Alt Empordà

Alt Empordà

(En detall) (En detall)
Localització
Comarca de Catalunya
Platja d'Empúries
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines
Capital	Figueres
Gentilici	altempordanès, altempordanesa
Superfície	1357,53 km²
Altitud	n/d (màx.:1.451 mín.:0)
Població (2009)   • Densitat	138.501 hab. 102,02 hab/km²
Coordenades	42° 17′ 17″ N, 2° 55′ 59″ E
Organització Municipis Forma de govern • President:	68 Consell comarcal Consol Cantenys i Arbolí (PSC)
Codi Idescat	02
PIB per capita	24,1 milers €/hab
Web	http://www.altemporda.cat/

L'Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines. Té la forma d'un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcció als Pirineus. El 1936, any de la primera comarcalització oficial de Catalunya, s'aprovà, basant-se més en criteris econòmics i de mercat que no pas històrics, geogràfics o culturals, la divisió de l'Empordà en dues comarques administratives, el límit de les quals es va fixar aprofitant la línia imaginària que recorre el Massís del Montgrí i segueix entre la divisòria d'aigües de les conques del Ter i el Fluvià.

Geografia

Medi físic

Limita amb el Vallespir i el Rosselló pel nord; amb la Mediterrània per l'est; amb el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany pel sud, i amb la Garrotxa per l'oest.

Geogràficament, l'Alt Empordà està situat al sector nord-oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb França, amb els Pirineus axials, on dominen les roques granítiques i pissarrenques. Destaquen l'Albera amb el Puig Neulós (1.256 m) i les Salines amb el Roc de Frausa (1.421 m) i el Roc del Comptador (1.451 m), aquest darrer el cim més alt de l'Empordà. Aquest sector del Pirineu axial separa la plana de l'Empordà de la del Rosselló. La comunicació entre ambdues planes no és fàcil i la situació dels colls ha condicionat l'establiment de les vies de comunicació. Actualment el coll del Pertús (283 m), entre La Jonquera i El Voló, i situat gairebé al centre de la franja pirinenca de l'Empordà, és el pas més freqüentat. Pel Pertús passen la carretera nacional i l'autopista que uneixen Barcelona, Girona i Figueres amb Perpinyà i la resta de França. Cap altra carretera principal travessa aquestes muntanyes frontereres. El ferrocarril passa per l'extrem oriental, ran de costa, entre Portbou i Cervera de la Marenda. El traçat del ferrocarril obligà l'obertura de nombrosos túnels i la construcció de diversos ponts. La carretera que segueix la direcció del ferrocarril fa nombrosos revolts.

Però el Pirineu axial no acaba al cap de Cervera. Continua en direcció sud-est amb la serra de Rodes i tota la península del Cap de Creus, on el Pení assoleix 606 m. En tot aquest sector la costa és molt retallada i abrupta amb alts penya-segats i petites cales.

A l'oest de l'Alt Empordà hi ha l'extrem oriental del Prepirineu, on dominen les roques calcàries. El relleu és abrupte amb cingles i espadats. Destaquen el Puig de Bassegoda (1.374 m) i la serra del Mont (1.124 m). Aquest sector del Prepirineu és la continuació de les serres de l'Alta Garrotxa, amb les quals tenen moltes semblances. Per això no ha d'estranyar que siguin conegudes com les <<garrotxes de l'Empordà>>.

Unitats de relleu

Entre aquests relleus prepirinencs i la badia de Roses hi ha tota una sèrie de paisatges en relació amb el relleu i la litologia (les roques). A continuació s'indiquen els trets més característics de cadascun d'aquests paisatges emb el tipus d'activitat més destacada.

A l'extrem oest hi ha les serres pre-pirinenques o garrotxes de l'Empordà, ja indicades, amb relleus abruptes. Hi predominen els boscos, sobretot d'alzines.

A l'est de les garrotxes de l'Empordà hi ha uns relleus ondulants amb nombrosos turons poc elevats, que constitueixen els anomenats aspres i terraprims, a causa de la pobresa de les terres, poc favorables a l'agricultura. Hi ha boscos on dominen els pins i conreus de secà de vinya, oliveres i cereals. En els regadius hi ha sobretot conreus ferratgers.

Entre els aspres i la costa hi ha la plana al·luvial, que és la plana per excel·lència, formada per l'acumulació dels materials arrossegats per les aigües de la Muga i el Francolí. És un relleu molt pla, només interromput per alguns turons dels aspres que hi penetren en alguns indrets. Sobre les terres al·luvials s'han format sòls molt fèrtils, anomenats fondals. A més hi ha molta aigua subterrània a escassa fondària, la qual cosa permet regar amb l'aigua dels pous, a més de l'aigua desviada directament dels rius mitjançant canals. Predominen els conreus farratges, sobretot d'alfals i blat de moro.

Amb el temps els rius Muga i Fluvià anaren fent créixer la plana al dipositar sediments al mar. Així s'anar formant la plana litoral, que és una franja d'uns quatre kilòmetres entre la plana al·luvial i el mar i entre les poblacions de l'Escala i Roses. La plana litoral s'ha format històricament, i els mapes antics mostren que la línia de costa del fons de la badia de Roses entrava més endins. Els mapes també mostren que els cursos dels rius han anat variant. Els llits i meandres abandonats restaren com estanys allargassats, anomenats llaunes. També es formaren estanys quan les barres de sorra litorals tancaven sectors de mar. La plana litoral naturalment seria una terra periòdicament inundable i plena d'estanys i aiguamolls.

Però molts d'aquests estanys i aiguamolls foren dessecats i transformats en terres de conreu i pastura o, en els darrers anys, en àrees turístiques i urbanitzacions. Com veurem més endavant l'interès ecològic i paisatgístic d'aquesta plana i el risc que comportava seguir la seva dessecació, ha forçat que es declarés reserva natural un sector d'aiguamolls que encara es manté, amb el nom de Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Rius

Hi ha dos rius principals, la Muga i el Fluvià. La Muga és un riu ben empordanès , gairebé tota la seva conca pertany a l'Alt Empordà. És un riu curt, però força cabdalòs tot l'any, a causa de les pluges abundants que cauen en els vessants de la seva capçalera, però com a la plana es rega molt i l'estiu és sec, ha calgut regular l'aigua amb la construcció del pantà de Boadella. La Muga té uns afluents notables, com el Manol i el Llobregat.

El Fluvià travessa l'Alt Empordà després de recollir les aigües abundants que cauen a la veïna comarca de la Garrotxa. Però això, malgrat el seu recorregut curt i tenir una conca no massa gran, també és força cabalós i permet regar part de la plana de l'Alt Empordà.

La Muga i el Fluvià desemboquen a la badia de Roses i els sediments que arrosseguen fins el mar van fent créixer la plana litoral. Els embassaments fan que cada vegada arribin menys materials al mar i que la plana litoral cada vegada créixer menys; les argiles i sorres queden atrapades al fons dels embassaments. Aquesta regulació del cabal i la canalització dels cursos fluvials fan que les inundacions siguin cada vegada més escasses.

Els demés cursos d'aigua de l'Alt Empordà són rieres i torrents que recullen l'aigua de la resta de la plana i de les muntanyes del Pirineu Axial. Els de la plana són cursos que en els darrers segles han canviat sovint de recorregut, en especial en el sector de la plana litoral. Actualment alguns es confonen amb recs i canals, o el seu curs coincideixen amb recs, com és el cas del rec del Molí o del rec Sirvent.

Clima

El clima és mediterrani humit amb influència marina, amb diferències segons la situació topogràfica, en especial l'altitud.

Castell de Requesens amb el Puig Neulós al fons

Les temperatures mitjanes se situen entorn els 14-16º a gairebé tota la comarca amb màximes a les terres litorals. Als sectors enlairats de les serres pirenenques les temperatures són força més baixes.

