Batlle municipal
De Viquipèdia
President d’un municipi, o alcalde (a l’Estat Espanyol), maire (a Catalunya Nord), Consol Major (a Andorra) o Sindic (a l’Alguer), que presideix la corporació, dirigeix l'administració municipal i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d’un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar, i, en general, és escollit democràticament.
A Espanya, normalment, mitjançant eleccions municipals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten l'alcalde. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat alcalde el primer regidor de la llista més votada. En poblacions menors de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.
Al Principat d'Andorra, l'organització local s'estructura en parròquies. Cada parròquia té el seu respectiu Comú, quina organització administrativa (civil) és d'un consell del comú, integrat pel cònsol major, el cònsol menor i els consellers del comú.
[edita] Història
La utilització de la paraula batlle amb el significat d’Alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en que s’instaura un nou sistema de presidència de les institucions municipals, que a més de dirigir l’administració municipal, es caracteritza per ser d’estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l’aproximen més a la figura del batlle reial que no a al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia municipal i l’exercici d’un important control del sistema d’elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven els municipis.
Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats comunament universitats, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap, única denominació municipal històrica que subsisteix actualment; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; a Mallorca jurat en cap..., també era freqüent que en municipis petits les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.
Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el Batlle és un jutge de primera instància.
