La Palma de Cervelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Palma de Cervelló
Bandera de la Palma de Cervelló Escut de la Palma de Cervelló
(En detall) (En detall)
Localització

La Palma de Cervelló situat respecte Catalunya
La Palma de Cervelló situat respecte Catalunya

Localització de la Palma de Cervelló respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
La Palma de Cervelló - Poble.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Palmarenc, palmarenca
Superfície 5,47 km²
Altitud 100 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.991 hab.
546,8 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 413815 4585315Coord.: 41° 24′ 53″ N, 1° 58′ 7″ E / 41.41472°N,1.96861°E / 41.41472; 1.96861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Xavier González Alemany (LPS)
Codi postal 08756
Codi territorial 089058
Web

La Palma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Situació[modifica | modifica el codi]

Es troba situat a l'esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l'esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat. El poble es formà al llarg de la carretera que duu a Corbera de Llobregat.

Corbera de Llobregat Pallejà Pallejà
Corbera de Llobregat Brosen windrose-fr.svg Molins de Rei
Cervelló Cervelló Sant Vicenç dels Horts

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim de la Palma possiblement prové d'una idea simbòlica d'origen religiós eremític,[2] i apareix per primera vegada citat en un document que data del 964, en una donació de terres efectuada al monestir de Sant Cugat, el qual depenia del bisbat de Barcelona. Però la donació transcendent per a la història de La Palma va ser el 945 per la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, realitzada al monestir de monges benedictí Sant Pere de les Puelles, mentre la filla dels comtes, Adelaida Bonafilla, n'era l'abadessa. De la mateixa època en què es realitzen aquestes donacions (segona meitat del segle X) es construí la capella de Sant Joan del Pla i Sant Feliu del Pla o de l'Erm, coneguda ara com del Pla de Sant Joan, i que pel seu estil de primer romànic llombard i també per la proximitat es podria relacionar amb el monestir de Sant Ponç de Corbera,[3] situades ambdues als extrems de la vall de Rafamans. Aquest context d'organització territorial i eclesiàstica és comú del segle X per assegurar aquells territoris erms, despoblats i insegurs de la banda dreta del riu Llobregat, després de la conquesta i repoblació de les antigues terres de domini sarraí.[4][5]

L'església parroquial de la Palma està documentada des del 1231, i està dedicada a santa Maria i sant Brici.

La Palma de Cervelló és un municipi independent des de 1998.[6]

Relació amb Cervelló[modifica | modifica el codi]

Agregació a Cervelló (1857-1937)[modifica | modifica el codi]

El 1857 (durant el regnat d'Isabel II) es va agregar a Cervelló, amb qui formaria un sol municipi durant vuitanta anys, fins a la primera desagregació l'any 1937.

És curiós que durant aquesta etapa, concretament el 1867, la parròquia de Santa Maria de la Palma de Cervelló esdevé autònoma de Sant Esteve de Cervelló (de qui n'havia estat sufragània des del 1319 quan es va erigir com a parròquia).[7]

Primera desagregació (1937-1939)[modifica | modifica el codi]

Es va constituir com a municipi entre 1937 i 1939, durant la Segona República i en plena Guerra Civil, en un breu període de dos anys. La constitució de la «barriada de la Palma de Cervelló» com a municipi va ser ordenada pel govern de Lluís Companys (ERC) el 28 de maig de 1937.[8][9]

Durant aquesta etapa es va crear paper moneda oficial del nou municipi amb valors d'una pesseta i de cinquanta cèntims per import de cinc mil pessetes, segons acord del 9 de setembre de 1937. Els bitllets constaven d'un dibuix de l'artista Valter. Més endavant es van emetre discs de cartolina amb valors de deu i cinc cèntims per import de sis-centes pessetes.[10]

Segona agregació a Cervelló (1939-1998)[modifica | modifica el codi]

La finalització de la Guerra Civil Espanyola i la proclamació del bàndol nacional i de Francisco Franco com a vencedors fan que es suprimeixin totes les ordenances realitzades durant la Segona República Espanyola, i com a conseqüència que la Palma de Cervelló torni al seu antic estat com a municipi agregat a Cervelló. Aquesta segona etapa com a municipi agregat a Cervelló té una durada de gairebé seixanta anys.

