Poma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borrons, fruits, i fulles de la pomera
(Malus domestica)

La poma és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies. És un dels fruits d'arbre més cultivats del món. L'arbre és petit i de fulla caduca, arribant a tenir de tres a dotze metres d'alçada, amb una corona àmplia, sovint densa i fina.[1] Les fulles són alternes simples ovals de 5 a 12 centímetres de llarg i de 3 a 6 centímetres d'ample amb un pecíol de 2 a 5 centímetres amb una punta aguda, marge serrat i una part inferior lleugerament suau. Les flors es produeixen a la primavera de forma simultània amb el brotar de les fulles. Les flors són de color blanc amb un tint rosat que a poc a poc s'esvaeix, cinc pètals, i de 2,5 a 3,5 centímetres de diàmetre. La fruita madura a la tardor, i habitualment té de 5 a 9 centímetres de diàmetre. El centre de la fruita conté cinc carpels disposats en una estrella de cinc puntes, cada carpel conté d'una a tres llavors.[1]

L'arbre es va originar a l'Àsia Central, on el seu avantpassat silvestre encara es troba en l'actualitat. Hi ha més de 7.500 varietats de pomes conegudes; és el resultat de la recerca de les característiques desitjades. Els conreus varien segons el seu rendiment i la mida final de l'arbre.[2]

És una de les fruites més cultivades del món, així el 2005 es van produir 55 milions de tones. D'aquestes, dues cinquenes parts van ser una producció de la Xina. Entre els altres països que són grans productors hi ha els Estats Units, Turquia, França, Itàlia i l'Iran.[3] A l'Equador les pomes s'han aclimatat a grans altituds sobre el nivell del mar, on proveeixen de collites dos cops a l'any a causa d'unes temperatures temperades constants al llarg de l'any.[4]

Un exemplar de Malus sieversii, la poma silvestre, en aquest cas al Kazakhstan.

Les pomes que trobem ara als mercats catalans s'han collit ja fa 6, 7 o 8 mesos. A temperatura i nivells d'oxigen baixos, la poma sobreviu sense madurar més del compte i, quan n'hi ha demanda, les pomes es treuen de les càmeres i se seleccionen. A Lleida, s'hi concentra més del 70% de la producció de poma de Catalunya i la meitat de tot l'Estat espanyol, concentrant-se principalment a les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell i Noguera, on els aspectes edafològics i climàtics d'aquestes zones productores li confereixen unes propietats Organolèptiques difícils d'aconseguir en altres zones. Podem trobar excel·lents pomes de ponent sobretot de la varietat Golden, però també Gal·les (tant Brookfield, Galaxia o Buckeye), així com les més tardanes Fuji i Pink Lady. Les pomes de ponent es cultiven sota la denominació Poma de Lleida, indicatiu de qualitat del tipus Productes de la Terra.[5] A les comarques Nord-Orientals se'n fa menys però la Poma de Girona és una IGP o Indicació Geogràfica Protegida.[6] En aquesta zona la producció es reparteix entre explotacions de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva i es conreen les varietats Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith.[7]

Història[modifica | modifica el codi]

Els avantpassats silvestres de Malus domestica són Malus sieversii, que es troba en estat salvatge a les muntanyes de l'Àsia Central, al sud del Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan i Xinjiang, a Xina,[8] i, possiblement, també Malus sylvestris.[9]

El centre geogràfic de la diversitat d'espècies i varietats del gènere Malus es troba a l'est de Turquia. La pomera va ser, probablement, el primer dels arbres fruiters que ha cultivat la humanitat,[10] i els seus fruits han estat millorats a través d'una selecció desenvolupada durant milers d'anys. Està documentat que Alexandre el Gran va tenir interès a aconseguir un tipus de pomes nanes que va trobar a l'Àsia Menor el 300 aC,[1] i les va introduir en retornar al seu país, el Regne de Macedònia, on podria haver estat el cultiu progenitor de les poblacions nanes. Les pomes d'hivern que es poden recollir a finals de la tardor i ser emmagatzemades en fred, han estat un aliment important a Àsia i Europa durant milers d'anys, així com a l'Argentina i als Estats Units a partir de l'arribada dels colons europeus.[10] Les pomes van ser introduïdes a Amèrica del Nord pels colons a partir del 1600,[1] i el primer hort amb pomes que es coneix als Estats Units estava localitzat a prop de Boston, i es remunta a l'any 1625. A la dècada del 1900, els projectes de reg impulsats a l'estat de Washington van permetre el desenvolupament de la multimilionària indústria de la fruita, de la qual la de la poma és el producte principal.[1] El rodamón John Chapman va contribuir d'una forma important a la seva difusió i millora.[11]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Varietats de pomes
Varietat Gala, coneguda com a Royal Gala
Varietat Golden delicious
Varietat Pink lady

Hi ha més de 7.500 varietats de pomes. Les diferents varietats es distribueixen en climes temperats i subtropicals, ja que els pomers no floreixen en les zones tropicals. La poma és una de les espècies de fruites que necessita acumular més hores de fred, amb temperatures inferiors a 7 °C, durant el repòs hivernal.

Entre les varietats de poma de major consum a Espanya destaquen: Spur, Verd donzella, Reineta, Esperiega,[12] Golden delicious, Starkrimson, i Starking. Una altra varietat autòctona és la Roja de Beneixama. Les pomes reineta és un grup de varietats.

Consum[modifica | modifica el codi]

Aquests pomeres ecològiques de Pateras (Washington) no es ruixen amb pesticides

Les pomes poden ser presentades embassades, espremudes i, de manera opcional, fermentades. D'aquesta manera es produeix suc de poma, sidra, ciderkin, vinagre i pectina. De la sidra de poma destil·lada es produeixen begudes alcohòliques com l'applejack i el calvados. També es pot produir vi de poma.[13]

Les pomes són un ingredient important en moltes postres, com el pastís de poma, el crumble o la poma cruixent. Sovint es menja al forn o cuita, i també poden assecar-se i ser consumides posteriorment després de ser reconstituïdes –es remullen en aigua, alcohol o qualsevol altre líquid–, per a un ús posterior. El puré de pomes generalment és conegut com a compota de poma. Les pomes són transformades en mantega de poma i gelea de poma. També s'utilitzen cuites acompanyant plats de carn.

  • Al Regne Unit, una poma acaramel·lada és un dolç tradicional elaborat amb un revestiment de caramel calent i deixant que es refredi. Un tracte similar es troba als Estats Units; són les pomes dolces –recoberta d'una closca dura de xarop de sucre en estat sòlid–, i les pomes acaramel·lades, recobertes amb caramel refredat.
  • Durant l'Any Nou Jueu, el Roix Haixanà, les pomes es consumeixen amb mel per constituir un dolç.[13]
  • Algunes explotacions amb horts de pomeres s'obren al públic, de manera que els consumidors poden escollir ells mateixos les pomes que volen comprar.[13]

Els trossos de poma es tornen de color marró quan s'esposen a l'aire; aquesta transformació és a causa de la conversió dels recursos naturals de substàncies fenòliques en melanina davant l'exposició a l'oxigen.[14] Diferents varietats difereixen en la seva propensió a tornar-se marronoses després de ser tallades a trossos. Els trossets de fruita poden ser tractats amb aigua acidulada –com per exemple aigua amb llimona o vinagre–, per prevenir aquest efecte.[14]

Actualment als Estats Units es produeixen pomes orgàniques o ecològiques.[15] La producció ecològica es troba amb més dificultats a Europa, encara que alguns horts han aconseguit un cert èxit comercial;[15] s'aconsegueixen conreus més resistents a malalties i el control millora. L'última eina en el repertori orgànic és un esprai d'una lleugera capa de caolí, que forma una barrera física per a algunes plagues.[15][16]

Informació nutricional[modifica | modifica el codi]

Poma crua sense pelar
(valor nutritiu per cada 100g)

aigua : 85,56 g cendres totals : 0,19 g fibra : 2,4 g valor energètic : 52 kcal
proteïnes : 0,26 g lípids : 0,17 g glúcids : 13,81 g sucre simple : 10,39 g
oligoelements
calci : 6 mg ferro : 0,12 mg magnesi : 5 mg fòsfor : 11 mg
potassi : 107 mg coure : 0,027 mg sodi : 1 mg zinc : 0,04 mg
vitamines
vitamina C : 4,6 mg vitamina B1 : 0,017 mg vitamina B2 : 0,026 mg vitamina B3 : 0,091 mg
vitamina B5 : 0,061 mg vitamina B6 : 0,041 mg vitamina B9 : 0 µg vitamina B12 : 0,00 µg
vitamina A : 54 UI retinol : 0 µg vitamina E : 0,18 µg vitamina K : 2,2 µg
àcids grassos
greixos saturats: 0,028 g greixos monoinsaturats : 0,007 g greixos poliinsaturats : 0,051 g colesterol : 0 mg

