Olesa de Montserrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Olesa de Montserrat
Bandera d'Olesa de Montserrat Escut d'Olesa de Montserrat
(En detall) (En detall)
Localització

Olesa de Montserrat situat respecte Catalunya
Olesa de Montserrat situat respecte Catalunya

Localització d'Olesa de Montserrat respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Olesa amb Sant Salvador de les Espases al darrera,vistos des de la serra de l'Ataix (Martorell)
Olesa amb Sant Salvador de les Espases al darrera,
vistos des de la serra de l'Ataix (Martorell)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Olesà, olesana
Superfície 16,63 km²
Altitud 124 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
23.742 hab.
1.427,66 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 407801 4599851Coord.: 41° 32′ 42″ N, 1° 53′ 40″ E / 41.54500°N,1.89444°E / 41.54500; 1.89444
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Salva Prat (Izquierda Unida - Bloc Olesà)
Codi postal 08640
Codi territorial 081477
Agermanament Itàlia Nonantola (Itàlia)
Alemanya Weingarten (Baden) (Alemanya)

Olesa de Montserrat és una vila i municipi situat a la subcomarca del Montserratí, al nord de la comarca del Baix Llobregat. El seu terme té una superfície de 16,63 km2. D'aquests, només 2,752 km2 corresponen al sòl urbà i industrial.

El terme municipal limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Viladecavalls a l'oest amb el riu Llobregat i Esparreguera i al sud amb el terme municipal d'Abrera.


Vacarisses
Esparreguera Brosen windrose-fr.svg Viladecavalls
Abrera
Torre del Rellotge
Ajuntament. Antic Hotel Gori

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses teories sobre l'origen etimològic del nom de la vila; una de les més probables és la que apunta a un origen preromà del terme, defensada per Joan Coromines, que l'argumenta amb el fet que el sufix "esa" figura en molts topònims preromans (Manresa, Odesa...), així com l'arrel "ol" o "or" (Olot, Olorda...). Algunes teories defensen la idea que aquesta arrel podria voler dir "aigua". Així, el nom d'Olesa voldria identificar un lloc amb abundància d'aigua.[2]

Territori[modifica | modifica el codi]

El municipi es troba a la capçalera de la comarca, i s'estén des de l'esquerra del riu Llobregat fins al torrent de Sant Jaume. El seu entorn natural està delimitat pel riu i per les serres de Sant Salvador de les Espases i de Puigventós.El casc urbà ha anat creixent en diferents períodes des del 1898, any en què s'aprovà el pla urbanístic de l'Eixample d'Olesa. El 1956 va néixer el barri de Sant Bernat, el 1975 el Collet de Sant Joan, el 1981 Les Planes i el 1997 els Closos. La resta de cases en diferents urbanitzacions del municipi que s'han anat construint formen una estructura urbana menys compacta. Aquesta estructura i la influència del riu han fet que, mica en mica, anessin desapareixent gairebé totes les masies i les seves extensions agràries, en favor de la urbanització residencial i industrial.[3]

Clima[modifica | modifica el codi]

Per la situació geogràfica i la seva altitud, Olesa es troba dins el que anomenem clima mediterrani, caracteritzat per hiverns moderats i estius no excessivament calorosos. A l'hivern les temperatures mínimes oscil·len entre 5 °C i 6 °C. L'estiu és sec amb una temperatura mitjana de 24 °C. El fet d'estar al costat del riu Llobregat i prop de Montserrat fa que hi hagi molta humitat tant a l'hivern com a l'estiu. La mitjana de precipitacions anuals oscil·la entre 500 i 600 L/m2.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers testimonis documentals testimoniats a Olesa daten del segle X dC. Es tracta de diversos documents de compra-venta que, entre els anys 938 i 980, testimonien la propietat del castell de Sant Pere Sacama per part dels comtes Sunyer i Miró, el noble Digfred i el monestir de Ripoll. En aquests documents les fonts situen el castell de Sant Pere in loco uocato Aulesia. No obstant, cap referència apareix sobre l'actual vila i parròquia fins a l'any 1012, any en el qual se cita per primer cop l'existència d'una parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat, per tant podem suposar que ja existia amb anterioritat. Un altre document del segle XI, el 1073, mostra la presència d'una sagrera a Olesa, la qual cosa fa pensar en un poblament estable ja en aquestes dates al voltant de l'actual parròquia.[4][5]

