La Palma de Cervelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Palma de Cervelló
Bandera de la Palma de Cervelló Escut de la Palma de Cervelló
(En detall) (En detall)
Localització

La Palma de Cervelló situat respecte Catalunya
La Palma de Cervelló situat respecte Catalunya

Localització de la Palma de Cervelló respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
La Palma de Cervelló - Poble.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Palmarenc, palmarenca
Superfície 5,47 km²
Altitud 100 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.991 hab.
546,8 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 413815 4585315Coord.: 41° 24′ 53″ N, 1° 58′ 7″ E / 41.41472°N,1.96861°E / 41.41472; 1.96861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Xavier González Alemany (LPS)
Codi postal 08756
Codi territorial 089058
Web

La Palma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Situació[modifica | modifica el codi]

Es troba situat a l'esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l'esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat. El poble es formà al llarg de la carretera que duu a Corbera de Llobregat.

Corbera de Llobregat Pallejà Pallejà
Corbera de Llobregat Brosen windrose-fr.svg Molins de Rei
Cervelló Cervelló Sant Vicenç dels Horts

Història[modifica | modifica el codi]

Salconduit durant la República

El topònim de la Palma possiblement prové d'una idea simbòlica d'origen religiós eremític,[2] i apareix per primera vegada citat en un document que data del 964, en una donació de terres efectuada al monestir de Sant Cugat, el qual depenia del bisbat de Barcelona. Però la donació transcendent per a la història de La Palma va ser el 945 per la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, realitzada al monestir de monges benedictí Sant Pere de les Puelles, mentre la filla dels comtes, Adelaida Bonafilla, n'era l'abadessa. Coincidint amb el moment en què es realitzen aquestes donacions (segona meitat del segle X) es construí la capella de Sant Joan del Pla i Sant Feliu del Pla o de l'Erm, coneguda ara com del Pla de Sant Joan, i que pel seu estil de primer romànic llombard i també per la proximitat es podria relacionar amb el monestir de Sant Ponç de Corbera,[3] situades ambdues als extrems de la vall de Rafamans. Aquest context d'organització territorial i eclesiàstica és comú del segle X per assegurar aquells territoris erms, despoblats i insegurs de la banda dreta del riu Llobregat, després de la conquesta i repoblació de les antigues terres de domini sarraí.[4][5]També d'aquesta època, està datada la sagrera descoberta en les excavacions de la plaça de l'església de La Palma, realitzades el 2004, a partir de les quals es descobrí un conjunt de tombes antropomorfes, situades cronològicamenti i majoritària als segles X-XI, que confirmarien l'existència d'aquesta església en època romànica o, fins i tot, preromànica.[6]També s`hi descobriren sitges o estructures d'emmagatzematge que confirmarien l'existència de la sagrera,

L'església parroquial de la Palma està documentada des del 1231, i està dedicada a santa Maria i sant Brici.

La Palma de Cervelló és un municipi independent des de 1998.[7]

Relació amb Cervelló[modifica | modifica el codi]

Agregació a Cervelló (1857-1937)[modifica | modifica el codi]

El 1857 (durant el regnat d'Isabel II) es va agregar a Cervelló, amb qui formaria un sol municipi durant vuitanta anys, fins a la primera desagregació l'any 1937.

És curiós que durant aquesta etapa, concretament el 1867, la parròquia de Santa Maria de la Palma de Cervelló esdevé autònoma de Sant Esteve de Cervelló (de qui n'havia estat sufragània des del 1319 quan es va erigir com a parròquia).[8]

Primera desagregació (1937-1939)[modifica | modifica el codi]

Es va constituir com a municipi entre 1937 i 1939, durant la Segona República i en plena Guerra Civil, en un breu període de dos anys. La constitució de la «barriada de la Palma de Cervelló» com a municipi va ser ordenada pel govern de Lluís Companys (ERC) el 28 de maig de 1937.[9][10]

Durant aquesta etapa es va crear paper moneda oficial del nou municipi amb valors d'una pesseta i de cinquanta cèntims per import de cinc mil pessetes, segons acord del 9 de setembre de 1937. Els bitllets constaven d'un dibuix de l'artista Valter. Més endavant es van emetre discs de cartolina amb valors de deu i cinc cèntims per import de sis-centes pessetes.[11]

