Amigdalina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L'Amigdalina (del grec:ἀμυγδάλη, amygdálē ametlla), C20H27NO11, és un glucòsid inicialment aïllat de les llavors de l'ametller amarg Prunus dulcis, per Pierre-Jean Robiquet i A. F. Boutron-Charlard el 1830,[1] i investigat per Liebig i Wöhler el 1830. Altres espècies del gènere Prunus, incloent l'albercoc, Prunus armeniaca i Prunus serotina,[2] també contenen amigdalina.

Des dela dècada de 1950 una forma modificada d'amigdalina s'ha propugnat contra el càncer amb el nom de laetrile i amb vitamina B17" però els estudis han demostrat que no és efectiva i potencialment tòxica.[3][4][5] A més no és una vitamina i pot causar enverinament per la cianida.[6]

Química[modifica | modifica el codi]

L'amigdalina s'extreu de turtó d'ametlles o pinyols d'albercocs bullint-los amb etanol i afegint èter dietil el producte cristallitza.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «A chronology of significant historical developments in the biological sciences». Botany Online Internet Hypertextbook. University of Hamburg, Department of Biology, 2002-08-18. [Consulta: 2007-08-06].
  2. Swain E, Poulton JE. «Utilization of Amygdalin during Seedling Development of Prunus serotina». Plant physiology, vol. 106, 2, October 1994, pàg. 437–445. DOI: 10.1104/pp.106.2.437. PMC: 159548. PMID: 12232341.
  3. Ellison NM, Byar DP, Newell GR. «Special report on Laetrile: the NCI Laetrile Review. Results of the National Cancer Institute's retrospective Laetrile analysis». N. Engl. J. Med., vol. 299, 10, September 1978, pàg. 549–52. DOI: 10.1056/NEJM197809072991013. PMID: 683212.
  4. Moertel CG, Ames MM, Kovach JS, Moyer TP, Rubin JR, Tinker JH. «A pharmacologic and toxicological study of amygdalin». JAMA, vol. 245, 6, February 1981, pàg. 591–4. PMID: 7005480.
  5. Moertel CG, Fleming TR, Rubin J. «A clinical trial of amygdalin (Laetrile) in the treatment of human cancer». N. Engl. J. Med., vol. 306, 4, January 1982, pàg. 201–6. DOI: 10.1007/s00520-006-0168-9. PMID: 7033783.
  6. O'Brien B, Quigg C, Leong T. «Severe cyanide toxicity from 'vitamin supplements'». Eur J Emerg Med, vol. 12, 5, October 2005, pàg. 257–8. DOI: 10.1097/00063110-200510000-00014. PMID: 16175068.
  7. F. Wöhler, J. Liebig. «Ueber die Bildung des Bittermandelöls». Annalen der Pharmacie, vol. 22, 1, 1837, pàg. 1–24. DOI: 10.1002/jlac.18370220102.

Enllaços esterns[modifica | modifica el codi]