Gegant (folklore)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els gegants de Solsona fent la ballada final davant de l'Ajuntament.

Els gegants són unes figures de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional. Tot i ser uns elements populars, podem determinar que l'estructura actual va sorgir del Seguici Popular del Corpus Christi. Al costat dels capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.

Origen[modifica | modifica el codi]

Gegants a Sa Bassa (Manacor)

Durant la Baixa edat mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus Christi potser per accentuar-ne el relleu.[1]

Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval.

Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals.

Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX.

El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

Tipologia gegantera[modifica | modifica el codi]

Els gegants de Sant Pere de les Puel·les (Ciutat Vella de Barcelona) amb la gegantona Isabel de Portugal, de la mateixa colla. Noteu la diferència d'alçada entre els gegants i la gegantona.[2]

La terminologia actualment en ús que fa referència al món geganter fou acordada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996):

  • El gegant tradicional és una "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduïda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu". Antigament representaven reis, nobles o guerrers.
  • El gegantó és un gegant més alt que l'ésser humà però manifestament més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults.
  • El gegantet és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l'alçada dels quals sí que constitueix un autèntic gegant.
  • El gegant de motxilla és un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla.
  • El gegant manotes és un gegant que no té els braços sòlids sinó de roba i separats del cos i amb els que, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.

Gegants de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Alguns gegants de localitats de Catalunya:

