Figueres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Figueres (desambiguació)».
Figueres
Bandera de Figueres
(En detall)
Localització

Figueres (Catalunya)
Figueres
Figueres (Catalunya)
Figueres

Localització de Figueres respecte de l'Alt Empordà
Municipi de l'Alt Empordà
Museu Dalí de Figueres
Museu Dalí de Figueres
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Figuerenc, figuerenca
Superfície 19,31 km²
Altitud 39 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat		 44.765 hab.
2.318,23 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 496900 4679450(i) 42° 16′ 2″ N, 2° 57′ 45″ E / 42.26722, 2.9625
Distàncies 36 km km de Girona
136 km km de Barcelona
El Pertús-Frontera 25 km km de
Perpinyà: 55 km km de
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
3
Santi Vila i Vicente (CiU) [2]
Codi territorial 170669
Agermanament Marignane (França), 1968.

Alcalá la Real (Espanya), 1989.[3]
Saint Petersburg (Florida), 2011.[4]
Web
http://www.figueres.cat/

Figueres. Municipi català i capital de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Cap del partit judicial de Figueres és el principal nucli urbà i el pol econòmic i comercial de l'Empordà.

Taula de continguts

[modifica] Medi físic

Està situada en el centre de la plana empordanesa, a 39 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Als seus peus corre el torrent de Galligans, que aporta al Manol aigua plujana de les comes de ponent.

[modifica] Història

El primer topònim, de la zona de Figueres que es menciona en un document és Garrigal. El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigòtica. El 1267 el rei Jaume I el Conqueridor li va concedir una carta pobla i anys més tard Hug V d'Empúries, comte d'Empúries, va incendiar la vila. De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada a la Torre Galatea del Teatre-Museu Dalí.

A la segona meitat del segle XVII dos fets, l’un de caràcter politicomilitar (la construcció del castell de Sant Ferran entre 1735 i 1766) i l’altre d’origen econòmic (l’inici del conreu de blat de moro i l’ampliació del de vinya), van ser la clau perquè Figueres esdevingués la capital de l’Alt Empordà, i el seu creixement fou propiciat per dos elements nous: l’arribada del ferrocarril el 1877 i la construcció de propostes d’alineació, de formació d’ordenances de construcció i de plantejament higienista, que va permetre parlar d’un pla d’eixample de la ciutat cap al sud i cap el sud-est i sud-oest.

La ciutat és el bressol de la sardana moderna, les primeres composicions de la qual són de Pep Ventura, figuerenc nascut a Alcalá la Real (Jaén).

[modifica] Comunicacions

Està ben comunicada perquè, gràcies a la seva situació, des de Figueres es pot anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera franco-espanyola en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de Barcelona a Portbou, i la línia que connecta des de Paris fins a Figueres amb la xarxa de tren de alta velocitat, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a França i d'altres vies secundàries que connecten l'Alt Empordà amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empordà.

Distàncies des de Figueres a altres ciutats:

[modifica] Economia

Escut no oficial de Figueres

Figueres gaudeix d'una situació privilegiada, a la cruïlla de la principal via de comunicació que va de Barcelona al Rosselló i França, i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del Prepirineu. Aquesta situació l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena.

L'atractiu comercial de Figueres és gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empordà, que hi ha trobat un centre proveïdor de tots els serveis necessaris, però també per a altres zones pròximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la competència de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous).

El desenvolupament del turisme ha afavorit la ciutat. Anualment, visiten Figueres molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i també molts veïns nord-catalans i francesos.

Actualment, el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari. La restauració, l'alimentació i tots els comerços i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econòmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfícies, s'ha començat a renovar i modernitzar en els darrers anys.

[modifica] Demografia

És la ciutat més poblada de la comarca, amb 44.255 habitants, xifra que representa un terç de la població total de la comarca. Té una extensió de 19,38 km².

Entitat de població Habitants
Figueres 38.509
Palol 16
Vilatenim 359
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
165 169 218 1.989 5.713 10.645 11.956 12.116 10.922 12.238
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
13.470 14.362 16.614 16.841 17.797 22.557 30.532 34.463 34.907 35.202
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
33.157 33.600 34.023 35.174 37.032 39.641 42.809 44.255 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1975 s'incorpora Vilatenim i Palol, antic municipi.

[modifica] Llocs d'interès

[modifica] Tradicions i cultura

La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patró de la ciutat, sant Pere. Figueres compta amb un destacat conjunt de gegants i capgrossos.

