Amfiteatre de Tarragona

Amfiteatre romà de Tàrraco

L' Amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona. Cap al segle VI s'hi edificà al bell mig una basílica visigòtica dedicada a sant Fructuós, martiritzat al mateix amfiteatre. Sobre aquesta basílica s'hi superposà al segle XII l'església romànica de Santa Maria del Miracle. És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.

Els amfiteatres romans

Els amfiteatres romans eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges i, també, lluites entre animals de la mateixa o distinta espècie. Ocasionalment, s'hi oferien espectacles navals o naumàquies (del llatí naumachia).

L'amfiteatre de Tàrraco

Amfietatre de Tarraco

Tàrraco va ésser una de les poques ciutats de Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

L'amfiteatre romà de Tarragona està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l'actual platja del Miracle. Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta eŀliptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un pòdium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes. Dos murets dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant les vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s'empra en els grans edificis d'espectacles. Les dues portes principals que comunicaven directament l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l'eix curt, per on sortien gladiadors i feres. En el traçat d'ambdós eixos, per sota del nivell de l'arena, s'obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l'amfiteatre i dels espectacles que s'hi desenvolupaven. Són visibles actualment.

Martiri de Sant Fructuós

Amfiteatre de Tarragona. Es pot observar al bell mig de l'arena les restes del temple romànic

El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructuós, amb els seus diaques Auguri i Eulogi. En commemoració d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del martiri una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datada al segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII, l'església romànica de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les restes visibles a l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romànic.

Enllaços externs

• Informació de l'amfiteatre a Pobles de Catalunya
• Pàgina amb informació i fotos