Cervera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cervera (desambiguació)».
Cervera
Bandera de Cervera Escut de Cervera
(En detall) (En detall)
Localització

Cervera situat respecte Catalunya
Cervera situat respecte Catalunya

Localització de Cervera respecte de la Segarra


Municipi de la Segarra
Vista de Cervera
Vista de Cervera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segarra
Gentilici Cerverí, cerverina
Superfície 55,2 km²
Altitud 548 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
9.212 hab.
166,88 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 356250 4614750Coord.: 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 17″ E / 41.66556°N,1.27139°E / 41.66556; 1.27139
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Ramon Royes Guàrdia (CiU)
Codi postal 25200
Codi territorial 250729
Web

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida. El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. La població censada és de 9.440 habitants. El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.

La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder, ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).[2]

Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.

La Universitat[modifica | modifica el codi]

Universitat de Cervera,façana dels patis de l'entrada

Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó. El Regne d'Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles III d'Aragó i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió) i l'any 1705 la Corona d'Aragó canvià de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.

Amb el Decret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.

Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part (entre altres coses) perquè els estudiants s'hi allotjaven.[3]

Decadència i prosperitat[modifica | modifica el codi]

L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica.

Durant la Tercera guerra carlina, la matinada del 16 de febrer de l'any 1875 els carlins van intentar conquerir Cervera, ocupada per les forces liberals, sent rebutjats. En record de la batalla es du a terme la Processó del Puro.[4]

L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins al 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km², i comprenia, a més de la ciutat de Cervera el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km², del qual formaven part, la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.

El terme de Cervera limita al nord amb Torrefeta i Florejacs i Tarroja de Segarra per al nord-est amb Sant Ramon per l'est amb les Oluges i Estaràs, per al sud-est amb l'extens municipi de Ribera d'Ondara, al sud amb Montoliu de Segarra i Granyena de Segarra i per l'oest amb Granyanella i els Plans de Sió.

El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera és a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'altitud, prop del límit amb el municipi de Ribera d'Ondara. Altres punts que destaquen són el tossal de la Bagassa (548 msnm), Turó del Terròs (575 msnm), el tossal de Miralles (593 msnm), los Tossalets (599 msnm) i l'emblemàtic Tossal de les Forques (562msnm). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la del riu Ondara i la del Sió.

El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble de Sant Pere dels Arquells i fa cap a Vergós. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a tocar de l'ermita de Sant Pere Gros. El riu d'Ondara rep per l'esquerra les aigües del Torrent Salat i per la dreta hi vessa la riera de Monells.

El Sió passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble de les Oluges. Poc abans del poble de Castellnou d'Oluges hi ha l'aiguabarreig amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, igual que ho fa el barranc de Malgrat. El riu es perd en terres del terme de Tarroja de Segarra després de deixar a l'esquerra el poble de la Prenyanosa.

El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren els boscos de garrics, de pins, d'alzines i roures.

La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l'Autovia A-2 de Barcelona a Madrid. La N-II travessava la ciutat mitjançant un túnel que passa per sota el nucli antic foradant el tossal per sota les muralles. Aquest túnel es va construir després de la guerra civil espanyola començant la seva construcció l'any 1945; la major part dels seus treballadors eren presoners i per fer forat s'utilitzaven voladures amb dinamita amb les consegüents tremolors de les cases dels habitants de Cervera. Les obres d'aquest túnel finalitzaren l'any 1949 i es va inaugurar l'11 de juliol del mateix any.

També és important l'eix transversal(C-25) que comunica Cervera amb Girona. També es pot arribar a Cervera mitjançant la línia de ferrocarril R-12 que uneix Lleida amb Barcelona passant per Manresa. Aquesta línia va ser inaugurada el dia 30 d'abril de 1860.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2009)
La Cardosa 3
Castellnou d'Oluges 41
Cervera 9.328
Malgrat 3
La Prenyanosa 10
Vergós 58
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
483 527 528 2.325 4.808 5.057 4.203 4.592 4.840 4.287
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.682 4.957 5.210 5.568 5.652 6.023 6.406 6.950 6.993 7.353
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.153 7.272 7.437 8.123 8.564 9.305 9.247 9.361 9.440 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Vergós i el 1972 l'antic municipi de la Prenyanosa, que inclou la Cardosa, Castellnou d'Oluges i Malgrat.[5]

