Torre dels Escipions
| Torre dels Escipions | |
 |
|
| Localització: | Ctra. Barcelona, 246. Tarragona |
| Coordenades: | 41° 07′ 55″ N, 1° 19′ 08″ E / 41.132002,1.318938Coord.: 41° 07′ 55″ N, 1° 19′ 08″ E / 41.132002,1.318938 |
| Construït: | IV aC - IV dC |
| Estil: | Romà |
| Patrimoni de la Humanitat | |
| Tipus: | Mixt |
| Criteris: | ii, iii |
| Declaració: | 2000 |
| Part de: | Conjunt arqueològic de Tàrraco |
| Identificador: | 875-010 |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 1926 |
| Identificador: | BCIN: 2025-MH-ZA BIC: RI-51-0000324 IPA: 243 |
 Localització a Catalunya
|
|
La Torre dels Escipions constitueix un dels monuments emblemàtics de la ciutat de Tarragona. És un mausoleu construït amb carreus de pedra Mèdol situat vora l'antiga via Augusta,[1] a uns 6 km de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, al nord de Tarragona.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
L'anomenada Torre dels Escipions, obra del segle I situat prop de l'antiga Via Augusta, a uns 6 km al nord de Tarragona, és un monument funerari romà, en forma de torre. El monument, al qual no és possible accedir des de l'exterior, consta de tres cossos superposats i de perímetre decreixent.[2]
El basament presenta una planta aproximadament quadrada (4'47 x 4'72 m).[2] Està format per tres filades de carreus que mesuren de 60 a 63 cm d'altura, per 150 o 180 cm de llargària que són disposats a manera de sòcol. Els blocs centrals de la tercera filada d'aquest cos a la façana principal presenten uns encaixos molt acurats amb els altres carreus inferiors. Aquesta tècnica constructiva, s'utilitzava per a reforçar la compacitat de l'obra. L'altura d'aquest primer cos és a la façana principal de 1,89 m i a la façana nord de 1,48 m. La connexió amb el següent cos es fa a través d'una motllura de 33 cm d'altura.[3]
El cos central té una planta gairebé quadrangular de quatre metres de costat (4,05 m) i està treballat en opus quadratum fins a una altura de 3,8 m. Es troba limitat, tant inferiorment com superior, per motllures de perfil invers, que presenten la part superior sortint i convexa i la inferior entrant i còncava. Les dues estàtues en relleu d'Atis, esculpides en els mateixos carreus que formen la torre, són de tamany natural i es disposen sobre uns pedestals de 1,17 m. L'última filada de carreus trenca les dimensions de les precedents en aquest cos ja que mesuren uns 86 cm i és en ella on hi ha els caps de les estàtues.[3]
Damunt d'aquestes figures hi ha una inscripció molt deteriorada, de dues línies, la lectura i interpretació de la qual ha estat molt debatuda. Sembla que fa referència possiblement a la vida i mort exemplars d'un polític d'aquella època, l'obra del qual s'havia de continuar: ORNATE EA QUAE LINQUIT SPECIOSE VITAE SUAE REBUS POSITIS NEGLIGENS: UNUM STATUIT LOCUM IIS SEPULCHRUM UBI PERPETUO REMANE. Una possible traducció seria: "Coroneu allò que ell brillantment deixa, oblidant-se de la seva vida un cop arranjada la situació. Per a tal cosa s'estableix un lloc: el sepulcre on roman per sempre".[3]
El cos superior s'aixeca sobre una petita base de 25 cm i és de planta quadrada de 3,36 m aproximadament, conservant una alçada màxima de quatre filades de carreus de mides que oscil·len entre els 76 i els 85 cm fins a una alçada total de 3,22 m.[3]
A la part superior del monument, principalment en la seva façana nord, hi veiem restes d'arrebossat d'un gruix d'un centímetre i mig, possiblement d'època, que ens fa pensar que tot l'edifici hauria pogut anar estucat i pintat. També s'aprecien uns arcs escarsers en relleu, el més conegut dels quals és el de la façana principal, ja que conté els relleus esbossats en pla de dos personatges. El fet que quedin encara forats per grapes als carreus del coronament del monument fa pensar que aquest seguia en altura com a mínim una filada més de carreus, els quals podrien estar treballats a manera de cornisa.[3]
El coronament, avui desaparegut, probablement fou de tipus piramidal. Sembla el més coherent, si es té en compte la planta quadrada en descens de la construcció.[3]
Malgrat la prou bona conservació del monument, la informació textual que permetria donar-li una datació concreta és nul·la. La inscripció no aporta noms propis que permetin la ubicació temporal. Tanmateix, els estudis realitzats per Hauschild i Niemeyer el 1966 permeten datar la construcció a la primera meitat del segle I dC.[3]
Història [modifica]
Durant molt anys es va pensar que aquesta torre era la tomba on havien estat enterrats els germans Escipió, morts l'any 211 aC. La suposició es fonamentava en la identificació de les escultures del monument com la representació d'aquests cònsols romans. Tanmateix, els estudis realitzats per Hauschild i Niemeyer el 1966 permeten datar la construcció a la primera meitat del segle I dC, la qual cosa impedeix relacionar aquesta obra amb el sepulcre de Gneu i Publi Corneli Escipió.[2]
El 2012 es van fer unes obres de restauració, amb l'objectiu d'evitar la degradació del monument.[4]
Protecció genèrica [modifica]
- L'any 2000 la UNESCO va incloure el monument dins la llista de Patrimoni Mundial com a integrant del "Conjunt Arqueològic de Tàrraco".
- Tot el terme municipal de Tarragona està protegit i declarat pel Decret 652/1966, de 10 de març (BOE de 22 de març de 1966) i d’acord a l’àmbit III amb un nivell de protecció d’acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, Bé Cultural d’Interès Nacional a la categoria de BCIN-zona arqueològica.
- Declarat monument historicoartístic per Real Orden de 28 de juliol de 1926 (Gazeta de 30 de juliol de 1926). Nivell de protecció d’acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català: BCIN (R-I-51-0324). Bé cultural d’Interès Nacional a la categoria MONUMENT HISTÒRIC.
- El 20 de novembre del 2007 la Generalitat de Catalunya va delimitar l'àrea de Protecció de la Torre dels Escipions (DOG n. 5021, 3/12/2007, 51312-51314).[5]
Referències [modifica]
- ↑ «Torre dels Escipions». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Torre dels Escipions». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Torre dels Escipions». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ El Departament de Cultura rehabilitarà i reobrirà al públic la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona al gener del 2013
- ↑ «Fitxes zona g (Llevant-nord A-7) - Volum VII». Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.183-184. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 17 abril 2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre dels Escipions  |
|
||||||||||||||||||||||||||
