El Prat de Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Prat de Llobregat
Bandera del Prat de Llobregat Escut del Prat de Llobregat
(En detall) (En detall)
Localització

El Prat de Llobregat situat respecte Catalunya
El Prat de Llobregat situat respecte Catalunya

Localització del Prat de Llobregat respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
L'Aeroport del Prat i el nucli urbà
L'Aeroport del Prat i el nucli urbà
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Pratenc, pratenca [1]
Superfície 31,17 km²
Altitud 8 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
63.419 hab.
2.034,62 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 424372 4575838Coord.: 41° 19′ 50″ N, 2° 5′ 46″ E / 41.33056,2.09611
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Luis Tejedor Ballesteros (ICV)
Codi postal 08820
Codi territorial 081691
Web

El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. En el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància per a Barcelona com l'aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riu Llobregat una part de la zona portuària del port de Barcelona. La ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal d'una superfície de 32,23 km2 limita amb els de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima (8 metres) es troba a la Plaça de la Vila.[3] Les localitats agermanades amb El Prat són Garrovillas de Alconétar (Càceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) i el comtat de Fingal (Irlanda).

El Prat de Llobregat és també conegut per la seva raça autòctona de galls i gallines, els pollastres potablava. S'hi organitza anualment la fira avícola del Prat de Llobregat per tal de promocinar els pollastres potablava.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. El primer document escrit que fa referència al Prat data de l'any 965 i és una escriptura de donació on es fa partícip d'un tros de terra, prop de l'anomenat estany de Llanera a la part del delta del Llobregat. Així, el Prat era en aquell temps anomenat Llanera.[4] Els conreus fonamentals del segle XI, que subsistiren durant tota l'Edat Mitjana, són el blat i la vinya. Durant la mateixa època s'hi planten nombrosos arbres, prenent així un aspecte menys desolat i àrid. Comencen a trobar-se les primeres cases, amb una cort al costat, per al bestiar, i al davant l'era de batre]]. Són d'aquesta època els primers pous d'algunes masies, gairebé superficials, encara d'aigües no potables. El paratge continua anomenant-se Llanera. La primera referència a un pagés pratenc identificat és Ramon Gerbert del Casal de Jovan.[4]

Al segle XII, les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "mansos" i són construïdes de pedra i calç, amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El 1143 es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència d'El Prat de la Llanera el 1158. Posteriorment, passà a anomenar-se El Prat a seques.

Al segle XIII, l'any 1283, s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior d'El Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, fou el primer ermità-pagés. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa a Sant Boi els dies festius.[4]

A finals del segle XVII el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des de 1689. El segle XVII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a en Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a un encreuament de camins (el que avui és la Plaça de la Vila). Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal·lessin al lloc. Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral·lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.[3]

Poc després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix Bernat Gual posa en servei per passar el riu, ja que per anar a comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que en aquell temps transcorria just a l'est de la filera de cases) fins al primer pont, a Martorell, a 23 quilòmetres d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar. Amb la barca, el trajecte va quedar reduït a 8 quilòmetres, cosa que va fer que molts més camperols s'interessessin a instal·lar-se al Prat.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.

La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels cultius de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat va viure uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.

La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució de l'insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal·lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.[3]

La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.

Al llarg dels anys setanta del segle XX El Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social. Als anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Platja del Prat de Llobregat

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població del Prat és de 63.499 habitants, segons les dades del padró d'habitants a 1 de gener de 2011. Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjans segle XX, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980. L'any 2010 és el quart municipi en població del Baix Llobregat, després de Cornellà, Sant Boi i Viladecans.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 37 28 451 879 1.895 2.137 2.411 2.804 2.977
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.591 6.694 8.941 10.401 14.131 36.363 60.139 65.276 64.610 65.274
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
63.255 62.514 62.956 63.112 63.148 63.069 62.899 63.434 63.162 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Climatologia[modifica | modifica el codi]

El clima del Prat és el característic del domini marítim mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats i relativament humits. La temperatura mitjana: anual és de 15,6 °C. de les màximes és de 19,8 °C de les mínimes és d'11,3 °C

Precipitacions - dos punts mínims: a l'hivern (febrer) a l'estiu (juliol) - dos punts màxims: a la primavera (maig) a la tardor (setembre-octubre). La precipitació anual se situa al voltant del 600 mm, però les oscil·lacions són notables.

