133a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar133a Brigada Mixta
TipusBrigada Mixta Modifica el valor a Wikidata
Data de llevamaig de 1937
Dissoluciófebrer de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsRamón Rodríguez Bosmediano
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 133a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola. Durant la major de la contesa va estar desplegada en els fronts d'Aragó, Segre i Catalunya.

Historial[modifica]

La unitat va ser creada el maig de 1937, a Barcelona, a partir d'antigues milícies anarquistes. El comandament de la 133a BM va recaure en el major de milícies Francisco Pardo Sánchez, amb Bernabé Argüelles de Paz com a comissari i amb el capità de milícies Rafael Martín Piñeiro com a cap d'Estat Major.[1] La brigada, que seria assignada a la 31a Divisió del X Cos d'Exèrcit,[2][3] va ser enviada el 9 de juny cap al front d'Osca, on prendria part en les operacions de setge sobre la ciutat.[1][4]

A la fi d'agost va prendre part en l'ofensiva de Saragossa, cobrint el flanc esquerre de l'atac republicà —servint com a enllaç amb el 5è regiment de cavalleria i la 32a Brigada Mixta manada per Nilamón Toral—. Al final dels combats va ser destinada a la zona del Noguera Pallaresa. El 18 d'abril de 1938, després del mal acompliment de la 31a Divisió al començament de l'ofensiva franquista a Aragó, la 133a Brigada Mixta va ser dissolta.[5]

Poc després es va crear una brigada mixta que va rebre la numeració 133a, quedant sota el comandament del major de milícies anarquista José Logroño Larios. Assignada a la 24a Divisió[6] del X Cos d'Exèrcit, la 133a BM va ser destinada al sector de Noguera Pallaresa, prop de Llavorsí, on prendria part en intensos combats contra les forces franquistes situades en Valadredo i Sellerés. Entre el 6 i el 17 de novembre dos dels seus batallons van participar en l'atac sobre el cap de pont de Seròs.[5]

Al desembre la 133a BM va passar a cobrir el front de l'Ebre, concretament el sector que anava des de Garcia fins al mar Mediterrani.[n. 1] El 30 de desembre, després del començament de l'ofensiva franquista a Catalunya i davant el risc de quedar voltada, la brigada es va retirar cap a posicions de rereguarda. Llavors va passar a quedar agregada a la 43a Divisió, amb l'objectiu de tapar la bretxa franquista que s'havia obert en el sector de Flix. No obstant això, des del 2 de gener la brigada es va unir a la retirada general, quedant pràcticament desfeta a la seva arribada a Barcelona. Només uns pocs integrants de la 133a BM aconseguirien aconseguir la frontera francesa.[5]

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Cap de l'Estat Major

Notes[modifica]

  1. En aquestes dates la brigada estava agregada a la 24a Divisió, que al seu torn estava agregada al XXIV Cos d'Exèrcit.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Engel, 1999, p. 116.
  2. Engel, 1999, p. 116, 210.
  3. Zaragoza, 1983, p. 59.
  4. Martínez Bande, 1973, p. 87.
  5. 5,0 5,1 5,2 Engel, 1999, p. 117.
  6. Engel, 1999, p. 117, 213.
  7. Martínez Bande, 1979, p. 31.
  8. Alpert, 1989, p. 357.
  9. Álvarez, 1989, p. 181.

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Gran ofensiva sobre Zaragoza. Madrid: Editorial San Martín, 1973. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: San Martín, 1979. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.