Jota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el ball. Si cerqueu la lletra, vegeu j.
“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa.

La jota o cota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la península Ibèrica. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII, però la seua màxima expansió es va produir al segle XIX. Les teories sobre Aben Jot i el seu origen musulmà són totalment infundades.[cal citació] Encara es balla al País Valencià, les Illes Balears, les Terres de l'Ebre - en el passat va estar estesa també arreu de Catalunya [cal citació]-, l'Aragó, Múrcia, Cantàbria, Astúries, Galícia, Extremadura i Andalusia.

Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant. Se'n distingeix una part instrumental i una part cantada, formada per set frases musicals. Així i tot, les composicions actuals de jota s'alliberen en moltes ocasions d'aquest tret. A vegades també presenta una tornada cantada. Normalment s'interpreta amb guitarra i guitarró, als quals solen afegir-se instruments de plectre com la bandúrria i el llaüt. Tampoc poden faltar instruments de percussió com les castanyoles, la pandereta i els ferrets.

A Catalunya l'Acord 57/2011, de 22 de març, declara la Jota element festiu patrimonial d'interès nacional.[1]

Context catalanoparlant[modifica | modifica el codi]

Jota, sardana i contradansa en un quadern de llibertats d'orgue ~ 1820 conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida

La jota, com a manifestació folklòrica, engloba tres vessants: la dansa, la música i el cant. Com a dansa, ha estat el ball de plaça per excel·lència de les comarques de la Catalunya Nova, del Camp a l'Ebre. També ballen jotes a la Franja de Ponent, i a les comarques properes fins a començament del segle XX. I se n'han cantat com a jotes de ronda, en bona part del país. Malgrat tot, algunes recerques de lObra del Cançoner Popular' les defugien perquè no les creien prou catalanes.

La jota està també àmpliament difosa al País Valencià i a les Illes Balears i és coneguda arreu de la península Ibèrica. És una dansa de parella, oberta a la comunitat, amb unes exigències tècniques mínimes –fet que no exclou que els balladors puguin destacar en habilitat– i que s'interpreta sovint en el marc de rituals festius en els quals les autoritats civils o festives inicien la dansada.[2]

Dansa[modifica | modifica el codi]

És un ball viu i alegre, provocatiu, en el qual els balladors insinuen el contacte físic amb la parella sense que aquest arribi a produir-se. Sol denominar-se pel nom genèric de ball de plaça –en contraposició al ball d'envelat– o dansada, però també pot agafar la denominació de les persones que obren el ball –cap de dansa, ball de majorales–, d'una peça de roba que porten els balladors –com el ball de mantons– o de menjar que porten a la mà –com els balls de coques o de tortades.[2]

Generalment, els balladors, per parelles, es disposen en una renglera que sol tancar-se, a l'entorn d'una foguera, a les festes d'hivern, o dels mateixos músics. Les melodies, de compàs ternari, són interpretades per diferents formacions musicals, des de conjunts de gralles i tabal fins a formacions de corda o de vent, les més habituals.[2]

Les jotes cantades i les dansades presenten nombrosos punts de contacte en estructura musical. Constitueixen una forma de comunicació generalment associada al festeig o a la festa. Les rondes, interpretades per colles de joves que s'organitzaven per anar a cantar a les noies a la nit, sovintejaven en els moments de l'any en què les feines del camp eren menys feixugues.[2]

Temàtica[modifica | modifica el codi]

Les cançons tracten temes diversos. La temàtica amorosa és dominant, però no l'única. Les rondes transmeten l'opinió d'un grup social, com poden ser els fadrins, membres d'una colla o societat, sobre els esdeveniments col·lectius. Són espais de llibertat en els quals pot aparèixer la crítica a les persones o a l'ordre social que ben sovint són motiu de conflicte. Per això, també han estat una forma d'expressió política.[2]

Improvisades[modifica | modifica el codi]

A les comarques del Baix Ebre i el Montsià és ben viu el costum d'improvisar jotes, a càrrec de cantadors, en el marc de les festes. El cantador és sempre un home, acompanyat d'una rondalla, formació musical que pren el nom de l'acció de rondar. És el que al País Valencià s'anomenen les albades, acompanyades de dolçaina i tabal. Al Principat, la formació musical va passar a ser de corda –guitarra, guitarró, bandúrria...– amb algun instrument de vent de metall. No hi manca alguna percussió per a l'acompanyament rítmic. La tonada, de melodia fixa, s'atura quan el cantador aixeca la mà, senyal que ja té preparada la cobla. La canta i, entre estrofa i estrofa, la rondalla torna a interpretar la jota.[2]

Les cançons dels cantadors eren d'encàrrec, es pagaven i es dedicaven a les persones per a les quals havien estat encomanades. Hi ha un repertori de salutació, als amos de la casa o a les autoritats presents a la festa, i de comiat. El prestigi d'un cantador es troba, en bona part, en l'habilitat per improvisar cobles i adequar-les a cada situació.[2]

La jota, cantada o ballada, és en definitiva un gènere folklòric que possibilita la comunicació, la relació entre les persones, l'afirmació del prestigi i la crítica social.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5.844 de 24/3/2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «La Jota». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sobre la jota en general i sobre la jota de les Terres de l'Ebre en particular: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (2006). Lo llibre de música. Ed. Cossetània Edicions. ISBN 84-9791-204-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jota