Requena

De Viquipèdia

Requena és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual és capital administrativa.

Limita amb Caudete de las Fuentes, Xera i Venta del Moro (a la mateixa comarca); Cofrents i Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents); amb Iàtova, Bunyol i Setaigües (a la comarca de la Foia de Bunyol); i amb Xelva i Loriguilla (a la comarca dels Serrans).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 2.1 Reconquesta i Edat Mitjana 2.2 Era moderna 2.3 Edat Contemporània 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Barri de La Villa. Recinte Medieval 6.2 Altres barris de Requena 7 Festes locals 8 Gastronomia 9 Vegeu també 10 Referències 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

Està situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani del que tan sols la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns freds i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrastos. Es troba situada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriol la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de Juan Navarro i el Bec de El Tejo (1.250 m.) la separen de les regions muntanyenques del Túria.

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època estival.

Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents que més marca aquesta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant els vinyers, en els quals es basa l'economia local. Requena està considerada com una autèntica porta de la Meseta.

[edita] Nuclis

Pertanyen al municipi 29 alqueries, pedanies o partides:

• El Azagador
• El Barriete
• Barri Arroyo
• Calderón
• Campo Arcís
• Cases de Cuadra
• Cases de Eufemia
• Cases de Penen de Albosa
• Cases de Sotos
• Cases del Rio
• Los Cojos
• Los Chicanos
• El Derramador
• Los Duques
• Hortunas
• Los Isidros
• Fuen Vich
• Las Nogueras
• Los Ochandos
• Los Pedrones
• El Ponton
• La Portera
• El Rebollar
• Roma
• Los Ruices
• San Antonio
• San Juan
• Turquia
• Villar de Olmos

[edita] Història

Es data la seva formació per íbers en el segle VII adC. Entre els segles II adC i II dC. és part de l'imperi Romà. Entra a formar part dels regnes musulmans sent coneguda la ciutat com Rakka'na, el significat de la qual és "La forta". De l'any 1021 des d'ara es converteix en la ciutat fortificada que marca la divisòria entre els regnes de València i de Toledo.

[edita] Reconquesta i Edat Mitjana

Després de la presa de Conca el 1177 i Moya el 1183 la ciutat va reforçar les seves defenses contra el perill castellà^[1]. Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacífica després de la presa de València. El 4 d'agost de 1257, després de l'ocupació cristiana de la ciutat per castellans, rep de mans d'Alfons X de Castella la carta de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori de realeng, entrant a formar part del Regne de Castella, convertint-se en duana de Castella. En 1264 rep la concessió de Port Seco i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Aragó i viceversa.

És ocupada pel rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós en 1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i gairebé cent anys després, en 1467, és novament presa pel marquès de Villena.

En 1355 Pere I (el Cruel, també conegut com el Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de poblament i el títol de Lleial Vila.

Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnes acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.

[edita] Era moderna

A la fi del segle XVIII perd Venta del Moro, quedant territorialment com es coneix en l'actualitat.

En el segle XVIII arriba a tenir 800 telers de seda, convertint-se en el quart centre seder d'Espanya passant d'una població de 4.000 habitants a gairebé 10.000.

En 1707 Felip V va concedir a Requena els títols de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila, obtenint un primer escut de ciutat.

[edita] Edat Contemporània

En 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlistes se li concedeix el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena", obtenint per tant el seu segon nomenament i escut com ciutat.

Al juny de 1851 passa a formar part de la província de València en la nova divisió provincial espanyola. Les raons d'aquest canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament havia format part del Regne de Castella), ja que la gran producció vinícola de la comarca de Requena - Utiel havia de sortir a través del port més proper (València) cap al mercat europeu, principalment, cap a França, tal com ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial els continus viatges del carguer de bandera suïssa Leman, i altres, que transportaven entre València i el port francès de Sete, el que no era sinó la manifestació d'una sèrie de vincles comercials d'aquesta comarca amb la província i el port de València. El municipi és totalment castellanoparlant.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Requena
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
16.236	17.658	18.818	17.650	19.422	20.253	18.933	17.840	18.152	17.014	19.092	20.216	20.440

[edita] Economia

Després de la crisi del segle XIX de la indústria de la seda, sorgeix a Requena en 1910 l'ensenyament enològic amb l'Estació Enològica de Requena dirigida per En Rafael Janini, qui pràcticament defineix la trajectòria econòmica que hauria de seguir la ciutat per a poder sustentar-se en el vi.