  • Arenys de Mar - La relació de la gaia vil·la amb els gegants es remunta a l'any 1850 quan es llogaven gegants per acompanyar les processons però no fou fins a l'any 1957 quan es creà la primera parella de gegants en propietat. En Tallaferro i la Flor d'Alba representen dos reis catalans, els seus noms van ser extrets del poema de Joan Maragall "Canigó" (tot i que es va canviar el nom de Flor de Neu per Flor d'Alba, doncs a aquesta població costanera rarament s'hi ha vist neu). A meitat dels anys 80 es construí la segona parella de gegants (Roc i Maria) que representen els nuvis de la Dansa d'Arenys. Durant els anys 90 és quan es constitueix com a entitat la Colla Gegantera d'Arenys de Mar i creix l'activitat sobretot viatjant fora de les terres catalanes (Maó, Brussel·les, Budapest,...). També es crea la tercera parella de gegants donació de la Confraria de Sant Elm: l'Elm i la Carmeta que representen un pescador i una peixatera, dos oficis molt lligats a la vil·la. La Colla també disposa de tres gegantets per la mainada (Xavier, Laia i Zenón), 8 capgrossos i d'un drac (l'Arenyot). Fa dos anys van organitzar la FlashMob XXL on s'ajuntaren un centenar de gegants sota una mateixa coreografia.[3]
  • Barcelona - Els històrics gegants de la Ciutat de Barcelona (coneguts des del 1424) representen Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, si bé durant la dictadura franquista els seus noms foren canviats per Ferran i Isabel (en al·lusió als Reis Catòlics). Les figures actuals (de l'any 1992) van ser canviades de vestits el 2006. Tenen un ball propi que només es balla en ocasions excepcionals i sempre davant d'autoritats. Aquests gegants a més de ser propietat de la Casa Consistorial de Barcelona són propietat de tots els infants de la Ciutat Comtal i són portats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona. A Barcelona s'hi compten més de 300 gegants i gegantons de parròquies, barris, escoles, esplais o particulars. D'entre els més antics, també hi ha els de la Casa de Caritat (que són dues parelles, els anomenats Gegants Vells o del Carnestoltes i els Nous o del Corpus), que daten de 1859 i 1919 respectivament. Destaquen també els cèlebres Gegants del Pi, ja documentats l'any 1601 durant les festes per la canonització de Ramon de Penyafort, o els gegantons del Pi, coneguts des de fa segles. Entre els més vells també s'hi troben els gegants de la Plaça Nova, els de Santa Maria del Mar o els de Sant Jaume Apòstol. La Festa Major de la Mercè (24 de setembre) és l'ocasió principal per a la seva actuació i també per a la cavalcada de colles culturals de tot Catalunya a la ciutat comtal.
Els gegants nous de Molins de Rei (esquerra) i els vells (dreta)
  • Bellvís - A Bellvís hi ha dues parelles de gegants, en Pere de Bellvís i Ermessenda de Montcada i representen dos nobles de la vila. En Tonet i la Sileta són uns gegantons manotes que representen dos pagesos del poble. Van ser estrenats els anys 1994 i 1995, respectivament, i Manel Casserres en va ser l'escultor.
  • Cabrils - Els gegants de Cabrils porten els noms d'Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig de 2004.
  • Canovelles - Els Gegants de Canovelles van ser estrenats el 1991, i representen els antics comtes de Magarolas, els seus noms són Carles i Cisqueta, també hi ha la Vicenteta, filla dels anteriors, la qual va ser estrenada l'any 1999.
  • Cervera - A Cervera es troben les primeres referències en el Llibre de Claveria del 1450, en el qual hi podem observar unes notes referents als comptes i pagaments executats per on es descobreix la presència d’uns gegants elaborats en paper i cartró amb motiu de la diada del Corpus d’aquella primavera. Un pagament que es va fer a Berenguer Mir, botiguer, cinc sous que se li deuen en paper que es comprà als jocs del dia de Corpus pels gegants que feren a Sant Antoni. Joan Amades en el llibre Gegants, nans i altres entremesos recull que Cervera tenia 4 parelles de gegants: 3 parelles de gegants moros de la parròquia de Santa Maria i una parella de l'església de Sant Agustí amb la particularitat que podien moure ulls i boca, mecanismes accionats pels mateixos geganters. El 1894 es produí un incendi en un magatzem municipal on es cremaren uns gegants, uns nans i una àliga i només se'n va poder aprofitar un dels gegants moros. Per unes festes celebrades l'any 1901 s'estrenaren un nous gegants i nans arribats de Barcelona que acompanyaren el malmès gegant moro. Aquests van perdurar fins a l'any 1936 quan foren cremats a l'antic camp de futbol. L'any 1948 es va constituir la comissió Pro-gegants, la qual comprà una nova parella, diversos capgrossos i dos cavallets al taller "El Ingenio" de Barcelona. Durant la transició i després d'anys de no sortir, l'Assemblea de Joves de Cervera recuperà els elements i posà els noms als gegants: Guillem i Almodis. Seguidament es va crear el Grup de Geganters els quals foren els seus portadors. Amb la intenció de tenir un gegants propis el Grup de Geganters creà dos nous gegants que representaven la vida en temps de la Universitat (segle XVIII): la tavernera Nasa Tabaco i l'estudiant Roger de Fonollar. L'any 1997 es van cedir al Grup de Geganters uns gegants manotes de l'Aquelarre anomenats Gegants Fantasmes. L'any 2007 es van incorporar el gegantons: Joan de Balaguer, personatge que va robar l'estella de la santa creu, i la gegantona Magdalena de Montclar, bruixa que fou cremada a Cervera.
  • Lleida - La tradició dels Gegants de Lleida està documentada des del segle XVIII. Actualment hi ha dotze gegants, propietat de la Paeria: Els gegants Marc Antoni i Cleòpatra (1840) són dels gegants originals més antics de Catalunya. Van ser construïts per Ramon Corcelles, autor del desaparegut retaule major de la Seu Nova, amb motiu de la visita a la Ciutat de la Reina Isabel II i la Reina regent Maria Cristina. Els gegants Xinesos van ser construïts l'any 1946 a l'obrador El Ingenio per Lambert Escaler, en recordança dels antics Gegants Xinets de la Santa Infància (Ramon Borràs 1896). Els gegants Rei Jaume I el Conqueridor (1949), Reina Donya Lionor (1950), el Rei Moro (1951), Donya Violant (1951) i Donya Zobeida (1952) van ser un obsequi a la ciutat per part dels governadors civils Josep Carrera i Josep Pagès, i realitzats igualment per Lambert Escaler. També de El Ingenio són l'Infant Berenguer (Escaler, 1956) i els més moderns Faraó i Faraona (1995, reproducció dels de 1905), realitzats per Agustí Serrano i Víctor Echarri a partir de motlles originals de Lluís Sabadell.
Els Gegants de Lleida davant de la Paeria
  • Molins de Rei - A Molins de Rei hi ha dues parelles de gegants, els Gegants Vells, Miquel i Montserrat, datats de 1913, obra de la Casa Escaler, i els Gegants Nous, Bernat i Candelera, datats de 1988, obra del Taller Sarandaca. Ambdues parelles representen un bon hereu i una rica pubilla. Els Gegants Vells tan sols surten per la Festa Major de Sant Miquel, mentre que els Gegants Nous són els encarregats de fer d'ambaixadors fora vila. Molins també té els gegantons Robert i Mariona (1987), el gegantó Molinenc (1994) i El Gall (2002).
  • Mataró - La Família Robafaves està formada per en Robafaves, el cap de família; la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta i el marit d'aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i que contrasten amb la solemnitat dels gegants. El gegant més alt, en Robafaves, fa 4,25 metres d'alçada, i és un dels gegants més alts de Catalunya. En un text de 1741 ja s'esmenta l'existència de tres gegants. La Família actual, formada per en Robafaves, la Geganta i la Toneta, apareix per primera vegada, oficialment, per la festa de Les Santes de l'any 1853 i representa una família de la noblesa medieval (diem que els gegants són d'aquest any, tot i que se sospita que s'han vist un o dos anys enrere, però no hi ha cap document fiable que ho certifiqui). Al juliol de l'any 1893 hi ha l'esperada renovació dels gegants; aquesta vegada, no només es canvien els vestits, sinó que es fa una recomposició de les estructures, així com una profunda reforma dels caps i de les mans a càrrec de l'artiste mataroní Josep Vinardell. El disseny dels vestits és de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i l'execució final la porta a terme la modista Pelegrina Malatesta de Barcelona.
  • Monistrol de Montserrat - A Monistrol de Montserrat, hi ha els típics gegants de viserta anomenats així perquè són propietat dels veïns del carrer Julià Fuchs (antigament anomenat Viserta o del Sac) aquest veïnat compta amb la propietat dels 3 gegants tradicionals d'aquest carrer en Ramir i na Constança (fets al Ingenio de Barcelona l'any 1914) i na Diana (feta al Ingenio l'any 1952) actualment també disposen d'un gegant anomenat Quim que representa un senyor que va lluitar molt a favor de la conservació de les festes del carrer Viserta i tres gegantons, en Cisco "el Bisco", en Tinet i en Tinot. Com a curiositat cal dir que els gegants avui en dia encara són propietat dels veïns del carrer Julià Fuchs i que encara dansen en les seves festes anuals del carrer que es fan el segon cap de setmana de Juliol. Actualment els gegants són portats pels geganters de Viserta de Monistrol de Montserrat i els fan dansar en diferents localitats catalanes.
  • Olot - Se'n tenen les primeres informacions al segle XV. Actualment, els caps del gegant i de la gegantessa estan fets per Miquel Blay i Celestí Devesa, respectivament. Surten acompanyats del cap de lligamosques, dels cabeçuts i cavallets o cavallins. L'any 1995 l'ajuntament d'Olot va aprovar en ple que els Gegants només poguissin sortir per les seves festes, Corpus i les Festes del Tura, i que no sortissin de la ciutat per així preservar el seu carisma. Només varen sortir de la ciutat l'any 1902, per participar en el Concurs de Gegants, nans i monstres típics celebrat per les festes de la Mercè, i van ser guardonats amb la medalla d'or, i el cap de lligamosques va ser distingit anb el gran diploma d'honor. Els gegants de l'Art Cristià, uns gegants petits rèplica dels d'Olot, van ser guardonats amb la medalla de plata.
  • Palamós - Els gegants de Palamós representen el rei Pere II de Catalunya, anomenat el Gran, fundador de la vila, i la seva muller, Constança de Sicília. El document més antic que se’n té és una fotografia feta l'any 1887, en la inauguració del Tren Petit a l'estació de Palamós. Aquests gegants foren adquirits a Barcelona i llur import fou recollit per subscripció pública. El 1951 s'estrenaren uns nous gegants, que, pel Corpus del 1974, varen ser substituïts pels actuals.
  • Reus - Els Gegants de Reus estan documentats des del 1621. Actualment hi han cinc parelles de gegants, El Vitxet i la Vitxeta, els japonesos, els negres els moros i els indis, portats per la Colla gegantera. Surten per Corpus, per la Festa Major de sant Pere el 28 i 29 de juny i per les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia el 25 de setembre.[4]
  • Sant Feliu de Llobregat[5] - A Sant Feliu hi trobem dues colles principals: A la Colla dels "Gegants de la Ciutat", hi trobem els gegants Guillem d'Olorda i Violant de Bar, estrenats l'any 1985; els gegantons, Llorenç i Mercè, datats del 1998; la gegantona Tardoreta, estrenada el 2010 i el gegantó "Cesc el Bandoler", inspirat en el bandoler santfeliuenc Francesc Esbert i estrenat el 2004. A la colla de geganters de l'Agrupació Cultural Folklòrica hi trobem els quatre gegants: el Jordi i la Montserrat (1988), representen una parella de ciutadans nobles de Sant Feliu, el Llorenç i la Laia (1988), que duen dos noms ben típics de Sant Feliu i van habillats amb els vestits del "Ball de la Soca"; els gegantons: el Banyetes i la Rebanyuda, representant el poder del foc i al ira, encara que són dos personatges molt arrelats a la ciutat i estimats pels infants; i els gegantets: en Tonet i la Fada Natura, en representació del Parc de Collserola, i el Picatrons i la Correfoguera. Tots ells ballen al so de diversos balls representats durant la nit del Seguici. Sant Feliu de Llobregat fou Ciutat Gegantera 2001 i Fira del Món Geganter 2012.
  • Sant Pere de Vilamajor - Els gegants de Sant Pere de Vilamajor s'anomenen Alfons i Loreto, en honor al comte-rei Alfons el Cast II d'Aragó i I de Catalunya que nasqué al castell de Vilamajor. La dida de l'infant, era la Loreto, filla de la masia de can Clavell. Els gegants foren batejats el 1989. El 1991 es batejà un gegantó anomenat en Quico del Montseny.
  • Terrassa - La tradició gegantera a Terrassa es remunta, almenys, al 1850. Aquell any, un artista de la ciutat va saldar el seu deute amb l'Ajuntament construint una parella de gegants, en Robesa i na Pepona, avui coneguts com a Gegants Vells. El 1950 per celebrar el seu centenari, es van construir els Gegants Nous, en Ramonet i l'Estefania. La tercera parella de gegants de Terrassa arriba al 2007, amb els Gegants Modernistes Magí i Roseta.
  • Tortosa[6] - N'hi ha quatre parelles: Rufo i Rubí representen els gegants cristians; Nabil i Zoraida són els gegants àrabs; Caxixa i Bonjhuà representen els gegants jueus i Cristòfor Despuig i Marianna Curto són els gegants creats el 1996 amb motiu de la Festa del Renaixement. Des del 27 de març de 2010 es poden visitar als porxos de la Llotja medieval. Durant les Festes de la Cinta de 2012 s'ha presentat la recuperació dels gegants del 1858, desapareguts durant la Guerra Civil, i la de quatre nanos. El conjunt s'ha anomenat el seguici de Moreira, arran de les figures què en conserven els hereus del folklorista Joan Moreira.
  • Vilassar de Dalt - Els gegants de Vilassar de Dalt s'anomenen Lluís i Maria, en honor de la parella que els va fer construir, l'any 1912. L'any 2000 es va construir una nova parella (Pere Màrtir i Genisa), per tal de poder conservar els antics. Des de l'any 2002 Vilassar també compta amb dos gegantons que representen la gent gran del poble.
  • Vilafranca del Penedès - Els gegants de Vilafranca representen una parella de reis cristians de l'edat mitjana. Els documents més antics que es coneixen on es parla dels gegants de Vilafranca són de 1601, arran de les celebracions per la canonització de Ramon de Penyafort. Els gegants són el Ferragut i l'Elisenda.
  • Ripoll - Els gegants de Ripoll representen a Guifré el Pilós (fundador del Monestir de Santa Maria de Ripoll) i a la seva esposa Guinadell. Van ser construits a Casa Paquita l'any 1945. L'any 2007 és va presentar la restauració i els nous vestits dels gegants.

Gegants del País Valencià[modifica | modifica el codi]

Alguns gegants de localitats del País Valencià:

  • Benicarló - La població del Baix Maestrat, compta amb dos gegants, anomenats Tolo i Mar (Tolo, ve del patró de la ciutat Sant Bertomeu, i Mar, de la patrona Sta. Maria de la Mar) que representen dos reis cristians, seguint la simbologia cristiana. Van ser estrenats el 24 d'agost de 1991, juntament amb 12 cabuts (capgrossos o nanos a altres indrets de la nostra geografia) construïts per la, ja desapareguda, Casa d'Oficis Fallers de Benicarló. La roba fou confeccionada pel taller de confecció de la Universitat Popular de Benicarló. I els seus padrins foren els gegants del grup de teatre Xarxa Teatre, el Gran Pampolfigol i la Margallonera. També compten amb un gegantó de motxilla anomenat Gori (que el seu nom ve del co-patró de la ciutat, Sant Gregori) que representa un xiquet amb cara de trapella que va donant manotades allà on va, ve vestit com un nen d'escola, va ser estrenat l'any 1995 i construït per la colla amb l'ajuda de dos antics alumnes de la Casa d'Oficis Fallers, Daniel Ballester i Juan Manuel Beltran, tots dos, importants artistes fallers a la nostra ciutat. La colla de Gegants i Cabuts també compta amb dos cabuts arlequins, i tres cabuts dimonis, i recentment es van estrenar 8 cabuts donats per la Falla la Carrasca de la mateixa ciutat. El 2008 a la Colla de Gegants i Cabuts se'ls va afegir un nou membre, Pau, que representa un llaurador portat pel membre més jove de la colla i construït per José Luís Salvador i Maribel Verge. Dintre de la XIX Trobada de Gegants i Cabuts de Benicarló l'any 2009 Tolo i Mar van estrenar acompanyants, vinguts des del Puig de la Nao, Tossa i Puig, una parella d'ibers representaran, com Tolo i Mar, a Benicarló per allà on vagen. Tossa representa una dona del poblat iber de la Tossa, que duu a la mà el Kylix grec trobat al poblat íberic del Puig de la Nao. Mentre que Puig representa un guerrer iber del Puig de la Nao que defenia el seu poblat, ja que eren pacífics.
  • Ontinyent - La població d'Ontinyent compta amb sis gegants, que representen la cultura cristiana (Rei i Reina Cristiana), la musulmana (Rei i Reina Mora, coneguts popularment com l'Agüelo i l'Agüela) i la jueva (Rei i Reina Jueva), i vuit cabets o capgrossos, que reprodueixen personatges dels dibuixos animats i del cinema americà dels anys 1930 i 1940 (foren construïts el 1946 i reconstruïts a partir dels originals el 1992). Tenen música i ball propis. La notícia més antiga de gegants a Ontinyent data de 1743. Les figures actuals de les dues primeres parelles són de 1992 (reconstruïts a partir de les de 1946) i les de l'última són una creació de 2006.
  • Vila-real - Compta amb una antiga tradició gegantera, la seva parella de gegants sempre ha sigut "pasqualet" i "marigracieta" en honor als patrons del poble Sant Pasqual i la Mare de Déu de Gràcia, han tingut diverses cares, uns efímers gegants fallers, més tard s'afegiren dos més, el Rei Jaumet i la reina Pinella, en honor al rei Jaume I fundador de Vila-real i un terme de Vila-real, sent així aquests quatre, després de dos anys sense sortir, el mestre Toni Mujal el 2013, va fer unes cèpies que foren més fàcils de fer ballar, reduint l'alçada de 4'1 metres a 3,6, reduint el pes de 50 a 37 kg i modernitzantlos quedant així i recuperant la tradició a vila-real
  • Vinaròs - La capital del Baix Maestrat, compta amb quatre gegants. La primera parella data de 1944 i representa a uns reis cristians. Tot i que no tenen nom, segons la tradició es tracta dels Reis Catòlics. La segona parella, incorporada l'any 2000, representa al Tio Gori i la Tia Caballera, dos personatges locals al·legòrics de les dues tradicions locals: els llauradors i els mariners.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Costa, Roger. «Quin és l'origen de la tradició gegantera a Catalunya?». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  2. Fitxa de la gegantona Isabel de Portugal a la web de la Coordinadora de Geganters de Barcelona
  3. «Video de la FlashMob XXL a Arenys de Mar». 10/07/2011, 10/07/2011 [Consulta: 7 octubre 2011].
  4. Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2006, p. 31. ISBN 8489688362. 
  5. «lanaufets.org». [Enllaç no actiu] a la pàgina web del Seguici de Sant Feliu de Llobregat.
  6. Personatges de les festes de Tortosa a la pàgina web de l'Ajuntament de Tortosa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegant (folklore)
Gegants als Països Catalans
Gegants al món