Bé Cultural d'Interès Nacional
De Viquipèdia
La declaració de Bé Cultural d'Interès nacional, o simplement Bé d'Interès Nacional, (abreviadament (BCIN), distingeix els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles[1].
Els béns immobles poden ser:
- Monument històric.
- Conjunt històric.
- Jardí històric.
- Lloc històric.
- Zona d'interès etnològic.
- Zona arqueològica.
- Zona paleontològica.
Els béns mobles poden ésser declarats d'interès nacional singularment o com a col·lecció.
[edita] Exemples
- Amfiteatre de Tarragona
- Castell de Palau-sator
- Cartoixa d'Escaladei
- Santa Maria de l'Estany
- Monestir de Sant Esteve de Banyoles
- Baetulo
- Castell de Finestres (Ultramort)
- Sant Pere de Graudescales
- Aqüeducte de les Ferreres
- Castell de Sant Marçal
- Fàbrica Casaramona
- Muralles romanes de Tarragona
- Església de la Nativitat de Durro
- Vil·la romana de Can Llauder
- Vil·la romana de Can Terrers[2]
- La Roca (Vilallonga de Ter)
- Les cases modernistes de la mansana Raspall: la Casa Barbey, la Torre Iris, la Casa Antoni Barraquer i la Bombonera.
- Santuari del Miracle (Solsonès)
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura
- Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels Municipis Catalans, una iniciativa del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), per tal de divulgar el patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya.
