Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu de Gavà
Museu gavà.gif
Logotip del Museu de Gavà
Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà situat respecte Catalunya
Localització respecte Catalunya
Fundat 1978
Localització Torre Lluc, Plaça Dolors Clua, 13-14, Gavà
Àmbit Història local, Arqueologia, Ciències Naturals
Xarxa Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, Arqueoxarxa
Lloc web Museu de Gavà

El Museu de Gavà, amb seu a la Torre Lluc, es va fundar al 1978 amb l'objectiu de recuperar, estudiar i difondre el patrimoni històric, arqueològic i natural del municipi. Al 2007 es crea el Parc Arqueològic Mines de Gavà com a extensió del museu per la necessitat de protegir i difondre el jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà.

Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona[1] i d'Arqueoxarxa.

Museu de Gavà[modifica | modifica el codi]

Façana de la Torre Lluc, seu del Museu de Gavà

El Museu de Gavà està ubicat a la Torre Lluch. L'edifici compta amb una sala polivalent al soterrani, sales d'exposició temporal i un taller didàctic a la planta baixa i l'exposició permanent «Gavà, les veus del paisatge» a la planta noble. La visita es complementa amb un jardí botànic de plantes autòctones agrupades en els diferents ambients del massís de Garraf, del delta del Llobregat i els conreus d'horta.[1]

El Museu organitza visites, conferències i activitats didàctiques per donar a conèixer el patrimoni natural i cultural de Gavà i edita publicacions de caràcter general i científic.

La Torre Lluch[modifica | modifica el codi]

L'edifici on es situa el Museu és una construcció del 1799. Però la finca que li donarà origen ja es troba documentada al 1497 amb dues cases, Comes i Sauleda, que amb el temps passen a un mateix propietari. Serà Joan Ferrer qui enderroqui les dues cases i construeixi l'edifici actual al 1799. Es tracta d'una masia senyorial de planta rectangular on es barreja l'estructura típica de masia amb arquitectura d'inspiració neoclàssica amb pervivència d'elements barrocs. Consta de planta baixa, pis, golfes i soterranis amb voltes i pilars de maó.[2]

Al 1822 Joan Ferrer ven la propietat a Joan Baptista Paris que farà els distingius rellotges de sol a la façana. El seu hereu ven la finca a Melcior Planes i Crehuet que farà els jardins seguint models italians. Al morir sense descendència deixa la casa i les terres als seus masovers, que les deixaran a la seva filla, Gertrudis Baus, casada amb Salvador Lluch. En aquest moment l'edifici es coneixerà com Can Lluch. Al 1872 Salvador Lluch presentarà el primer pla urbanístic de Gavà per urbanitzar terrenys del mas, creant els actuals carrers de Sant Isidre, del Centre, Salvador Lluch, Sant Josep, Marc Grau i la plaça Dolors Clua on hi havia l'era per batre el gra. Els descendents al 1925 afegiran les galeries perimetrals de la casa, els esgrafiats de la façana i l'estany del jardí.

Al començament de la Guerra Civil al 1936 la casa va ser col·lectivitzada pel Comité Local de Milicias Antifascistas i hi situarà la seva seu. Després de la guerra va ser retornada als seus propietaris. Al 1975 l'Ajuntament adquireix els jardins que converteix en parc públic i poc després la casa que, gràcies a la mobilització ciutadana, al 1978 es converteix en seu del Museu de Gavà.

El Museu[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada dels seixanta i setanta diverses entitats i particulars organitzen diverses excavacions arqueològiques per tal de recuperar el passat del municipi. La necessitat de preservar, estudiar i donar a conèixer les restes trobades i el moviment ciutadà amb lema "Torre Lluch, casal de cultura" farà que al 1978 s'inauguri el Museu. En un primer moment s'ubica a la primera planta de la Torre Lluch, ja que l'edifici acollia altres serveis municipals. L'exposició mostrava materials arqueològics procedents de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues), del Calamot i de les primeres investigacions de les mines de Can Tintorer. La necessitat d'un projecte museogràfic i d'adequar l'edifici fa que al 1985 l'exposició i les oficines del museu es traslladin provisionalment a la masia de Can Tintorer.

Al 1991 s'inauguren les noves instal·lacions del museu, ocupant ara tot l'edifici, amb l'exposició permanent «La formació i transformació del paisatge» a la primera planta. Posteriorment es realitzaran diferents reformes on destaquen la inauguració del Jardí Botànic i la incorporació de la Venus de Gavà a l'exposició permanent.

Sala 5 de l'exposició permanent

L'any 2002 s'inaugura la nova exposició permanent, «Gavà, les veus del paisatge», es modernitza l'exposició amb nous recursos multimèdia i es mostren nous materials arqueològics.[3]

«Gavà, les veus del paisatge» proposa un recorregut per veure com ha evolucionat el paisatge del territori. Es centra en la relació entre l'ésser humà i el paisatge al llarg de la història i s'estructura en quatre eixos principals: alimentació, habitatge, utillatges i intercanvis. Entre les peces exposades destaca la Venus de Gavà, una representació antropomorfa femenina sobre ceràmica datada entre el 4.000 i el 3.750 aC.[4] Aquesta exposició disposa de fulls de sala per ajudar a fer la visita en català, castellà, anglès, francès i transcripció en Braille.

