Sant Cugat del Vallès

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Sant Cugat redirigeix aquí. Per al màrtir cristià, vegeu Sant Cugat màrtir.


Sant Cugat del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l'inici de la depressió vallesana. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes.

Entitat de població Hab. (2006)
Floresta, la 4.015
Mira-sol 8.967
Planes, les 1.150
Sant Cugat del Vallès 52.467
Valldoreix 7.175
Font: Municat

Ha crescut molt en els últims anys a causa de la seva alta taxa de natalitat, una de les més altes de Catalunya l'any 2004 i l'arribada de nouvinguts. El seu monument més important i conegut és el monestir de Sant Cugat, antiga abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV, que destaca pel seu impressionant claustre. Va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931.

El patró de Sant Cugat és Sant Medir i se celebra el 3 de març, festa local del municipi.

Taula de continguts

[edita] Història

Als voltants del segle IV al lloc on avui es troba el monestir de Sant Cugat ja hi havia una fortalesa romana – més tard coneguda com a Castrum Octavianum – per protegir la propera creuada de la Via Augusta amb la via d'Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). La llegenda diu que aquí és on a l'any 313 fou martiritzat Cucuphas o Cucufate (Cugat), vingut d'Àfrica del nord per a predicar la fe cristiana a terres de l'imperi Romà. Sant Cugat va passar de ser un poble rural a un població amb diversos nuclis d'estiueig amb l'arribada de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya S.A.(actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) el 1917. L'ús generalitzat de l'automòbil a la segona meitat del segle vint l'han convertit en una ciutat dormitori per a la classe mitjana i alta de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El nou Ajuntament de Sant Cugat

Des de 1999, l'alcalde és en Lluís Recoder.

Aquest municipi serà la població catalana amb més població que farà una consulta popular sobre la independència de la nació catalana el proper 13 de desembre.

[edita] Dades climàtiques

Temperatura mitjana anual: 14,2º C Temperatura mitjana mensual de gener: 6,7º C Temperatura mitjana mensual d'agost: 22,9º C Pluviositat anual aproximada: 600 mm

[edita] Curiositats

El canvi oficial es produeix el dia 19 d’octubre en que el nou ajuntament “tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa” decideix canviar el nom de Sant Cugat del Vallès per Els Pins del Vallès, per ser els pins “una de les característiques més remarcables tant pels veïns com pels forasters” de la població.[1]

Aquest canvi seria ratificat per la Generalitat de Catalunya l’1 de gener de 1937.

Actualment existeix un col·legi públic a Sant Cugat del Vallès amb el nom de Pins del Vallès.


  • És la localitat més gran de tot Catalunya on governa CiU.

[edita] Llocs d'interès

Casa Lluch
El Celler Cooperatiu
El Centre Borja

[edita] Ciutats agermanades

Sant Cugat del Vallès està agermanada amb:

[edita] Santcugatencs destacats

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
100 119 126 534 1.010 2.483 2.548 2.523 2.120
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.368 2.874 5.190 5.904 6.992 11.884 20.669 31.184 39.316
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
40.110 43.373 47.210 50.529 52.654 59.837 65.061 73.774 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Notes i referències

  1. Acta municipal de Sant Cugat del Vallès, 19 d'octubre de 1936 i Edicte municipal, 21 d'octubre de 1936. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Sant Cugat del Vallès