Santa Perpètua de Mogoda
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Vallès Occidental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental |
||||
| Gentilici | Perpetuenc, perpetuenca | ||||
| Superfície | 15,8 km² | ||||
| Altitud | 74 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
25.606 hab. 1.620,63 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 431765 4598746Coord.: 41° 32′ 15″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.53750,2.18194 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Isabel Garcia Ripoll |
||||
| Codi postal | 08130 |
||||
| Codi territorial | 082606 |
||||
| Agermanament | Urbano Noris (Cuba) | ||||
Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Taula de continguts |
Situació[modifica]
Es troba situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs. Està a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.
Història[modifica]
El topònim prové de l'església de Santa Perpètua situada al lloc de Mogoda, que podria ser un antropònim germànic o de l'àrab al-muqata, «les parcel·les».[2][3] En els fogatges del segle xv consta com Santa Perpètua de la Mogoda i al segle xvi com Santa Perpètua de Mogoda, de la vegueria de Barcelona.[4] En els primers censos del segle xix es va registrat com Santa Perpétua de Moguda.[5] El 1933 es va canviar a Santa Perpètua de la Moguda,[6] modificat el 1937 a Perpètua de Moguda en el context revolucionari contra la hagiotoponímia.[7] Durant el franquisme es va tornar al nom anterior fins el 1983.[8]
A Can Filuàs'han trobat restes de pobladors pertanyents al període neolític (9.000 anys d’antiguitat)
Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle X, encara que s'han trobat restes de cultura ibera, i també d'una masia romana. L´institut mes important del poble es diu IES Estela Ibèrica per aquest motiu.
L’actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l’Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l’any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l’administració central de l’Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.
Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l'antiga es conserven importants restes de viles romanes.
A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua mitjaval, el nucli de la qual és l’actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s’aixecà el castell de Mogoda.
La primera referència escrita de Mogoda data de l’any 990 i pel que fa a Santiga del 983. Des de llavors, al voltant de les sagreres de les esglésies de Santa Perpètua s’han desenvolupat els dos nuclis de població, amb més èxit pel que fa al de Santa Perpètua ja que a partir del segle XVIII crea al seu voltant una xarxa urbana, origen de l’actual nucli. Santiga, però, mantindrà el seu aspecte definit per una plaça amb el safareig, el castell i les cases adossades dels treballadors i l’església. Encara avui en dia es pot observar.
Durant el període mitjaval neixen els més de 30 masos i masies localitzats en el terme municipal.
Un dels fets històrics esdevinguts al terme és una batalla dins de la Guerra del Francès al 1810 esdevinguda entre Santa Perpètua i Mollet, que perdéren els francèsos.
El 1857 Claudi Arañó (industrial barceloní i membre del Foment del Treball) instal·la un vapor tèxtil als afores del poble. És l’inici de l’establiment d’indústries a Santa Perpètua i del creixement urbà.[9]
El segle XX multiplicaria aquest fenomen al crear-se nous polígons industrials que provoquen un augment accelerat de població, molta d'ella d'origen immigrant, básicament espanyola.
Aquest segle XXI continua la mateixa inercia, aquest cop amb immigrants de fora de l'estat espanyol.
Llocs d'interès[modifica]
Són d'interès les masies de Ca n'Oller, Can Banús, Can Miralpeix i Can Sabau, la Granja Soldevila (Mas Granollacs) que és posterior, però emblemàtica de la localitat, i el castell de Mogoda, així com el museu municipal.[10]
A mitjan segle XIX s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils del municipi: El Vapor i Ca n'Andal.
Economia[modifica]
Tradicionalment agrícola, el creixement que ha tingut els darrers anys ha encaminat la seva economia cap a la indústria (50% de la població ocupada el 1996) i el comerç.
Demografia[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Florida, la | 7.189 |
| Mogoda | 127 |
| Santa Perpètua de Mogoda | 18.002 |
| Santiga | 13 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Administració[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Pere Bufí | IC-V |
| 1983 - 1987 | Pere Bufí | IC-V |
| 1987 - 1991 | Pere Bufí | IC-V |
| 1991 - 1995 | Pere Bufí | IC-V |
| 1995 - 1999 | Pere Bufí | IC-V |
| 1999 - 2003 | Pere Bufí | IC-V |
| 2003 - 2007 | Isabel Garcia Ripoll | IC-V |
| 2007 - 2011 | Manuel Ruíz Montero | PSC |
| Des del 2011 | Isabel Garcia Ripoll | IC-V |
Entitats[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Santa Perpètua de Mogoda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 octubre 2010].
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.231. ISBN 84-7304-186-0.
- ↑ Fogatges de Catalunya
- ↑ «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
- ↑ Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
- ↑ Tort, Joan. «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15 gener 2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 17 octubre 2010].
- ↑ Canvis de nom, a Municat
- ↑ Bofarull, Anna Maria. «Les ciutats del fum». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 72-73. ISSN: 1695-2014.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Perpètua de Mogoda  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web de l'emissora municipal
- Pàgina web del Patronat Granja Soldevila, Promoció Econòmica
- deMogoda.cat Comunitat virtual de Santa Perpètua de Mogoda
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- [www.ucfsantaperpetua.com Unificació Club Futbol]
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Vallès Occidental. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