Segona agregació a Cervelló (1939-1998)[modifica | modifica el codi]

Paper moneda Republica 1937 La Palma de Cervello

La finalització de la Guerra Civil Espanyola i la proclamació del bàndol nacional i de Francisco Franco com a vencedors fan que es suprimeixin totes les ordenances realitzades durant la Segona República Espanyola, i com a conseqüència que la Palma de Cervelló torni al seu antic estat com a municipi agregat a Cervelló. Aquesta segona etapa com a municipi agregat a Cervelló té una durada de gairebé seixanta anys.

Segona desagregació de Cervelló (1998-?)[modifica | modifica el codi]

Els veïns de la Palma de Cervelló van començar a preocupar-se per recuperar la seva autonomia a finals de la dècada dels anys vuitanta. El 23 de desembre de 1988 van demanar a l'Ajuntament de Cervelló la segregació d'una part del terme municipal per constituir el municipi independent de la Palma, proposta que va ser ben rebuda i acceptada en un Ple a l'Ajuntament de Cervelló el 17 de març de 1989, només oposant-se als límits municipals proposats pels promotors.

L'any 1995 l'alcalde de Cervelló, Josep Lluís Morant (CIU) i totes les forces polítiques de Cervelló van votar a favor de la desagregació de la Palma de Cervelló del municipi de Cervelló,[12] malgrat això, el govern de la Generalitat de Catalunya va mostrar la seva oposició en diverses ocasions, possiblement abrumada per la creixent demanda de desagregacions.[13] L'any 1996, per exemple, la comissió de delimitació territorial de la Generalitat va mostrar la seva oposició i proposava la creació d'una entitat municipal descentralitzada (EMD).[14]

Finalment es va desagregar de Cervelló l'any 1998, essent un dels darrers pobles de Catalunya en aconseguir la desagregació.[15] La segregació va aprovar-se el 21 de juliol en el DECRET 185/1998[16] amb Jordi Pujol (CIU) com a president de la Generalitat.

El primer govern de la Palma de Cervelló va ser una comissió gestora formada per onze membres de les tres llistes electorals presentades. Els onze membres de la comissió gestora que va constituir-se el 30 de desembre de 1998 van ser: Jaume Tintoré, Joan Llop, Lluís Fisas, Pere Ardoy, Josep Maria Llop, Josep Miquel Pérez, Albert Guilera, M. Àngels Ollé, Quim Obiols, Joan Gràcia i Miquel Farga.[17]

Les masies de la Palma[modifica | modifica el codi]

Per la rodalia de la Palma hi ha unes quantes masies, totes habitades, que testimonien que fins no fa gaire la vida a la vall de Rafamans era eminentment agrícola. N'hi ha tres que han quedat absorbides dins del nucli urbà, en un espai que abans eren hortes, vinyes, oliveres i fruiters, i on els únics habitatges eren les masies.[18]

Can Mascaró

Una gran masia de les més antigues de la Palma. S'hi arriba per un camí particular que surt de la carretera abans d'arribar al nucli de població. Situada en un extens pla entre la riera de la Palma i el torrent d'en Mascaró, és un edifici de tres plantes i annexos encerclat per una paret i amb un gran portal adovellat on figura l'escut de la casa, representat per una mà oberta.

Can Vidal

Masia situada abans d'entrar al poble, tocant a la carretera i a la dreta de la riera. L'edifici, restaurat, és pintat de blanc i hi destaca el portal adovellat de pedra rogenca, igual que la llinda i els brancals de les finestres. A la dreta s'hi obre una galeria d'altes arcades.

Can Pongem

Casa pairal de 1750 i restaurada el 1928. Situada a 160 metres d'altitud, la casa queda queda tancada per un alt mur de pedra que li dóna aspecte de casa forta. Al centre de la façana hi ha un artístic rellotge de sol on hi ha gravats els anys 1750 i 1928. Un passadís a l'interior de la casa comunica amb la capella. L'entrada a la capella des de l'exterior es fa pr una graonada de pedra i sobre la porta hi figura la data de 1757, any de la seva benedicció. A l'interior hi ha un petit altar dedicat a Sant Antoni de Pàdua i hi consta l'any 1650. Prop de can Pongem hi ha una font i còmodes senders que s'endinsen al bosc. Des de la Palma s'hi va pel camí de can Pongem, que enllaça amb el camí particular de la casa i des d'on es pot anar a peu a Pallejà.