Les precipitacions varien força del litoral a les muntanyes interiors. Prop la costa cau una mitjana anual entorn dels 600 mm. A mesura que ens endinsem cap a l'interior les precipitacions són més copioses. Als vessants muntanyosos de l'extrem occidental de la comarca cauen més de 1000mm. de mitjana anual. L'estació més plujosa és normalment l'hivern, excepte la franja costanera, on l'estiu és molt sec. La tardor i primavera solen ser estacions plujoses i humides arreu. A la muntanya l'estiu és molt plujós.

És precisament l'estiu l'estació en què hi ha més contrast entre la plana i la muntanya. Mentre a la plana plou poc i fa molta calor, a l'Albera, a les Salines i al Puig de Bassegoda plou força i la boira cobreix sovint els seus cims.

Però a l'Empordà i molt especialment a l'Alt Empordà l'element més característic del clima és la tramuntana. La tramuntana és un vent sec i més aviat fred. Bufa amb molta intensitat i violència, sobretot els mesos de novembre a març. És un vent que prové del nord o nord-oest. Bufa fort pel sector oriental dels Pirineus i planes properes, com el Rosselló i l'Empordà. La tramuntana també afecta al nord de l'illa de Menorca. La tramuntana assoleix tal violència que dificulta les activitats normals dels homes. No és còmode caminar bufant la tramuntana. Fins és capaç de tombar vehicles i embarcacions, i trencar i arrencar arbres i teulades. Amb tramuntana forta és molt perillós navegar, i els pescadors esperen arrecerats a l'abric dels ports o d'una cala. Els pagesos protegeixen els conreus amb llargues i espeses fileres de xiprers que els fans de pantalla. El vent de garbí és el vent propi de l'estiu.

Tramuntana

«	La cinquena gràcia de l'Empordà és la tramuntana, parlant amb perdó. Tant si ve de Canigó, com si baixa de Requesens o dels colls de Panissars o de Banyuls, la tramuntana esbandeix el cel, purifica l'atmosfera i presenta les arestes de les coses a la més clara percepció dels nostres sentits. L'empordanès la tem perquè encara és més franca i més valenta que ell, mes al cap de temps de no sentir-la cantar alegre i esbojarrada, oprimit per la boira i la congoixa, la desitja i l'enyora. Ruïnes d'Empuries la grega ¿No fou la tramuntana la que us va colgar?. Contra ella enristra el pagès els ceps de la vinya, i el vell cerca el recés solei per esguardar-se'n. Quantes vegades he sentit arribar de lluny els seus bruels de dalt estant del Serrat de la Creu en el camí de Terrades, mentre al coll del Pertús es llevava la polseguera del seu galop!. El cor s'oprimia pensant en les esperances perdudes pel flagell d'aquell fúria escabellada que picola les gèmoles tendres de les tòries, i espolsa el garró de les oliveres i ajeu els blats i les altes userdes, i aixeca núvols d'arena a les platges del golf. Mes tant se val, serà una gràcia terrible si voleu, però, si no fos la tramuntana, ni vosaltres els empordanesos seríeu tal com sou, ni aquesta plana fóra l'Empordà.	»

Vegetació

La varietat del relleu i clima fa que a l'Alt Empordà creixi una gran diversitat de vegetació. De fet, com arreu de Catalunya, a les terres planes la vegetació natural ha estat substituïda per conreus, i només trobem extensions notables de boscos a les muntanyes pirinenques.

Es creu que la vegetació espontània dominant serien els alzinars i les suredes. Als indrets més enlairats, més humits i plujosos, es farien boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. A la plana litoral i al fons de les planes al·luvials amb sòls fèrtils i humits s'establiria una vegetació de ribera amb verns i salzes.

Si féssim el el perfil de la vegetació actual el dibuix seria ben diferent de la de fa uns anys. Molts alzinars de la plana i terra baixa han estat substituït per conreus, brolles, garrigues i màquies. El pi és l'arbre més abundant.