Beneficis per a la salut[modifica | modifica el codi]

El proverbi "una poma al dia manté el metge allunyat",[17] que fa referència als beneficiosos efectes del consum de fruita per a la salut, està documentat al segle XIX a Gal·les.[18] Les investigacions suggereixen que les pomes poden reduir el risc de càncer de còlon, de càncer de pròstata i de càncer de pulmó.[19] En comparació amb moltes altres fruites i hortalisses les pomes contenen, per una banda, unes quantitats relativament baixes de vitamina C, però per l'altra, són una font rica d'altres compostos antioxidants.[14] El contingut de fibra, encara que menor que en la majoria de les fruites, ajuda a regular els moviments de l'intestí i per tant poden reduir el risc de càncer de còlon. També poden ajudar amb malalties del cor,[20] contribueix a la pèrdua de pes,[20] i al control del colesterol,[20] ja que no conté colesterol; a més, tenen fibra, i són aliments voluminosos en relació al seu baix contingut calòric, com la majoria de les fruites i hortalisses.[21][20]

Beneficis potencials del consum de pomes.[19][22][21][23]

Hi ha proves in vitro que demostren que les pomes tenen compostos fenòlics que poden protegir davant el càncer i destaca la seva activitat antioxidant.[24] Els fitoquímics fenòlics que predominen en les pomes són la quercetina, l'epicatequina, i la procianidina B2.[25]

El suc concentrat de poma s'ha observat que en ratolins incrementa la producció del neurotransmissor acetilcolina, oferint un mecanisme potencial per a la "prevenció de la disminució en el rendiment cognitiu que acompanya les deficiències dietètiques i genètiques i l'envelliment". Altres estudis han mostrat en ratolins una "alleugeriment del dany oxidatiu i el deteriorament cognitiu després de l'administració de suc de poma".[23]

Les llavors de la poma són lleugerament tòxiques, perquè contenen una petita quantitat d'amigdalina, un glucòsid cianogènic; en general, no és prou tòxica com per afirmar que el seu consum és un perill per als éssers humans, però pot dissuadir determinats animals més petits, com les aus, al seu consum.[26]

Comerç[modifica | modifica el codi]

L'any 2005 es conrearen a tot el món unes 55 milions de tones de pomes amb un valor de prop de 10 mil milions de dòlars. La Xina va produir prop de les dues cinquenes parts d'aquest total, aproximadament un 35%.[2][27] En segon lloc, se situa la producció dels Estats Units, amb més de 7,5% de la producció mundial.[3] Turquia, França, Itàlia, i l'Iran també estan entre els principals exportadors d'illa.[28] Als Estats Units, més del 60% de totes les pomes que es venen comercialment es conreen a l'estat de Washington.[29] Les pomes importades de Nova Zelanda i altres zones més temperades competeixen amb la producció dels EUA i aquest fenomen augmenta cada any.[27] La major part de la producció de pomes d'Austràlia és per a consum intern. Les importacions procedents de Nova Zelanda han estat rebutjades en virtut de les normatives sobre quarantenes de 1921.[30]

El 2006, els principals exportadors de pomes van ser la Xina, Xile, Itàlia, França i els EUA, mentre que els majors importadors van ser Rússia, Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos.[31]

Llista dels 10 principals productors de pomes (11-06-2008)
País Producció (tones) Nota
República Popular de la Xina Xina 27.507.000 F
Estats Units Estats Units 4.237.730
Iran Iran 2.660.000 F
Turquia Turquia 2.266.437
Rússia Rússia 2.211.000 F
Itàlia Itàlia 2.072.500
Índia Índia 2.001.400
França França 1.800.000 F
Xile Xile 1.390.000 F
Argentina Argentina 1.300.000 F
A tot el món 64.255.520 A
Sense símbol = xifra oficial,, F = estimació de la FAO, A = total (pot incloure dades oficials, semioficials, o estimacions);;

Font: FAO

Els productors més importants de l'Amèrica llatina són Xile, amb més d'un milió de tones, i l'Argentina, amb un volum similar; la producció se centra principalment al Valle Central (Xile) i a l'Alt Vall del Riu Negre (Argentina), zones on el clima i les característiques del sòl afavoreixen el cultiu.[32]

Pel que fa a Catalunya, com ja s'ha comentat a la introducció, a Lleida s'hi concentra més del 70% de la producció de poma de Catalunya i la meitat de tot l'Estat espanyol.

La poma dins la cultura[modifica | modifica el codi]

La poma es fa servir com una al·legoria de qualsevol fruita, per això apareix freqüentment amb connotacions simbòliques.

Al paradís terrenal, per exemple, una serp tempta Adam perquè mengi una poma de l'arbre prohibit (pecat original). El cor de la poma és una figura que podria haver originat el pentacle. La deesa Atalanta va perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobdícia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or són les pomes de la deessa Idun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodisíac.[33]

Les pomes d'or apareixen també al jardí de les Hespèrides, com a fruit de l'arbre de la vida. Hi ha opinions sobre que les "pomes d'or" són en realitat codonys que sí que tenen aquest color daurat i el seu conreu és anterior al de la poma a Grècia; les pomes daurades "golden" són producte d'una mutació recent.

En la cultura popular també juguen un important paper. Una poma, en caure, va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat. En un altre àmbit cultural, Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma enverinada; aquest és un altre element simbòlic de forta presència, el del fruit que dóna alhora la vida i la mort per l'acció, en aquest cas, d'una bruixa. En la tradició suïssa, el seu heroi Guillem Tell ha de travessar amb una fletxa una poma col·locada damunt el cap del seu fill.

En la mitologia grega[modifica | modifica el codi]

Hèrcules amb la poma de les Hespèrides

Les pomes apareixen en moltes tradicions religioses, sovint com una fruita mística o prohibida. Un dels problemes de la identificació de les pomes en la religió, la mitologia i els contes populars és que la paraula "poma" es va usar com un terme genèric per a qualsevol fruita (forana), que no fossin baies, però incloent-hi els fruits secs fin a una data tan tardana com el segle XVII.[34] Per exemple, en la mitologia grega, l'heroi Hèracles, com a part dels seus dotze treballs, va ser requerit per viatjar al Jardí de les Hespèrides i recollir les pomes d'or de l'arbre de la vida que creixien en el seu centre.[35][36][37]

La deessa grega de la discòrdia, Eris, va quedar molt descontenta després d'haver estat exclosa de les noces de Peleu i Tetis.[38] En venjança, va llançar una poma d'or durant la festa de noces amb la inscripció Καλλίστη (Kalliste, a vegades, transliterat com a Kallisti, que vol dir «A la més bella"). Tres deesses van reclamar la poma: Hera, Atenea i Afrodita. Paris de Troia va ser designat per seleccionar el destinatari. Després d'haver estat subornat tant per Hera i Atenea, Afrodita el va temptar amb la dona més bella del món, Helena d'Esparta. Es va atorgar la poma a Afrodita, de manera que la situació creada provocà indirectament la guerra de Troia.

Adam i Eva
Mostrant la poma com a símbol del pecat.
Albrecht Dürer, 1507

Atalanta, també dins la mitologia grega, va córrer a tots els seus pretendents en un intent per evitar el matrimoni. Va derrotar a tots, però Hipómenes (àlies Melanión, un nom derivat de meló, possiblement, la paraula grega per a poma "i per les fruites en general"),[36] la va derrotar per l'astúcia de velocitat, no. Hipómenes sabia que no podia guanyar en una cursa neta, de manera que va utilitzar tres pomes d'or (els dons d'Afrodita, la deessa de l'amor) per distreure Atalanta. Va prendre les tres pomes i tots els de la seva velocitat, però Hipómenes finalment va tenir èxit, guanyar la carrera i la mà d'Atalanta.[35]

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Encara que la fruita prohibida del llibre de la Gènesi no està identificada, la tradició cristiana popular ha sostingut que el fruit que Eva va utilitzar per convèncer Adam de compartir amb ella era una poma.[39] Això pot haver estat el resultat de la superposició d'elements de la mitologia grega per part de pintors del Renaixement en escenes bíbliques; en interpretacions alternatives, també basades en la mitologia grega, a vegades se substitueix la poma per una magrana. La fruita no identificada de l'Edèn es converteix en una poma sota la influència de la història de les pomes d'or al Jardí de les Hespèrides. Com a resultat, en la història d'Adam i Eva, la poma esdevé un símbol del coneixement, la immortalitat, la temptació, la caiguda de l'home en el pecat, i el pecat en si. En llatí, les paraules per a "poma" i "mal" són similars en singular (malus –poma–, malum –mal–) i idèntiques en plural (mala). Això també pot haver influït a l'hora d'atribuir a la poma la categoria de fruit bíblic "prohibit". La laringe humana també ha estat anomenada la "nou d'Adam", a partir de la idea que la seva forma prové del fruit prohibit encastat a la gola d'Adam.[39] La poma ha estat utilitzada com a símbol de la seducció sexual per part dels homes, possiblement en un sentit irònic.[39]

Mitologia germànica[modifica | modifica el codi]

Brita com a Iduna (1901) de Carl Larsson

En la mitologia nòrdica, la deessa Iðunn és retratada en la Prose Edda (escrita al segle XIII per Snorri Sturluson) per proporcionar les pomes als déus, fruit que els dóna la joventut eterna. L'especialista anglès Ellis Davidson vincula les pomes a les pràctiques religioses dins el paganisme germànic, de la qual es desenvolupà el paganisme nòrdic. Assenyala que els cubs de les pomes es van trobar en el lloc d'enterrament vaixell de Oseberg a Noruega i que les fruites i fruits secs (Iðunn haver estat descrit com està transformant en una femella en Skáldskaparmál) han estat trobats a les tombes de principis dels pobles germànics a Anglaterra i en altres parts del continent d'Europa, que pot haver tingut un significat simbòlic, i que els fruits secs són encara un símbol reconegut de la fertilitat al sud-oest d'Anglaterra.[40]

Davidson assenyala una connexió entre les pomes i els Vanir, una tribu de déus associats amb la fertilitat en la mitologia nòrdica, i va citar un exemple dels onze "pomes d'or" que es presta a festejar a la bella Gerðr Skirnir, que actuava com a missatger del déu Vanir principals Frey en les seccions 19 i 20 de Skírnismál. Davidson també pren nota d'una nova connexió entre la fertilitat i les pomes en la mitologia nòrdica en el capítol 2 de la saga Volsunga quan la deessa principal de Frigg envia Rei Rerir una poma després de pregar a Odin per a un nen, el missatger de Frigg (sota la forma d'un corb) cau l'illa en la seva falda, mentre s'assenta sobre un turó.[41] Rerir de l'esposa de consum dels resultats d'Apple en un període de sis anys l'embaràs i el naixement per cesària del seu fill - l'heroi Volsunga.[42]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Origin, History of cultivation». Universitat de Geòrgia. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  2. 2,0 2,1 «Apple - Malus domestica». Natural England. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  3. 3,0 3,1 Ferree; Ian J. Warrington. Apples: Botany, Production and Uses. CABI Publishing. ISBN 0851993575. 
  4. «Manzanas en Ecuador».
  5. Gastroteca.cat
  6. TV3: El blog de la salut al cistell Consultat el 15-11-2009
  7. Poma de Girona.
  8. Lauri, Pierre-éric. «Architecture and size relations: an essay on the apple (Malus x domestica, Rosaceae) tree». American Journal of Botany. Botanical Society of America, Inc., 93, 2006, pàg. 357–368.
  9. Coart, E.; Van Glabeke, S.; De Loose, M.; Larsen, A.S.; Roldán-Ruiz, I. (2006). "Chloroplast diversity in the genus Malus. Per a nous coneixements sobre la relació entre la poma silvestre europea (Malus sylvestris (L.) Mill.) i la poma cultivada (Malus domestica Borkh.)" vegeu Mol. Ecol., 15(8): 2171-2182.
  10. 10,0 10,1 «An apple a day keeps the doctor away». vegparadise.com. [Consulta: 27 de gener de 2008].
  11. John Chapman
  12. O Esperiega d'Ademuz; aquesta varietat gairebé ha desaparegut. Vegeu Infroagro
  13. 13,0 13,1 13,2 «Apples». Washington State Apple Advertising Commission. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  14. 14,0 14,1 14,2 Boyer, J; Liu, RH. «Apple phytochemicals and their health benefits». Nutrition journal. Department of Food Science and Institute of Comparative and Environmental Toxicology [Cornell University, Ithaca, New York 14853-7201 USA], 3, Maig 2004, pàg. 5. DOI: 10.1186/1475-2891-3-5. PMID: 15140261.
  15. 15,0 15,1 15,2 Ames, Guy. «Considerations in organic apple production» (pdf). National Sustainable Agriculture Information Service, Juliol 2001. [Consulta: 24 de gener de 2008].
  16. Bob Polomski; Greg Reighard. «Apple». Clemson University. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  17. En anglès, An apple a day keeps the doctor away
  18. Phillips, John Pavin. «A Pembrokeshire Proverb». Notes and Queries. Oxford University Press, s3-IX, 217, 24-02-1866, pàg. 153 [Consulta: 11 febrer 2009].
  19. 19,0 19,1 Sobre la disminució del risc de càncer de còlon, pròstata i càncer de pulmó vegeu «Nutrition to Reduce Cancer Risk». The Stanford Cancer Center (SCC). [Consulta: 18-08-2008].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 «Apples Keep Your Family Healthy». Washington State Apple Advertising Commission. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  21. 21,0 21,1 Rajeev Sharma.. Improve your health with Apple,Guava,Mango. Diamond Pocket Books (P) Ltd., 2005, p. 22. ISBN 8128809245. 
  22. Per a la pèrdua de pes i el control del colesterol, vegeu «Apples Keep Your Family Healthy». Washington State Apple Advertising Commission. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  23. 23,0 23,1 For prevention of dementia: Chan A, Graves V, Shea TB. «Apple juice concentrate maintains acetylcholine levels following dietary compromise». Journal of Alzheimer's Disease, 9, 3, Agost 2006, pàg. 287–291. ISSN: 1387-2877. PMID: 16914839.
  24. Lee K.W., Lee S.J., Kang N.J., Lee C.Y., Lee H.J.. «Effects of phenolics in Empire apples on hydrogen peroxide-induced inhibition of gap-junctional intercellular communication». Biofactors, 21, 1–4, 2004, pàg. 361–5. DOI: 10.1002/biof.552210169. ISSN: 0951-6433. PMID: 15630226.
  25. Lee K.W., Kim Y.J., Kim D.O., Lee H.J., Lee C.Y.. «Major phenolics in apple and their contribution to the total antioxidant capacity». J. Agric. Food Chem., 51, 22, Octubre 2003, pàg. 6516–6520. DOI: 10.1021/jf034475w. ISSN: 0021-8561. PMID: 14558772.
  26. Juniper B.E., Mabberley D.J.. The Story of the Apple. Timber Press, 2006, p. 20. ISBN 0881927848. 
  27. 27,0 27,1 Kristin Churchill. «Chinese apple-juice concentrate exports to United States continue to rise». Great American Publishing. [Consulta: 22 de gener de 2008].
  28. «Apple». Jinxiang High Garlics Co., Ltd. [Consulta: 18-08-2008].
  29. Desmond, Andrew. The World Apple Market. Haworth Press, 1994, p. 144–149. ISBN 1560220414. OCLC 243470452. 
  30. Gavin Evans. «Fruit ban rankles New Zealand - Australian apple growers say risk of disease justifies barriers». International Herald Tribune, Dimarts, 9 d'agost de 2005. [Consulta: 9 d'agost de 2005].
  31. FAO
  32. Patricia I. Garriz; Ernesto A. Bilder. «La producción de manzanas en Argentina». A: Fruticultura profesional. 2002., ISSN 1131-5660. Resum disponible a Dialnet, Universitat de La Rioja (España). 
  33. Costa, Roger. «Per què prohibida?». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 6. ISSN: 1695-2014.
  34. Sauer, Jonathan D. Historical Geography of Crop Plants: A Select Roster. CRC Press, 1993, p. 109. ISBN 0849389011. 
  35. 35,0 35,1 Wasson, R. Gordon. Soma: Divine Mushroom of Immortality. Harcourt Brace Jovanovich, 1968, p. 128. ISBN 0-15-683800-1. 
  36. 36,0 36,1 Ruck, Carl; Blaise Daniel Staples, Clark Heinrich. The Apples of Apollo, Pagan and Christian Mysteries of the Eucharist. Durham: Carolina Academic Press, 2001, p. 64–70. ISBN 0-89089-924-X. 
  37. Heinrich, Clark. Magic Mushrooms in Religion and Alchemy. Rochester: Park Street Press, 2002, p. 64–70. ISBN 0-89281-997-9. 
  38. Heròdot. Histories 6.1.191.
  39. 39,0 39,1 39,2 Macrone, Michael; Tom Lulevitch. Brush up your Bible!. Tom Lulevitch. Random House Value, 1998. ISBN 0517201895. OCLC 38270894. 
  40. H.R. Ellis Davidson (1965). Gods And Myths Of Northern Europe, pp. 165-166. ISBN 0-14-013627-4
  41. H.R. Ellis Davidson (1965). Gods And Myths Of Northern Europe, pp. 165-166. Penguin Books ISBN 0-14-013627-4
  42. H.R. Ellis Davidson (1998). Roles of the Northern Goddess, pp. 146-147, Routledge ISBN 0-415-13610-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]