Can Llopart

La masia més enlairada del terme, a 170 metres, a la meitat del camí antic de Cervelló. La masia consta de tres cosos d'edifici units i compta amb un portal adovellat. Des de la carretera s'hi entra a través d'un gran portal. Els conreus queden en un pla inferior. Des de la Palma s'arriba a Can Llopart per una pista que s'inicia a l'entrada del poble pujant pel costat dret de la riera.

Can Benet

Situada a 120 metres d'altitud, sobre el costat esquerre de la riera, és la masia més petita i rústica de la Palma. Les parets són de pedra vista i té un rellotge de sol. Els conreus ocupen el terreny del davant. S'hi va pel camí de la riera que surt al final del carrer Sant Jordi.

Cal Sereno

A 110 metres d'altitud, és una vella masia, a la dreta de la riera i enfront de Can Benet. La masia és espaiosa, de dues plantes i golfes, amb obertures petites i escasses, amb un portal senzill. Adossats a l'esquerra hi ha els corrals i annexos.

Can Via

Sobre el costat dret de la riera, Can Via queda al darrere de Cal Sereno. Per anar-hi cal continuar pel camí de la riera, passar el pont i pujar per una àmplia pista de terra. Orientada a migdia i de dues plantes, té la façana pintada, les finestres de pedra rogenca de llinda horitzontal i portal adovellat de la mateixa pedra en contrast. Al fons del torrent que baixa de la muntanya hi ha una font.

Ca n'Iglésies

Es troba a la mateixa plaça de l'església, encerclada per una alta paret i un gran portal. Al pati interior es distribueixen les dependències i coberts propis d'una masia. La casa té dues plantes i ha estat modernitzada. L'heretat era molt gran i comprenia els terrenys de l'actual urbanització de Ca n'Iglésies, al centre del poble.

Ca l'Anzí

Situada al mig del poble, amb un hort al davant, és una masia molt antiga semblant a la de Can Benet i que es va reconstruir totalment l'any 1930 aprofitant les gruixudes parets del vell edifici. Té tres plantes, amb la façana principal arrebossada, i la que dóna al carrer Santa Maria amb un balcó¡ doble i un rellotge de sol on consta l'any 1930.

Ca n'Ollé

Situada a la sortida del poble per la banda de ponent, al final del carrer Sant Jordi. És un gran edifici de tres plantes amb alts finestrals i balcons de ferro. Hi ha una galeria de grans arcades a l'esquerra. Al davant té un pati tancat i a la dreta hi ha un edifici amb entrada independent per als masovers. Al costat hi ha un safareig i una font. La casa té un extens hort al davant. L'heretat s'estenia per la riera i l'actual camp de futbol.

Ca l'Aristot

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Ca n'Esglèsies 709
Can Mascaró 759
Can Vidal 47
Palma de Cervelló 1.366
Evolució demogràfica
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.317 2.519 2.679 2.898 2.881 2.988 3.027 3.035 3.023 -
1990- : població de dret (més info.)

Calendari festiu[modifica | modifica el codi]

Aquestes són les tradicions arrelades al poble i que tenen continuïtat.[19] A part, poden tenir lloc altres celebracions més puntuals.

Nit de Reis

5 de gener. Cavalcada de Reis pels carrers de la Vila i rebuda de Ses Majestats.

Carnestoltes

Data variable. Concurs i ball de disfresses dissabte al vespre. Diumenge es fa una rua de Carnestoltes.

Setmana Santa

Dilluns de Pasqua. Sardanes i cantada de caramelles.

Homenatge a la vellesa

Abril (de caràcter biennal). Missa cantada a l'església de Santa Maria, actuació de gegants i grallers, dinar de germanor, actuacions diverses i ball.

Sant Jordi

Festa de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran amb berenar. Paradetes d'entitats i actuacions a la Plaça Cervantes. Festa oberta al poble al pati de l'escola El Solell.

