Illa urbana
Una mansana,[1] illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat. Es pot tractar d'una o diverses cases envoltades de trams viaris o de canals com a Annecy o Venècia.
A New York, Manhattan es caracteritza per una xarxa de carrers i d'avingudes que delimiten de manera rigorosa les illes (blocks) tots idèntics, de 60 metres d'amplada i de 140 de llargada. Aquest sistema va ser establert per una Comissió el 1811 per tal d'arreglar racionalment la urbanització de la ciutat.
A Tòquio, cada illa porta un número al si d'un barri. Aquest número forma part de l'adreça postal de les cases que el constitueixen.
[modifica] Etimologia. Mansana vs Illa
L'ús de la paraula illa prové del concepte de grup de cases “aïllades” que aplicaven els romans quan les anomenaven domuum insula. En francès (îlot urbain), italià (isolato) i en català és fa servir aquest origen. Molts altres idiomes (anglès, holandès, polac, portuguès,..) fan servir el concepte “bloc” o “bloc urbà”.
Mansana és una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis (habitació, casa). A l'edat mitjana, s'anomenava manso a les cases de camp que en època romana se'n denominaven “vil·la”. A l'agrupació de diverses cases al voltant dels manso, se li va anomenar mansana. De la mateixa forma, el diminutiu referit a un manso petit es coneixia per mansilla. A Espanya hi ha diversos pobles amb aquesta denominació (Mansilla Mayor, Mansilla de la Sierra,...).[1]
L'accepció castellana manzana és una castellanització del mansana català que es va popularitzar a Catalunya a partir del segle XVIII fins a arribar a desplaçar l'expressió original. És una expressió conservada principalment a la península ibèrica, ja que als països llatinoamericans és fa servir cuadra en referència a l'estructura hipodàmica feta servir en el procés de colonització.
Al seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme raonant la nul·la relació de la paraula manzana ni amb el fruit ni amb res que ho relacioni amb la seva forma, demostrant que és tracta d'una pura derivació de la forma escrita.
Cerdà, que per raons del seu temps escrivia en castellà, intenta introduir un neologisme per a evitar aquesta discussió, anomenant-les “intervies”, sense massa èxit en la seva implantació.
Amb tot, mansana no és una paraula recollida al diccionari normatiu tot i els intents fets des del món de l'arquitectura[2] i de l'acceptació dins d'alguns llibres d'estil de mitjans escrits.[3]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cerdà, Ildefons. Tratado General de la Urbanización. 1867. Pàg 528-530
- ↑ Cuaderns d'arquitectura num. 107. 1975
- ↑ Martí i Castell, Joan. Quin(s) model(s) de llengua escrita per als mitjans de comunicació?: (actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). ISBN 978-84-7283-737-9. Pàg.29
