El Prat de Llobregat

el Prat de Llobregat

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Llobregat
L'Aeroport del Prat i el nucli urbà
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat
Gentilici	Pratenc, pratenca
Superfície	31,17 km²
Altitud	8 msnm
Població (2012)   • Densitat	63.162 hab. 2.026,37 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 424372 4575838
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Luis Tejedor Ballesteros (ICV)
Codi territorial	081691
Web	elprat.cat

El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. En el seu terme municipal es troben infraestructures de gran importància per a Barcelona com l'Aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riu Llobregat una part de la zona portuària del port de Barcelona. La ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal d'una superfície de 32,23 km² limita amb els de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i la seva altitud màxima (8 metres) es troba a la Plaça de la Vila. Les localitats agermanades amb El Prat són Garrovillas de Alconétar (Càceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) i el comtat de Fingal (Irlanda).

El Prat de Llobregat és també conegut per la seva raça autòctona de galls i gallines, els pollastres potablava. S'hi organitza anualment la Fira avícola del Prat de Llobregat per tal de promocinar els pollastres potablava.

Història

Origens

El Prat és l'únic municipi creat el territori es troba íntegrament al delta del Llobregat. Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà. A finals del segle XVII el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des 1689.

El segle XVII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a en Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a un encreuament de camins (el que avui és la Plaça de la Vila). Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal·lessin al lloc. Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral · lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'única que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.

Poc després el petit nucli es veu afavorit per la barca que el mateix Bernat Gual posa en servei per passar el riu, ja que per anar a comerciar a Barcelona es requeria remuntar el riu (que en aquell temps transcorria just a l'est de la filera de cases) fins al primer pont, a Martorell, a 23 km d'allí, el que suposava un viatge d'un dia només per anar. Amb la barca, el trajecte va quedar reduït a vuit quilòmetres, cosa que va fer que molts més camperols s'interessessin en instal·lar-se al Prat.

Segle XIX

En començar el segle XIX, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.

La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle XX.

Segle XX

El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels cultius de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat va viure uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.

La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució del insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal·lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.

La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. Del Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.

Al llarg dels anys setanta del segle XX El Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social. Als anys vuitanta el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

Geografia

La Platja del Prat de Llobregat

Demografia

La població del Prat és de 63.499 habitants, segons les dades del padró d'habitants a 1 de gener de 2011. Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjans segle XX, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980. A l'any 2010 és el quart municipi en població del Baix Llobregat, després de Cornellà, Sant Boi i Viladecans.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 37 28 451 879 1.895 2.137 2.411 2.804 2.977

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.591 6.694 8.941 10.401 14.131 36.363 60.139 65.276 64.610 65.274

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 63.255 62.514 62.956 63.112 63.148 63.069 62.899 63.434 63.162 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Climatologia

El clima del Prat és el característic del domini marítim mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats i relativament humits. La temperatura mitjana: anual és de 15,6 ºC. de les màximes és de 19,8 ºC de les mínimes és d'11,3 ºC

Precipitacions - dos punts mínims: a l'hivern (febrer) a l'estiu (juliol) - dos punts màxims: a la primavera (maig) a la tardor (setembre-octubre). La precipitació anual se situa al voltant del 600 mm, però les oscil·lacions són notables.

Situació geografica

El municipi del Prat llinda al nord amb L'Hospitalet de Llobregat, a l'est amb el mar Mediterrani a l'oest amb Cornellà de Llobregat i al sud amb Viladecans.

Sant Boi de Llobregat	Cornellà de Llobregat	L'Hospitalet de Llobregat
Viladecans		Barcelona

Transports i Xarxes de Comunicació

• L'Aeroport de Barcelona - el Prat amb 29 milions de passatgers l'any 2010.
• Estació intermodal per on circulen trens de les línies R2, R2 Nord i R2 Sud de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.
• Les línies 65 (Plaça Espranyia- El Prat), 165 (Plaça Espranyia - El Prat), 46 (Plaça Espranyia - Aeroport), 105 (El Prat - Aeroport) i 21 (Paral·lel - El Prat) de TMB
• Les línies N16 (Plaça Catalunya - Castelldefels), N17 (Plaça Catalunya - Aeroport) de servei nocturn
• Les línies L1, L10 i L9 del metro de Barcelona (en construcció) aquesta última s'espera que sigui operativa el 2014, tot i que la previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007.
• La línea L78 (El Prat- Sant Boi de Llobregat) de l'empresa Oliveras
• El servei de taxis de la corporació metropolitana de Barcelona

Festa Major

La Festa Major se celebra l'últim cap de setmana de setembre de cada any, coincidint amb les Festes de la Mercè a Barcelona, encara que és una coincidència purament temporal ja que la Festa Major del Prat es deu a Sant Cosme i Sant Damià. També són patrons de la localitat Sant Pere i Sant Pau.

Patrimoni històric i arquitectònic

Edificis declarats bé cultural d'interès local

Aquests son els edificis del Prat de Llobregat declarats bé cultural d'interès local:

• La telegrafia, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1911 és l'única estació telegràfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que es conserva en territori català. S'ha reformat recentment i en l'actualitat es troba en terreny de l'Aeroport de Barcelona i l'accés està controlat per AENA.
• La casa consistorial a la Plaça de la Vila, edifici neogòtic de l'any 1905.
• L'Escola Joan Maragall és una obra racionalista popularment coneguda com els col·legis nous.
• L'Escola la Seda, antiga biblioteca i posteriorment col·legi de la fàbrica de La Seda de Barcelona.
• La Torre Muntadas,un palauet historicista de la tipologia construïda al darrer terç del segle XIX. El 1988 va ser rehabilitada com aequipament cultural.
• El Teatre Modern, una construcció noucentista del 1930. L'edifici era propietat de la família Vallhonrat dedicada a l'ofici d'esparter.
• El Mercat municipal , una obra noucentista del 1921.

Masies

• Ca l'Arana
• Cal Bitxot
• Ca l'Ixo
• Cal Donyanna
• Cal Misses
• Cal Monjo
• Cal Peixo Vell
• Cal Puig
• Cal Pus
• Cal Villa
• Cases d'en Puig
• Torre Balcells
• Mas Blau
• Cal Salom
• Cal Sap
• Cal Tibis
• Torre de la Ricarda
• Torre Balcells

Altres edificis i obres destacades

• Museu del Prat, va ser creat el 1962 a iniciativa de l'Ajuntament per tal de recuperar el patrimoni històric i natural del municipi.
• La Torre de la Ricarda és un edifici del modernisme català construït el 1907. Encara que la seva autoria no està clara, alguns l'atribueixen a l'arquitecte militar Francesc Bastos. Va ser una de les granges més modernes de la seva època, dedicada a la producció de llet. Va ser demolida per l'ampliació de l'aeroport i s'ha reconstruït peça per peça al Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet.
• La Caserna de Carrabiners i El Semàfor, recentment reformats es pot visitar i entrar dins per una passarel·la construïda en el seu interior.
• L'Artesà, antic teatre aixecat pels camperols i ciutadans de la vila en la primera dècada del segle XX.
• El mural de ceràmica de la terminal B de l'aeroport, obra de Joan Miró, 1970.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Antonio Martín Sánchez / Luis Tejedor Ballesteros	PSUC
1983 - 1987	Luis Tejedor Ballesteros	PSUC
1987 - 1991	Luis Tejedor Ballesteros	IC
1991 - 1995	Luis Tejedor Ballesteros	IC
1995 - 1999	Luis Tejedor Ballesteros	ICV
1999 - 2003	Luis Tejedor Ballesteros	ICV
2003 - 2007	Luis Tejedor Ballesteros	ICV
2007 - 2011	Luis Tejedor Ballesteros	ICV
Des del 2011	Luis Tejedor Ballesteros	ICV

Instal·lacions i entitats

Entitats esportives

• Club Bàsquet Prat, club de bàsquet de la Lliga LEB Plata
• Associació Esportiva Prat, el club de futbol més destacat de la ciutat

Instal·lacions esportives i culturals

• Poliesportiu Municipal Sagnier
• Complex Esportiu Municipal Estruch
• Poliesportiu Julio Mendez
• Complex Esportiu Municipal Fondo d'en Peixo
• La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat

Centres d'Ensenyament

Guarderies

• Sol Solet
• Dumbo
• El Cabusset
• La Vailets
• El Xumet del Prat
• Llar d'infants Hello Kitty

Centres d'educació infantil i primària (CEIP)

• Joan Maragall
• Escola Mare de Déu del Carme
• Jacint Verdaguer
• Charles Darwin
• Josep Tarradellas
• Sant Cosme i Sant Damià
• Bernat Metge
• Escola del Parc
• Galileo Galilei
• Sant Jaume
• Jaume Balmes
• Pompeu Fabra
• Ramón Llull

Centres privats (educació primària i secundària)

• Col·legi Seda
• Acadèmia Nuestra Señora del Mar García-Lorca
• Escola Mare de Déu del Carme

Centres de educació secundària (IES)

• Estany de la Ricarda
• Baldiri Guilera
• Salvador Dalí
• Doctor Trueta
• Illa dels Banyols
• Institut Ribera Baixa

Centre d'educació especial (CEE)

• Can Rigol

Escoles d'adults (EPA)

• Sant Cosme
• Terra Baixa

Principals projectes

Seu de Vueling Airlines al Prat de Llobregat

El principal projecte de cara al futur del Prat són els eixamples que s'expandiran cap al nord i cap al sud. El soterrament de les vies del tren, que suposaven un obstacle al creixement cap al nord, va deixar via lliure per fer créixer la ciutat, que fins llavors s'havia vist ofegada per l'aeroport, les indústries i les vies. El eixample sud, en canvi, cobreix la franja que queda entre el nucli urbà, l'aeroport i els camps, unint així el barri de Sant Cosme amb el de la Granja (fase ja finalitzada), i l'últim amb el de la Barceloneta:

• Eixamples nord i sud
• Museu de cultura de l'aviació
• Parc del riu Construït
• Base de Rem al Riu Llobregat
• Parc del litoral
• Pitch and Putt a Can Camins
• ZAL (Zona d'Activitats Logístiques) Prat
• Moll del Prat del Port de Barcelona (en construcció)
• Arribada de les línies 1, 2 i 9 del Metro de Barcelona (en construcció)
• Arribada de l'AVE (Alta Velocitat Espanyola) Madrid - Lleida - Barcelona - Frontera francesa (en construcció).
• Estadi Cornellà - el Prat del RCD Espanyol (compartit amb Cornellà)
• Ciutat Aeroportuària
• Nova Terminal T1 Aeroport Barcelona Construïda i en funcionament
• Pont del Pratenc (en construcció)
• Aparcaments Subterranis Construïts
• La Seda Towers (12 plantes) ubicació: La Seda de Barcelona, Polígon Industrial Enkalene
• Hangar de manteniment d'Iberia amb 12.600 metres quadrats Construït

En el terme municipal s´hi trobem empreses importants com la fàbrica de cerveses Damm i els serveis centrals de Caixa de Catalunya.

Fills predilectes

• Jaume Codina i Vilà

Ciutats agermanades

• Garrovillas de Alconétar (Càceres, Espanya)
• Gibara (Cuba)
• Kukra Hill (Nicaragua)
• Fingal (Irlanda)

Vegeu també

• Delta del Llobregat
• Aeroport Internacional de Barcelona (El Prat)
• Gall potablava

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Prat de Llobregat

• Patrimoni històric i artístic del Prat de Llobregat
• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Plànol de la ciutat del Prat de Llobregat
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya