Olesa de Montserrat
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Llobregat | |||||
 vistos des de la serra de l'Ataix (Martorell) |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||||
| Gentilici | Olesà, olesana | ||||
| Superfície | 16,63 km² | ||||
| Altitud | 124 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
23.980 hab. 1.441,97 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 407801 4599851Coord.: 41° 32′ 42″ N, 1° 53′ 40″ E / 41.54500,1.89444 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Salvador Prat i Asensio (Bloc Olesà) |
||||
| Codi postal | 08640 |
||||
| Codi territorial | 081477 |
||||
| Agermanament |  Nonantola (Itàlia) Weingarten (Baden) (Alemanya) |
||||
Olesa de Montserrat és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Baix Llobregat. El seu terme té una superfície de 16,75 km2. D'aquests, només 2,752 km2 corresponen al sòl urbà i industrial.
El terme municipal limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Viladecavalls a l'oest amb el riu Llobregat i Esparreguera i al sud amb el terme municipal d'Abrera.
| Vacarisses | ||
| Esparreguera |  |
Viladecavalls |
| Abrera |
Taula de continguts |
Clima[modifica]
Per la situació geogràfica i la seva altitud, Olesa es troba dins el que anomenem clima mediterrani, caracteritzat per hiverns moderats i estius no excessivament calorosos. A l'hivern les temperatures mínimes oscil·len entre 5 ºC i 6 ºC. L'estiu és sec amb una temperatura mitjana de 24 ºC. El fet d'estar al costat del riu Llobregat i prop de Montserrat fa que hi hagi molta humitat tan a l'hivern com a l'estiu. La mitjana de precipitacions anuals oscil·la entre 500 i 600 L/m2. ncgccc
Cultura[modifica]
Olesa de Montserrat és coneguda arreu per les representacions de la Passió d'Olesa de Montserrat, obra teatral en la que s'hi representa la vida, mort i resurrecció de Jesucrist. Aquest espectacle és dut a terme any rere any durant els mesos de febrer, març i abril.
El document més antic referent a les representacions de La Passió data del segle XVI, concretament de l'any 1538, i es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. Es tracta d'un document d'inventari dels objectes de la sagristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat on, d'entre el llistat de robes i objectes litúrgics s'hi anomena una consueta "per fer la passió", és a dir, el text per a representar la passió.
És important l'activitat de l'Esbart Olesà fundat l'any 1929 pel folklorista Aureli Capmany. Entre les seves obres podem destacar el muntatge de "La Moixiganga d'Olesa" basada en els quadres i la música de "La Passió d'Olesa" i el Ball de Gitanes, entre d'altres.
Economia[modifica]
Oli d'Olesa[modifica]
El cultiu de l'olivera ha estat de sempre molt lligat a la vida olesana puix se n'extreu l'apreciat oli d'Olesa, de notables qualitats dietètiques i farmacològiques. L'adaptació de l'olivera a les característiques abruptes del terreny olesà n'ha acabat conformant una varietat autòctona: la palomar o olesana.
El terreny de les vinyes d'Olesa, on predomina la licorella i on el drenatge de l'aigua de la pluja és especialment fàcil fan que les oliveres s'hi hagin adaptat i produeixin la varitat autòctona abans esmentada.
De l'origen d'aquesta activa producció d'oli d'oliva n'hi ha diverses versions, que situen a la vila alguns emperadors romans. Res més que llegendes, ja que no s'han trobat fons que abalin aquestes teories. Del que sí que tenim constància és de l'especialització de l'agricultura olesana en el conreu d'oliveres des del 1789, moment en el qual Joan Boada fa una detallada descripció de la vida a Olesa i ja hi cita l'abundància d'oliveres. Altres autors locals han trobat referències medievals a la producció d'oli, tot i que sense esmentar-ne un predomini clar sobre altres tipus de conreus.
Pèire de Marca o el Baró de Maldà, entre d'altres, n'han escrit amb admiració. Pierre Vilar parla així de l'oli d'Olesa:
| « | L'arbre té (...) els seus llocs preferits, respecte a la superioritat ben establerta de l'oli d'Olesa, als peus de Montserrat, hom no sap què cal atribuir a les qualitats del terreny o a les tradicions d'una bona refinació | » |
| — Pierre Vilar, Catalunya dins l'Espanya Moderna | ||
En Frederic Soler (a) Serafí Pitarra en recità la següent estrofa:
| « | "Per olors o per ximplesa
pot haver-n'hi amb més reclam, més per amanir l'enciam no hi ha com oli d'Olesa." |
» |
| — Frederic Soler, De tot hi ha a Catalunya | ||
Indústria tèxtil[modifica]
La indústria tèxtil va tenir un paper molt important en l'economia olesana a partir del segle XVI amb la creació del Gremi de Paraires. Els anys de màxima prosperitat del tèxtil olesà va ser la dècada de 1950-1960 i és a partir de 1975 quan la crisi general va fer tancar moltes fàbriques.