Segona desagregació de Cervelló (1998-?)[modifica | modifica el codi]

Els veïns de la Palma de Cervelló van començar a preocupar-se per recuperar la seva autonomia a finals de la dècada dels anys vuitanta. El 23 de desembre de 1988 van demanar a l'Ajuntament de Cervelló la segregació d'una part del terme municipal per constituir el municipi independent de la Palma, proposta que va ser ben rebuda i acceptada en un Ple a l'Ajuntament de Cervelló el 17 de març de 1989, només oposant-se als límits municipals proposats pels promotors.

L'any 1995 l'alcalde de Cervelló, Josep Lluís Morant (CIU) i totes les forces polítiques de Cervelló van votar a favor de la desagregació de la Palma de Cervelló del municipi de Cervelló,[11] malgrat això, el govern de la Generalitat de Catalunya va mostrar la seva oposició en diverses ocasions, possiblement abrumada per la creixent demanda de desagregacions.[12] L'any 1996, per exemple, la comissió de delimitació territorial de la Generalitat va mostrar la seva oposició i proposava la creació d'una entitat municipal descentralitzada (EMD).[13]

Finalment es va desagregar de Cervelló l'any 1998, essent un dels darrers pobles de Catalunya en aconseguir la desagregació.[14] La segregació va aprovar-se el 21 de juliol en el DECRET 185/1998[15] amb Jordi Pujol (CIU) com a president de la Generalitat.

El primer govern de la Palma de Cervelló va ser una comissió gestora formada per onze membres de les tres llistes electorals presentades. Els onze membres de la comissió gestora que va constituir-se el 30 de desembre de 1998 van ser: Jaume Tintoré, Joan Llop, Lluís Fisas, Pere Ardoy, Josep Maria Llop, Josep Miquel Pérez, Albert Guilera, M. Àngels Ollé, Quim Obiols, Joan Gràcia i Miquel Farga.[16]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Ca n'Esglèsies 709
Can Mascaró 759
Can Vidal 47
Palma de Cervelló 1.366
Evolució demogràfica
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.317 2.519 2.679 2.898 2.881 2.988 3.027 3.035 3.023 -
1990- : població de dret (més info.)

Entitats[modifica | modifica el codi]

A la Palma hi ha una important vida associativa, actualment hi podem trobar les següents entitats i associacions:[17][18]

  • Amics del programari lliure associació la Konfraria de la Vila del Pingüí de la Palma (2010)
  • Associació esplai Peti qui peti (2008)
  • Associació de comerciants i d'empresaris de la Palma, ACEP (2001)
  • Associació de joves de la Palma, AJLP (2001)
  • Associació de mares i pares d'alumnes de l'escola el Solell (1979)
  • Casal de la gent gran de la Palma de Cervelló (2006)
  • Centre excursionista la Palma, CELP (oficialment associació muntanyisme i activitats infantils la Palma, 1988)
  • Comunitat de regants
  • Club de bàsquet i recreatiu la Palma (2006)
  • el Pèlac, grup per al medi ambient (1999)
  • Germandat de Sant Isidre (1874)
  • Grup de cantaires la Palma (1987)
  • la Gralla, associació cultural la Palma (1997), que consta de les seccions de bastoners, gegants i la Quitxalla
  • Societat aliança palmarenca (1966)
  • Unió esportiva la Palma (1919)

Administració[modifica | modifica el codi]

Entrada del municipi (en direcció a Corbera de Llobregat), amb la creu del terme a la dreta
Xavier González Alemany, actual alcalde

La Palma de Cervelló celebra eleccions municipals des de l'any 1999. Des de la seva desagregació de Cervelló l'any 1998 el municipi va ser gestionat per una comissió gestora.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999 Jaume Tintoré (des de 1998) Comissió gestora (des de 1998)[16]
1999 - 2003 Josep Maria Llop[19]/Pilar Joaniquet (fins 2001) / Joaquim Obiols/Pilar Joaniquet (a partir 2001) CIU(5)+PSC(1) (fins 2001) / Entesa(5)+PSC(1) (a partir 2001)
2003 - 2007 Josep Maria Llop CIU(6)
2007 - 2011 Xavier González/Pilar Joaniquet LPS-EPM(5)+PSC(1)[20]
Des del 2011 Xavier González LPS-EPM(6)

Entre parèntesi el nombre de regidors.

Palmarencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'onomàtica catalana. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995, p. 37. ISBN 84-7826-637-2. 
  3. «Sant Ponç de Corbera».
  4. Campmany Sant, Mar; Pascual Vilapua, Montse. La Palma, 10 anys (en català). Ajuntament de La Palma de Cervelló, 2008, p. 86. ISBN B-36395-08. 
  5. Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i Feudalisme al Baix Llobregat (en català). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 693. ISBN 84-7826-300-4. 
  6. Capmany Sant, Mar; Pascual, Montse. La Palma, 10 anys. 1a ed., 2008. ISBN B-36395-08. 
  7. Monjas Manso, Lluís. Les comunitats parroquials del Baix Llobregat a finals de l'edat mitjana. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005, p. 78. ISBN 84-8415-735-0. 
  8. «DECRET que disposa la segregació de la barriada de la Palma de Cervelló del terme municipal de Cervelló per tal de consituir-se en Municipi Independent». DOGC núm 127, 3 juny 1937, pàg. 781 [Consulta: 8 juliol 2014].
  9. «ORDRE que dicta normes per a l'efectivitat del Decret del 28 de maig d'enguany pel qual fou disposada la segregació de la barriada de la Palma de Cervelló del terme de Cervelló per tal de constituir-se en Municipi independent». DOGC núm. 202, 21 juliol 1937, pàg. 274 [Consulta: 8 juliol 2014].
  10. Turró i Martínez, Antoni. Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939): I Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i locals). Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Numismàtics i Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 173. ISBN 978-84-7283-908-3. 
  11. Miquel, David. «Todos los partidos de Cervelló votan a favor de la segregación de la Palma». La Vanguardia, 16 juliol 1995.
  12. Cerrillo, Antonio. «La Generalitat no logra frenar el goteo de pueblos que piden su independencia». La Vanguardia, 11 març 1996.
  13. Miquel, David. «La Generalitat es contraria a la segregación de la Palma del municipio de Cervelló». La Vanguardia, 23 maig 1996.
  14. Miquel, David. «La Palma de Cervelló será el último pueblo en independizarse». La Vanguardia, 7 juliol 1998.
  15. «DECRET 185/1998, de 21 de juliol, pel qual s'aprova la segregació d'una part del terme municipal de Cervelló per constituir un nou municipi amb el nom de la Palma de Cervelló». DOGC núm. 2690, 21 juliol 1998, pàg. 9581 [Consulta: 8 juliol 2014].
  16. 16,0 16,1 «ORDRE de 14 de desembre de 1998, de creació de la Comissió Gestora de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló i designació dels seus membres». DOGC núm. 2787, 16 desembre 1998, pàg. 15476 [Consulta: 8 juliol 2014].
  17. «La Palma de Cervelló». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Guia d'entitats». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27-07-2014].
  19. Sancho, Jesús. «Josep Maria Llop: "Tengo la oportunidad de hacer normal la discapacidad"». La Vanguardia, 02/02/2011.
  20. «El rompecabezas municipal». La Vanguardia, 17 juny 2007.
  21. «Tres generacions de roseristes mantenen viva la petjada de Pere Dot, pioner del cultiu de la rosa a Catalunya». 324.cat, 22 abril 2012 [Consulta: 2 agost 2014].
  22. Montilla, Raúl. «Cultivadores de leyenda». La Vanguardia, 22 abril 2010 [Consulta: 30 juliol 2014].
  23. «Uno de los pocos negocios de cria de rosales que quedan en Catalunya està en el Baix Llobregat». El Baix.cat, 23 abril 2012 [Consulta: 30 juliol 2014].
  24. Montserrat, Alfred. «Montse Pascual, la gran promesa de la escalada deportiva». El Periódico, 6 desembre 1987 [Consulta: 30 juliol 2014].
  25. Guerrero, Antonio. «100 escaladores participan en una competición de tres días en Patones». El País, 30 maig 1987 [Consulta: 30 juliol 2014].
  26. Cabanillas, M. «Montserrat Pascual salvó el pabellón español». Mundo Deportivo, 28 octubre 1987 [Consulta: 30 juliol 2014].
  27. Cabanillas, M. «Montserrat Pascual y Jim Karn, grandes vencedores». Mundo Deportivo, 21 setembre 1988 [Consulta: 30 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Palma de Cervelló