Cadaqués

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cadaqués
Bandera de Cadaqués Escut de Cadaqués
(En detall) (En detall)
Localització

Cadaqués situat respecte Catalunya
Cadaqués situat respecte Catalunya

Localització de Cadaqués respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
La Platja Gran de Cadaqués
La Platja Gran de Cadaqués
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Cadaquesenc, cadaquesenca
Superfície 25,73 km²
Altitud 23 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.938 hab.
114,19 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 522850 4682125Coord.: 42° 17′ 28″ N, 3° 16′ 38″ E / 42.29111°N,3.27722°E / 42.29111; 3.27722
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 170329

Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El nucli antic forma un conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És el poble més oriental de Catalunya i de l'Alt Empordà. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la península del cap de Creus. Aïllat per les muntanyes del Pení de la resta de l'Alt Empordà, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle XIX. És un poble en el qual podem trobar mica lepidolita.

El terme municipal de Cadaqués s'estén a l'extrem de llevant de la península del cap de Creus, punt més oriental de la península Ibèrica, en terrenys tallats irregularment pels vessants finals de la serra de Prades, que en arribar al mar, formen una costa molt accidentada, amb petites platges.[2]

Una sèrie d'elements geològics, arquitectònics i ambientals configuren la imatge característica de Cadaqués: la llicorella grisa, les oliveres i les garrigues verdes, les terrasses fetes amb parets seques de gran perfecció que s'enfilen fins a les carenes i, sobretot, les cases blanques. La vila de Cadaqués, ubicada al fons de la badia del mateix nom, està abocada al mar i aïllada de l'interior per la muntanya del Pení i el puig dels Bufadors, que encerclen el territori. Des d'es Baluard, la vila s'obre a banda i banda, formant dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba. Aquests sectors, a ponent (des de la meitat del Llané Gros) i a llevant (fins a la part posterior de les cases del carrer de Colom) de l'antiga vila queden, junt amb aquesta, també compresos dins l'àmbit del conjunt històric.[2]

El nucli antic, que estigué emmurallat (encara se'n conserva el portal, emblanquinat), ocupa un turó rocós al cim del qual s'alça la característica i blanca església de Santa Maria, i s'estén fins arran de mar, fins a la cala del Llané Gran. Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols de pissarra, i placetes recollides formen el conjunt arquitectònic del nucli antic de Cadaqués.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

Les activitats de subsistència van ser principalment la pesca i la vinya. Aquesta última va enriquir la comarca al segle XVIII, però també la va arruïnar quan va arribar la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

Això no obstant, l'aïllament del poble es va convertir també en un factor de prosperitat: a l'inici del segle XX van començar a arribar-hi turistes que es van anar disseminant entre les diferents zones de més fàcil accés. Mentrestant, n'ignoraven els paratges més recòndits i, com a conseqüència, en conservaven la virginitat urbanística.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1030 es documenta, entre altres, el port de Cadaqués. Més endavant, apareix documentat sovint el castell i la vila de Cadaqués i, el 1279, l'església. Inicialment fou un condomini del monestir de Sant Pere de Rodes i del comtat d'Empúries. Els seus habitants, pescadors, gaudien del privilegi dels comtes d'Empúries de formar host o cavalcada només per accions originades al mar o des del mar. Fins al 1403, el seu consell o universitat era l'aplec de tots els veïns a la plaça o a l'església; a partir d'aquesta data, el rei Martí l'Humà ordenà que la vila es regís per dotze prohoms elegits lliurement.[2]

Al segle XV, a la guerra contra Joan II la vila fou lliurada a les tropes reials i després recuperada per la Generalitat. Durant els segles XIV i XV, i especialment durant el segle XVI, Cadaqués sofrí repetides vegades l'atac dels corsaris (el 1444, l'arxiu de la vila fou cremat i, el 1543, l'església i tota la vila); per protegir-se de la pirateria, es construïren torres de defensa. El 1655, al final de la Guerra dels Segadors, Cadaqués es rendí als francesos.[2]

Entre els segles XIII al XVI el nucli de Cadaqués es formà dins el recinte de l'antic castell. D'aquest recinte primitiu es conserva un dels portals d'entrada, conegut com es Portal que condueix a través del carrer del Call a dalt turó, on es troba l'església de Santa Maria. També queda en peu la Torre de sa fusta d'es Baluard, on es troba l'actual casa de la Vila. De la mateixa manera, molts dels murs actuals de les cases de la Punta d'es Baluard estan formats per les restes d'aquesta antiga muralla.[3]

A partir del segle XVII es produeix un altre període marcat pels primers assentaments fora muralles, resseguint les línies de la costa. El 1683 es basteix la riba de Port Alguer i els porxos sortints de les dues primeres cases construïdes damunt d'ella, per així donar servei al port. D'aquest manera Port-Doguer es va convertir en el primer raval format a l'exterior de la muralla del Castell. Després de 1714, juntament amb la fi de les guerres, i passat el perill constant dels corsaris i pirates, les cases fora muralles es comencen a reproduir més ràpidament. Després de la liberalització del comerç amb Amèrica, gràcies al tractat del 1778, es produeix un cert renaixement de Cadaqués. En aquest moment, el tipus constructiu tradicional és marcat per la puresa i simplicitat dels porxos amb voltes i dels massissos murs emblanquinats.[3]

