Landa (vegetació)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Landa florida a Kalmthout

La landa és una vegetació de tipus matollar propi de l’Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes. La landa natural es desenvolupa damunt de la línia arbòria i al costat de les torberes altes. La major part de les landes atlàntiques són un paisatge cultural, conseqüència del desboscament i de la ramaderia intensiva de xais.

Des de la fi del segle XIX la modernització de l'agricultura, la reforestació, l'ús de fertilitzants i la urbanització van fer desaparèixer moltes landes. Tot i això, sense intervenció humana o pasturatge intensiu, la majoria de les landes desapareixeria també i la natura evolucionaria vers ecosistemes més complexes (pastures, boscs) quan les circumstàncies es permeten. La majoria de les landes actuals són parcs naturals. Els ramats de xais reintroduïts mantenen l'equilibri fràgil de la vegetació.

A la landa seca creix principalment bruguerola i Deschampsia flexuosa. Proliferen també líquens com Cladonia rangiferina i altres cladònies. Els arbusts més freqüents són la ginesta i el ginebre comú. A les landes humides creix bruc, Molinia caerulea, herba de la gota, Myrica gale, Gentiana pneumonanthe i Narthecium ossifragum.

Els mamífers més freqüents són el conill, la llebre, diversos ratolins i guineus. Ocells típics són el gall de cua forcada, l'enganyapastors, el bitxac comú, la piula dels arbres, l'alosa vulgar i el botxí septentrional. A les àrees més humides són habitats per amfibis com la granota camperola, la granota roja i el gripau corredor. De rèptils, és habitatllangardaix pirinenc, sargantana vivípara, el vidriol, la colobra llisa, el serp de collaret i l'escurçó comú europeu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Landa (vegetació)