La vila d'Olesa va canviar de mans diverses vegades al llarg dels segles XII-XIV, segons testimonia Olesa Aimada[6] (els comtes de Foix, Bernat i Gilabert de Centelles, Hug de Cervelló), però ja a partir del 1264 queda palès l'interès per part del proper monestir de Montserrat en adquirir drets a Olesa. Els successius priors de Montserrat varen anar adquirint progressivament drets, terres i jurisdicció al territori d'Olesa, essent significativa la data de 1359, en la qual el prior Jaume de Vivers comprà la senyoria jurisdiccional d'Olesa al rei Pere el Cerimoniós. A principis del segle XV, la vila d'Olesa havia quedat integrada definitivament en el patrimoni del priorat, després abadia, de Montserrat.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Olesa de Montserrat és coneguda arreu per les representacions de la Passió d'Olesa de Montserrat, obra teatral en la que s'hi representa la vida, mort i resurrecció de Jesucrist. Aquest espectacle és dut a terme any rere any durant els mesos de febrer, març i abril.

El document més antic referent a les representacions de La Passió data del segle XVI, concretament de l'any 1538, i es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. Es tracta d'un document d'inventari dels objectes de la sagristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat on, d'entre el llistat de robes i objectes litúrgics s'hi anomena una consueta "per fer la passió", és a dir, el text per a representar la passió.

És important l'activitat de l'Esbart Olesà fundat l'any 1929 pel folklorista Aureli Capmany. Entre les seves obres podem destacar el muntatge de "La Moixiganga d'Olesa" basada en els quadres i la música de "La Passió d'Olesa" i el Ball de Gitanes, entre d'altres.

Economia[modifica | modifica el codi]

El sector agrícola de l'olivera va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVIII i XIX, però va anar perdent importància de manera progressiva. La industrialització va ser fonamental per al desenvolupament econòmic del municipi, amb un gran pes del sector tèxtil durant la dècada dels seixanta. Però el 1975 una crisi general del sector va provocar el tancament de moltes fàbriques i va propiciar la reconversió del sector industrial, que va derivar en l'àmbit químic, metal·lúrgic i de l'alimentació, i que alhora va afavorir el desenvolupament del sector serveis.

Oli d'Olesa[modifica | modifica el codi]

Autoritats i convidats contemplant la nova maquinària de la nova premsa d'oli d'Olesa de Montserrat el 8 de novembre de 1997.

L'oli d’oliva, el propi de la dieta mediterrània, té una vinculació singular amb Olesa de Montserrat. Les característiques del terreny i el conreu que s’ha fet de l’olivera han conformat una varietat autòctona: la palomar o olesana, el fruit de la qual i el procés d’obtenció donen un oli prou diferenciat com per a poder parlar d’oli d’Olesa. Més enllà d’això, tot el que gira al seu voltant s’està reincorporant amb força al patrimoni de la cultura local.

La vinya a Olesa, com localment s’anomena també l'oliverar, de terreny abrupte amb domini de llicorella, facilita el drenatge de l’aigua de les pluges i l’adaptació de la varietat esmentada. L’oli s’obté amb notables qualitats dietètiques i farmacològiques.

De l'origen d'aquesta activa producció d'oli d'oliva n'hi ha diverses versions, que situen a la vila alguns emperadors romans. Res més que llegendes, ja que no s'han trobat fons que abalin aquestes teories. Del que sí que tenim constància és de l'especialització de l'agricultura olesana en el conreu d'oliveres des del 1789, moment en el qual Joan Boada fa una detallada descripció de la vida a Olesa i ja hi cita l'abundància d'oliveres. Altres autors locals han trobat referències medievals a la producció d'oli, tot i que sense esmentar-ne un predomini clar sobre altres tipus de conreus.

