Casa Batlló
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Casa Batlló | |
 |
|
| Informació | |
| Tipus | Habitatge immoble |
| Arquitecte | Antoni Gaudí |
| Començament | 1905 |
| Acabament | 1907 |
| Localització | Barcelona (i) |
| Estil | modernisme català |
| Materials utilitzats | pedra , maó, ceràmica i ferro |
 |
|
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | (i), (ii), (iv) |
| ID | 320 |
| Regió * | Europa i Amèrica del Nord |
| Inscripció | 1984 (8a sessió) |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, i està situat en el número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Història
De fet, la Casa Batlló és el resultat de la reforma total de Can Batlló,[2] una antiga casa convencional construïda l'any 1877 per Emili Sala Cortés. Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil, li encarregà a Gaudí una renovació total de l'immoble i Gaudí va començar pensant en una reforma de façana, però finalment va fer una reorganització total dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural; va afegir dos pisos les golfes i els característics balcons dissenyats amb formes entrellaçades corbades.
El projecte d'Antoni Gaudí, fortament qüestionat per les autoritats municipals de l'època, es de l'any 1904 i es va construir entre 1905 i 1907. Varen col·laborar amb Gaudí: en la realització de la façana els arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver, els metal·listes Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i els Tallers Pelegrí realitzadors dels vitralls.
[modifica] Descripció
El més destacat és, sens dubte, la façana, considerada una de les més espectaculars i brillants del món; combina la pedra, el ferro forjat i la ceràmica policromada.
La part central de l'edifici, de ceràmica policromada, insinua la superfície d'un llac amb nenúfars de suaus ondulacions i reflexes produïts pels vidres i ceràmica en trencadís. La part superior de l'edifici recorda l'esquena arquejada d'un drac o un camaleó, on les teules ceràmiques en són les escates.
El seu costat esquerre puja inclinat als seus darrers pisos, creant una asimetria respecte al costat dret, molt més escairat. Sembla que Gaudí ho va voler així per respectar la fisonomia de la Casa Amatller (al seu costat), que acaba en forma triangular.
Sota aquesta teulada tan especial, s'hi allotgen unes grans golfes semblants a les construïdes a la Casa Bellesguard. Gaudí perfecciona en aquest edifici aquesta tècnica, que també farà sevir a la Pedrera, amb un resultat espectacular. La teulada té una torre amb la creu de quatre braços típica de Gaudí.
A l'interior trobem un pati recobert de ceràmica progressivament més clara a mesura que baixem des del terrat fins la planta baixa, per tal d'aconseguir una il·luminació el més uniforme possible.[3]
El primer pis és diferent, i Gaudí hi va parar una especial atenció amb una interessant disposició dels sostres i una decoració molt elaborada, jugant amb llums i ombres als diferents espais i amb unes peces d'un dibuix molt acurat. La façana aquí és de pedra, amb una galeria on les finestres tenen formes ondulades i totalment diferents i els pilars adopten formes d'óssos amb articulacions.
Va ser seleccionada com una de les millors obres de l'any 1906 per l'Ajuntament de Barcelona.
[modifica] Simbologia
S'han fet diferents interpretacions sobre el significat de certes parts de l'edifici. La més estesa evoca la lluita de Sant Jordi amb el drac l'espinada del qual conforma el perfil superior de l'edifici. La llança del sant guerrer, clavada en el cos de la bèstia, està representada per la torre circular coronada per la creu, un doble simbolisme entre l'ensenya de Sant Jordi i el triomf de la Creu sobre el mal. Les baranes dels balcons representarien les calaveres i els pilars de la galeria del pis principal serien els ossos de les seves víctimes.[3]
[modifica] Utilització
Inicialment, als baixos s'hi establí la botiga fotogràfica Lumière; uns anys més tard, la productora cinematogràfica Pathé Frères i, finalment, la Galeria Syra, adequada per l'arquitecte Pere Ricart Biot i decorada per Alexandre Cirici.
La família Batlló va vendre l'immoble el 1954 a la societat Iberia de Seguros, que entre 1960 i 1970 va dur-hi a terme una restauració de les xemeneies i el 1992 restituí les portes exteriors de la planta baixa. Aquesta societat d'assegurances, controlada majoritàriament per la família Bernat,[4] va vendre l'edifici el 1994 als membres d'aquesta família, que en aquell moment encara eren propietaris de l'empresa Chupa Chups i que en l'actualitat continuen sent propietaris de la Casa Batlló.
La Casa Batlló va acabar de ser restaurada en la dècada de 1990, primer per l'equip d'arquitectura de Josep Maria Botey, que es va desvincular de l'obra el 1993 al no estar d'acord amb algunes propostes dels propietaris, la família Bernat,[5][6] i posteriorment per Joan Bassegoda i Nonell. L'any 1995 s'inaugurà la reforma que convertí 1830 m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai més disponible per a actes socials.
Protegida pel Catàleg Patrimonial de Barcelona des del 1962, la Casa Batlló va ser declarada Monument històrico-artístic d'Interès Nacional el 1969 i igualment catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al juliol de 2005.
[modifica] Referències
- ↑ AADD 2010, pàg.19
- ↑ «Antoni Gaudí i Cornet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Permanyer 2004, pàg.104
- ↑ El Pais, 4/06/1992, Bernat pone fin a la crisis de Iberia de Seguros al adquirir un 22,5% más
- ↑ La Vanguardia, 21 de setembre de 1995, El Ayuntamiento dice que la casa Batlló carece de licencia
- ↑ Botey, Josep M.; ESTUDIO DOBLE ESPACIO. «Rehabilitación de la terraza y fachada posterior de la casa Batlló». ON CERÁMICA (set-1991), pàg. 88–93.
[modifica] Bibliografia
- AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010. ISBN 84-393-5437-1.
- Permanyer, Lluís. Detalls, Barcelona modernista. Polígrafa, 2004. ISBN 978-84-343-1061-2 [Consulta: 15 d'agost de 2011].
[modifica] Enllaços externs
- «Web oficial de l'edifici». Casa Batlló. [Consulta: 19 d'agost de 2011].
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