Parc Arqueològic Mines de Gavà[modifica | modifica el codi]

Parc Arqueològic Mines de Gavà
Façana PAMG.jpg
Façana del PAMG
Fundat 2007
Localització Carrer Jaume I, 7 Gavà
Àmbit Arqueologia
Xarxa Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, Arqueoxarxa
Lloc web Parc Arqueològic Mines de Gavà

El Parc Arqueològic Mines de Gavà (c/Jaume I, 7), inaugurat el 2007, permet visitar el jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, (declarades BCIN) les mines en galeria més antigues d'Europa. Es tracta d'unes mines neolítiques de 6.000 anys d'antiguitat dedicades a l'extracció de la variscita,[1] un mineral de color verd utilitzat per l'elaboració d'ornaments.

L'edifici, dissenyat per Dani Freixes i Varis Arquitectes, ocupa més de 4.000 metres quadrats. És un edifici singular construït amb ferro rovellat evocant un cobert d'una excavació arqueològica. S'aixeca al mateix lloc on es va descobrir el jaciment, respectant-lo i protegint-lo. El projecte arquitectònic i museogràfic ha estat guardonat amb diferents premis: Premis FAD: Premi de l'Opinió; Premis EMYA (European Museum of the Year Award): Menció Especial; 2a Triennal d'Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès: Premi Obres de Nova Planta d’Equipaments i Serveis; Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic atorgat per la Generalitat de Catalunya; Premis FAD: Premi de l’Opinió; II Premis de Museologia de l'AMC: Premi en la Categoria Projectes, Exposicions i Institucions; Diploma Turístic de Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya.[5]

A les seves instal·lacions, el Parc Arqueològic combina les estructures mineres amb una representació museològica (en català, castellà i anglès) que permet conèixer de manera didàctica el jaciment i la vida durant el Neolític. El recorregut està adaptat per facilitar l'accés a persones amb mobilitat reduïda.

El Parc s'estructura en dos grans espais, el primer seria el centre de recollida i l'àrea docent i el segon l'àrea museogràfica.[6][7]

Centre de recollida i Àrea docent[modifica | modifica el codi]

Vista de l'àrea museogràfica amb la mina central

S'organitza al voltant del Jardí Neolític, on el visitant trobarà en viu totes les espècies vegetals que poblaven la zona durant aquest període.

Al vestíbul es troba la Recepció Botiga i un espai de cafeteria.

També disposa de dues aules pensades, sobretot, per a les visites escolars i d'una sala polivalent on es celebren xerrades, conferències i altres activitats. A més d'una sala d'interactius, Objectiu: Neolític, que compta amb un mòdul multisensorial, "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil adaptat per als visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.[8]

Àrea Museogràfica[modifica | modifica el codi]

Mina central original

El pas entre les dues àrees es fa a través de l'Audiovisual de Presentació, que donarà les dades bàsiques per començar la visita, com es va descobrir, com s'ha investigat i quina in formació ha revelat el jaciment.

Al centre de l'àrea museogràfica hi destaca una Mina Original. Al seu voltant s'organitzen una sèrie de laboratoris que mitjançant elements audiovisuals i peces arqueològiques donen a conèixer tant diferents aspectes del Neolític com del treball arqueològic que permet reconstruir aquestes dades. Resseguint el perímetre podem apropar-nos a l'excavació arqueològica i a la cabana reproduïda.

Laboratori del Medi. Per conèixer el paisatge i els seus protagonistes.

Laboratoris de Tecnologia. Per saber on vivien i com feien els estris i saber quines eines utilitzaven.

Laboratori de l'Ésser humà. Per entendre com eren i què pensaven.

Mina Reproduïda. Per saber com era el treball miner, com s'extreia la variscita i veure com era una mina de fa 6.000 anys.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 34-35. 
  2. Pérez, Sanahuja, Miquel, Dolors. Recorregut per l'arquitectura històrica de Gavà (en català). Gavà: Patronat d'Ensenyament, Cultura i Joventut del'Ajuntament de Gavà, 1987, p. 59-61. 
  3. Carreté, Josep M. [dir.]. Museu de Gavà, 25 anys (en català). Gavà: Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural, 2004. 
  4. «La Venus de Gavà celebra la majoria d'edat». arqueoxarxa.cat, 18 d'abril de 2012. [Consulta: 9 de desembre de 2012].
  5. «Varis Arquitectes: Parc Arqueològic Mines de Gavà». [Consulta: 28 de febrer de 2015].
  6. «Gavà Ciutat: Parc Arqueològic Mines de Gavà». [Consulta: 28 de febrer de 2015].
  7. Estrada, Alicia i Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural. Guia del Parc Arqueològic Mines de Gavà, Català-English (en català-Anglès i Castellà-Francès). Gavà: Ajuntament de Gavà, 2007. ISBN 978-84-606-4395-1. 
  8. «La Mirada Tàctil. Gavà». diba.es. [Consulta: 27 de gener de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà

Coord.: 41° 18′ 24.18″ N, 2° 0′ 15.07″ E / 41.3067167°N,2.0041861°E / 41.3067167; 2.0041861