L'últim moment remarcable de l'evolució urbanística de Cadaqués es desenvolupa a les darreries del mil·lenni, durant els segles XIX i XX. És en aquest moment quan es comença a bastir sobre les ribes tot tipus d'edificacions, no solament les relacionades amb els serveis del port. Aquest auge ve donat pel creixement demogràfic que patia la zona, arribant al seu màxim exponent en el decenni del 1860, gràcies a l'explotació del conreu de la vinya i l'exportació de la garnatxa, la qual es suma a l'activitat pesquera. Posteriorment, l'any 1880 ve marcat per la fil·loxera i la davallada demogràfica que indirectament provocà. Aquesta tendència no es va canviar fins l'arribada del turisme als anys seixanta.[3]

Gràcies a l'obertura de la carretera a començaments de segle, es trencà l'aïllament del poble i provocà transformacions, tant a l'interior de la vila com a les ribes, on es continuà construint. Finalment a la dècada dels seixanta, coincidint amb el boom del turisme, comportà que molts integrants de la burgesia catalana, així com estrangers atrets per l'encant d'un país en vies de desenvolupament, hi assentessin les seves segones residències. Dintre d'aquest grup també es congregà un grup d'intel·lectuals que volien conservar trets del folklore i l'arquitectura tradicional, sense renunciar a la modernitat arquitectònica, fent-ho totalment compatible.[3]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Cadaqués a la nit

L'origen del topònim és "Cap de Quers", que s'entén com a "Cap de roques". El terme quers prové d'una arrel molt antiga que es pot trobar en diversos topònims de Catalunya (com Queralbs, Queralt), però també en zones veïnes o més llunyanes, com en els Alps (per exemple, la vall del Queiràs). És un topònim que es troba sovint en regions de muntanyes.

El poble, situat a la badia del mateix nom, és presidit per l'església de Santa Maria, que conté un notable retaule barroc.

Quan va tornar de Nova York, Salvador Dalí es va instal·lar a Portlligat, un port natural del municipi. La seva presència va fer que hi arribessin personatges tan destacats com García Lorca, Picasso o Walt Disney. L'artista francès Marcel Duchamp s'hi va instal·lar els estius des de 1958 i és ben coneguda la seva presència jugant a escacs al bar Melitón. Richard Hamilton, impulsor del Pop Art, anglès i seguidor de Duchamp, també freqüentà Cadaqués i exposà diverses vegades a la Galeria Cadaqués creada per l'arquitecte i galerista Lanfranco Bombelli. Molts altres artistes s'han vist seduïts per Cadaqués: Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Roca-Sastre, Àngel Planells (fill de Cadaqués), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Norman Foster, Ramon Aguilar Moré, Marc Aleu, Jordi Curós, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Francesc Todó, Josep Cruañas, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel i molts altres, així com nombroses persones vinculades al món de les arts.[4]

La riba, amb es Poal al centre.
La platja d'es Pianc

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

El 23 d'abril de 1623, la galera Sant Maurici, patrona de les naus de la Generalitat de Catalunya, va fer escala al port de Cadaques. Sembla que, desembarcada, la marineria féu xivarri per la vila fins que el poble, ofès, se'ls oposà fent fora a pedrades fins i tot el comandant de la nau, Francesc Sabater. Jeroni Pujades descriu els vilatans en el seu Dietari: «són la més vellaca y inurbana gent de tota la costa, gent bàrbara y feta per si sens rahó més de "nós ho volem e nós no ho volem"». Aviat, la Generalitat hi envià la Sant Maurici (anomenada també Maurícia) i la capitana, Sant Jordi, per posar ordre en nom del Rei; a això els cadaquesencs els contestaren que no reconeixien «ni rey ni roch, sinó al comte de Empúries» i a continuació amenaçaren amb artilleria les naus, que s'hagueren de protegir a Port Lligat.[5]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
110 - 87 708 1.598 2.530 2.361 1.543 1.557 1.558
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.469 1.223 1.129 989 1.048 1.272 1.547 1.867 1.828 1.874
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.852 1.878 2.301 2.487 2.730 2.922 2.873 2.892 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Cadaqués, 2011[6]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Joan Figueres i Pomés 660 8 60.61 %
Esquerra Republicana de Catalunya Santi Sanés Adanero 329 3 30.21 %
Partit dels Socialistes de Catalunya 77 - 7.07 %
En blanc 23 2.11 %
Total 1.123 11

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Cadaqués». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Front marítim de Cadaqués». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  4. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7. 
  5. de Riquer, Martí. «Francesc Sabater i les galeres de Catalunya». A: Quinze generacions d'una família catalana. Barcelona: Quaderns Crema, 1998, p. 532-533. ISBN 978-84-7727-226-7. 
  6. [enllaç sense format] http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0917903299_L1.htm?d=100&e=280

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]