Gegant (folklore)

Els gegants de Solsona fent la ballada final davant de l'Ajuntament.

Els gegants són unes figures de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional. Tot i ser uns elements populars, podem determinar que l'estructura actual va sorgir del Seguici Popular del Corpus Christi. Al costat dels capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.

Origen

Gegants a Sa Bassa (Manacor)

Durant la Baixa edat mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus Christi potser per accentuar-ne el relleu.

Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval.

Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals.

Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX.

El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

Tipologia gegantera

Els gegants de Sant Pere de les Puel·les (Ciutat Vella de Barcelona) amb la gegantona Isabel de Portugal, de la mateixa colla. Noteu la diferència d'alçada entre els gegants i la gegantona.

La terminologia actualment en ús que fa referència al món geganter fou acordada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996):

• El gegant tradicional és una "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduïda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu". Antigament representaven reis, nobles o guerrers.
• El gegantó és un gegant més alt que l'ésser humà però manifestament més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults.
• El gegantet és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l'alçada dels quals sí que constitueix un autèntic gegant.
• El gegant de motxilla és un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla.
• El gegant manotes és un gegant que no té els braços sòlids sinó de roba i separats del cos i amb els que, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.

Gegants de Catalunya

Alguns gegants de localitats de Catalunya:

• Barcelona - Els històrics gegants de la Ciutat de Barcelona (coneguts des del 1424) representen Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, si bé durant la dictadura franquista els seus noms foren canviats per Ferran i Isabel (en al·lusió als Reis Catòlics). Les figures actuals (de l'any 1992) van ser canviades de vestits el 2006. Tenen un ball propi que només es balla en ocasions excepcionals i sempre davant d'autoritats. Aquests gegants a més de ser propietat de la Casa Consistorial de Barcelona són propietat de tots els infants de la Ciutat Comtal i són portats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona. A Barcelona s'hi compten més de 300 gegants i gegantons de parròquies, barris, escoles, esplais o particulars. D'entre els més antics, també hi ha els de la Casa de Caritat (que són dues parelles, els anomenats Gegants Vells o del Carnestoltes i els Nous o del Corpus), que daten de 1859 i 1919 respectivament. Destaquen també els cèlebres Gegants del Pi, ja documentats l'any 1601 durant les festes per la canonització de Ramon de Penyafort, o els gegantons del Pi, coneguts des de fa segles. Entre els més vells també s'hi troben els gegants de la Plaça Nova, els de Santa Maria del Mar o els de Sant Jaume Apòstol. La Festa Major de la Mercè (24 de setembre) és l'ocasió principal per a la seva actuació i també per a la cavalcada de colles culturals de tot Catalunya a la ciutat comtal.

Els gegants nous de Molins de Rei (esquerra) i els vells (dreta).

• Bellvís - A Bellvís hi ha dues parelles de gegants, en Pere de Bellvís i Ermessenda de Montcada i representen dos nobles de la vila. En Tonet i la Sileta són uns gegantons manotes que representen dos pagesos del poble. Van ser estrenats els anys 1994 i 1995, respectivament, i Manel Casserres en va ser l'escultor.
• Cabrils - Els gegants de Cabrils porten els noms d'Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig de 2004.
• Canovelles - Els Gegants de Canovelles van ser estrenats al 1991, i representen els antics comtes de Magarolas, els seus noms són Carles i Cisqueta, també hi ha la Vicenteta, filla dels anteriors, la qual va ser estrenada l'any 1999.
• Cervera - A Cervera es troben les primeres referències en les Ordinacions de Corpus del 1426 amb un gegant representant a Goliat. Joan Amades en el llibre Gegants, nans i altres entremesos recull que Cervera tenia 4 parelles de gegants: 3 parelles de gegants moros de la parròquia de Santa Maria i una parella de l'església de Sant Agustí amb la particularitat que podien moure ulls i boca, mecanismes accionats pels mateixos geganters. El 1894 es produí un incendi en un magatzem municipal on es cremaren uns gegants, uns nans i una àliga i només se'n va poder aprofitar un dels gegants moros. Per Corpus de l'any 1901 s'estrenaren un nous gegants i nans arribats de Barcelona que acompanyaren el malmès gegant moro. Aquests van perdurà fins l'any 1936 quan foren cremats al camp de futbol. L'any 1948 es va constituí la comissió Pro-gegants, la qual comprà una nova parella, diversos capgrossos i dos cavallets al taller L'Ingenio de Barcelona. Durant la transició i després d'anys de no sortir, l'Assemblea de Joves de Cervera recuperà els elements i posà els noms als gegants: Guillem i Almodis. Seguidament es va crear el Grup de Geganters els quals foren els seus portadors. Amb la intenció de tenir un gegants propis el Grup de Geganters creà dos nous gegants que representaven la vida en temps de la Universitat (segle XVIII): la tavernera Nasa Tabaco i l'estudiant Roger de Fonollar. L'any 1997 es van cedir al Grup de Geganters uns gegants manotes de l'Aquelarre anomenats Gegants Fantasmes. L'any 2007 es van incorporar el gegantons: Joan de Balaguer, personatge que va robar l'estella de la santa creu, i la gegantona Magdalena de Montclar, bruixa que fou cremada a Cervera.
• Lleida - La tradició dels gegants a Lleida està documentada des d'el segle XVIII. Actualment hi ha dotze gegants: Els gegants Marc Antoni i Cleòpatra (1840) són dels gegants originals més antics de Catalunya. Van ser construïts per Ramon Corcelles, autor del desaparegut retaule major de la Seu Nova, amb motiu de la visita a la Ciutat de la Reina Isabel II i la Reina regent Maria Cristina. Els gegants Xinesos van ser construïts per Domènec Umbert l'any 1946 a l'obrador El Ingenio, en recordança dels antics Gegants Xinets de la Santa Infància (Ramon Borràs 1896). Els gegants Rei Jaume I el Conqueridor (1949), Reina Donya Lionor (1950), el Rei Moro (1951) i Donya Zobeida (1952) van ser un obsequi a la ciutat per part dels governadors civils Josep Carrera i Josep Pagès, i realitzats igualment per Domènec Umbert al mateix obrador. També de El Ingenio són Donya Violant (1951) i l'Infant Berenguer (1956), amb escultures d'Escaler, i els més moderns Faraó i Faraona (1995, reproducció dels de 1905), realitzats per Agustí Serrano i Víctor Echarri.
• Molins de Rei - A Molins de Rei hi ha dues parelles de gegants, els Gegants Vells, Miquel i Montserrat, datats de 1913, obra de la Casa Escaler, i els Gegants Nous, Bernat i Candelera, datats de 1988, obra del Taller Sarandaca. Ambdues parelles representen un bon hereu i una rica pubilla. Els Gegants Vells tan sols surten per la Festa Major de Sant Miquel, mentre que els Gegants Nous són els encarregats de fer d'ambaixadors fora vila. Molins també té els gegantons Robert i Mariona (1987), el gegantó Molinenc (1994) i El Gall (2002).

Els Gegants del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat.

• Mataró - La Família Robafaves està formada per en Robafaves, el cap de família; la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i que contrasten amb la solemnitat dels gegants. El gegant més alt, en Robafaves, medeix 4,25 metres, convertint-se en un dels gegants més alts de Catalunya. En un text de 1741 ja s’esmenta la existència de tres gegants. La Família actual, formada per en Robafaves, la Geganta i la Toneta, apareix per primera vegada, oficialment, per la festa de Les Santes de l’any 1853 i representa una família de la noblesa medieval (diem que els gegants són d'aquest any, tot i que es sospita que s’han vist un o dos anys enrera, però no hi ha cap document fiable que ho certifiqui). Al juliol de l'any 1893 hi ha l'esperada renovació dels gegants; aquesta vegada, no només es canvien els vestits, sinó que es fa una recomposició de les estructures, així com una profunda reforma dels caps i de les mans a càrrec de l'artiste mataroní Josep Vinardell. El disseny dels vestits és de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i l'execució final la porta a terme la modista Pelegrina Malatesta de Barcelona.
• Monistrol de Montserrat - A Monistrol de Montserrat, hi ha els típics gegants de viserta anomenats així perquè són propietat dels veïns del carrer Julià Fuchs (antigament anomenat Viserta o del Sac) aquest veïnat compta amb la propietat dels 3 gegants tradicionals d'aquest carrer en Ramir i na Constança (fets al Ingenio de Barcelona l'any 1914) i na Diana (feta al Ingenio l'any 1952) actualment també disposen d'un gegant anomenat Quim que representa un senyor que va lluitar molt a favor de la conservació de les festes del carrer Viserta i tres gegantons, en Cisco "el Bisco", en Tinet i en Tinot. Com a curiositat cal dir que els gegants avui en dia encara són propietat dels veïns del carrer Julià Fuchs i que encara dansen en les seves festes anuals del carrer que es fan el segon cap de setmana de Juliol. Actualment els gegants son portats pels geganters de Viserta de Monistrol de Montserrat i els fan dansar en diferents localitats catalanes.

