Bruc
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'arbust Bruc. Vegeu altres significats a «el Bruc». |
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Erica tetralix en flor
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Més de 700, incloent-hi: |
||||||||||||
El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies. Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc.
[edita] Distribució
Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sudàfrica. Unes 70 espècies viuen a altres parts d'Àfrica, les illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds i molt pobres en nutrients i arriben als Pirineus.
[edita] Descripció
La majoría de brucs són arbusts de 0.2-1.5 m de altura, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6-7 m de altura. Totes las especies són de fulla perenne, con fulles acicular, molt primes i en forma de petites agulles de 2-15 mm de longitud.
Es diferencia de la bruguerola Calluna vulgaris per que aquesta té les fulles més petites, de 2-3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.
Els més comuns als Països Catalans són:
- bruc d'hivern o xiprell (Erica multiflora), comú sobre sòls calcaris.
- bruc boal (Erica arborea), comú sobre sols silícics.
Menys comunment es troben:
- Erica tetralix Bruc d'aiguamoll: Molt rar, Pirineus.
- Erica terminalis Bruc valencià. Rar, València.
- Erica cinerea Bruc vermell: Molt rar, Pirineus.
- Erica scoparia Bruc d'escombres.
- Erica vagans Molt rar, Pirineus.
- Erica erigena Rar, València.
