Cervera
·
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Segarra | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Segarra |
||||
| Gentilici | Cerverí, cerverina | ||||
| Superfície | 55,2 km² | ||||
| Altitud | 548 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
9.440 hab. 171,01 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 356250 4614750Coord.: 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 17″ E / 41.66556,1.27139 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
6 Ramon Royes Guàrdia (CiU) |
||||
| Codi postal | 25200 |
||||
| Codi territorial | 250729 |
||||
| Web | |||||
Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida.El municipi de Cervera, de 55,19 km2, és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra. La població censada és de 9.440 habitants. El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d’onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l’església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l’edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Orígens [modifica]
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).[2]
Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.
La Universitat [modifica]
Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó. Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'Àustria i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió) i l'any 1705 la Corona d'Aragó canvià de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part (entre d'altres coses) perquè els estudiants s'hi allotjaven.[3]
Decadència i prosperitat [modifica]
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica. L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).
Geografia [modifica]
El municipi de Cervera, de 55,19 km2, és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km2, i comprenia, a més de la ciutat de Cervera el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km2, del qual formaven part, la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.
El terme de Cervera limita al nord amb Torrefeta i Florejacs i Tarroja de Segarra per al nord-est amb Sant Ramon per l'est amb les Oluges i Estaràs, per al sud-est amb l'extens municipi de Ribera d'Ondara, al sud amb Montoliu de Segarra i Granyena de Segarra i per l'oest amb Granyanella i els Plans de Sió.
El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera es troba a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'alçada, prop del limit amb el municipi de Ribera d'Ondara. Altres punts que destaquen són el tossal de la Bagassa (548 m), Turó del Terròs (575 m), el tossal de Miralles (593 m), los Tossalets (599 m) i l'emblemàtic Tossal de les Forques (562). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la del riu Ondara i la del Sió.
El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble de Sant Pere dels Arquells i fa cap a Vergós. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a tocar de l'ermita de Sant Pere Gros. El riu d'Ondara rep per l'esquerra les aigües del Torrent Salat i per la dreta hi vessa la riera de Monells.
El Sió passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble de les Oluges. Poc abans del poble de Castellnou d'Oluges es troba l'aiguabarreig amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, a l'igual que ho fa el barranc de Malgrat. El riu es perd en terres del terme de Tarroja de Segarra després de deixar a l'esquerra el poble de la Prenyanosa.
El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Es destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren els boscos de garrics, de pins, d'alzines i roures.
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és la l'Autovia A-2 de Barcelona a Madrid. La N-II travessava la ciutat mitjançant un túnel que passa per sota el nucli antic foradant el tossal per sota les muralles. També es important l'eix transversal(C-25) que comunica Cervera amb Girona. També es pot arribar a Cervera mitjançant la línia de ferrocarril R-12 que uneix Lleida amb Barcelona passant per Manresa. Aquesta línia va ser inaugurada el dia 30 d'abril de 1860.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants (2009) |
|---|---|
| La Cardosa | 3 |
| Castellnou d'Oluges | 41 |
| Cervera | 9.328 |
| Malgrat | 3 |
| La Prenyanosa | 10 |
| Vergós | 58 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1787 incorpora Vergós i el 1972 l'antic municipi de la Prenyanosa, que inclou la Cardosa, Castellnou d'Oluges i Malgrat.[4]
Cultura i Societat [modifica]
Festivitats [modifica]
- Festa Major del Santíssim Misteri, Festa Major d'hivern de Cervera, es celebra el 6 de febrer i la seva vígila el 5 de febrer amb el tradicional cant de les Completes.
- Proccessó del Puro, es celebra el 16 de gener una processó laica de l’Ajuntament fins al cementiri per commemorar la derrota dels carlistes davant els liberals en les carlinades. Alguns homes anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.
- Festa de Sant Magí, 19 d'agost, repartiment de l’aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya amb mules i cavalls. carregats d’argadells guarnits amb boix.
- Aquelarre, es celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost. Festa del foc, de bruixes,diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
- Isagoge (setmana cultural), setmana cultural, que es celebra els dies anteriors a la Festa Major de Sant Crist.
- Festa Major del Sant Crist, festa Major d'estiu, que es celebra el cap de setmana del quart diumenge de setembre, de divendres a dilluns.
