Correfoc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Correfoc a Terrateig en les VII Jornades Diableres del País Valencià el 2007

El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.[1] És un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual.[2]

El terme correfoc va sorgir en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars de Catalunya, com una manifestació improvisada de la gent, dracs i els diables que actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va anar escampant per la geografia dels Països Catalans. S'ha de diferenciar un correfoc i una cercavila o processó. En una cercavila o processó, encara que el públic també pot actuar en el cas d'un correfoc, el ritme de foc és més lent que en un correfoc.

Colles[modifica | modifica el codi]

Correfoc dels Dimonis de l'Avern
Article principal: Llista de colles de diables

Els diferents corrents teatrals i la voluntat de seguir amb la cultura han fet que surtin diversos tipus de colles segons la seva proximitat a un corrent o altre:

  • Colles de foc: són aquelles colles amb una estructura homogènia, on no hi ha rangs entre els seus integrants; si hi són és simplement per temes d'organització. Aquestes colles, fan correfocs i algun espectacle pirotècnic; poden ser integrades per diables o amb bestiari de foc (com ara: drac, mula, etc).
  • Colles de diables: són aquelles colles on tenen com a mínim les figures de Llucifer i Diablessa. En trobem algunes que fins i tot tenen la figura de l'Arcàngel. Aquestes colles, a més de fer correfocs, inclouen en les seves actuacions breus entremesos o balls de diables versificats, anomenats versots de diables.
  • Colla d'espectacles: Les podem trobar dintre d'algun dels diferents tipus de colles. Aquestes colles munten espectacles i performances on el foc n'és un protagonista.

Vestimenta[modifica | modifica el codi]

Diables en un correfoc

Els vestits actualment són de cotó, pell o teles ignífugues. Durant la dècada dels 70 i 80 aquests eren simples sacs de patates pintats amb unes banyes al capdamunt, més cap als 90 i inicis del segle XXI han sortit algunes colles sense banyes (més típiques de colles de foc).

Tipus[modifica | modifica el codi]

El Drac de Vilafranca del Penedès (1600) ballant durant la Festa Major

Hi ha dos tipus de correfocs característics, l'opció de fer-ne servir un o altre depèn de la colla, del tipus de correfoc i del tipus de recorregut. No hi ha cap tipus de tradició de fer-ne servir un o altre.

  • Correfoc amb carro: Tota la pirotècnia està dipositada dintre un carro, aquesta es posa dintre un sarró anomenat saca, d'aquí el nom que rep qui la porta, el saquer reparteix la pirotècnia a mesura que va avançant el correfoc. Els diables o dracs encenen les carretilles amb el botafoc o metxa.
  • Correfoc amb saca individual: Tota la pirotècnia està dipositada en petits sarrons, amb una cabuda de 30 a 80 carretilles. Cadascun dels diables s'encén ell mateix la pirotècnia.

Eines[modifica | modifica el codi]

Correfoc dels Diables del Clot del 2009

Les eines que solen dur els diables són un carro que fa de magatzem central del material pirotècnic, una saca, sarró o civader, que és on duen el material els diables, un botafoc o metxa, que permet encendre les carretilles, la maça, que és on es posen les carretilles i altres elements on posar-hi material pirotècnic com el ceptrot, el drac o figura de bestiari o altres elements estàtics o mòbils.

El Correfoc de Manresa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Correfoc de Manresa

Malgrat que a Catalunya, de Correfocs, n'hi ha molts, el de Manresa és únic i diferent. I aquesta no és una afirmació gratuïta. El fa únic el fet que tota la imatgeria que apareix durant el Correfoc és pròpia de la ciutat, la gran quantitat i varietat de pirotècnia que s'utilitza, la singularitat de cada una de les places del llarg i tortuós recorregut, el seu vocabulari únic i exclusiu i la música que ha estat creada expressament per aquesta festa, malgrat que s'ha arribat a fer tant popular que l'imaginari col·lectiu està gairebé convençut que és una música tradicional ‘de tota la vida'.[3]

Bestiari[modifica | modifica el codi]

El drac és un element recorrent en els cercaviles i correfocs. La Llegenda de Sant Jordi i el Drac és emblemàtica. A continuació hi ha una llista de dracs del bestiari popular:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Correfoc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014]. 
  3. JÓDAR I JEREZ, Carles. El Correfoc de Manresa: 25 anys de tradició autòctona de Manresa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Correfoc