Figueres

Figueres

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Empordà
Museu Dalí de Figueres
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà
Gentilici	Figuerenc, figuerenca
Superfície	19,31 km²
Altitud	39 msnm
Població (2012)   • Densitat	45.262 hab. 2.343,97 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 496900 4679450
Distàncies	36 km km de Girona 136 km km de Barcelona El Pertús-Frontera 25 km km de Perpinyà: 55 km km de
Organització Entitats de població • Alcalde:	3 Marta Felip Torres (CiU)
Codi territorial	170669
Agermanament	Marignane (França), 1968. Alcalá la Real (Espanya), 1989. Saint Petersburg (Florida), 2011.
Web	http://www.figueres.cat/

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres. És el principal nucli urbà i el pol econòmic i comercial de l'Empordà.

Medi físic

Està situada en el centre de la plana empordanesa, a 39 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Als seus peus corre el torrent de Galligans, que aporta al Manol aigua plujana de les comes de ponent.

Clima

Característica fonamental de Figueres és la tramuntana, vent sec i fred del nord que bufa indistintament a totes les estacions però que a l'hivern pot arribar a condicionar la vida quotidiana: efecte de reforç de la sensació tèrmica de fred pel vent fort. Així, durant l'onada de fred del febrer de 2012 es va arribar a registres percebuts de -22 º a causa de la coincidència de temperatures inferiors als -5 º amb vents sostinguts de 50 km/h amb ratxes de més de 100 km/h.

La tramuntana és d'altra banda causant de l'ombra pluviomètrica que afecta la plana de l'Empordà. De manera que al sud a la comarca del Gironès, se superen els 800 mm. anuals, a l'est, a la Garrotxa els 1000 mm. i al nord, a les muntanyes de la Albera i cap a la banda de La Vajol, els 1200 mm. A Figueres i rodalies cauen al voltant dels 500 mm. com demostren les sèries de dades del període 1971-2000.

La tramuntana es presenta amb particular incidència entre el novembre, el març i a l'estiu, particularment al juny, pot comportar-se com un vent sec i caldejat de característiques Fohn. Aquesta tramuntana, coneguda com Tramuntana calenta o Tramuntana de Sant Joan, ha contribuït en episodis d'incendis forestals que han assolat les Garrigues d'Empordà, l'Albera i el massís del Cap de Creus a la dècada dels 80.

La temperatura màxima absoluta registrada a la ciutat va ser 38º C del 16 d'agost del 1987 i la mínima absoluta els -16 º de l'11 de febrer del 1956. A l'estiu són freqüents les tempestes que des del Pirineu Oriental, s'acosten a la costa a la tarda, tot i que ràpidament, la tramuntana les tira cap al mar. La precipitació màxima en 24 hores van ser els 223 mm. recollits el 16 de setembre de 1974. Aquestes precipitacions de gran intensitat horària i diària són causants d'inundacions de trista memòria en la zona compresa entre els rius Manol, Muga i Llobregat d'Empordà.

Figueres es troba geogràficament en el punt per on entren a la Península Ibèrica les grans onades de fred siberianes o simplement d'origen europeu, donant-se una mitjana de tres dies de nevada anuals que, en episodis de tramuntana negra (tramuntana que es dóna amb temps pertorbat) han donat lloc a grans nevades de 1944 (mig metre de neu), 1954, 1956, 1962, 1963, 1970, gener de 1985, gener de 1986, febrer del 87, gener del 92, desembre del 97, març del 93, gener del 2000, desembre del 2001 i la tempesta de neu de març de 2010 que va causar col·lapse de la xarxa elèctrica de la comarca a causa de la combinació de la neu humida amb les congestes ocasionats per la tramuntana.

Història

Vegeu també: Llista d'alcaldes de Figueres

El primer topònim, de la zona de Figueres que es menciona en un document és Garrigal. El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigòtica. El 1267 el rei Jaume I el Conqueridor li va concedir una carta pobla i anys més tard Hug V d'Empúries, comte d'Empúries, va incendiar la vila. De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada a la Torre Galatea del Teatre-Museu Dalí.

A la segona meitat del segle XVII dos fets, l’un de caràcter politicomilitar (la construcció del castell de Sant Ferran entre 1735 i 1766) i l’altre d’origen econòmic (l’inici del conreu de blat de moro i l’ampliació del de vinya), van ser la clau perquè Figueres esdevingués la capital de l’Alt Empordà, i el seu creixement fou propiciat per dos elements nous: l’arribada del ferrocarril el 1877 i la construcció de propostes d’alineació, de formació d’ordenances de construcció i de plantejament higienista, que va permetre parlar d’un pla d’eixample de la ciutat cap al sud i cap el sud-est i sud-oest.

La ciutat és el bressol de la sardana moderna, les primeres composicions de la qual són de Pep Ventura, figuerenc nascut a Alcalá la Real (Jaén).

Comunicacions

Està ben comunicada perquè, gràcies a la seva situació, des de Figueres es pot anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera franco-espanyola en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de Barcelona a Portbou, i la línia que connecta des de Paris fins a Figueres amb la xarxa de tren d'alta velocitat, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a França i d'altres vies secundàries que connecten l'Alt Empordà amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empordà.

Distàncies des de Figueres a altres ciutats:

• Aeroport de Girona-Costa Brava: 50 km
• Aeroport del Prat 160 km
• Tarragona: 234 km
• Tolosa: 253 km
• Lleida: 292 km
• Marsella: 373 km
• València: 483 km
• Madrid: 735 km
• Milà: 849 km
• París: 911 km
• Roma: 1207 km
• Amsterdam: 1426 km

Economia

Escut no oficial de Figueres

Figueres gaudeix d'una situació privilegiada, a la cruïlla de la principal via de comunicació que va de Barcelona al Rosselló i França, i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del Prepirineu. Aquesta situació l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena.

L'atractiu comercial de Figueres és gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empordà, que hi ha trobat un centre proveïdor de tots els serveis necessaris, però també per a altres zones pròximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la competència de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous).

El desenvolupament del turisme ha afavorit la ciutat. Anualment, visiten Figueres molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i també molts veïns nord-catalans i francesos.

Actualment, el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari. La restauració, l'alimentació i tots els comerços i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econòmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfícies, s'ha començat a renovar i modernitzar en els darrers anys.

Demografia

És la ciutat més poblada de la comarca, amb 45.262 habitants, xifra que representa un terç de la població total de la comarca. Té una extensió de 19,38 km².

Entitat de població	Habitants
Figueres	44.289
Palol	12
Vilatenim	464
Dades: 2011. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 165 169 218 1.989 5.713 10.645 11.956 12.116 10.922 12.238

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 13.470 14.362 16.614 16.841 17.797 22.557 30.532 34.463 34.907 35.202

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 33.157 33.600 34.023 35.174 37.032 39.641 42.809 44.255 45.262 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1975 s'incorpora Vilatenim i Palol, antic municipi.

Llocs d'interès

• Declarats béns culturals d'interès nacional:
  • El castell de Sant Ferran
  • Torre Gorgot, seu del Teatre-Museu Dalí
  • Església fortificada de Vilatenim
• Església parroquial de Sant Pere

Tradicions i cultura

La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patró de la ciutat, sant Pere. Figueres compta amb un destacat conjunt de gegants i capgrossos.

Figueres acull la seu de:

• L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà
• L'Orquestra de Cambra de l'Empordà
• La Unió Esportiva Figueres
• La Fundació Esportiva Figueres
• El Club Bàsquet Adepaf
• El Casino Menestral Figuerenc
• L'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme

Museus i teatres

• El Museu del Joguet de Catalunya
• El Museu de l'Empordà
• El Museu de la Tècnica de l'Empordà
• El Teatre-Museu Gala Salvador Dalí. Inaugurat el 1974. El van construir a l’antic Teatre de Figueres. Té un ampli ventall d’obres que mostren la trajectòria de Salvador Dalí, des de les primeres obres fins a les dels últims anys de la seva vida.
• Teatre Municipal El Jardí
• Col·lecció particular de rellotges de Martí Amiel

Festes i festivals

• Fires i Festes de la Santa Creu i Embarraca't: El programa d'actes de les Fires i Festes de Figueres és extensíssim i comprèn música i balls de diferents gèneres i procedències, teatre, concursos diversos, fires (d'antiguitats, de productes alimentaris, d'artesania, de llibres d'ocasió, etc), un bon grapat d'exposicions i centenars d'activitats esportives que conviuran amb el conegut festival de música Embarraca't. El dia central de la festa 3 de maig, el dia de la Santa Creu, té lloc l'ofici solemne i el tradicional pilar caminat dels Castellers de Figueres. Després es celebra el concurs de les Creus de Maig un dels actes que origina les festes de la Santa Creu.
• Festival de Jazz de Figueres
• Acústica [1]: Festival musical que se celebra a Figueres a finals d'agost i/o principis de setembre. L'organitza Promoartsmusic.
• Festicurts [2]: festival internacional de curtmetratges de Figueres organitzat per ACAT.

Mitjans de comunicació

• Setmanari de l'Alt Emporda. Nascut el 4 de gener del 1978. És el segon setmanari d'informació comarcal de Catalunya en difusió, segons l'Oficina de Justificació de la Difusió i la primera revista en català de tota la província, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Es publica els dimarts.
• Hora Nova és el periòdic independent de l'Alt Empordà. La primera capçalera, amb més de 30 anys d'història. Es publica cada dimarts i cada divendres.
• Tramuntana TV. Televisió online creada el 23 d'abril del 2006. Ofereix vídeonotícies de Figueres i l'Alt Empordà.

Figuerencs destacats

Categoria principal: Figuerencs

Alguns figuerencs destacats, d'origen i d'adopció:

• Bernat Jaume (segles XIII-XIV), fundador del primer hospital de Figueres
• Cresques Elies (segle XIV), metge jueu de Pere III el Cerimoniós
• Abdó Terrades i Paulí (1812-1856), polític republicà
• Josep “Pep” Ventura, (1817 - 1875), músic i compositor de sardanes
• Josep Maria Martí i Julià (1818-1897), batlle de Figueres (1875-1877).
• Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885), enginyer, polític i inventor del submarí Ictineu
• Damas Calvet i de Budallés (1836-1891), enginyer, poeta i dramaturg
• Teodor Baró i Surera, (1842 - 1916), polític, periodista, escriptor i dramaturg
• Pau Pastells i Vila (1846-1932) jesuïta i historiador filipinista
• Ramon Mandri i Campanar (1851-1927), apotecari, creador del Cerebrino Mandri
• Albert Cotó i Fita (1852-1906), intèrpret de piano, director d'orquestra i compositor
• Frederic Gironella (1869-1948), escriptor i periodista
• Josep Pous i Pagès (1873-1952), escriptor, periodista i polític
• Antoni Juncà i Soler (1875-1952), músic
• Carles Jordà i Fages (1883-1935), polític
• Josep Puig i Pujades (1883–1949), polític i escriptor
• Ramon Noguer i Comet (1886 - 1969), advocat i polític d'ideologia republicana
• Delfí Dalmau i Gener (1891-1965), pedagog i lingüista
• Joan Carandell Pericay (1893-1937), gèoleg i catedràtic d'Història Natural
• Joaquim Xirau i Palau (1895 - Mèxic 1946), filòsof
• Martí Vilanova i Purcallas (1896-1930), polític
• Eduard Rodeja i Galter (1896–1968), historiador
• Jaume Maurici i Soler (1898-1972?), poeta
• Antoni Xirau i Palau (1898 - 1976), polític i advocat
• Martí Vilanova i Purcallas (1896-1930), polític
• Jaume Maurici i Soler (1898-1972?), poeta
• Carles Mauné i Alai, (1899 - 1985), músic i compositor
• Carles Fages de Climent (1902-1968), escriptor, poeta i periodista
• Carles Varela i Burch (1902-1973), lingüista i articulista d'ideologia republicana
• Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), farmacèutic, polític i filòsof
• Salvador Dalí Domènech (1904–1989), pintor surrealista i escriptor
• Francesc Basil i Oliveras (1905-1975), compositor de sardanes
• Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988), polític i escriptor
• Joaquim Collar i Serra (1906-1933), militar i aviador
• Maria dels Àngels Vayreda i Trullol (1913-1977), escriptora
• Josep Pallach i Carolà, (1920-1977), mestre, pedagog i polític
• Florenci Mauné i Marimont, (1925 - 1995), músic, compositor de sardanes i director d'orquestres
• Carme Guasch i Darné (1928-1998), poetessa i escriptora
• Pere Portabella i Ràfols (1929-), director de cinema
• Josep Maria Bernils i Mach (1929-2011) historiador, cronista oficial de Figueres.
• Maria Àngels Anglada i d'Abadal (1930-1999), escriptora
• Aïda Lorenzo Rosa (1937), activista antifranquista
• Pep Subirós (1947), filòsof i escriptor
• José María López Sanfeliu (1952), músic conegut com Kiko Veneno
• Jordi Balló i Fantova (1954) professor universitari i actual director d'exposicions del CCCB
• Teresa Compte i Massachs (1954-), fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
• Esther Llorenç (1962), activista antifranquista
• Vicenç Pagès Jordà (1963-), escriptor.
• Toni Soler i Guasch (1965-), periodista i presentador de ràdio i televisió
• Sebastià Roig (1965-), escriptor.
• Angélica Gonzalez (1966-), dramaturga, actriu i performer coneguda com Angélica Liddell
• Mónica Naranjo Carrasco (1974-), cantant
• Santiago Mundí i Giró (1842-1915) científic.

Vegeu també

• Ceba de Figueres
• IES Ramon Muntaner
• Escuts i banderes de l'Alt Empordà
• Llista d'alcaldes de Figueres

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figueres

• Informació de la Generalitat de Catalunya