L'any 1929 va guanyar la medalla d'or de l'Exposició Internacional de Barcelona[7]


Pèire de Marca o el Baró de Maldà, entre d'altres, n'han escrit amb admiració. Pierre Vilar parla així de l'oli d'Olesa:[8]

« L'arbre té (...) els seus llocs preferits, respecte a la superioritat ben establerta de l'oli d'Olesa, als peus de Montserrat, hom no sap què cal atribuir a les qualitats del terreny o a les tradicions d'una bona refinació »
— Pierre Vilar, Catalunya dins l'Espanya Moderna

En Frederic Soler (a) Serafí Pitarra en recità la següent estrofa:


« "Per olors o per ximplesa

pot haver-n'hi amb més reclam,

més per amanir l'enciam

no hi ha com oli d'Olesa."

»
— Frederic Soler, De tot hi ha a Catalunya

Indústria tèxtil[modifica | modifica el codi]

Ca l'Isard 02

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

A partir del s XIX es donen una sèrie de canvis a la població que propicien el desenvolupament del que seria un dels motors econòmics més importants de la vila fins a mitjans del segle XX. A finals dels anys 30, un cop acabada la Guerra Carlina obre a Olesa aprofitant el corrent del riu Llobregat, l'empresa "Pagès-Barceló y Compañia". L'obertura de la fàbrica va fer necessària la creació d'un canal que garantís l'arribada d'aigua per a moure les màquines de filar. Durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta aquesta va ser, amb diferència, la indústria més important, de la qual, en depenien directament unes 80 famílies, és a dir, que hi tenien més de cent treballadors. Tot això propicià que antics paraires, teixidors i propietaris agrícoles decidissin invertir en el tèxtil i s'obrissin altres fàbriques. Una de les particularitats de la indústria tèxtil olesana és que es va arribar a tenir una única indústria integral, és a dir, que reunia pràcticament totes les fases del procés productiu. Tot aquest apogeu, va propiciar que sorgissin iniciatives d'altres empresaris per dinamitzar l'economia olesana, com la creació de societats empresarials o la voluntat d'instal·lar una màquina de vapor en una de les fàbriques. Malgrat tots els esforços, l'estructura industrial olesana fou insuficient i poc consolidada si es compara, amb el teixit industrial de les poblacions veïnes. A les dècades dels anys seixanta i vuitanta comença una profunda decadència. En termes generals, la guerra civil nord-americana va propiciar una pujada dels preu del cotó unida a la fallida de tots els sectors industrials, la borsa, els bancs, l'agricultura, els bancs i el sistema polític que acabaria amb la proclamació de la Primera República Espanyola En termes específics, la debilitació de la indústria olesana es deu bàsicament a tres factors:

  1. La importància del conreu de la vinya a Olesa, desvia molts recursos humans cap a aquest sector.
  2. Les vies de comunicació insuficients amb la vila. Era difícil arribar a Olesa bé per via terrestre o per ferrocarril.
  3. La fàbrica Pagès-Barceló no va tenir la prosperitat econòmica que sí va tenir en canvi la Miquel Puig i Cia situada a Esparreguera

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Als anys 20 comença a Olesa la creació d'una estructura empresarial moderna, ja que les indústries es dedicaran bàsicament a filar i teixir cotó. A més a més, Olesa s'obre amb noves vies de comunicació. Es destaca el pont sobre el riu Llobregat (1915) i l'estació del Carrilet, línia Barcelona-Manresa (1921) que faria arribar vagons de carbó per a produir vapor. En poc temps, la població començarà a créixer espectacularment, i arribaran uns anys de prosperitat econòmica i de progrés industrial propiciada també per la inversió d'industrials de Terrassa i Barcelona. L'any 1924 Olesa comptava amb 24 empreses dedicades al tèxtil, i 16 d'elles tenien 465 telers. La població olesana era d'aproximadament 4000 habitants. Hi havia un problema, però, i és que la nova tecnologia requeria d'uns coneixements que els treballadors no tenien. Per això, es va inaugurar 'l'Escola Municipal d'Arts i Oficis''' per poder formar tècnicament tots els obrers de les indústries olesanes. Als anys 30, Olesa comptava ja amb 5640 habitants, el 70% del qual es dedicava a al sector industrials, on hi havia 17 fàbriques que es dedicaven a la indústria tèxtil. Les condicions laborals dels treballadors van millorar gràcies a la representació sindical de les empreses en comitès d'empresa. [9]

Política[modifica | modifica el codi]

Olesa és una vila governada majoritàriament per l'esquerra des de l'inici de la democràcia municipal, l'any 1979. El seu alcalde és Salvador Prat.