Figueres acull la seu de:

[modifica] Museus i teatres

[modifica] Festes i Festivals

  • Fires i Festes de la Santa Creu i Embarraca't: El programa d'actes de les Fires i Festes de Figueres és extensíssim i comprèn musica i balls de diferents gèneres i procedències, teatre, concursos diversos, fires (d'antiguitats, de productes alimentaris, d'artesania, de llibres d'ocasió, etc), un bon grapat d'exposicions i centenars d'activitats esportives que conviuran amb el conegut festival de música Embarraca't. El dia central de la festa 3 de maig, el dia de la Santa Creu, té lloc l'ofici solemne i el tradicional pilar caminat dels Castellers de Figueres. Després es celebra el concurs de les Creus de Maig un dels actes que origina les festes de la Santa Creu.
  • Festival de Jazz de Figueres
  • Acústica [1]: Festival musical que se celebra a Figueres a finals d'agost i/o principis de setembre. L'organitza Promoartsmusic.
  • Festicurts [2]: festival internacional de curtmetratges de Figueres organitzat per ACAT.

[modifica] Mitjans de comunicació

  • Setmanari de l'Alt Emporda. Nascut el 4 de gener del 1978. És el segon setmanari d'informació comarcal de Catalunya en difusió, segons l'Oficina de Justificació de la Difusió i la primera revista en català de tota la província, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Es publica els dimarts.
  • Hora Nova és el periòdic independent de l'Alt Empordà. La primera capçalera, amb més de 30 anys d'història. Es publica cada dimarts i cada divendres.
  • Tramuntana TV. Televisió online creada el 23 d'abril del 2006. Ofereix vídeonotícies de Figueres i l'Alt Empordà.

[modifica] Figuerencs destacats

Categoria principal: Figuerencs

Alguns figuerencs destacats, d'origen i d'adopció:

[modifica] Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/eleccions-municipals-figueres_0_497350490.html
  3. ↑ Pep Ventura, l’home que va reformar la sardana i la va convertir en la dansa tradicional de Catalunya, va néixer a la ciutat andalusa l’any 1817. "Figueres i Alcalà la Real: l'agermanament", Ajuntament de Figueres
  4. ↑ Ciutats agermanades, Ajuntament de Figueres
  5. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 60-61. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. ↑ Egea Codina, Antoni. «Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres» (pdf). , p.101 [Consulta: 7 agost 2011].
  7. ↑ Sobrequés Vidal, Santiago. «Contribució a la història dels jueus de Figueres» (pdf). , p.94 [Consulta: 7 agost 2011].
  8. ↑ «Homenatge al carrer Peralada». Diari de Girona, 1 de maig de 2007. [Consulta: 7/8/2011].
  9. ↑ Bernils Mach, Josep M.. «Cent anys d'Eduard Rodeja, primer cronista oficial de Figueres». Revista de Girona, n.177 (juliol-agost 1996), p.37-39.
  10. ↑ «Nomenen l´empordanesa Teresa Compte fiscal en cap de Catalunya». Diari de Girona, 28 d'abril de 2007. [Consulta: 7/8/2011].
  11. ↑ «Angélica Liddell». Archivo virtual de las artes escénicas. [Consulta: 7/8/2011].

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Commons
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Figueres
Vegeu aquesta plantilla
Municipis de l'Alt Empordà
Agullana · Albanyà · l'Armentera · Avinyonet de Puigventós · Bàscara · Biure · Boadella i les Escaules · Borrassà · Cabanelles · Cabanes · Cadaqués · Cantallops · Capmany · Castelló d'Empúries · Cistella · Colera · Darnius · l'Escala · Espolla · el Far d'Empordà · Figueres · Fortià · Garriguella · Garrigàs · la Jonquera · Lladó · Llançà · Llers · Masarac · Maçanet de Cabrenys · Mollet de Peralada · Navata · Ordis · Palau de Santa Eulàlia · Palau-saverdera · Pau · Pedret i Marzà · Peralada · Pont de Molins · Pontós · el Port de la Selva · Portbou · Rabós · Riumors · Roses · Sant Climent Sescebes · Sant Llorenç de la Muga · Sant Miquel de Fluvià · Sant Mori · Sant Pere Pescador · Santa Llogaia d'Àlguema · Saus, Camallera i Llampaies · la Selva de Mar · Siurana · Terrades · Torroella de Fluvià · la Vajol · Ventalló · Vila-sacra · Vilabertran · Viladamat · Vilafant · Vilajuïga · Vilamacolum · Vilamalla · Vilamaniscle · Vilanant · Vilaür
 Escut de l'Alt Empordà.svg
Vegeu aquesta plantilla
Capitals de la Cultura Catalana
2004: Banyoles  · 2005: Esparreguera  · 2006: Amposta  · 2007: Lleida  · 2008: Perpinyà  · 2009: Figueres  · 2010: Badalona  · 2011: Escaldes-Engordany  · 2012: Tarragona  · 2013: Ripoll
 Països Catalans
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Figueres&oldid=8958005»
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües