Gavà
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Baix Llobregat | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||||
| Gentilici | Gavanenc, gavanenca | ||||
| Superfície | 30,76 km² | ||||
| Altitud | 9 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
46.250 hab. 1.503,58 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 416614 4573330(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Joaquim Balsera i Garcia (PSC) |
||||
| Codi territorial | 080898 |
||||
| Agermanament | Gleibat el Fula (Sàhara Occidental) Olocau (Camp de Túria) |
||||
Gavà[2] és una ciutat del sud del Baix Llobregat. Situada prop de Barcelona, entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, hi viuen 44.678 habitants (2010). El seu terme municipal és de 30,76 km².
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Gavà té un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urbà. La seva economia principal és la de serveis, seguida de la indústria. Encara manté activitat agrícola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Espàrrecs de Gavà, producte de la terra de gran qualitat.
A aquesta ciutat es pot arribar a través de l'autopista C-32 (anteriorment anomenada A-16), la carretera comarcal C-245 o la C-35 (autovia de Castelldefels). La ciutat compta amb una estació de Renfe, de la línia de rodalies i serveis d'autobusos que enllacen amb Barcelona i passen per altres localitats veïnes com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Begues i Castelldefels.
[modifica] La ciutat
[modifica] Nucli urbà
En el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, amb el Jardí Botànic del Museu de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII), que és un equipament per a joves, estan enclavats en el centre històric, part del mateix disposa d'una Illa de Vianants, conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i trobada. També destaca la seva Rambla, de finals del segle XIX i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli urbà (com el popular barri de Colomeres), a Gavà existeixen els barris de Gavà Mar, Ausiàs March, Can Tries, la Sentiu, Ca n'Espinós, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bòbiles, Àngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.
[modifica] Zona de muntanya
Gavà també gaudeix d'una important zona de muntanya. En concret, una tercera part del municipi pertany al Parc Natural del Garraf. La zona de Bruguers, a 3 quilòmetres del nucli urbà i a 254 metres d'altitud, on es troben l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, originària del segle XII, i les ruïnes del castell d'Eramprunyà, documentat ja en el segle X, així com restaurants de muntanya. En la zona de muntanya destaca la Sentiu, barri i paratge singular amb camins forestals molt atractius, masies i una zona d'oci que compta amb restaurant.
[modifica] Alcaldes de Gavà des de la democràcia
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Antonio Rodríguez Aznar | 1979 | 1983 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Antonio Rodríguez Aznar | 1983 | 1985 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1985 | 1987 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1987 | 1991 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1991 | 1995 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1995 | 1999 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 1999 | 2003 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Dídac Pestaña i Rodríguez | 2003 | 2005 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Joaquim Balsera i Garcia | 2005 | 2007 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Joaquim Balsera i Garcia | 2007 | 2011 |
| PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya | Joaquim Balsera i Garcia | 2011 | 2015 |
[modifica] Llocs d'interès
- Jardí Botànic del Museu de Gavà
- Bosc del Calamot
- Mines prehistòriques de Gavà
- Castell d'Eramprunyà
- Fundació Hervás Amezcua per a les Arts.[3]
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Personatges il·lustres
- Josep Soler Vidal, Historiador i polìtic (1908-1999)
- Àngel Edo Alsina, ciclista (1970)
- Marc Grau, compositor, guitarrista i productor musical. Membre d'Els Pets i El Último de la Fila (1955 - 1999)
- Pere Mora Artal, fisioterapeuta de la Selecció Espanyola d'Handbol
- Xavier Pascual Vives, entrenador del primer equip de la Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona (1972)
- Candela Peña, actriu (1973)
- Víctor Valdés, futbolista (1982)
[modifica] Centres públics d'ensenyament
Centres públics d'ensenyament secundari
Centres d'esenyament primaria públics C.E.P Salvador Lluch: http://www.escolasalvadorlluch.cat/, C.E.P Jacme March: http://blocs.xtec.cat/ceipjacmemarch/, C.E.P Juan Salamero, C.E.P Marcel.li moragás, C.E.P l'Erampunyà, C.E.P Gavà Mar.
Centre d'esenyament concertada i privada Colegio Immaculada Concepció,(concertat) Colegio Sagrada Família,(concertat) Colegio Sagrat Cor,(concertat) Colegio San Pedro,(concertat) Colegio Santo Ángel,(concertat) Lycée Français de Gavà Bon Soleil. ( Privat)
[modifica] Altres centres d'ensenyament
- Gavà educativa (secció de la web de l'ajuntament de Gavà sobre centres escolars).
[modifica] Associacions i centres culturals destacats
- Agrupació Fotogràfica de Gavà
- Agrupació de Puntaires Dèria
- Amics de la Música de Gavà (AMG)
- Amics de la Dansa
- Amics del Teatre
- Associació de Veïns i Cultural Ausiàs March
- Casa d'Andalusia
- Casa d'Aragó
- Casa de València
- Cine-Club Ciutat de Gavà
- Club Handbol Gavà
- Coral Sellarès
- Cor de Cambra Tornaveu
- El Centre l'Ateneu Gavanenc
- Esbart Brugués de Gavà (dansa tradicional dels Països Catalans i dansa creativa)
- Federació d'Associacions Veïnals de Gavà - FAVGAVÀ
- Fundació Hervás Amezcua
- Gavà flama i caliu de la Sardana
- Les Nits de L'Art
- La Igualtat
- Quadre Escènic Bruguers
- Solidaritat, Decreixement i Acció
- Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME)
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Topònim oficial segons: ACORD GOV/55/2009, de 24 de març, d'aprovació del corpus toponímic del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. [1][2]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- El Portal de Gavà
- Patrimoni històric i artístic de Gavà
- http://caminsdutopia.blogspot.com/ pàgina dedicada a Josep Soler Vidal fill adoptiu de la vila
- Web de l'Associació de veïns de Gavà Mar
- Web de l'Associació de veïns Diagonal Balmes Bòbiles
- Web de l'Associació de veïns de La Sentiu
- Web del Grup Ecologista Les Agulles
- Web del Club Handbol Gavà
- Web del Horts urbans de Gavà