[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enric Termens Beltran PSC
1983 - 1987 Enric Termens Beltran

Daniel Pujol Garcia

PSC
1987 - 1991 Enric Termens Beltran Independent
1991 - 1995 Pere Planas Duran

Jaume Francesch Subirana

CIU

ICV

1995 - 1999 Enric Termens Beltran PSC
1999 - 2003 Enric Termens Beltran

Jaume Monne Dueñas Joan Rota Ros

PSC
2003 - 2007 Joan Rota i Ros PSC
2007 - 2011 Jaume Monne Dueñas

Magdalena Graells Casals

PSC

CIU

Des del 2011 Salvador Prat i Asensio Bloc Olesà-EUiA


Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olesa de Montserrat, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Bloc Olesà - EUiA Salvador Prat i Asensio 2.980 9 34,45%
Convergència i Unió Mercè Jou i Torras 1.377 4 15,92%
Partit dels Socialistes de Catalunya - PM Jaume Monné Dueñas 979 3 11,32%
Partit Popular Jorge Manfredi López 932 2 10,77%
Plataforma per Catalunya Francisco Javier Fernández Giménez 628 1 7,26%
Entesa pels Olesans-ICV Jordi Cornellas Illa 518 1 5,99%
Esquerra Republicana de Catalunya Mireia Monfort i Sòria 450 1 5,20%
Partit Olesà Independent Juan José Vílchez Herrero 450 - 4,52%
En blanc 393 - 4,41%
Nuls 253 - 2,8%
Total 8.903 21 52,10%

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entorn urbà[modifica | modifica el codi]

Fonts urbanes[modifica | modifica el codi]

Fonts rurals[modifica | modifica el codi]

Rutes i camins d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Foguera de Sant Joan (auca, mitjans s. XIX)

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Olesa de Montserrat es troba a 30 km de Barcelona, a 20 km del monestir de Montserrat i a 16 km de Terrassa. Les comunicacions es poden produir per carretera o mitjançant el transport públic.

Per carretera[modifica | modifica el codi]

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità).

Autobús[modifica | modifica el codi]

Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità).

  • Transports Generals d'Olesa (TGO): Fa el servei entre Olesa i les poblacions de Martorell, Esparreguera i Terrassa.
  • Bages Express: Fa el servei Olesa-Barcelona i Olesa-Manresa.
  • Servei de transport públic nocturn: Línia N51.

Fills il·lustres i adoptius[modifica | modifica el codi]

Olesans destacats[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
57 75 - 923 2.454 3.448 2.742 3.235 3.554 3.781
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.003 5.621 5.786 6.102 7.717 10.092 13.788 14.864 15.169 15.659
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
15.797 16.356 17.151 18.492 20.294 21.714 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Piñero, Jordi. «Mapa del Patrimoni Cultural. Memòria tècnica». Diputació de Barcelona. [Consulta: 30 juny 2014].
  3. Pla d'acció cultural d'Olesa de Montserrat, 2009. 
  4. VV. AA.. Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI aC al XIV), 1992, p. 83-85. 
  5. Mauri i Martí, Alfred. Lorigen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat, 2010, p. 5, 11. 
  6. VV. AA.. Olesa Aimada, 1981, p. 14-15. 
  7. «Olesa de Montserrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 juny 2014].
  8. Quer, Pere. Oli: el luxe del rebost d'Olesa de Montserrat. Olesa de Montserrat: Ajuntament d'Olesa de Montserrat, 2009. ISBN 8492279540. 
  9. Cobos, Josep Maria. Olesa al segle XIX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 115-138. ISBN 84-7826-543-0 [Consulta: 24052014]. 
  10. «Municat Històric d'alcaldes».
  11. «Munnicat - Eleccions 2011 Olesa de Montserrat».
  12. «La constitución de los nuevos ayuntamientos» (en castellà). La Vanguardia, 4 febrer 1934. [Consulta: 3/10/2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • COBOS, Josep Maria " Olesa al segle XIX", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1994
  • VENDRANES, Gusman "Els Paraires d'Olesa de Montserrat 1620-1880. Aproximació a la història del tèxtil olesà, Ed A.3, Juny 2004

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]