Política[modifica]
Olesa es una vila governada majoritàriament per l'esquerra des de l'inici de la democràcia municipal, l'any 1979. El seu Alcalde és Salvador Prat.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Enric Termens Beltran | PSC |
| 1983 - 1987 | Enric Termens Beltran
Daniel Pujol Garcia |
PSC |
| 1987 - 1991 | Enric Termens Beltran | Independent |
| 1991 - 1995 | Pere Planas Duran
Jaume Francesc Subirana |
CIU |
| 1995 - 1999 | Enric Termens Beltran | PSC |
| 1999 - 2003 | Enric Termens Beltran
Jaume Monne Dueñas Joan Rota Ros |
PSC |
| 2003 - 2007 | Joan Rota Ros | PSC |
| 2007 - 2011 | Jaume Monne Dueñas
Magdalena Graells Casals |
PSC |
| Des del 2011 | Salvador Prat i Asensio | Bloc Olesà-EUiA |
Darreres eleccions municipals[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Bloc Olesà - EUiA | Salvador Prat i Asensio | 2.980 | 9 | 34,45% | |
| Convergència i Unió | Mercè Jou i Torras | 1.377 | 4 | 15,92% | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - PM | Jaume Monné Dueñas | 979 | 3 | 11,32% | |
| Partit Popular | Jorge Manfredi López | 932 | 2 | 10,77% | |
| Plataforma per Catalunya | Francisco Javier Fernández Giménez | 628 | 1 | 7,26% | |
| Entesa pels Olesans-ICV | Jordi Cornellas Illa | 518 | 1 | 5,99% | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Mireia Monfort i Sòria | 450 | 1 | 5,20% | |
| Partit Olesà Independent | Juan José Vílchez Herrero | 450 | - | 4,52% | |
| En blanc | 393 | - | 4,41% | ||
| Nuls | 253 | - | 2,8% | ||
| Total | 8.903 | 21 | 52,10% | ||
Llocs d'interès[modifica]
Rutes i camins d'interès[modifica]
Festes i tradicions[modifica]
)
- Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs.
- La Passió d'Olesa de Montserrat: durant els mesos de febrer, març i abril.
- Els Misteris d'Olesa: Dijous Sant.
- Festa de Santa Oliva, patrona d'Olesa: 10 de juny.
- Festa major, Sant Joan: 24 de juny.
- Aplec a l'ermita de Sant Salvador de les Espases: Primer diumenge de setembre.
- Les Llúcies i els Nicolaus : 6 de desembre i 13 de desembre.
Comunicacions[modifica]
Per carretera[modifica]
- C-55 / A-2 : Carretera C-55 d'Abrera a Manresa. Enllaç a Abrera amb la A-2.
- C-1414 / A-2 : Carretera C-1414 d'Olesa a Esparreguera. Enllaç a Esparreguera amb la A-2.
- BV-1201 / C-243: Carretera BV-1201 d'Olesa a Martorell. Enllaç amb la comarcal C-243 vers Terrassa.
- B-120: Carretera B-120 d'Olesa a Terrassa passant per Viladecavalls.
- B-120 (BV-121 / BV-1211) BP-1213: Carretera B-120 d'Olesa a Terrassa passant per Viladecavalls. Enllaça amb la BV-121 i la BV-1211 vers Vacarisses i d'allí amb la BP-1213 de Terrassa a Manresa.
Ferrocarril[modifica]
Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità).
Estació d'Olesa de Montserrat: FGC, línia Llobregat-Anoia Barcelona (Plaça Espanya) - Olesa de Montserrat.-
Estació d'Olesa de Montserrat: FGC, línia Llobregat-Anoia Barcelona (Plaça Espanya) - Manresa. - Estació d'Olesa de Montserrat: FGC, Telefèric d'Olesa a Esparreguera.
Estació del Nord d'Olesa, Rodalíes: Clausurada.
Autobús[modifica]
Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità).
- Transports Generals d'Olesa (TGO): Fa el servei entre Olesa i les poblacions de Martorell, Esparreguera i Terrassa.
- Julià Autocars: Fa el servei Olesa-Barcelona i Olesa-Manresa.
- Servei de transport públic nocturn: Línia N51.
Fills il·lustres i adoptius[modifica]
- Marc de Vilalba (? - Olesa de Montserrat, 1439): Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
- Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar, Maresme, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889): Religiosa.
- Josep Romagosa i Gotzens (Olesa de Montserrat, 1820 - València, 1868): Cirurgià.
- Francesc d'Assís Valls i Ronquillo (Olesa de Montserrat, 1835 - Barcelona, 1907): Pedagog.
- Jaume Baltasar i Matas (Olesa de Montserrat, 1850 - Barcelona, 1922): Metge i delegat de la Unió Catalanista.
- Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 - Barcelona, 1965): Enginyer tèxtil i musicòleg.
- Cebrià Montserrat i Roig (Olesa de Montserrat, 1886 - Barcelona, 1962): Eclesiàstic i humanista. Canonge de la seu de Barcelona.
- Joan Povill i Adserà (Vilalba dels Arcs, 1903 - Olesa de Montserrat, 1985): Crític, escriptor i dramaturg olesà.
- Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, 1923 - Tarragona, 2004): Eclesiàstic i ecumenista.
Olesans destacats[modifica]
- Fèlix Figueras i Aragay (1894-1939), Alcalde sota la Segona República Espanyola[5]
- Francesc Flaqué i Fontanals (Olesa de Montserrat, 1935): Empresari del món de la moda.
- Joan Segura i Gotsens (Olesa de Montserrat, 1936): Músic.
- Joan Font i Pujol (Olesa de Montserrat, 1949): Actor i director teatral. Cofundador i director de Comediants.
- Joaquim Pla i Planas, “Quimet Pla” (Olesa de Montserrat, 1950): Actor de teatre. Cofundador de Comediants.
- Francesc Margarit Monné (Olesa de Montserrat, 1925).
Demografia[modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Quer, Pere. Oli: el luxe del rebost d'Olesa de Montserrat. Olesa de Montserrat: Ajuntament d'Olesa de Montserrat, 2009. ISBN 8492279540.
- ↑ «Municat Històric d'alcaldes».
- ↑ «Munnicat - Eleccions 2011 Olesa de Montserrat».
- ↑ «La constitución de los nuevos ayuntamientos» (en castellà). La Vanguardia, 4 febrer 1934. [Consulta: 3/10/2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olesa de Montserrat  |
- Pàgina web de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic d'Olesa de Montserrat
|
|||||
