Polinyà

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel que fa al municipi de la Ribera Baixa, vegeu Polinyà de Xúquer.


Polinyà
Escut de Polinyà
(En detall)
Localització

Localització del Vallès Occidental a Catalunya Localització de Polinyà respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Esglesia de Sant Salvador
Esglesia de Sant Salvador
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Polinyanenc, polinyanenca
Superfície 8,8 km²
Altitud 158 m
Població (2008)
  • Densitat
7.403 hab.
841,25 hab/km²
Coordenades 41° 33′ 28″ N, 2° 9′ 30″ E / 41.55778, 2.15833(i) 41° 33′ 28″ N, 2° 9′ 30″ E / 41.55778, 2.15833
Sistema polític
Entitats de població

2

Polinyà (també conegut com a Polinyà del Vallès) és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.

És travessat per la riera de Polinyà, afluent del Besòs per la dreta. Limita al nord amb Sentmenat, a l'est amb Palau-solità i Plegamans, al sud amb Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Sabadell, poblacions amb les quals es comunica Polinyà per mitjà de carreteres locals i comarcals. Els seus habitants s'anomenen polinyanencs i polinyanenques

La seva economia es basa en la indústria (química, metal·lúrgica, paperera, arts gràfiques i tèxtil), radicada en els polígons de Can Humet, Sud-est i Nord-est.

Al poble de Polinyà hi destaca l'església de Sant Salvador.

A l'any 2006 té una extensió de 8'93 km² i está situat a una altitud de 182 mts. d'alçada.

Taula de continguts

[edita] Demografia

Entitat de població Hab. (2006)
Polinyà 6.612
Serra Maurina 152
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
17 20 18 134 93 444 444 409 382
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
393 470 469 487 442 464 1.168 2.321 3.306
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
3.556 3.827 3.956 4.246 4.657 5.246 5.855 6.764 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

A principis del 2006 la població de Polinyà era de 6.764 habitants, el 51% dels quals homes, i el 49% dones.

La densitat de població és de 769,4 hab./km2.

La població ha crescut desmesuradament els darrers 50 anys:

La característica més destacada de la població és la seva joventut. El 45% dels polinyanencs són menors de 30 anys. Les persones mes grans de 60 anys representen l'11% del total.

[edita] Història

La vila romana de Paulinianum, és l'enclavament on es troba l'actual Polinyà, aquest nom es va posar pel propietari de totes les terres polinyenses d'aquell llavors, un ciutadà romà cridat Paulinus. S'han trobat restes i vestigis romans en la Masia de Can Marata i novament el 1985 dins del terme municipal. A més hi ha constància del pas de la Via Augusta pel municipi. Després de la invasió visigot, l'enclavament de Paulinianum roman despoblat i així també durant l'ocupació dels àrabs.

Durant la reconquesta, l'any 969 els Comtes de Barcelona venen les terres de l'actual Polinyà a un tal senyor Galí. A partir d'aquesta data les propietats sobre els territoris de Polinyà passen per diferents senyors i famílies, com per exemple Bonfill Odesind i Sança i els seus descendents. Després passa a ser propietat de la Canònica de Santa Eulàlia del Camp i després de la Canònica de Santa Anna de Barcelona.

Des de 1600 hi ha constància de dades sobre el municipi a l'Arxiu municipal de Sabadell, i queda constància de diferents alcaldes de l'època com Ramon Coll, Joan Marata, Jaume Anglada, Bartomeu Farreres, Josep Padró, Pau Carol...

El 1736, les cases que formaven Polinyà eren Anglada, Arnella, Carol, Coll, Estella, Farreras, García, Gavarra, Güell, Humet de Dalt, Marata, Marquès, Maurí, Monistrol, Padró, Rovira i Serra.

Durant les obres d'un solar es va trobar els ossos fòssils d'un mastodont de l'edat de gel, que actualment estan al Museu Paleontològic de Barcelona.

[edita] Economia

Durant tota la seva història el poble tenia com a únic mode de vida l'agricultura, però a partir de 1960 el municipi viu un desenvolupament industrial progressiu. A l'actualitat té diversos polígons industrials, la terra dels quals és més gran que la zona urbana. S'hi han assentat empreses importants com Peguform Ibérica, Astral, Nupik Internacional, etc..

[edita] Entitats

[edita] Enllaços externs