La sureda ocupa amplies extensions en la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat. Grans extensions són actualment colonitzades per brolles, garrigues i màquies, periòdicament cremades. Aquests matollers són en bona part resultat de l'abandó de vinyes i oliverars en els darrers cent anys.

Als indrets més humits i frescals de la muntanya alta i mitjana, domini natural dels boscos caducifolis, els boscos s'han marginat força, a causa de la inclinació dels vessants. Al costat d'algunes rouredes hi ha plantacions de castanyers i sureres, amb sectors de màquies i brolles. Als vessant més humits hi ha restes de fageda amb àmplies extensions de landes i d'altres matollars. Les Fagedes assoleixen grans extensions a les comarques veïnes del Rosselló i Vallespir, en terres franceses, i de la Garrotxa.

Economia

L'economia de la comarca ha estat durant tota la seva història de caràcter rural-tradicional amb conreus d'olivera i vinya, i als fondals conreus de blat, blat de moro i alfals, amb zones d'horticultura i arbres fruiters. La part més humida de la plana, prop dels aiguamolls hi ha una extensa zona de pcacarats naturals o closes utilitzats per a la ramaderia. Pel que fa a la pesca no té un paper tant important com l'agricultura i la ramaderia, tot i que hi ha ports de gran importància com els de Roses, el Port de la Selva, Llança i l'Escala.

Cadaqués, Població emblemàtica de l'Alt Empordà

Però avui dia l'Alt Empordà és una comarca molt turística, sobretot per la Costa Brava, amb els seus racons de bellesa a les costes que fa que el turisme vingui a masses. La bellesa del paisatge, tot i que durant els últims anys ha estat demacrat per alguns incendis durant l'estiu, els seus nuclis arqueològics com els d'Empúries o Roses, els antics monestirs romànics com el conegut Monestir de Sant Pere de Rodes, i també les poblacions de caire medieval com Peralada o Castelló d'Empúries. Cal nombrar el turisme artístic de Salvador Dalí, que ha aportat molts turistes a l'Alt Empordà fent esment de Figueres i a Cadaqués - Port Lligat.

Història

L'Empordà és una de les comarques amb més antiguitat històrica i d'importància de Catalunya. La seva història més rellevant començà quan els grecs entraren per les costes d'aquest territori i establiren la colònia grega d'Emporion, actualment coneguda com a Empúries, que fou la porta d'entrada de les civilitzacions hel·lènica i llatina a Catalunya. La comarca va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran vitalitat fins el segle XIV.

L'Empordà ha estat font d'inspiració per a nombrosos artistes i escriptors, entre els quals, destaquen noms com els de Josep Pla, Salvador Dalí o Carles Fages de Climent, que des d'un localisme extrem han cercat projectar-se cap a la universalitat.

Vista des de Sant Pere de Rodes

El monestir de Sant Pere de Rodes vist des del castell de Verdera

Municipi	Habitants
Agullana	753
Albanyà	137
Armentera, l'	783
Avinyonet de Puigventós	1.361
Bàscara	915
Biure	245
Boadella i les Escaules	228
Borrassà	613
Cabanelles	242
Cabanes	916
Cadaqués	2.806
Cantallops	295
Capmany	518
Castelló d'Empúries	10.629
Cistella	242
Colera	592
Darnius	537
Escala, l'	9.330
Espolla	404
Far d'Empordà, el	510
Figueres	41.115
Fortià	605
Garriguella	795
Garrigàs	355
Jonquera, la	3.075
Lladó	605
Llançà	4.862
Llers	1.144
Masarac	269
Maçanet de Cabrenys	722
Mollet de Peralada	174
Navata	1.023
Ordis	366
Palau de Santa Eulàlia	95
Palau-saverdera	1.300
Pau	568
Pedret i Marzà	172
Peralada	1.693
Pont de Molins	440
Pontós	201
Port de la Selva, el	947
Portbou	1.307
Rabós	182
Riumors	189
Roses	18.139
Sant Climent Sescebes	503
Sant Llorenç de la Muga	215
Sant Miquel de Fluvià	710
Sant Mori	163
Sant Pere Pescador	1.878
Santa Llogaia d'Àlguema	310
Saus, Camallera i Llampaies	760
Selva de Mar, la	216
Siurana d'Empordà	205
Terrades	266
Torroella de Fluvià	556
Vajol, la	109
Ventalló	725
Vila-sacra	508
Vilabertran	844
Viladamat	440
Vilafant	5.193
Vilajuïga	1.117
Vilamacolum	293
Vilamalla	1.106
Vilamaniscle	172
Vilanant	328
Vilaür	142
Font: Municat

Llocs d'interès

Façana principal de Santa Maria de Castelló d'Empúries

• Costa Brava nord
• Monuments megalítics de l'Alt Empordà
• Empúries
• Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
• Parc Natural del Cap de Creus
• Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
• Monestir de Sant Pere de Rodes
• Santa Maria de Vilabertran
• Teatre-Museu Dalí
• Santa Maria de Castelló d'Empúries
• Sant Tomàs de Fluvià
• Castell de Sant Ferran
• Museu Nacional del Joguet de Catalunya

Alt-empordanesos il·lustres

Categoria principal: Altempordanesos

• Ermenguer d'Empúries (813-817)
• Gausfred I d'Empúries (931-991)
• Hug III d'Empúries (1154-1173)
• Hug IV d'Empúries (1170-1230)
• Joan II d'Empúries (1398-1401)
• Pere III d'Empúries (1401)
• Sibil·la de Fortià (Fortià?, c. 1350 - Barcelona, 1406)
• Bernat Hug de Rocabertí (Maçanet de Cabrenys, c.1415 - Montsó, 1485)
• Abdó Terradas i Paulí (Figueres, 1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1856)
• Narcís Fages i de Romà (Figueres, 1813 - Figueres, 1884)
• Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 1819 - Sant Martí de Provençals, 1885)
• Josep Rubau Donadeu i Corcellés (Figueres, 1841 - Madrid, 1916)
• Martí Vilanova i Purcallas (Figueres, 1896 - Aulnay-sous-Bois, França, 1930)
• Jaume Compte i Canelles (Castelló d'Empúries, 1897 - Barcelona, 1934)
• Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904– Figueres, 1989)
• Carles Fages de Climent (Figueres, 1902- Figueres, 1968)
• Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 1906 - Barcelona, 1988)
• Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 1917 - Sant Cugat del Vallès, 1973)
• Josep Pallach i Carolà (Figueres, 1920 - L'Hospitalet de Llobregat, 1977)
• Caterina Albert i Paradís (L'Escala, 1869 - L'Escala,1966)

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 2.837 1.232 3.114 19.869 43.747 74.231 75.213 72.549 66.810 70.509

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 70.269 66.464 63.892 63.643 63.725 72.111 81.852 92.890 91.329 95.554

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 93.172 95.871 101.028 106.840 112.439 123.983 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Resultats electorals de Alt Empordà, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Convergència i Unió	Pere Vila Fulcarà	19.358	13
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Consol Cantenys i Arbolí	14.100	10
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Pere Ylla i Batlle	10.820	7
	Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal	Angel Rodríguez Llistosella	3.161	2
	Partit Popular	Josep Naranjo Castro	3.246	1
	Altres		2.536	-
	Vot en blanc		1.294	-
Total		54.987		33

Vegeu també

• Llista de banderes municipals de l'Alt Empordà
• Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà

Bibliografia

• Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, 912 p. ISBN 9788496747548. 

Enllaços externs

• Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
• Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà
• Gran diccionari interactiu altempordanès
• Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
• Web de Turisme del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Emporda.info, edició digital del Setmanari de l'Alt Empordà
• Informació de CapCreus online
• Institut d'Estudis Empordanesos