Barberà del Vallès
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Vallès Occidental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental |
||||
| Gentilici | Barberenc, barberenca | ||||
| Superfície | 8,3 km² | ||||
| Altitud | 146 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
32.436 hab. 3.907,95 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 426944 4596449Coord.: 41° 30′ 59″ N, 2° 7′ 28″ E / 41.51639,2.12444 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcaldessa: |
2 Ana del Frago Barés (PSC-PSOE) |
||||
| Codi postal | 08210 |
||||
| Codi territorial | 082520 |
||||
| Agermanament | Grugliasco (Itàlia) Linares (Andalusia) Plaza de la Revolución (Cuba) |
||||
| Web | |||||
Barberà del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Situat a uns 15 minuts de Barcelona. Limita amb Sabadell, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Barberà del Vallès | 26.154 |
| Romànica, la | 5.879 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, més exactament Barberà està situada entre el llindar del riu Ripoll i del riu Sec. Provocant un clima suau amb l'única incidència de possibles boires matinals a diverses èpoques de l'any.
Història [modifica]
Edat Mitjana [modifica]
La ciutat va ésser fundada com a urb romana. El nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el 985 en un text del monestir de Sant Cugat, on s'indiquen algunes propietats, concretament un alou.
Cap a l'any 1005, el testament del vescomte Guitard, parent de Borrell II, que parla del castell de Barberà, divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la basílica barcelonina de San Miquel Arcàngel. En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i dels molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona. També en aquesta època es va construir l'església romànica d'Església de Santa Maria de Barberà.
Com totes les fortaleses del país, el castell pertanyia al comte de Barcelona; la propietat del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, finalment, el 1599 Felip III la hi va cedir com a favor als Galceran del Pinós. El 1702, Felip V va nomenar a Galceran de Pinós primer marquès de Barberà.
Edat Moderna [modifica]
Barberà era un lloc de passada, situat al camí ral de Barcelona. El 1619 ja s'havia construït un casalot molt gran, amb capacitat per a molts hostes i tot tipus de serveis: l'hostal nou.
El 1750 es van construir en un sol costat del camí ral casetes en filera que apareixen documentades com l'Hostal Nou i les casetes el 1782 i com l'Hostal Nou i el carrer el 1796.
El segon nucli urbà va ser Can Gorgs - Eixamplament, entorn de l'estació de ferrocarril i com altres poblacions veïnes es va convertir en lloc d'estiueig. Durant els segles XVII, XVIII i XIX, Barberà va ser sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Guerra del Francès, etc.).
Edat Contemporània [modifica]
El segle XIX va començar amb l'abolició per part de les Corts de Cadis primer (1811) i de Ferran VII després (1822) de tot tipus de senyories, que van ser incorporades a l'Estat i que eren governades directament per les seves lleis generals.
A mitjan el segle XIX, a més de la carretera nacional, també la línia de ferrocarril a Sabadell travessava Barberà.
Barberà durant la Guerra Civil Espanyola es va mantenir fidel a la República fins al dia 26 de febrer de 1939 quan un petit exèrcit que va entrar per l'oest d'aquesta. Cal destacar que una vegada ocupada pels nacionalistes espanyols, se li va canviar el nom a Sta. María de Barbará i se li van canviar els noms als carrers; José Antonio, Caudillo, Primo de Rivera, etc. No obstant això, no va ser fins a l'any 1941 que la FET de les JONS va governar a aquesta població.
L'any 1959, el barri de La Creu s'annexiona a Sabadell, produint un descens de la població (80%). Aquesta annexió es va produir per l'interès de Sabadell de tenir més habitants que Terrassa, més terrenys per donar habitatge als immigrants i sobretot, per augmentar la seva població i així obtenir més ajuts de l'Estat.
La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants espanyols per treballar a les terres, en els molins de paper o en la incipient indústria sabadellenca.
El 1970 va començar a edificar-se l'últim polígon industrial entorn del castell, la qual cosa va proporcionar nous llocs de treball. L'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Barberà amb el PSUC, el seu candidat guanyador va ser Antonio Lobo.
Present [modifica]
Actualment, Barberà del Vallés és una ciutat de més de 30.000 habitants. En l'àmbit industrial, és una de les principals ciutats de la comarca del Vallés Occidental, amb una divisió clara entre la zona urbana i la industrial.
La zona esportiva, amb el nou complex de Can Llobet, compleix condicions òptimes per a la pràctica de l'esport.
En 1985 Barberà va commemorar el seu mil·lenari, que va coincidir amb la inauguració de la plaça de la Vila.
Monuments [modifica]
Cal remarcar a Barberà del Vallès l'església d'estil romànic que fou construïda a principis del segle XI en honor de Santa Maria de Barberà, i que conserva fins i tot els frescos originals del segle XI. Església d'estil romànic reconeguda i declarada com a monument artístic d'interès nacional.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1994 Badia del Vallès s'independitza i constitueix el seu propi municipi.
Economia [modifica]
L'agricultura es va començar a substituir ràpidament primer per sector tèxtil i posteriorment pel sectors serveis, destacant el sector farmacèutic (ex: industria Novartis, etc...) i el sector informàtic (ex: Parc de central vallès, centre tecnològic,..).
Comunicacions [modifica]
Es pot arribar a Barberà per l'autopista AP-7, que està situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alçada amb la C-58 que va de Barcelona a Terrassa, i per la carretera N-150, que travessa el municipi, així com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria. També es pot arribar en Renfe Operadora per la línia de Terrassa-Manresa
Serveis [modifica]
El principal centre d'oci de la població jove se situen entorn al centre de la ciutat,entorn les Carpes, així com del sector d'Oci Baricentre,juntament amb el Parc Central del Vallès. Barberà també és una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la Generalitat de Catalunya. Conseqüència i prova d'això és el seu nou teatre, que va suposar una despesa de 1.875.000 € de l'època, anomenat "La Cooperativa", construït amb un estil arquitectònic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.
Per la seva proximitat geogràfica a Barcelona, bona comunicació amb altres ciutats i fàcil accés, Barberà del Vallès segueix actualment un model, tant de societat com de creixement, típic d'una ciutat dormitori.
Entitats [modifica]
- Colla de Gegants i Gralles de Barberà del Vallès
- Colla de Diables de Barberà del Vallès
- Assemblea de Joves de Barberà
- Kol·lectiu de Dones de Barberà
- Casal d'amistat Català-Cuba de Barberà del Vallès
- Obriu Pas Casal de Joves
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barberà del Vallès  |
- Pàgina Web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa topogràfic i més dades al web de la Diputació de Barcelona.
- L'Independent de Barberà
- Ràdio Barberà
- Parc Central del Vallès
- Pàgina de les dues parròquies de Barberà del Vallès
|
|||||