Festivitats[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major del Santíssim Misteri, Festa Major d'hivern de Cervera, se celebra el 6 de febrer i la seva vígila el 5 de febrer amb el tradicional cant de les Completes.
  • Proccessó del Puro, se celebra el 16 de gener una processó laica de la Paeria fins al cementiri per commemorar la derrota dels carlistes davant els liberals en les carlinades. Alguns homes anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.
  • Corpus Christi, celebrada des de 1337. El dissabte es celebra la Festa del Diables de Cervera - Carranquers amb una mostra de folklore. L'endemà, diada de Corpus, es confeccionen les tradicionals catifes de flors, al migdia es celebra la processó religiosa en honor al Sant Sagrament i a la tarda una cercavila amb la imatgeria i danses del Seguici Festiu de la Ciutat.
  • Festa de Sant Magí, 19 d'agost, repartiment de l'aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya amb mules i cavalls. carregats d'argadells guarnits amb boix.
  • Aquelarre, se celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost des de 1978.[6] Festa del foc, de bruixes, diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
  • Isagoge (setmana cultural), setmana cultural, que se celebra els dies anteriors a la Festa Major de Sant Crist.
  • Festa Major del Sant Crist, festa Major d'estiu, que se celebra el cap de setmana del quart diumenge de setembre, de divendres a dilluns.

Elements festius de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Bestiari

  • L'Àliga. 1423-1917, recuperació 2013
  • El Drac, Lo Carranco Bilandó, 2001
  • Els Cavallets. 1948
  • La Cuca de Cervera. 1978
  • La Cuca Matraca de Cervera. 1983
  • La Polla de Cervera. 1983[7]
  • El Cérvol Tibau. 2007
  • La Tarasca

Imatgeria festiva

  • Els Gegants Vells, Almodis i Guillem. 1948
  • Els Gegants Nous, Nasa Tabaco i Roger de Follonar. 1992
  • Els Capgrossos. 1948

Entitats[modifica | modifica el codi]

Edificis[modifica | modifica el codi]


Carrer Major[modifica | modifica el codi]

El * Carrer Major de Cervera, és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.

En el num. 15 hi ha l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l'ordre dels Hospitalers. Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.

Carrer Major (2007).

Al número 64 hi ha el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús. Acull la residència geriàtrica Mare Janer, l'auditori municipal i la capella de la Mare de Déu de l'Incendi. En aquest espai es reuniren les Corts Catalanes que, presidides per Pere el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la Generalitat de Catalunya. El 1452 s'hi van firmar les capitulacions matrimonials dels Reis Catòlics i en època de la Universitat va ser el Col·legi de Sant Carles que tingué com a hoste Jaume Balmes.

El num. 79 era la casa delmera de la Generalitat. En la llinda d'un dels balcons hi ha l'escut amb la creu.

Al num. 92 hi ha la Casa Joan (s. XVI). Pot apreciar-se la data de 1556 sobre una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del XVI.

Al num. 103 hi ha el convent de Sant Agustí (s. XIV-XV), actualment regentat per monges del Sagrat Cor de Maria. Conserva la primitiva fesomia medieval tot i la restauració posterior.

Al num. 115 s'aixeca la Casa Duran i Sanpere, una casa pairal d'Agustí Duran i Sanpere, amb façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis el mateix mobiliari i roba de principis del s. XX. Hi ha allotjat el Centre Municipal de Cultura, l'Oficina Comarcal de Turisme i és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Rotger, Agnès. «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.
  3. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, pàg. 32-37. ISSN: 1695-2014.
  4. «Processó del Puro de Cervera». descobrir.cat. [Consulta: 19/3/2014].
  5. l'Enciclopèdia, article de Cervera
  6. Altarriba, Laia. Cada dia és festa: les 50 millors celebracions populars de Catalunya. Ara Llibres, 2002, p. 148. ISBN 849322961X. 
  7. «Drac Polla de Cercera». Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. [Consulta: 17 abril 2013].
  8. El Club compleix la seva sisena temporada organitzant el 6è Trofeu fira de Sant Isidre
  9. El Club entra per primera vegada a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs Absoluta després d'assolir la tercera plaça en la classificació virtual
  10. El CN Cervera aconsegueix l'objectiu es manté a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs Absoluta
  11. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació