Brigades Internacionals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Brigades Internacionals
Brigades Internacionals
Bandera de les Brigades Internacionals
Data de lleva: Octubre de 1936
Dissolució: Octubre de 1938
Branca: Exèrcit Popular de la República
Tipus: Unitat de voluntaris
Mida: Fins a 59.380 efectius
Comandants:
Comandant: André Marty (1936-38)
Oficials destacats: Emilio Kléber, Hans Kahle, Karol Świerczewski, Máté Zalka
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Guerra Civil Espanyola: Batalla de Lopera, Batalla del Jarama, Batalla de Brunete, Batalla de Belchite i Batalla de l'Ebre entre d'altres

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola, a favor de la República i en contra dels militars insurrectes del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Les Brigades Internacionals van participar en les més cruentes batalles de la guerra com a unitats de xoc, fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No-intervenció, després d'haver patit enormes baixes.

« Mai cap home ha estat enterrat amb més honor que aquells que van morir a Espanya »
Ernest Hemingway, 1939

Història[modifica | modifica el codi]

Formació[modifica | modifica el codi]

Emblema de les brigades internacionals

L'inici de l'ajuda a la causa republicana espanyola mitjançant la tramesa de combatents fou a Moscou el 1936, quan el Partit Comunista de la Unió Soviètica començà a captar voluntaris disposats a combatre la revolta militar iniciada a Espanya.

Inicialment, aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la República, però més tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per sufocar l'alçament, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a París, organitzada pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i el Partit Comunista Francès, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.

Els primers brigadistes començaren a arribar el 14 d'octubre de 1936 procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els que constituïren les primeres brigades XI, XII i XIII, dins les quals s'organitzaven en batallons que agrupaven els membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus països.

Les primeres unitats en entrar en combat, tanmateix, es formaren amb atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular organitzada per Lluís Companys. Fou, de fet, un atleta austríac anomenat Mechter el primer brigadista mort en la lluita als carrers de Barcelona el 19 de juliol.

Principals batalles on participaren[modifica | modifica el codi]

Organització de les brigades l'octubre de 1936

Les primeres accions de combat en les que participaren les brigades internacionals XI, XII i XIV foren en la defensa de Batalla de Madrid, des del 4 de novembre del 1936 fins al febrer del 1937, en el decurs de la primera ofensiva franquista sobre la capital, un cop ocupades Getafe i Leganés. Els 1.550 homes i dones (1.628 segons els arxius soviètics) que s'hi destinaren van crear el quarter general a la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se a les forces de Varela als voltants de la Casa de Campo, en els accessos a Madrid des de la carretera de València, en la defensa de la Ciutat Universitària i en els accessos a la Serra de Guadarrama.

En la Batalla del Jarama, la XV Brigada Internacional -formada per russos, nord-americans i britànics, entre d'altres- va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes franquistes. Els enfrontaments van ser des del 6 fins al 27 de febrer del 1937.

Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria a la Batalla de Guadalajara que tingué lloc el 9 de març del 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes.

També van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Aragó o la de l'Ebre.

La retirada ordenada pel Comitè de No-intervenció[modifica | modifica el codi]

El 1938, el Comitè de No-intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les forces democràtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.[1][2]

La retirada va ser denunciada pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemnà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. Malgrat la retirada de les forces internacionals voluntàries, l'ajuda militar dels governs italià i alemany a Franco continuaren fins al final de la guerra.

Condemnes internacionals al règim franquista[modifica | modifica el codi]

A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[3] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys més tard.[4]

El 12 de desembre del 1946 la 59a sessió plenària de les Nacions Unides recomanà que el govern feixista de Franco a Espanya, calcat dels d'Hitler i Mussolini fos exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constituís un nou govern acceptable.[5]

Organització[modifica | modifica el codi]

Nombre i procedència[modifica | modifica el codi]

Voluntaris polonesos de la Brigada Jarosław Dabrowski
Presoners americans alliberats a Hendaia el 1938

Segons estudis fets per l'Associació americana d'amics de l'Abraham Lincoln Brigade, va haver-hi uns 59.380 voluntaris mobilitzats entorn de l'ajuda internacional al govern de la República, procedents de 54 països d'arreu del món i dels quals uns 35.252 foren combatents, tot i que mai foren més de 20.000 a l'hora.

