Seny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'ase és un dels animals que apareixen en les faules i aforismes del seny català.
Un altre protagonista de les lliçons morals del seny ancestral era sovint la rata.

El seny, xarot o trellat és la ponderació mental. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació.

Significat cultural del seny a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Hi ha qui veu en el "seny" un dels símbols culturals de Catalunya. El seny com a característica de la societat catalana estava basat en un conjunt de costums i valors ancestrals. Aquests definien el sentit comú basant-se en la escala de valors i les normes socials que imperaven a la Catalunya tradicional.

Aquests valors es passaven de pares a fills amb la conducta exemplar dels caps de família i també en forma de proverbis o aforismes i històries morals, una gran part de les quals estaven inspirades llavors en l'ètica cristiana. Moltes lliçons d'inculcació de valors morals tenen com a protagonistes animals (i plantes) comuns a les zones rurals de Catalunya.

A principis del segle XX, encoratjat per el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages,[1] que estava molt interessat en la transmissió oral del seny d'una generació a l'altra, Josep Abril i Virgili (1869-1918) va recopilar el Bon Seny. Aquest llibre consisteix en una sèrie, més o menys representativa, de lliçons morals catalanes ancestrals. Il·lustrat per Joan G. Junceda (1881-1948), conté aforismes, faules, així com exemples d'humor local (acudits) basats en valors cristians tradicionals catalans.[2] Editat en català abans de la Guerra Civil, el Bon Seny va ser un llibre difícil de trobar a l'època del franquisme. Es va fer una reedició limitada a l'any 1959 quan les publicacions catalanes estaven severament restringides. Llavors, per unes dècades, es va convertir en un article de col·lecció rar, però ha estat reeditat per una editorial catòlica a Barcelona nou anys després de la mort de Franco.[3]

Molts dels proverbis i aforismes que definien tradicionalment el seny en el si de la societat tradicional tenen poc sentit al dia d'avui. Això es principalment a causa de la descristianització de la societat actual catalana, que avui es fonamenta majoritàriament en principis laics.

Oposició entre el seny i la rauxa[modifica | modifica el codi]

L'històric debat del seny i la rauxa es pot entendre com a manifestació de principis contradictoris en la mateixa persona. En el marc tradicional català el debat es definia en la lluita entre la virtut i el pecat. Característica de la cultura cristiana heretada dels avantpassats, la figura de Sant Jordi lluitant contra el drac era un símbol gràfic d'aquesta lluita.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Olivarda (Dittrichia viscosa) en flor.
  • Moltes dites del seny són curtes:
Tenen els plaers de la vida,
bona entrada i mala eixida.
L'home avar és com el porc,
no aprofita fins que és mort.
No vos 'namoreu, amor,
de cap fadrina gallarda
que és com la flor d'olivarda
molt guapa, i dolenta d'olor
No diguis "ase" a ningú,
que no ho sigui més que tu.
Home pelut,
o és molt savi o és molt ruc.
  • La historieta següent, La rata magra o La rata engarjolada, il·lustra els perills de la cobdícia:
Rata magra veu l'ocell, tranquil a dintre sa gàbia,
i, amb tota la seva ràbia, s'hi fica; i el passarell
té un surt fort, i és mort.
Rata magra se'l cruspeix, mes s'ha tan ben atipada,
que, de cop, no té passada.
Moral: Quan t'atiï la maldat, pensa això que és veritat:
Panxa prim hi passaràs,
massa fart t'hi quedaràs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Josep Torras i Bages, La tradició catalana, 1892
  2. «Joan Junceda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bon seny, aforismes, faules i acudits; Balmes DL, Barcelona 1984

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Seny
  • Ausiàs March, Plena de Seny.
  • Cerverí de Girona, Obra moral; Oració de tot dia; Mal dit ben dit; Testament; La faula del rossinyol; Sermó; Proverbis.
  • Jaume Raventós, Proses de bon Seny, Morals i Socials. "Foment de Pietat Catalana". Barcelona 1923 (4 volums)
  • Josep Maria Folch i Torres, Historietes exemplars, Barcelona 1938 (10 volums). Reed. Editorial Balmes, 1984.
  • Gaziel, Seny, treball i llibertat. 1963