Continuant la trajectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 s'inaugura i comença a funcionar la seva Escola d'Enologia (En aquella època anomenada Escola de Capatassos, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enològiques d'Espanya, sent el seu primer director En Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.

Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seva activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent en aquests moments amb unes 18.000 hectàrees el municipi d'Espanya amb major superfície de cultius de vinyer i major producció vinícola. Al costat dels seus pobles veïns Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarques, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Origen Utiel-Requena dedicant en total més de 40.000 hectàrees al monocultiu de la vinya.

• Activitat principal: Agrícola.
• Cultiu principal: La vinya
• Varietat de raïm principal: Bobal.
• Producció mitja de vins: 1.500.000 Hl/any.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Requena, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Socialista del País Valencià	Adelo Montés Diana	4.765	11
	Partit Popular	Javier Berasaluce	4.410	10
	Esquerra Unida del País Valencià		475	-
	Altres		443	-
	En blanc		246	-
Total		10.425		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Tomás Berlanga	UCD
1983-1987	Tomás Berlanga / Mercedes Peris	Independents
1987-1991	Antonio Monteagudo Lujan	PSPV-PSOE
1991-1995	Antonio Monteagudo Lujan / Flor Mercedes Cebrián	PSPV-PSOE
1995-1999	Mª Enma Iranzo Martin	PP
1999-2003	Mª Enma Iranzo Martin	PP
2003-2007	Adelo Montés Diana	PSPV-PSOE
2007-2011	Adelo Montés Diana	PSPV-PSOE

[edita] Monuments

[edita] Barri de La Villa. Recinte Medieval

És el més antic de Requena on es van registrar els primers indicis de població. En època almohade, La Villa adquireix l'estructura urbana que correspon al prototip de les ciutats hispà-musulmanes, en la qual es destaca: La Fortalesa, Plaza d'Armes, La Medina i El Raval. La Villa té la seva base en un promontori sobreelevat de toba calcària, la qual cosa li oferia un caràcter de defensa natural. El seu entorn està envoltat per una muralla amb les seves corresponents torres defensives i les diferents portes d'accés a la ciutat. El Barri de La Villa va ser declarat en 1966 Conjunt Històric Artístic de caràcter nacional a causa de els seus edificis i esglésies de gran importància cultural i patrimonial.

Estan situats en La Villa els edificis o monuments que figuren a continuació:

• Carrer de Santa María. És una dels carrers més importants. En ella es van assentar els Cavallers de la Nòmina del Rei, construint les seues casones, en les quals es poden apreciar els arcs amb dovelles de pedra, portes originals amb brancals, reixes i nombrosos blasons.

• Carreró de Paniagua. Típic i famós carreró morú, en el qual es poden observar dos dels contraforts de l'Església de Sant Nicolau, muntats sobre arcs apuntats de maons.

• Casa dels Pedrón. Casa noble amb dret d'asil des de la qual reis com Felip III i Felipe IV van assistir en diverses ocasions a les celebracions que es donaven lloc en la Plaça de La Villa.

• Casa de Santa Teresa. Situada enfront de l'Església de Santa María, rep el seu nom perquè en l'antic habitatge es va allotjar Santa Teresa de Jesús en una de les seves visites a la ciutat.

• Casa de l'Art Major de la Seda. Situada en un autèntic atzucac musulmà, en la seva façana es pot apreciar el retaule de Sant Jeròni (patró dels seders). En aquesta casa era on es reunia el gremi de seders, car en el segle XVIII va tenir un gran auge a Requena la indústria de la seda. Requena va arribar a tenir en aquella època prop dels 800 telers.

• Cuesta de les Carnisseries o de Sant Julià. Oberta en el segle XV, al tancar la porta de Fargalla, constituïa una de les portes d'accés a la ciutat, orientada cap a València.

• Cuesta del Castell. És la principal entrada actual al Barri de La Villa, està orientada al Nord i la unia a l'antic camí de Castella. Era l'antic accés al recinte de La Alcazaba.

• Cuesta del Crist. Porta de sortida del recinte amurallat cap al ponent. Destaca en ella l'ermita del Crist de l'Empar amb la seva mitjana taronja barroca.

• Cuesta i Porta de l'Àngel. Era una de les portes d'accés al poblat amurallat. Orientada cap a Toledo per Iniesta. És de destacar la seva escalinata i les cases amb típics balcons penjats.

• Coves de La Villa. Construïdes pels àrabs al perforar la toba calcària i penetrar en el subsòl, extraient l'argila i formant les voltes de les coves. Aquestes coves recorren tot el subsòl de la Plaça de La Villa i la majoria de les cases adjacents. Al visitar aquest impressionant laberint de coves i passadissos es poden observar els diferents usos que han tingut al llarg de la història, com refugis en les diferents èpoques de guerra, com sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bàsics de l'elaboració de vins com són els trulls, les piqueres, les trulletes, els respiradors, així com gran quantitat de tinalles de grans dimensions datades des del segle XII.

• Església de Sant Nicolau. És la més antiga de les tres esglésies de La Villa, data del segle XIII. El seu estil inicial era gòtic, però a causa de una de les batalles que es va lliurar en 1702 en la Guerra de Successió, el seu pòrtic va quedar destrossat i gran part del temple en ruïnes. En el segle XVIII es va reconstruir a l'estil neoclàssic.

• Església de Santa María. És la més gran de les tres esglésies de La Villa. Datada en el segle XIV. D'estil gòtic florit isabelí, amb una sola nau i capelles adossades entre els seus contraforts. En 1931 va ser declarada Monument Nacional.

• Església del Salvador. La seva fundació s'atribuïx als temps del rei Alfons XI. Es va edificar sobre el solar d'una ermita dedicada a Santa Bàrbara. La seva obra es va iniciar en 1380 i va concloure en 1533. La seva fàbrica és gòtica amb tres naus. El pòrtic està realitzat en estil gòtic florit isabelí. En el segle XVIII, es van realitzar importants reformes i modificacions com la Capella de la Comunió, d'estil neoclàssic, la Sala de Cabildo de Clergues i el Cor. El temple va ser declarat monument històric-artístic i pertany al Tresor Arxivístic Nacional, des del 3 de juny de 1931.

• La Alcazaba. Situada en la part més elevada de La Villa, per raons defensives, i de la qual es poden apreciar les dues torres, la muralla i la porta d'accés al recinte, construïdes pels almohades en el segle XI.

• La Fortalesa. A partir de finals del segle XII es construïx La Fortalesa amb l'aspecte que avui oferix. L'estil, manera de construcció i materials empleats són mudèjars, els habitatges s'adossen a la muralla en la part sud, es reutilitzen les coves excavades en la toba en l'època musulmana.

• La Jueria. Lloc d'intercanvi comercial, on es reunien els gremis d'artesans, orfebres, ferrers, etc., tant en la plaça com en els carrers adjacents per a realitzar el comerç. Més tard els carrers van prendre d'ells els noms dels oficis allí desenvolupats.

• Medina. En aquest lloc començava la medina que constituïa la ciutat pròpiament dita de La Villa, és a dir, on habitava la població, constituint juntament amb La Alcazaba o fortalesa i les muralles amb les seves portes i torrasses les parts fonamentals de la ciutat medieval.

• Palau del Cid. Reconstruït en el segle XV, amb carreus de pedra, destaca el seu ràfec. En la part superior es pot observar un preciós blasó pertanyent a la família dels Pedrón. La llegenda situa en l'antic solar que avui ocupa aquest edifici, la residència que va habitar el Cid.

• Plaça de La Villa. Oberta en el segle XVI, era la Plaça Major de La Villa, en ella s'assentaven la majoria dels edificis més importants. Era el centre neuràlgic de La Villa i segueix sent-lo. En l'actualitat està dedicada al Coronel Ruiz de Barnús.

• Plaza del Castell. Antic Pati d'Armes del Castell, en ella es van construir cases adossades a la muralla a la fi del segle XVIII. En recents excavacions arqueològiques es van descobrir en aquesta plaça restes de l'Edat del Bronze que ens duen a reconsiderar l'antiguitat de Requena com assentament humà, ja que la documentació més antiga la datava en l'època musulmana.

• Torre de l'Homenatge. Segons la tradició, construïda en el segle X pels àrabs en argamassa. Va ser reconstruïda en el segle XV, pels cristians de Castella amb carreus de pedra, de construcció sòlida i traça senzilla.

[edita] Altres barris de Requena

• Convent de Sant Francesc. Situat en el Barri de Les Penyes. Construït en La Lloma en 1569. Va servir de forta, presidi i hospital, estant en l'actualitat sense ús i en estat de ruïna.

• Estació de Viticultura. Situada en el Barri de Raval. Edifici d'estil cubista, datat en 1910. En les seves instal·lacions compta amb cellers d'elaboració i envelliment de vins, disposa d'una planta pilot dotada de les més modernes maquinàries vitivinícoles. L'estació enològica compta amb diversos laboratoris entre els quals cal destacar el recentment instal·lat que reuneix els equips analítics més sofisticats existents en el mercat, i que pot considerar-se com el més modern d'Espanya.

• Font dels Ànecs. Situada en el Barri del Raval. Constituïx el centre de Requena, coneguda també en antany Pilón o Abrevadero del Portal.

• Font dels Regidors. Situada en l'entrada oest de la població, en la zona del Raval, era lloc de recepció oficial dels alts personatges que visitaven Requena.

• Fundació Lucio Gil Fagoaga. Situada en el Barri de Les Penyes. edifici datat en el segle XVIII, va pertànyer al filòsof En Lucio Gil Fagoaga. Rehabilitat en 1985 conservant la façana i respectant la distribució interior, el pati-jardí i el celler situat en una cova on es poden observar les antigues tinalles d'elaboració i conservació de vins. En l'interior de l'edifici es troba el museu-biblioteca que compta amb més de 30.000 volums, alguns d'ells incunables.

• Església de Sant Sebastià. Situada en el Barri de Les Penyes. Datat en el segle XIV, posteriorment va ser restaurat i ampliat en 1786. En 1999 amb motiu de la rehabilitació del sostre, va ser descobert un preciós artesonat mudèjar de fusta.

• Església del Carme. Situada en el Barri del Raval. Temple de l'antic convent de les carmelites. Construït en el segle XIII i acabat en el segle XVIII. És originàriament d'estil gòtic però el seu interior és barroc. Destaca el seu sòcol de taulelleria valenciana.

• Monument Universal a la Verema. Situat en el Barri del Raval. Construït en pedra noble i bronze i inaugurat en 1972. Va ser obra de l'arquitecte Ricardo Roso i l'escultor Esteve Edo. Únic a Europa.

• Plaça de Bous. Es va començar la seva construcció en 1877; però aquesta va haver de ser paralitzada dues vegades per motius de la guerra carlista i una epidèmia de còlera. Té una preciosa façana neomudéjar i va ser inaugurada el 17 de setembre de 1901.

• Teatre Principal. Construït en 1952 sobre l'antic Teatre Circ, constituïx un clar exemple d'arquitectura racionalista.

• Estadi Tomás Berlanga. L'estadi on l'SC Requena juga els seus partits. Va ser inaugurat al 1983 i té un aforament de 3.500 espectadors, 3.000 asseguts i 500 de peu.

[edita] Festes locals

• Carnestoltes. Els carnestoltes que se celebren al febrer, han pres una gran força gràcies a alguns dels seus actes més destacats com ho són: les seues murgas, comparses, cercaviles, la proclamació del Rei Ceps i el Soterrament de la Sardina.

• Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al dilluns de Pasqua.

• Festes patronals dels barris. A l'hivern les barriades o cofradies dediquen les seves festes als patrons respectius: Sant Antoni, en La Villa; Sant Sebastià, en Les Penyes; i la Verge de la Caritat, en Las Ollerías. Aquestes festes es componen de fogueres, cercaviles del pa beneït amb música i petards, revetlles i les "parás".

• Setmana Santa. La Setmana Santa requenenca destaca per la seva sobrietat i el seu caràcter auster, la qual cosa li confereix un recolliment profund i sentit.

• Festa de la Verema. Comença l'última setmana d'agost. Són les festes més importants de la ciutat. Els seus actes més importants són l'Ofrena a la Verge dels Dolors i la cavalcada. També és molt famosa la popular nit de la Zurra.

[edita] Gastronomia

De la gastronomia requenenca destaquen: el gaspatxo, arròs en cassola, morteruelo, ajo arriero, bollo con magras, i els seus famosos embotits de porc.

La Fira de l'Embutit de Qualitat de Requena és una de les més importants del País Valencià.

[edita] Vegeu també

• Sporting Club Requena
• Estadi Tomás Berlanga

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Requena

• Web de l'ajuntament de Requena (castellà)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de la Plana d'Utiel Camporrobles  •  Caudete de las Fuentes  •  Fuenterrobles  •  Requena  •  Sinarques  •  Utiel  •  Venta del Moro  •  Villargordo del Cabriol  •  Xera