Els Gegants de Sant Pere de Vilamajor.

• Olot - Se'n tenen les primeres informacions al s. XV. Actualment, els caps del gegant i de la gegantessa estan fets per Miquel Blay i Celestí Devesa, respectivament.
• Palamós - Els gegants de Palamós representen el rei Pere II de Catalunya, anomenat el Gran, fundador de la vila, i la seva muller, Constança de Sicília. El document més antic que se’n té és una fotografia feta l’any 1887, en la inauguració del Tren Petit a l’estació de Palamós. Aquests gegants foren adquirits a Barcelona i llur import fou recollit per subscripció pública. El 1951 s’estrenaren uns nous gegants, que, pel Corpus del 1974, varen ser substituïts pels actuals.
• Sant Feliu de Llobregat - A Sant Feliu hi trobem dues colles principals: A la Colla dels "Gegants de la Ciutat", hi trobem els gegants Guillem d'Olorda i Violant de Bar, estrenats l'any 1985; els gegantons, Llorenç i Mercè, datats del 1998; la gegantona Tardoreta, estrenada el 2010 i el gegantó "Cesc el Bandoler", inspirat en el bandoler santfeliuenc Francesc Esbert i estrenat el 2004. A la colla de geganters de l'Agrupació Cultural Folklòrica hi trobem els quatre gegants: el Jordi i la Montserrat (1988), representen una parella de ciutadans nobles de Sant Feliu, el Llorenç i la Laia (1988), que duen dos noms ben típics de Sant Feliu i van habillats amb els vestits del "Ball de la Soca"; els gegantons: el Banyetes i la Rebanyuda, representant el poder del foc i al ira, encara que són dos personatges molt arrelats a la ciutat i estimats pels infants; i els gegantets: en Tonet i la Fada Natura, en representació del Parc de Collserola, i el Picatrons i la Correfoguera. Tots ells ballen al so de diversos balls representats durant la nit del Seguici. Sant Feliu de Llobregat fou Ciutat Gegantera 2001 i Fira del Món Geganter 2012.
• Sant Pere de Vilamajor - Els gegants de Sant Pere de Vilamajor s'anomenen Alfons i Loreto, en honor al comte-rei Alfons el Cast II d'Aragó i I de Catalunya que nasqué al castell de Vilamajor. La dida de l'infant, era la Loreto, filla de la masia de can Clavell. Els gegants foren batejats el 1989. El 1991 es batejà un gegantó anomenat en Quico del Montseny.
• Terrassa - La tradició gegantera a Terrassa es remunta, almenys, al 1850. Aquell any, un artista de la ciutat va saldar el seu deute amb l'Ajuntament construint una parella de gegants, en Robesa i na Pepona, avui coneguts com a Gegants Vells. Al 1950 per celebrar el seu centenari, es van construir els Gegants Nous, en Ramonet i l'Estefania. La tercera parella de gegants de Terrassa arriba al 2007, amb els Gegants Modernistes Magí i Roseta.
• Tortosa - N'hi ha quatre parelles: Rufo i Rubí representen els gegants cristians; Nabil i Zoraida són els gegants àrabs; Caxixa i Bonjhuà representen els gegants jueus i Cristòfor Despuig i Marianna Curto són els gegants creats el 1996 amb motiu de la Festa del Renaixement. Des del 27 de març de 2010 es poden visitar als porxos de la Llotja medieval. Durant les Festes de la Cinta de 2012 s'ha presentat la recuperació dels gegants del 1858, desapareguts durant la Guerra Civil, i la de quatre nanos. El conjunt s'ha anomenat el seguici de Moreira, arran de les figures què en conserven els hereus del folklorista Joan Moreira.
• Vilassar de Dalt - Els gegants de Vilassar de Dalt s'anomenen Lluís i Maria, en honor de la parella que els va fer construir, l'any 1912. L'any 2000 es va construir una nova parella (Pere Màrtir i Genisa), per tal de poder conservar els antics. Des de l'any 2002 Vilassar també compta amb dos gegantons que representen la gent gran del poble.
• Vilafranca del Penedès - Els gegants de Vilafranca representen una parella de reis cristians de l'edat mitjana. Els documents més antics que es coneixen on es parla dels gegants de Vilafranca són de 1601, arran de les celebracions per la canonització de Ramon de Penyafort. Els gegants són el Ferragut i l'Elisenda.

