Utiel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Utiel
Bandera  d'Utiel Escut  d'Utiel
(En detall) (En detall)
Localització

Localització  d'Utiel respecte del País Valencià Localització  d'Utiel respecte de la Plana d'Utiel


Municipi de la Plana d'Utiel
Passeig a Utiel
Passeig a Utiel
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Plana d'Utiel
Manc. Terra del Vi
Requena
Gentilici Utielà, utielana
Predom. ling. Castellà
Pressupost 10.582.000
Superfície 236,90 km²
Altitud 720 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
12.311 hab.
51,97 hab/km²
Coordenades 39° 34′ 02″ N, 1° 12′ 24″ O / 39.56722°N,1.20667°O / 39.56722; -1.20667Coord.: 39° 34′ 02″ N, 1° 12′ 24″ O / 39.56722°N,1.20667°O / 39.56722; -1.20667
Distàncies 83,2 km de València
16 km de Requena
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

7
9 PP, 6 PSPV-PSOE, 1 Utiel S.XXI i 1 EUPV
José Luis Ramírez Ortiz (PP) (2011)
Codi postal 46300
Codi territorial 46249
Festes majors Del 6 al 15 de setembre
Patró/Patrons Verge del Remei i Crist amb la Creu a coll
Fira tradicional FICU (Setembre)
Utiel Gastronòmica (Octubre)
Agermanament France Pertuis, França
Web

Utiel és una ciutat valenciana que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Pertany a la província de València, i està situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel. Compta amb 12.449 habitants (INE 2011).

És un important nus de comunicacions; se situa a la riba de l'autovia A-3, València-Madrid. Posseeix estació de ferrocarril des de finals del segle XIX, línia Madrid-Conca-València i rodalies Utiel-València, N-330 Alacant a França per Saragossa i una xarxa de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial. Des de desembre de 2010 posseeix connexió AVE a través de la Línia d'alta velocitat Madrid-Alce, situant-se l'estació de Requena-Utiel en el llogaret de Sant Antoni de Requena.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà perllongat cap al sud i l'est tancada per vores muntanyenques pel nord-est i l'oest, mentre que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una petita vall de fons pla que és com un passadís fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nord-est s'aixeca la serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a aquesta comarca de la dels Serrans. En aquesta serra es troba el pic del Remei, cim de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Sinarques (a la mateixa comarca); i amb Benaixeve i Xelva (a la comarca dels Serrans).

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època estival. Una mica més extrem que en la part oriental de la comarca.

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana màx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 17,6
Mitjana mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 7,0
Pluja mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 545

Història[modifica | modifica el codi]

Els seus orígens es remunten al neolític, amb jaciments íbers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àrabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pere I de Castella el Justicier li va atorgar la Carta de poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felipe IV li va concedir el títol de Ciutat en l'any 1645, sent doncs una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant això, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de València, de la qual va passar a dependre.

La inauguració en 1885 del línia ferroviària València–Utiel (com primer pas per a la línia València–Conca–Madrid) va revolucionar el sector vinícola de la zona degut al fet que la producció es podia transportar al port de València per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 els vinyers d'Utiel van sofrir els atacs de la fil·loxera, però el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va anar en 1950, estant l'epidèmia ja superada, quan l'extensió de la superfície de vinyers va ser màxima.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica d'Utiel[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2011
7.072 10.638 11.642 11.777 13.137 11.875 12.411 13.365 12.542 11.384 12.021 11.392 11.839 12.012 12.053 12.449

Economia[modifica | modifica el codi]

L'autèntic flux socioeconòmic de la ciutat d'Utiel i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat un celler cooperatiu, possiblement el major del País Valencià, on s'elaboren uns excel·lents vins, predominantment negres; procedents de la varietat Boval. No obstant això la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes com a Cabernet sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dintre del més pur estil clàssic, una posada al dia amb excel·lents brous, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bóta i negres actuals com el tipus madurat en bóta.

El sector ramader compta amb diverses granges de porc, avícoles, caps de llanar i de boví.