Festa Major de Sant Isidre

Al voltant del 15 de maig. Missa, cercavila, sardanes i ball, entre altres activitats. També té lloc l'Aplec al Pla de Sant Joan amb esmorzar popular, missa, animació infantil, sardanes i dinar de germanor. Dins la Festa de Sant Isidre s'inclou el concert Xapulina Roc, també al Pla de Sant Joan.

Festa Major

Al voltant del 15 d'agost. El programa festiu inclou: festa de l'escuma, mostra d'art, exposicions, xocolatades, cercavila, sopars populars al carrer, ball de nit, concert, activitats esportives, havaneres, correfoc, baixada de trastos, etc.

Diada de l'11 de setembre

Sopar al carrer i ball, sardanes i ofrena floral.

Entitats[modifica | modifica el codi]

A la Palma hi ha una important vida associativa, actualment hi podem trobar les següents entitats i associacions:[20][21]

  • Amics del programari lliure associació la Konfraria de la Vila del Pingüí de la Palma (2010)
  • Associació de comerciants i d'empresaris de la Palma, ACEP (2001)
  • Associació de joves de la Palma, AJLP (2001)
  • Associació de mares i pares d'alumnes de l'escola el Solell (1979)
  • Casal de la gent gran de la Palma de Cervelló (2006)
  • Centre excursionista la Palma, CELP (secció de l'associació MAILP, Muntanyisme i Activitats Infantils La Palma, 1988)
  • Comunitat de regants
  • Club de bàsquet i recreatiu la Palma (2006)
  • el Pèlac, grup per al medi ambient (1999)
  • Esplai Peti Ki Peti (secció del MAILP, 2008)[22]
  • Germandat de Sant Isidre (1874)
  • Grup de cantaires la Palma (1987)
  • la Gralla, associació cultural la Palma (1997), que consta de les seccions de bastoners, gegants i la Quitxalla
  • Societat aliança palmarenca (1966)
  • Unió esportiva la Palma (1919)

Administració[modifica | modifica el codi]

Entrada del municipi (en direcció a Corbera de Llobregat), amb la creu del terme a la dreta
Xavier González Alemany, actual alcalde

La Palma de Cervelló celebra eleccions municipals des de l'any 1999. Des de la seva desagregació de Cervelló l'any 1998 el municipi va ser gestionat per una comissió gestora.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquim Soler Calaneta (alcalde de Cervelló i la Palma) CIU
1983 - 1987 José Jané Pagès (alcalde de Cervelló i la Palma) Independents
1987 - 1991 Josep L. Morant López (alcalde de Cervelló i la Palma) CIU
1991 - 1995 Josep L. Morant López (alcalde de Cervelló i la Palma) CIU
1995 - 1999 Jaume Tintoré (des de 1998) Comissió gestora (des de 1998)[17]
1999 - 2003 Josep Maria Llop[23]/Pilar Joaniquet (fins 2001) / Joaquim Obiols/Pilar Joaniquet (a partir 2001) CIU(5)+PSC(1) (fins 2001) / Entesa(5)+PSC(1) (a partir 2001)
2003 - 2007 Josep Maria Llop CIU(6)
2007 - 2011 Xavier González/Pilar Joaniquet LPS-EPM(5)+PSC(1)[24]
Des del 2011 Xavier González LPS-EPM(6)

Entre parèntesis el nombre de regidors.

