Bruc
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Bruc d'aiguamoll (Erica tetralix) en flor
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu text |
||||||||||||
El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies. Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.[1][2]
Taula de continguts |
Distribució [modifica]
Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sudàfrica. Unes 70 espècies viuen a altres parts d'Àfrica, les illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds i molt pobres en nutrients i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les landes húmides.
Descripció [modifica]
La majoria de brucs són arbusts de 0.2-1.5 m de altura, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6-7 m de altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2-15 mm de longitud.
Es diferencia de la bruguerola Calluna vulgaris per que aquesta té les fulles més petites, de 2-3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.
Usos [modifica]
Els brucs secs, així com la bruguerola, són molt resistents i serveixen per a fer escombres, parasols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per farcir panels aïllants. Sovint el bruc per tanques i parasols es comercialitza cosit amb filferro. Antigament, el bruc també s'utilitzava per a protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills de rossegar l'escorça.
Amb la rel, de fusta molt dura, es fan pipes de fumar. Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les abelles que produeixen una mel molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.
Al nord d'Europa, es van crear molts híbrids com a planta de jardí.
Espècies [modifica]
Els brucs més comuns als Països Catalans són:
- Bruc boal (Erica arborea), comú sobre sols silícics.
- Bruc d'hivern o xiprell (Erica multiflora), comú sobre sòls calcaris.
Menys comunment es troben:
- Bruc vermell (Erica cinerea), Molt rar, Pirineus.
- Petorrera de riu (Erica erigena). Rar, València.
- Bruc d'escombres (Erica scoparia).
- Bruc valencià (Erica terminalis). Rar, València.
- Bruc d'aiguamoll (Erica tetralix). Molt rar, Pirineus.
- Bruc vagant (Erica vagans). Molt rar; aquest bruc és nou per a la flora catalana. Pirineus.[3]
N'hi han més de 700 altres espècies; cal esmentar:
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: bruc |