Situació geografica[modifica | modifica el codi]

El municipi del Prat llinda al nord amb L'Hospitalet de Llobregat, a l'est amb el mar Mediterrani a l'oest amb Cornellà de Llobregat i al sud amb Viladecans.[3]

Sant Boi de Llobregat Cornellà de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat
Viladecans Brosen windrose-fr.svg Barcelona

Transports i Xarxes de Comunicació[modifica | modifica el codi]

El Prat de Llobregat té les següents xarxes de comunciació:[5]

  • L'aeroport de Barcelona - El Prat amb 29 milions de passatgers l'any 2010.[6]
  • Estació intermodal per on circulen trens de les línies R2, R2 Nord i R2 Sud de rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.
  • Les línies 65 (Plaça Espranyia- El Prat), 165 (Plaça Espranyia - El Prat), 46 (Plaça Espranyia - Aeroport), 105 (El Prat - Aeroport) i 21 (Paral·lel - El Prat) de TMB
  • Les línies N16 (Plaça Catalunya - Castelldefels), N17 (Plaça Catalunya - Aeroport) de servei nocturn
  • Les línies L1, L10 i L9 del metro de Barcelona (en construcció)[7] aquesta última s'espera que sigui operativa el 2014,[8] tot i que la previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007.[9]
  • La línia L78 (El Prat- Sant Boi de Llobregat) de l'empresa Oliveras
  • El servei de taxis de la corporació metropolitana de Barcelona

Festa Major[modifica | modifica el codi]

La Festa Major se celebra l'últim cap de setmana de setembre de cada any, coincidint amb les Festes de la Mercè a Barcelona, encara que és una coincidència purament temporal, ja que la Festa Major del Prat es deu a Sant Cosme i Sant Damià. També són patrons de la localitat Sant Pere i Sant Pau.[3] [10]

Patrimoni històric i arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Edificis declarats bé cultural d'interès local[modifica | modifica el codi]

Aquests són els edificis del Prat de Llobregat declarats bé cultural d'interès local: [11][12]

  • La telegrafia, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1911 és l'única estació telegràfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que es conserva en territori català. S'ha reformat recentment i en l'actualitat es troba en terreny de l'Aeroport de Barcelona i l'accés està controlat per AENA.
  • La casa consistorial a la Plaça de la Vila, edifici neogòtic de l'any 1905.
  • L'Escola Joan Maragall és una obra racionalista popularment coneguda com els col·legis nous.
  • L'Escola la Seda, antiga biblioteca i posteriorment col·legi de la fàbrica de La Seda de Barcelona.
  • La Torre Muntadas,un palauet historicista de la tipologia construïda al darrer terç del segle XIX. El 1988 va ser rehabilitada com aequipament cultural.
  • El Teatre modern, una construcció noucentista del 1930. L'edifici era propietat de la família Vallhonrat dedicada a l'ofici d'esparter.
  • El Mercat municipal , una obra noucentista del 1921.

Masies[modifica | modifica el codi]

Altres edificis i obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Prat,[13] va ser creat el 1962 a iniciativa de l'Ajuntament per tal de recuperar el patrimoni històric i natural del municipi.
  • La Torre de la Ricarda és un edifici del modernisme català construït el 1907. Encara que la seva autoria no està clara, alguns l'atribueixen a l'arquitecte militar Francesc Bastos. Va ser una de les granges més modernes de la seva època, dedicada a la producció de llet. Va ser demolida per l'ampliació de l'aeroport i s'ha reconstruït peça per peça al Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet.
  • La Caserna de Carrabiners i El semàfor, recentment reformats es pot visitar i entrar dins per una passarel·la construïda en el seu interior.
  • L'Artesà, antic teatre aixecat pels camperols i ciutadans de la vila en la primera dècada del segle XX.
  • El mural de ceràmica de la terminal B de l'aeroport, obra de Joan Miró, 1970.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antonio Martín Sánchez / Luis Tejedor Ballesteros PSUC
1983 - 1987 Luis Tejedor Ballesteros PSUC
1987 - 1991 Luis Tejedor Ballesteros IC
1991 - 1995 Luis Tejedor Ballesteros IC
1995 - 1999 Luis Tejedor Ballesteros ICV
1999 - 2003 Luis Tejedor Ballesteros ICV
2003 - 2007 Luis Tejedor Ballesteros ICV
2007 - 2011 Luis Tejedor Ballesteros ICV
Des del 2011 Luis Tejedor Ballesteros ICV

Instal·lacions i entitats[modifica | modifica el codi]

Entitats esportives[modifica | modifica el codi]

Instal·lacions esportives i culturals[modifica | modifica el codi]