Persones destacades relacionades amb la Palma de Cervelló[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'onomàtica catalana. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995, p. 37. ISBN 84-7826-637-2. 
  3. «Sant Ponç de Corbera».
  4. Campmany Sant, Mar; Pascual Vilapua, Montse. La Palma, 10 anys (en català). Ajuntament de La Palma de Cervelló, 2008, p. 86. ISBN B-36395-08. 
  5. Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i Feudalisme al Baix Llobregat (en català). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 693. ISBN 84-7826-300-4. 
  6. Memòria de l'actuació a l'església parroquial de La Palma, 2004
  7. Capmany Sant, Mar; Pascual, Montse. La Palma, 10 anys. 1a ed., 2008. ISBN B-36395-08. 
  8. Monjas Manso, Lluís. Les comunitats parroquials del Baix Llobregat a finals de l'edat mitjana. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005, p. 78. ISBN 84-8415-735-0. 
  9. «DECRET que disposa la segregació de la barriada de la Palma de Cervelló del terme municipal de Cervelló per tal de consituir-se en Municipi Independent». DOGC núm 127, 3 juny 1937, pàg. 781 [Consulta: 8 juliol 2014].
  10. «ORDRE que dicta normes per a l'efectivitat del Decret del 28 de maig d'enguany pel qual fou disposada la segregació de la barriada de la Palma de Cervelló del terme de Cervelló per tal de constituir-se en Municipi independent». DOGC núm. 202, 21 juliol 1937, pàg. 274 [Consulta: 8 juliol 2014].
  11. Turró i Martínez, Antoni. Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939): I Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i locals). Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Numismàtics i Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 173. ISBN 978-84-7283-908-3. 
  12. Miquel, David. «Todos los partidos de Cervelló votan a favor de la segregación de la Palma». La Vanguardia, 16 juliol 1995.
  13. Cerrillo, Antonio. «La Generalitat no logra frenar el goteo de pueblos que piden su independencia». La Vanguardia, 11 març 1996.
  14. Miquel, David. «La Generalitat es contraria a la segregación de la Palma del municipio de Cervelló». La Vanguardia, 23 maig 1996.
  15. Miquel, David. «La Palma de Cervelló será el último pueblo en independizarse». La Vanguardia, 7 juliol 1998.
  16. «DECRET 185/1998, de 21 de juliol, pel qual s'aprova la segregació d'una part del terme municipal de Cervelló per constituir un nou municipi amb el nom de la Palma de Cervelló». DOGC núm. 2690, 21 juliol 1998, pàg. 9581 [Consulta: 8 juliol 2014].
  17. 17,0 17,1 «ORDRE de 14 de desembre de 1998, de creació de la Comissió Gestora de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló i designació dels seus membres». DOGC núm. 2787, 16 desembre 1998, pàg. 15476 [Consulta: 8 juliol 2014].
  18. Bordons i Serra, Joaquim. «La Palma de Cervelló i els seus voltants». Revista Muntanya, 798, Abril de 1995, pàg. 69-74.
  19. Rosas Feijóo, Eva. El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals.. 1a ed. (en català). Consell Comarcal del Baix Llobregat, Abril 2003, p. 68. ISBN 8493085324. 
  20. «La Palma de Cervelló». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Guia d'entitats». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27-07-2014].
  22. «Blog de l'esplai Peti Ki Peti» (en català).
  23. Sancho, Jesús. «Josep Maria Llop: "Tengo la oportunidad de hacer normal la discapacidad"». La Vanguardia, 02/02/2011.
  24. «El rompecabezas municipal». La Vanguardia, 17 juny 2007.
  25. «Tres generacions de roseristes mantenen viva la petjada de Pere Dot, pioner del cultiu de la rosa a Catalunya». 324.cat, 22 abril 2012 [Consulta: 2 agost 2014].
  26. Montilla, Raúl. «Cultivadores de leyenda». La Vanguardia, 22 abril 2010 [Consulta: 30 juliol 2014].
  27. «Uno de los pocos negocios de cria de rosales que quedan en Catalunya està en el Baix Llobregat». El Baix.cat, 23 abril 2012 [Consulta: 30 juliol 2014].
  28. Montserrat, Alfred. «Montse Pascual, la gran promesa de la escalada deportiva». El Periódico, 6 desembre 1987 [Consulta: 30 juliol 2014].
  29. Guerrero, Antonio. «100 escaladores participan en una competición de tres días en Patones». El País, 30 maig 1987 [Consulta: 30 juliol 2014].
  30. Cabanillas, M. «Montserrat Pascual salvó el pabellón español». Mundo Deportivo, 28 octubre 1987 [Consulta: 30 juliol 2014].
  31. Cabanillas, M. «Montserrat Pascual y Jim Karn, grandes vencedores». Mundo Deportivo, 21 setembre 1988 [Consulta: 30 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Palma de Cervelló Modifica l'enllaç a Wikidata