Gegants del País Valencià

Alguns gegants de localitats del País Valencià:

• Benicarló - La població del Baix Maestrat, compta amb dos gegants, anomenats Tolo i Mar (Tolo, ve del patró de la ciutat Sant Bertomeu, i Mar, de la patrona Sta. Maria de la Mar) que representen dos reis cristians, seguint la simbologia cristiana. Van ser estrenats el 24 d'agost de 1991, juntament amb 12 cabuts (capgrossos o nanos a altres indrets de la nostra geografia) construïts per la, ja desapareguda, Casa d'Oficis Fallers de Benicarló. La roba fou confeccionada pel taller de confecció de la Universitat Popular de Benicarló. I els seus padrins foren els gegants del grup de teatre Xarxa Teatre, el Gran Pampolfigol i la Margallonera. També compten amb un gegantó de motxilla anomenat Gori (que el seu nom ve del co-patró de la ciutat, Sant Gregori) que representa un xiquet amb cara de trapella que va donant manotades allà on va, ve vestit com un nen d'escola, va ser estrenat l'any 1995 i construït per la colla amb l'ajuda de dos antics alumnes de la Casa d'Oficis Fallers, Daniel Ballester i Juan Manuel Beltran, tots dos, importants artistes fallers a la nostra ciutat. La colla de Gegants i Cabuts també compta amb dos cabuts arlequins, i tres cabuts dimonis, i recentment es van estrenar 8 cabuts donats per la Falla la Carrasca de la mateixa ciutat. Al 2008 a la Colla de Gegants i Cabuts se'ls va afegir un nou membre, Pau, que representa un llaurador portat pel membre més jove de la colla i contruit per José Luís Salvador i Maribel Verge. Dintre de la XIX Trobada de Gegants i Cabuts de Benicarló al any 2009 Tolo i Mar van estrenar acompanyants, vinguts des del Puig de la Nao, Tossa i Puig, una parella d'íbers representaran, com Tolo i Mar, a Benicarló per allà on vaiguen. Tossa representa una dona del poblat íber de la Tossa, que duu a la mà el Kylix grec trobat al poblat íberic del Puig de la Nao. Mentre que Puig representa un guerrer íber del Puig de la Nao que defenia el seu poblat, ja que eren pacífics.
• Ontinyent - La població d'Ontinyent compta amb sis gegants, que representen la cultura cristiana (Rei i Reina Cristiana), la musulmana (Rei i Reina Mora, coneguts popularment com l'Agüelo i l'Agüela) i la jueva (Rei i Reina Jueva), i vuit cabets o capgrossos, que reprodueixen personatges dels dibuixos animats i del cinema americà dels anys 1930 i 1940 (foren construïts el 1946 i reconstruïts a partir dels originals el 1992). Tenen música i ball propis. La notícia més antiga de gegants a Ontinyent data de 1743. Les figures actuals de les dues primeres parelles són de 1992 (reconstruïts a partir de les de 1946) i les de l'última són una creació de 2006.

Vegeu també

• Seguici popular
• Corpus Christi
• Colla gegantera
• Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegant (folklore)

Gegants als Països Catalans

• Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
• Coordinadora de Geganters de Barcelona
• Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona

Gegants al món

• Cercle internacional d'amics dels gegants (CIAG)
• Eurogiants - Confederació Europea de gegants

Tallers d'escultors de gegants

• Ventura&Hosta, taller de gegants
• Sarandaca, taller de gegants