El nombre de baixes fou molt alt, calculat en unes 9.934 persones, com a conseqüència de la seva consideració d'unitats de xoc i la seva participació en les més cruentes batalles de la guerra on se les va enfrontar a les millors tropes de l'exèrcit, fortament militaritzat, de Franco. Sovint s'hagueren d'enfrontar en pèssimes condicions relatives a l'estratègia (batallons sencers foren anihilats abans d'entrar en combat) i a la baixa qualitat de l'armament del que disposaren.

A diferència dels exèrcits regulars marroquins, italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sinó treballadors i idealistes d'esquerra reclutats sobretot pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.

Numeració de les Brigades[modifica | modifica el codi]

La numeració de les brigades internacionals començà amb l'11 (XI) perquè, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'Estat espanyol. Les successives unitats que es constituïren foren:

Senyera de la Brigada Britànica de les Brigades Internacionals.

La sanitat a les Brigades Internacionals[modifica | modifica el codi]

Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals de guerra, sovint equipats per donacions i recaptes organitzades per partits i sindicats d'esquerra a diversos països, on atengueren els seus ferits, així com d'altres soldats i població civil.

Foren nombrosos també els sanitaris voluntaris que els acompanyaren, com el metge comunista búlgar Zwetan Kristanow (Oscar Telge), responsable mèdic dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich Kisch i la metgessa vienesa Françoise Riesel, cirurgians tots dos a l'Hospital de Benicàssim, el metge anglès Reginald Saxton, que treballà en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, a la vall del Jarama o al front de l'Ebre, així com les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Conca i a Múrcia.

Brigadistes destacats[modifica | modifica el codi]

Joris Ivens i Ernest Hemingway amb Ludwig Renn, comandant de l'XI Brigada Internacional, durant la preparació del rodatge del documental The Spanish Earth

Acompanyant els brigadistes internacionals hi havia diversos voluntaris que més tard esdevindrien personalitats polítiques, com ara un jove Willy Brandt, futur president socialdemòcrata de la República Federal Alemanya o Josip Broz Tito, futur president de Iugoslàvia.

També s'hi allistaren diversos homes de lletres, com Ralph Fox, Charles Donnelly, John Cornford, Christopher Caudwell, Ludwig Renn o George Orwell. D'altres hi simpatitzaren i es convertiren en eficaços propagandistes, com Truman Capote o Ernest Hemingway. Alguns d'ells deixarien obres destacables inspirades per la seva estada al conflicte, com ara la novel·la Per qui toquen les campanes de Hemingway o el celebrat Homenatge a Catalunya en el cas d'Orwell. També nombrosos reporters de guerra estrangers seguiren les forces internacionals per explicar al món el seu sacrifici, com Gerda Taro i Robert Capa.

Entre els comandaments dels brigadistes, alguns destacaren especialment, bé per la seva actuació organitzativa remarcable (André Marty, Luigi Longo, Henri Tanguy, Dezvo Reval Turai i d'altres), bé per la seva mort heroica en combat (Hans Beimler, Robert Hale Merriman, George Nathan, Oliver Law).

Homenatges[modifica | modifica el codi]

Himne de Marxa de les Brigades[modifica | modifica el codi]

Adaptació catalana sobre el text d'Erich Weinert i música composta per Carlos Palacio:

Hem nascut en una terra llunyana,
la portem al nostre cor.
Però no hem perdut la pàtria,
la nostra pàtria és avui davant Madrid!
Però no hem perdut la pàtria,
la nostra pàtria és avui davant Madrid!
Els germans d'Espanya són a les barricades,
els germans d'Espanya són pagesos i obrers.
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!

Monuments dedicats als brigadistes[modifica | modifica el codi]

Diverses ciutats del món han erigit monuments en record als soldats de les Brigades Internacionals:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brigades Internacionals

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia especialitzada[modifica | modifica el codi]

  • Andreu Castells Peig. Las Brigadas Internacionales en la Guerra de España. Ariel. Barcelona 1974.
  • Canciones de las Brigadas Internacionales. Edita: Ernest Bosch, Barcelona 1938.
  • Delperrie de Bayac, Jacques. Las Brigadas Internacionales. Júcar. Madrid 1980.
  • Longo, Luigi. Las Brigadas Internacionales en España. Era. México 1969.
  • Martínez Bande, J. A. Brigadas Internacionales, Luis Caralt, Barcelona 1972
  • Vidal, César. Las Brigadas Internacionales. Espasa Calpe, Madrid 1999.
  • WEHENKEL, Henri. D'Spueniekämfer. Volontaires de la guerre d'Espagne partis du Luxembourg. Edita: Centre de Documentation sur les Migrations Humaines, 1997.