Gavà
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Llobregat | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||||
| Gentilici | Gavanenc, gavanenca | ||||
| Superfície | 30,76 km² | ||||
| Altitud | 9 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
46.488 hab. 1.511,31 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 416614 4573330Coord.: 41° 18′ 26″ N, 2° 0′ 14″ E / 41.30722,2.00389 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Joaquim Balsera i Garcia (PSC) |
||||
| Codi territorial | 080898 |
||||
| Agermanament | Gleibat el Fula (Sàhara Occidental) Olocau (Camp de Túria) |
||||
Gavà[2] és una ciutat del sud del Baix Llobregat. Situada prop de Barcelona, entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, hi viuen 44.678 habitants (2010). El seu terme municipal és de 30,76 km².
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Gavà té un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urbà. La seva economia principal és la de serveis, seguida de la indústria. Encara manté activitat agrícola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Espàrrecs de Gavà, producte de la terra de gran qualitat.
A aquesta ciutat es pot arribar a través de l'autopista C-32 (anteriorment anomenada A-16), la carretera comarcal C-245 o la C-35 (autovia de Castelldefels). La ciutat compta amb una estació de Renfe, de la línia de rodalies i serveis d'autobusos que enllacen amb Barcelona i passen per altres localitats veïnes com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Begues i Castelldefels.
La ciutat [modifica]
Nucli urbà [modifica]
En el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, on és exposada la Venus de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII), que és un equipament per a joves, estan enclavats en el centre històric, part del mateix disposa d'una illa de vianants, un conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i de trobada. També destaca la seva Rambla, de finals del segle XIX i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli antic (com el del Centre o el de les Colomeres), a Gavà existeixen els barris de Gavà Mar, Ausiàs March, Can Tries, la Sentiu, Ca n'Espinós, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bòbiles, Àngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.
Zona de muntanya [modifica]
Gavà també gaudeix d'una important zona de muntanya. En concret, una tercera part del municipi pertany al Parc Natural del Garraf. La zona de Bruguers, a 3 quilòmetres del nucli urbà i a 254 metres d'altitud, on es troben l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, originària del segle XII, i les ruïnes del castell d'Eramprunyà, documentat ja en el segle X, així com restaurants de muntanya. En la zona de muntanya destaca la Sentiu, barri i paratge singular amb camins forestals molt atractius, masies i una zona d'oci que compta amb restaurant.
Llocs d'interès [modifica]
- Vegeu també: Llista de monuments de Gavà
- Castell d'Eramprunyà
- Ermita de Bruguers
- Fundació Hervás Amezcua per a les Arts[3]
- Mines prehistòriques de Gavà
- Museu de Gavà, on és exposada la Venus de Gavà, situat al Parc Municipal de la Torre Lluch
- Parc del Calamot
- Parc Natural del Garraf
- Platja de Gavà
Alcaldes de Gavà des de la democràcia [modifica]
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Antonio Rodríguez Aznar | 1979 | 1983 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Antonio Rodríguez Aznar | 1983 | 1985 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1985 | 1987 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1987 | 1991 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1991 | 1995 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1995 | 1999 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1999 | 2003 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 2003 | 2005 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Joaquim Balsera i Garcia | 2005 | 2007 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Joaquim Balsera i Garcia | 2007 | 2011 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Joaquim Balsera i Garcia | 2011 | 2015 |
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Centres d'ensenyament [modifica]
Educació primària pública Escola Salvador Lluch, Escola Jacme March, Escola Joan Salamero, Escola Marcel·lí Moragas, Escola l'Erampunyà, Escola Gavà Mar.
Educació primària concertada i privada Col·legi Immaculada Concepció (concertat), Col·legi Sagrada Família (concertat), Col·legi Sagrat Cor (concertat), Col·legi San Pedro (concertat), Col·legi Santo Ángel (concertat), Lycée Français de Gavà Bon Soleil (privat), Escola FP Acadèmia Núria (concertada).
Educació secundària Institut Bruguers (públic), Institut El Calamot(públic), Col·legi Immaculada Concepció (concertat), Col·legi Sagrada Família (concertat), Lycée Français de Gavà Bon Soleil (privat).
Educació especial Escola Municipal d'Educació Especial Maria Felip (pública), Col·legi Immaculada Concepció (concertat).
Entitats destacades [modifica]
- Agrupació Fotogràfica de Gavà
- Amics de la Música de Gavà (AMG)
- Amics de la Dansa
- Amics del Museu de Gavà
- Amics del Teatre
- Associació de Puntaires de Gavà
- Associació de Veïns i Cultural Ausiàs March
- Casa d'Andalusia
- Casa d'Aragó
- Casa de València
- Cine-Club Ciutat de Gavà
- Club de Futbol Gavà
- Club Handbol Gavà
- Companyia General del Foc
- Coral Sellarès
- Cor de Cambra Tornaveu
- El Centre l'Ateneu Gavanenc
- Esbart Brugués de Gavà
- Federació d'Associacions Veïnals de Gavà - FAVGAVÀ
- Fundació Hervás Amezcua
- Gavà flama i caliu de la Sardana
- Grup Ecologista Les Agulles
- Grup Ecologista Quercus
- Les Nits de L'Art
- La Igualtat
- Quadre Escènic Bruguers
- Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME)
Personatges il·lustres [modifica]
- Albert Albesa i Gasulla, futbolista (1965)
- José Manuel Alcaraz Molina, pilot de trial (1979)
- Joan Josep Blay i Màñez, compositor i saxofonista (1955)
- Marian Colomé, poeta i narrador (1894-1979)
- Daniel Comas i Riera, ciclista de biketrial (1981)
- Àngel Edo Alsina, ciclista (1970)
- Agustí Faura i Badia, futbolista (1927)
- Sígfrid Gràcia i Royo, futbolista (1932-2005)
- Marc Grau, compositor, guitarrista i productor musical. Membre d'Els Pets i El Último de la Fila (1955 - 1999)
- Antonio Hervás Amezcua, pintor i escultor (1951)
- Xavier Pascual Vives, entrenador del primer equip de la Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona (1972)
- Candela Peña, actriu (1973)
- Joan Solé i Margarit, poeta i activista cultural (1920-2012)
- Josep Soler Vidal, historiador i polític (1908-1999)
- Víctor Valdés, futbolista (1982)
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Topònim oficial segons: ACORD GOV/55/2009, de 24 de març, d'aprovació del corpus toponímic del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Llistat de centres escolars del web de l'Ajuntament
- ↑ Portal d'entitats de l'Ajuntament
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavà  |
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Gavà
