Presseguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Presseguer
Presseguer en flor
Presseguer en flor

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Gènere: Prunus
Subgènere: Amygdalus
Espècie: P. persica
Nom binomial
Prunus persica
(L.) Batsch
Presseguers florits (flor blanca)

El presseguer o bresquiller (Prunus persica (L.) Batsch) és un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Al Pla de Lleida, la majoria de varietats floreixen a inicis de març, i la recol·lecció difereix molt segons les varietats (de juny a octubre). El fruit del presseguer, el préssec, conté una única i gran llavor tancada dins una closca dura. Aquesta fruita, de pell envellutada, posseeix una carn groga i blanquinosa, de gust dolç i delicada aroma. Aquests fruits són de curta durada i no admeten llargs períodes de conservació en cambres frigorífiques.

Nectarines[modifica | modifica el codi]

La nectarina és una variant, per mutació del tipus esport, del presseguer que no té la pell peluda, però que tanmateix pertany a la mateixa espècie.[1] Freqüentment aquesta variant neix del propi presseguer com un brot mutat que se sol empeltar per a crear una nova espècie per a cultivar. És habitual que els presseguers produeixin de tant en tant alguna nectarina i viceversa. Així com els préssecs, les nectarines poden tenir la carn blanca o groga i adherida al pinyol o solta.

La primera referència registrada de les nectarines es remunta al 1616 a Anglaterra encara que molt probablement ja havien estat cultivades molt anteriorment a l'Àsia Central.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Els presseguers vegeten en una zona força restringida, ja que necessiten unes condicions de fred que les zones subtropicals no satisfan mentre que alhora, no són gaire resistents; a l'estiu requereixen temperatures altes perquè la collita maduri. Algunes de les regions productores de préssecs més importants són: Califòrnia, Colorado, Geòrgia dins els Estats Units d'Amèrica i regions limítrofes del Canadà, els països de la conca mediterrània i algunes zones de la Xina.

La majoria dels presseguers que es venen als vivers són varietats cultivades, provinents d'un empelt. Són propensos a una malaltia anomenada enrotllament de la fulla, causada per un fong (Taphrina deformans), que normalment no afecta directament a la fruita encara que redueix la collita, ja que provoca una defoliació parcial de l'arbre. La fruita és molt susceptible a la gomosi, malaltia fúngica causada per la Monilinia fructicola. També existeix el "Canongí", que es tracta d'una antiga varietat del préssec típica de la localitat de La Canonja que consta d'una elevada qualitat gustativa.


Plantació[modifica | modifica el codi]

Préssecs

L'exposició d'aquesta espècie ha de ser a ple sol i amb bona ventilació. Això permet que l'aire fred circuli durant les nits fredes i mantingui la zona fresca a l'estiu. La millor època per plantar-los és a principis d'hivern, així les arrels tenen temps d'assentar-se per a poder alimentar la brotada primaveral.

Reg[modifica | modifica el codi]

Se'ls ha de proporcionar una aportació constant d'aigua, que s'haurà d'incrementar una mica abans de la collita. Els fruits amb millor gust s'aconsegueixen quan els arbres són regats durant tota l'estació. El reg per degoteig és el mètode més adequat.

Fertilitzant[modifica | modifica el codi]

Els presseguers tenen unes altes necessitats de nutrients: requereixen més nitrogen que la majoria dels fruiters. Es pot aplicar un adob NPK amb regularitat i una dosi extra de fems a la tardor, després de la recol·lecció.

Malalties[modifica | modifica el codi]

El presseguer pateix fàcilment de diverses plagues i malalties. Els paràsits animals més importants són els insectes, els més freqüents dels quals són diversos pugons: àfids) com el pugó marró -Brachycaudus prunicola-, el pugó negre Brachycaudus persicae-, el pugó verd -Myzus persicae- i el pugó farinós -Hyalopterus amygdali), Dins les cotxinilles (Coccoidea) es troba particularment la cotxinilla blanca Diaspis pentagona), alguns lepidòpters, com l'arna dels borrons i dels fruits (Anarsia lineatella), l'arna oriental del préssec (Cydia molesta) i el barrinador Cossus cossus. A més entre els dípters ataca els préssecs la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata). Altres adversitats importants són els virus de les plantes (per exemple la Sharka) i les afeccions pels fongs, els més freqüents dels quals són Taphrina deformans, el corineu, la moniliosi, el xancre de les drupàcies, el mal blanc, el mal del plom parasitari, el marciment del coll per la Phytophthora spp. i el marciment de les arrels per la Armillaria mellea i la Rosellinia necatrix.

Consells per a una bona collita[modifica | modifica el codi]

Si es deixen tots els fruits a l'arbre, aquests seran petits i sense dolçor ni gust. Els fruits s'han d'aclarir quan hagin assolit els 2 cm. de diàmetre, normalment dos mesos després de la floració. És important també aportar recs extres en condicions seques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Seelig, R.A.. «Fruit & Vegetable Facts & Pointers: Nectarines.». Oregon State University, 1971. [Consulta: 7 agost 2013]. «The nectarine character was thereby demonstrated to be a simple genetic variant of the peach, and to transmit in the normal manner predicted by Mendelian genetics»