Centres d'Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Guarderies
  • Sol Solet
  • Dumbo
  • El Cabusset
  • La Vailets
  • El Xumet del Prat
  • Llar d'infants Hello Kitty
Centres d'educació infantil i primària (CEIP)
  • Josep Tarradellas
  • Escola Mare de Déu del Carme
  • Jacint Verdaguer
  • Charles Darwin
  • Josan Maragall
  • Sant Cosme i Sant Damià
  • Bernat Metge
  • Escola del Parc
  • Galileo Galilei
  • Sant Jaume
  • Jaume Balmes
  • Pompeu Fabra
  • Ramón Llull
Centres privats (educació primària i secundària)
  • Col·legi Seda
  • Acadèmia Nuestra Señora del Mar García-Lorca
  • Escola Mare de Déu del Carme
Centres d'educació secundària (IES)
  • Institut Salvador Dalí
  • Baldiri Guilera
  • Estany de la Ricarda
  • Josep Trueta Doctor Trueta
  • Illa dels Banyols
  • Institut Ribera Baixa
Centre d'educació especial (CEE)
  • Can Rigol
Escoles d'adults (EPA)
  • Sant Cosme
  • Terra Baixa

Principals projectes[modifica | modifica el codi]

Seu de Vueling Airlines al Prat de Llobregat

El principal projecte de cara al futur del Prat són els eixamples que s'expandiran cap al nord i cap al sud. El soterrament de les vies del tren, que suposaven un obstacle al creixement cap al nord, va deixar via lliure per fer créixer la ciutat, que fins llavors s'havia vist ofegada per l'aeroport, les indústries i les vies. L'eixample sud, en canvi, cobreix la franja que queda entre el nucli urbà, l'aeroport i els camps, unint així el barri de Sant Cosme amb el de la Granja (fase ja finalitzada), i l'últim amb el de la Barceloneta:[14]

  • Eixamples nord i sud (eixample sud en construcció)
  • Museu de cultura de l'aviació
  • Parc del riu
  • Base de Rem al Riu Llobregat
  • Parc del litoral
  • Pitch and Putt a Can Camins
  • ZAL (Zona d'Activitats Logístiques) Prat
  • Moll del Prat del port de Barcelona
  • Arribada de les línies 1, 2 i 9 del metro de Barcelona (en construcció)
  • Arribada de l'AVE (Alta Velocitat Espanyola) Madrid - Lleida - Barcelona - Frontera francesa (construït però cap tren té parada al municipi)
  • Estadi Cornellà - el Prat del RCD Espanyol (compartit amb Cornellà)
  • Ciutat Aeroportuària
  • Nova terminal T1 de l'aeroport Barcelona
  • Pont del Pratenc (en construcció)
  • Aparcaments subterranis
  • La Seda Towers (12 plantes) ubicació: La Seda de Barcelona, polígon industrial Enkalene
  • Hangar de manteniment d'Iberia amb 12.600 metres quadrats

En el terme municipal s'hi trobem empreses importants com la fàbrica de cerveses Damm i els serveis centrals de Caixa de Catalunya.

Fills predilectes[modifica | modifica el codi]

Ciutats germanes[modifica | modifica el codi]

El Prat de Llobregat està agermanat amb les següents ciutats: [15]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pratenc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «El Prat de Llobregat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 Codina, Jaume. La gent del Fang. Granollers: Montblanc, 1966, pàgs. 33-43. 
  5. «dossiers comarcals: El Baix Llobregat». gencat.cat. [Consulta: 31 març 2014].
  6. «Aeroport de Barcelona-el Prat». aeropuertobarcelona-elprat.com. [Consulta: 31 març 2014].
  7. «El DPTOP licita les obres de construcció del Centre Intermodal del Baix Llobregat». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 agost 2010].
  8. «Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 3 de juny del 2011. [Consulta: 3 de juny de 2011].
  9. Borrell, Anna. «Metro. Línia 9». Anuari territorial de Catalunya 2005. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 230 [Consulta: 3 de juny de 2011].
  10. Gómez, Marga. «Un apunt històric sobre la festa major». elprat.cat. [Consulta: 31 març 2014].
  11. «Pla Especial i catàleg per a la Protecció del Patrimoni Històric Arquitectònic i Ambiental del Municipi del Prat de Llobregat». gencat.cat. [Consulta: 31 març 2014].
  12. «Patrimoni cultural del Prat». elprat.cat. [Consulta: 31 març 2014].
  13. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96. ISBN 84-393-5437-1. 
  14. «El Prat de Llobregat comença a urbanitzar l'Eixample Sud». lamalla.cat, 15 de març de 2012. [Consulta: 31 de març de 2012].
  15. «Ciutats germanes». elprat.cat. [Consulta: 31 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Prat de Llobregat Modifica l'enllaç a Wikidata