Bruc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bruc (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bruc
Bruc d'aiguamoll (Erica tetralix) en flor
Bruc d'aiguamoll (Erica tetralix) en flor

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Gènere: Erica
L.
Espècies

Vegeu text

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies. Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.[1][2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sud-àfrica. Unes 70 espècies viuen a altres parts d'Àfrica, les illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds i molt pobres en nutrients i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les landes húmides.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La majoria de brucs són arbusts de 0,2-1,5 m d'altura, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6-7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2-15 mm de longitud.

Es diferencien de la bruguerola (Calluna vulgaris) perquè aquesta té les fulles més petites, de 2-3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.

Usos[modifica | modifica el codi]

Els brucs secs, així com la bruguerola, són molt resistents i serveixen per a fer escombres, parasols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per farcir panels aïllants. Sovint el bruc per tanques i parasols es comercialitza cosit amb filferro. Antigament, el bruc també s'utilitzava per a protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills de rossegar l'escorça.

Amb l'arrel, de fusta molt dura, es fan pipes de fumar. Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les abelles que produeixen una mel molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Al nord d'Europa, es van crear molts híbrids com a planta de jardí.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Bruc boal a Sardenya
Bruc d'hivern a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Els brucs més comuns als Països Catalans són:

  • Bruc boal (Erica arborea), comú sobre sòls silícics.
  • Bruc d'hivern o xiprell (Erica multiflora), comú sobre sòls calcaris.

Menys comunament es troben:

N'hi ha més de 700 altres espècies; cal esmentar:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bruguerar» (en català). Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 18 de març de 2011].
  2. «Bruguerar» (en català). Enciclopèdia.cat. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 18 de març de 2011].
  3. Sobre la presència d'una landa amb Erica vagans

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]