligació de tenir la casa coberta abans de nadal, sota multa de 50 sous per incompliment. Aquesta nova carta va donar el seu fruit, ja que els nous pobladors vinguts del Solsonès, Berguedà, Osona, Rosselló, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars i la Ribagorça van romandre amb fidelitat a l'orde de Sant Joan de l'Hospital.
[edita] Els primers segles
El poble, d'uns 150 habitants, emergia econòmicament però la seva proximitat al mar va forçar les autoritats a aixecar torres de protecció i vigilància de la costa. La inseguretat, juntament amb les males collites, les pestes i les fams van limitar el creixement del poble. Un definitiu atac el 30 de juliol de 1504 va impulsar a construir una muralla amb vall al voltant del poble. Uns anys abans, el 1449, el comanador d'Amposta havia atorgat batllia pròpia a Alcanar, segregant-se per tant, d'Ulldecona.
[edita] La Guerra de Successió
L'any 1709 les autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successió per negociar certs privilegis, de manera que es van aliniar amb el bàndol felipista. A partir d'aquí el poble va obtenir el títol de "Fidelísima ciudad de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lleó, els castells (de Castella i Lleó) i la flor borbònica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. Les quatre barres hi eren absents. El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvaït, es fundà el nucli de pescadors de Les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.
[edita] Les Guerres Carlistes
Alcanar estava envoltat per importants bastions oposats: Ulldecona (carlí) i Vinaròs (isabelí) i era un poble pretès per ambdós, fins al punt que encara ara és popular la dita : "Ulldecona la bacona, Vinaròs lo Capità, Peníscola la bandera i Alcanar nostre serà", on els isabelins expliquen l'estat de la guerra. Però el 17 d'octubre de 1835 Cabrera va assetjar, atacar i conquerir el poble i hi provocà incendis i saquejos.
[edita] Època moderna
L'expansió urbana del veí poble de Sant Carles de la Ràpita i la població de l'anomenat Barri Español (una extensa finca a l'extrem septentrional d'Alcanar, propietat de Candelària Español que aquesta va vendre en petites parcel·les) per part de rapitencs, va impulsar la segregació d'una part del terme d'Alcanar, que en aquell moment arribava a dintre del poble i va passar a arribar al Barranc de la Granja, proper també al nucli i que és on abasta avui en dia.
[edita] Economia
Després de les gelades de meitat dels anys 50, que van malmetre l'agricultura d'olivera i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins els anys 2000, quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.
A les Cases els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els fa tenir durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu gaudeixen d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turística recupera l'activitat del sectors de la distribució i serveis del municipi.
[edita] Costums
- Per Sant Antoni se celebra el Ball de Sant Antoni, una jota que aplega un nombrós grup de canareus.
- El dia 15 de maig se celebra la festivitat del patró, en el marc de les festes bous. Aquest dia, en honor al patró, no es fan bous.
- El 29 de juny, a Les Cases se celebra la festivitat del patró dels pescadors i s'hi fan processons. Tradicionalment era un dia de festa sagrada, tot i que l'abandonament de l'activitat pesquera ha acompanyat també un abandonament de la festa.
- El 16 de juliol, els pescadors fan una processó de vaixells i altres activitats festives, en honor a la Mare de Déu del Carme.
- El 15 d'agost és la festa major de Les Cases.
- El 29 de setembre a Alcanar es torna a fer festa, en honor a la patrona de la parròquia. Les festes tenen una vessant més cultural que les de bous.
- Quinquennals les festes en honor a la patrona, un cop cada cinc anys, multipliquen les activitats, es baixa la Mare de Déu del Remei de la seva ermita i se celebra un novenari amb processons per tots els carrers del poble, els quals competeixen en guarniment, amb catifes de serradura com a eix de l'ornamentació
- La vespra de l'1 de novembre se celebra la castanyada, una festa per la joventut, que es troba en magatzems per menjar panellets i castanyes, abans de voltar pel poble per trobar-se amb les altres colles.
- El 22 de novembre se celebra Santa Cecília, amb les bandes municipals oferint cercaviles i concerts.
- La Nit de Nadal, és tradició fer matines, amb una tradició semblant a la de la Castanyada.
[edita] Indrets
- Moleta del Remei : poblat íber, preparat per les visites i amb visites guiades.
- Casa O'Connor : uns dels darrers exemples que queden del barroc valencià, propietat de l'Ajuntament, avui dia s'hi celebren exposicions.
- Cisterna del Vall : cisterna de 35 metres de llargària, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils i exposicions.
- Torre del carrer Nou: també dita Torre del Moro, és un reducte de la protecció de la ciutat.
- Pont dels estretets : per on durant segles es travessava el riu Sénia, únic reducte arquitectònic de l'època romana.
- Palau del Marquès : situat a la plaça i propietat de Caixa de Catalunya.
- El Rocall : barri molt característic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per cases entre mitgeres.
- Església de Sant Miquel : renaixentista/neoclàssica.
- Església de Sant Pere : a Les Cases, situada al costat del port.
- Port esportiu pesquer : a Les Cases
[edita] Publicacions
- Butlletí informatiu Alcanar : butlletí d'informació local editat per l'ajuntament
- Lo Rafal : revista trimestral, publicada per l'associació cultural Lo Rafal
[edita] Vegeu també
- Escut d'Alcanar
- Bandera d'Alcanar
- Himne d'Alcanar
- Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans
[edita] Bibliografia
- Agustí Bel i Beltran Alcanar Edicions Cossetània, 2000. ISBN 84-89890-64-1
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació general
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Montsià |  |
|---|---|---|
|
Alcanar | Amposta | Freginals | la Galera | Godall | Mas de Barberans | Masdenverge | Sant Carles de la Ràpita | Sant Jaume d'Enveja | Santa Bàrbara | la Sénia | Ulldecona |
||
