Diada de Sant Jordi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Jordi matant el drac, taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell
L'ambient a les Rambles de Barcelona un Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats, essent el costum tradicional (des del segle XV) regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A inicis del segle XX el costum es popularitza i a finals del primer terç d'aquest segle s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

Una rosa i un llibre

El 23 d'abril, els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers i les places d'arreu del país.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les Corts catalanes. La proposta es faria efectiva el 1456.[2]

Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. A la popularitat del sant hi van contribuir els monarques Pere el Catòlic, Jaume I o Pere el Cerimoniós.[1] Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat.

A partir del segle XX es va celebrar l'altra festa que avui dia s'associa amb el patró de Catalunya, el Dia del Llibre. Va ser l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, aleshores establert a Barcelona i director de l'Editorial Cervantes, qui va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar una festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. El dia escollit va ser el 7 d'octubre de 1927.[1]

El 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort dramaturg William Shakespeare (segons el calendari julià; va morir el 3 de maig segons el calendari gregorià), el 1616. A més, Josep Pla, el 1981, també moriria en la mateixa data. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català i no es va aturar ni tan sols durant la guerra civil espanyola.[1]

El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar impressions de lectura a peu de carrer amb els seus escriptors predilectes i aquests per signar-los la darrera novetat editorial. Els darrers anys, aquest ritual de la diada del llibre ha guanyat un fort component mediàtic, tant pels autors com per l'interès de la festa, que en confirma la incidència i l'èxit més enllà de les fronteres catalanes.[1]

Diada[modifica | modifica el codi]

Recepció de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya

La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la bandera de Catalunya. A tot Catalunya es venen llibres i roses, però és a la Rambla de Barcelona on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de la Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si és diumenge. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres i els teatres i sales d'espectacles fan promocions especials. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom s'aprofita, el 2010 s'estima que es van vendre sis milions de roses a Catalunya,[3] el 40% de roses de tot l'any.[4] Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobretot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural catalana.

La de Sant Jordi ha estat declarada Festa Nacional de Catalunya per la Generalitat, però aquest dia no és festa laboral: és feiner i lectiu per als estudiants. Per Sant Jordi, es fan recepcions oficials al Palau de la Generalitat de Catalunya i en el món educatiu, on es realitzen Jocs Florals, és un dia de festa grossa i participació en què la paraula impresa i recitada té tot el protagonisme. La vila de Montblanc, segons el Costumari Català del folklorista Joan Amades, va ser el lloc de Catalunya on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa. És per això que, des de l'any 1987, els montblanquins reviuen la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. El punt àlgid de la festa és la representació de la llegenda del noble cavaller, heroi i salvador de princeses, en els escenaris recollits per la tradició popular.[1]

Diada Nacional d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Diada Nacional de l'Aragó

La relació de culte envers Sant Jordi (Sant Chorche, en aragonés) al regne d'Aragó data de l'any 1096, data en què es va estendre pel regne la creença que la mediació del sant a favor de les forces cristianes havia estat decisiva per a la victòria a la batalla d'Alcoraz; batalla que determinà la retirada de l'exèrcit musulmà que provava d'auxiliar la ciutat d'Osca, tot garantint la continuïtat del setge aragonès contra la plaça, i conduí irremissiblement a la reconquesta de la valuosa ciutat per al regne. El patrocini del sant sobre el regne es féu oficial l'any 1461, per dictat de les Corts d'Aragó reunides a la ciutat de Calatayud per convocatòria del rei Joan II, i quedant consagrada pels furs aragonesos. Després dels Decrets de Nova Planta la festivitat aragonesa restaria abolida durant més de dos-cents cinquanta anys. No va ser fins a un dia després de la constitució de la Diputació General d'Aragó, el 10 d'abril del 1978, que la festa va ser restituïda. La declaració del 23 d'abril com a festivitat pròpia de l'Aragó va ser votada i aprovada per unanimitat pels consellers de la dita diputació, fent-se oficial en aquell moment sota el nom de «Día de Aragón». Aquesta declaració prengué més endavant el caràcter de llei, essent aprovada la mateixa per les Corts d'Aragó el 16 d'abril del 1984. Aquesta llei estableix la condició de festiu per al dia 23 d'abril de tots els anys, condició de la que continua gaudint en l'actualitat. L'adjectiu «Nacional» apareix per la menció a la naturalesa històrica de la diada, introduïda al text d'ençà de la reforma estatutària que les corts ratificaren l'any 2007.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Sant Jordi i la Diada del Llibre». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 24 de març de 2013].
  2. Costa, Roger. «Al segle XVII, per la diada ja es regalaven roses». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 25. ISSN: 1695-2014.
  3. «Els floristes catalans esperen vendre 6 milions de roses aquest Sant Jordi, un 10% més». 3cat24, 20/04/2010. [Consulta: 11 juny 2011].
  4. «Sant Jordi 2010 a Mercabarna». . Ajuntament de Barcelona, 2010 [Consulta: 12 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]