Santa Perpètua de Mogoda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Perpètua de Mogoda
Bandera de Santa Perpètua de Mogoda Escut de Santa Perpètua de Mogoda
(En detall) (En detall)
Localització

Santa Perpètua de Mogoda situat respecte Catalunya
Santa Perpètua de Mogoda situat respecte Catalunya

Localització de Santa Perpètua de Mogoda respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Santa Perpètua des del Castell de Mogoda
Santa Perpètua des del Castell de Mogoda
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Perpetuenc, perpetuenca
Superfície 15,8 km²
Altitud 74 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
25.473 hab.
1.612,22 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 431765 4598746Coord.: 41° 32′ 15″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.53750,2.18194
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Isabel Garcia Ripoll
Codi postal 08130
Codi territorial 082606
Agermanament Urbano Noris (Cuba)

Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Situació[modifica | modifica el codi]

Es troba situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs. Està a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim prové de l'església de Santa Perpètua situada al lloc de Mogoda, que podria ser un antropònim germànic o de l'àrab al-muqata, «les parcel·les».[2][3] En els fogatges del segle xv consta com Santa Perpètua de la Mogoda i al segle xvi com Santa Perpètua de Mogoda, de la vegueria de Barcelona.[4] En els primers censos del segle xix es va registrar com a Santa Perpétua de Moguda.[5] El 1933 es va canviar a Santa Perpètua de la Moguda,[6] modificat el 1937 a Perpètua de Moguda en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia.[7] Durant el franquisme es va tornar al nom anterior fins al 1983.[8]

A Can Filuàs'han trobat restes de pobladors pertanyents al període neolític (9.000 anys d’antiguitat)

Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle X, encara que s'han trobat restes de cultura ibera, i també d'una masia romana. L'institut més important del poble es diu IES Estela Ibèrica per aquest motiu.

L’actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l’Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l’any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l’administració central de l’Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.

Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l'antiga es conserven importants restes de viles romanes.

A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua mitjaval, el nucli de la qual és l’actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s’aixecà el castell de Mogoda.

La primera referència escrita de Mogoda data de l’any 990 i pel que fa a Santiga del 983. Des de llavors, al voltant de les sagreres de les esglésies de Santa Perpètua s’han desenvolupat els dos nuclis de població, amb més èxit pel que fa al de Santa Perpètua, ja que a partir del segle XVIII crea al seu voltant una xarxa urbana, origen de l’actual nucli. Santiga, però, mantindrà el seu aspecte definit per una plaça amb el safareig, el castell i les cases adossades dels treballadors i l’església. Encara avui en dia es pot observar.

Durant el període mitjaval neixen els més de 30 masos i masies localitzats en el terme municipal.

Un dels fets històrics esdevinguts al terme és una batalla dins de la Guerra del Francès al 1810 esdevinguda entre Santa Perpètua i Mollet, que perdéren els francèsos.

El 1857 Claudi Arañó (industrial barceloní i membre del Foment del Treball) instal·la un vapor tèxtil als afores del poble. És l’inici de l’establiment d’indústries a Santa Perpètua i del creixement urbà.[9]

El segle XX multiplicaria aquest fenomen al crear-se nous polígons industrials que provoquen un augment accelerat de població, molta d'ella d'origen immigrant, básicament espanyola.

Aquest segle XXI continua la mateixa inercia, aquest cop amb immigrants de fora de l'estat espanyol.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Perpètua

Són d'interès les masies de Ca n'Oller, Can Banús, Can Miralpeix i Can Sabau, la Granja Soldevila (Mas Granollacs) que és posterior, però emblemàtica de la localitat, i el castell de Mogoda, així com el museu municipal.[10]

A mitjan segle XIX s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils del municipi: El Vapor i Ca n'Andal.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment agrícola, el creixement que ha tingut els darrers anys ha encaminat la seva economia cap a la indústria (50% de la població ocupada el 1996) i el comerç.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Florida, la 7.189
Mogoda 127
Santa Perpètua de Mogoda 18.002
Santiga 13
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
45 43 43 292 859 1.547 1.764 1.611 1.742 1.888
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.017 2.227 2.575 2.552 3.618 8.217 13.528 16.811 16.936 17.483
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
18.124 18.233 19.084 19.486 20.844 21.644 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pere Bufí IC-V
1983 - 1987 Pere Bufí IC-V
1987 - 1991 Pere Bufí IC-V
1991 - 1995 Pere Bufí IC-V
1995 - 1999 Pere Bufí IC-V
1999 - 2003 Pere Bufí IC-V
2003 - 2007 Isabel Garcia Ripoll IC-V
2007 - 2011 Manuel Ruíz Montero PSC
Des del 2011 Isabel Garcia Ripoll IC-V

Entitats[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Santa Perpètua de Mogoda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 octubre 2010].
  3. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.231. ISBN 84-7304-186-0. 
  4. Fogatges de Catalunya
  5. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
  6. Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6.  Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
  7. Tort, Joan. «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15 gener 2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 17 octubre 2010].
  8. Canvis de nom, a Municat
  9. Bofarull, Anna Maria. «Les ciutats del fum». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 72-73. ISSN: 1695-2014.
  10. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Perpètua de Mogoda Modifica l'enllaç a Wikidata