La indústria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destil·leries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperació dels vinyers francesos va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Utiel, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular José Luis Ramírez Ortiz 3.351 9 47,81
Partit Socialista del País Valencià Rosa Díaz Asensi 2.443 6 34,86
Utiel Siglo XXI José Andrés Medina 541 1 7,72
Esquerra Unida del País Valencià Nicolás Molina Ponce 480 1 6,85
En blanc 194 - 2,77
Nul 92 - 1,30
Total 7.101 17
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Yagüe Hernández PSPV-PSOE
1983 - 1987 Luis Pérez Moya PSPV-PSOE
1987 - 1991 Luis Pérez Moya PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Yagüe Hernández PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente Sánchez Iranzo PSPV-PSOE
1999 - 2003 Enrique Luján Castro PP
2003 - 2007 Enrique Luján Castro PP
2007 - 2011 José Luis Ramírez Ortiz PP
Des del 2011 José Luis Ramírez Ortiz PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de l'Assumpció. D'estil gòtic isabelí. La seva construcció data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va portar a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura del tester que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit la imatge de Crist amb la Creu a coll, co-patró d'Utiel amb la Verge del Remei, i un esplèndid terna renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.
  • Església de la Mercé. D'estil neoclàssic, va albergar a l'origen als Mercedaris des de 1635 fins a la desamortització de 1835. La fàbrica de la seua església té planta rectangular amb una important nau central i laterals amb diverses capelles. El creuer és ampli, obrint-se el braç esquerre a un espaiós sagrari, presenta elevat presbiteri amb pintures al fresc i igual que les de la part superior dels braços del creuer fan referència a l'orde dels Mercedaris i els seus fundadors. És significativa la seua cúpula recoberta de teules vidriades blaves i blanques amb el gran escut de la seua façana, conservat en bon estat.
  • Església de Sant Francesc. Fundat en 1751, del mateix estil que la de la Mercè, i anàloga disposició, encara que de data posterior i més petita. Edificada sobre un pujol, té esvelta torre campanar, que es converteix en fita de referència que domina la part occidental del caseriu.
  • Ermita del Remei. (segle XVI) gòtic, barroc i neoclàssic.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Nucli històric. El nucli antic, replet de sabor medieval i amb traçats que denoten el seu passat àrab, en els carrers com la d'Armes, Trinitat, Enmig i Beat Gálvez, es poden trobar habitatges de planta baixa, que en el seu moment va ser vestíbul i pis únic, amb volada i parets encofrades amb suports verticals de taules i bigues de cap llaurat. De major entitat van ser les casones pairals dels nobles i gentilhomes de les quals encara es conserven algunes amb els seus blasons en llindes i façanes. Altres residències d'algunes famílies de llinatge nobiliari van ser construïdes posteriorment en el que van ser ravals o extramurs com són les de Medina, Córdova i Alamazón, aquesta última va ser restaurada recentment i és propietat municipal, en l'actualitat s'utilitza per a mostrar exposicions artístiques. Destaca la casa de Pasiego, construïda en el passat segle, és una grandiosa mansió amb 24 balconades a l'exterior, planta baixa i dos pisos amb un important pati, jardí i cotxeres. Al llarg de tot el nucli antic es poden admirar petites construccions típiques amb portes tallades en les quals hi ha interessants baldes o picaportes, reixes de forja en rombes i la característica mitja canya, sobre la qual descansen les típiques balconades que encara ostenten moltes cases utielanes.
  • Castell i muralla. Està classificat com bé d'interès cultural amb codi 46.17.249-005 per declaració genèrica. Utiel va estar emmurallat fins a la segona meitat del segle XIX, en què es van enderrocar les muralles.
  • Coves. Utiel conserva en el subsòl un impressionant entramat de galeries subterrànies, moltes d'elles d'època medieval, que van servir de refugi i magatzem durant la història de la ciutat.
  • Casa Consistorial. És un noble edifici de sòbria i elegant arquitectura castellana, amb bella portada d'estil neoclàssic. Té planta baixa i dos pisos amb balconades de típica traça. Sota el ràfec l'escut Real Espanyol de l'època dels Borbó. En l'interior de l'Ajuntament es conserven diversos documents de l'època medieval, entre ells la Carta de poblament concedida per Pere I de Castella a Utiel en 1355.
  • Plaça de bous La Utielana. Monumental plaça, una de les més antigues del País Valencià, inaugurada en 1858, que el seua galeria amb capacitat per a 10.000 espectadors, està cobert en part de llotges i "nayas" per un graciós sostre sostingut per 108 columnes amb capitells de ferro de volutes jòniques.

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Vi. Situat en el famós Celler Rodona (seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Utiel-Requena), on alberga les nombroses marques de vi de la denominació i utensilis de camp, al costat d'instruments utilitzats per a l'elaboració del vi durant anys. En l'actualitat, es tracta d'un Museu permanent. Visitar aquest museu suposa endinsar-se en el coneixement d'una indústria de gran interès i tradició.
  • El Almazar. És un dels museus i monuments emblemàtics de la ciutat. Ací es pot admirar i conèixer l'aparell destinat a l'extracció de la cera dels panals d'abella, pràcticament l'únic que es conserva en el món juntament amb un altre de Portugal. És la seu del Museu de la mel i de la cera.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Falles. Utiel celebra les seues festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de València.
  • Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
  • Festes Patronals. Se celebren aquestes festes en honor de la Verge del Remei del 6 al 15 de setembre amb processó des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes lúdics i religiosos.
  • Setmana Santa. Processons i actes religiosos.
  • Carnestoltes.

Fires[modifica | modifica el codi]

  • F.I.C.U. (Fira de la Indústria i del Comerç d'Utiel). Organitzada pels empresaris i comerciants locals anualment des de 1998, al voltant de les festes patronals.
  • Utiel Gratronómica. Fira d'alimentació local on destaquen els vins i caves dels cellers integrats en el Consell regulador de la D.O. Utiel-Requena, els productes de carnisseries i forns que pertanyen a l'Associació Marca de Qualitat Utiel Gastronòmica, com mel, olis d'oliva, etc.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Utiel Modifica l'enllaç a Wikidata