Elements festius de la ciutat [modifica]
Bestiari
- L'Àliga. 1423-1917, recuperació 2013
- El Drac, Lo Carranco Bilandó, 2001
- Els Cavallets. 1948
- La Cuca de Cervera. 1978
- La Cuca Matraca de Cervera. 1983
- La Polla de Cervera. 1983[5]
- El Cérvol Tibau. 2007
Imatgeria Festiva
- Els Gegants Vells, Almodis i Guillem. 1948
- Els Gegants Nous, Nasa Tabaco i Roger de Follonar. 1992
- Els Capgrossos. 1948
Llocs d'interès [modifica]
Edificis [modifica]
- Sant Pere el Gros, és una petita ermita romànica del segle XI, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. És un bon exemple de rotonda romànica a Catalunya.
- Església de Santa Maria, d'estil gòtic català, té tres naus, una torre octogonal, i una notable porta romànica.
- Església de Sant Miquel de Tudela, església romànica als afores de Cervera.
- Església de Sant Antoni, dels segles XIII al XVIII, hi una talla del Sant Crist del segle XIV.
- Universitat, bastida entre el 1718 i el 1740, és d'estil neoclàssic amb ornaments barrocs a la façana exterior. Aquí hi va estudiar Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Milà i Fontanals.
- Muralles, construïdes durant el segle XIV
- Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila.
- Paeria de Cervera, edifici barroc amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
- Plaça del Fossar, des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
- Església de Sant Joan, del segle XII, formava part de l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
- Auditori municipal, on l'any 1359 se celebraren les Corts Catalanes i el 1469 va tenir lloc el parlament pel qual Ferran el Catòlic acceptava les condicions de casament amb Isabel de Castella.
- Convent de Sant Agustí, dels segles XIV i XV, conserva la seva fisonomia medieval.
- Hospital de Berenguer de Castelltort, fundat a finals del segle XIV per un mercader cerverí.
- Farinera del Sindicat Agrícola, edifici modernista construït per Cèsar Martinell.
- Museu Comarcal de Cervera.[6]
- Carrer Major
Carrers [modifica]
Carrer Major [modifica]
El Carrer Major, és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
En el n. 15 hi trobem l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l'ordre dels Hospitalers. Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.
En el n. 64 s'hi troba el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús. Actualment, acull la residència geriàtrica Mare Janer, l'auditori municipal i la capella de la Mare de Déu de l'Incendi. En aquest espai es reuniren les Corts Catalanes que, presidides per Pere el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la Generalitat de Catalunya. El 1452 s'hi van firmar les capitulacions matrimonials dels Reis Catòlics i en època de la Universitat va ser el Col·legi de Sant Carles que tingué com a hoste Jaume Balmes.
El n. 79 era la casa delmera de la Generalitat. En la llinda d'un dels balcons hi ha l'escut amb la creu.
Al n. 92 hi ha la Casa Joan (s. XVI). Pot apreciar-se la data de 1556 sobre una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del XVI.
Al n. 103 s'hi troba el convent de Sant Agustí (s. XIV-XV), actualment regentat per monges del Sagrat Cor de Maria. Conserva la primitiva fesomia medieval tot i la restauració posterior.
Al n. 115 s'aixeca la Casa Duran i Sanpere, una casa pairal d'Agustí Duran i Sanpere, amb façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis el mateix mobiliari i roba de principis del s. XX. Hi ha allotjat el Centre Municipal de Cultura, l'Oficina Comarcal de Turisme i és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.
Mitjans de comunicació [modifica]
Personatges destacats [modifica]
- Agustí Duran i Sanpere, (1887-1975), historiador, arxiver i arqueòleg català.
- Joan Comorera i Soler, (1894-1958), conseller d'Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1934).
- Joan Pont i Cos, (1813-1885), eclesiàstic i compositor de música religiosa.
- Josep Benet i Morell, (1920-2008), va ser un polític, historiador i editor català, figura destacada del catalanisme polític.
- Marc Márquez i Alenta, pilot de motociclisme.
- Rosa Fabregat i Armengol, escriptora i farmacèutica.
- Salvador Vidal, (1818-1883), eclesiàstic i compositor de música religiosa.
- Toni Nadal i Segura, (1971-2012), meteoròleg.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Rotger, Agnès. «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p. 32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ l'Enciclopèdia, article de Cervera
- ↑ «Drac Polla de Cercera». Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52. ISBN 84-393-5437-1.
Bibliografia [modifica]
- Duran i Sanpere, Agustí. El llibre de Cervera. Curial, 1977. ISBN 8472561275.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervera |
- Paeria de Cervera
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Descripció de Cervera
- Lloc web dedicat a Cervera
- Museu de Cervera
- Mapa dels voltants de Cervera al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- Guia turística de Cervera (monuments, fires, festes...)
- Pla estratègic Segarra 2020
|
|||||||
