Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover

123è President de la Generalitat de Catalunya
1r mandat: 1 de gener de 1934 - 7 d'octubre de 1934
2n mandat: 4 de març de 1936 - 15 d'octubre de 1940
Nascut	21 de juny de 1882 el Tarròs (Urgell)
Mort	15 d'octubre de 1940 (als 58 anys) Barcelona
Partit (en càrrec)	ERC

Signatura de Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia federalista espanyola. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (2n semestre del 1933) i president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). Té el dubtós honor de ser el primer president de govern escollit democràticament en ésser executat.

Biografia

Nascut el 21 de juny de 1882, a El Tarròs, en una família pagesa amb arrels nobiliàries, va ser el segon germà de deu. Als nou anys va ingressar al Liceu Poliglot de Barcelona, on va estudiar el batxillerat. Més endavant hi estudià dret a la Universitat de Barcelona, on coneixeria a Francesc Layret. Ja atret per la política, l'any 1900 fundà a la universitat l'Associació Escolar Republicana i va ser militant de la Unió Republicana. Companys estava influït per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la Restauració borbònica i optà per la participació en la vida política del país. Després dels Fets del ¡Cu-Cut!, participà en la creació de Solidaritat Catalana i, quan aquesta es disgregà, Companys s'adherí a la Unió Federal Nacionalista Republicana, arribant a ser president de la secció política en 1910.

Paral·lelament a la seva activitat professional d'advocat laboralista de sindicalistes, col·laborà amb diaris republicans com L'Aurora i anys més tard a La Barricada. Entra a formar part del Partido Reformista de Melquiades Álvarez i escriu en l'òrgan del partit, La Publicidad, amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Trepat i Eusebi Corominas.

Primers càrrecs polítics

Perd les eleccions municipals del 1913, es produeix la crisi del reformisme i Companys deixa La Publicidad.

Després d'una breu militància al Bloc Republicà Autonomista col·laborant com a redactor dels quatre números de La Barricada, òrgan de difusió del partit, constituí conjuntament amb Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Josep Mestres el Partit Republicà Català, l'abril del 1917.

Col·laborà en la publicació La Lucha, òrgan del nou partit en representació del qual fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

Treballa per una intervenció positiva del Govern als conflictes d'obrers, la qual cosa el situà en el punt de mira de Severiano Martínez Anido, essent detingut el novembre del 1920 juntament amb d'altres sindicalistes com Salvador Seguí i Martí Barrera fins a un total de trenta-sis persones; deportat Companys al castell de la Mola (Maó) i quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa com a advocat, aquest fou assassinat per un pistoler a sou dels Sindicats Lliures. Companys és posat en llibertat a l'haver estat elegit diputat al Congrés de Madrid per Sabadell en representació del Partit Republicà Català, ocupant l'escó de l'assassinat Francesc Layret.

Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya i el 15 d'octubre de 1922 passà a dirigir el setmanari La Terra. Revista Popular Agrària que era l'òrgan de la Unió.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, es concentrà en l'activitat d'advocat assessor de la Unió de Rabassaires, i, des del 1928, formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política. Entre 1928 i 1929, s'implicà en la conspiració per enderrocar la dictadura de l'expresident del Govern espanyol, Sánchez Guerra, que fou un rotund fracàs i que li representà un nou empresonament. En octubre del 1930 fou de nou empresonat per denunciar el maltractament a Macià, exiliat per la dictadura.

Pel març del 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, a partir de la qual es formà Esquerra Republicana de Catalunya.

Activitat durant la República

Companys.

Elegit el 12 d'abril de 1931 regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya. Entrà a l'Ajuntament el 14 d'abril acompanyat d' Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d'altres, deposà l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo, prengué possessió i des del balcó proclamà la república a Catalunya. Nomenat, provisionalment, governador civil de Barcelona.

Pel juny del 1931 va ésser elegit diputat a Corts per la província de Barcelona; intervingué activament en les discussions, pel setembre del 1931, del projecte de constitució de la Segona República Espanyola; votà a favor del vot femení, per l'octubre del 1931; va esdevenir, el gener del 1932, vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i president provisional, en substitució de Jaume Carner. El novembre del 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, i fou el primer president del Parlament.

Un cop hagué dimitit el càrrec de president del Parlament de Catalunya, fou, des del juny al novembre del 1933, Ministre de Marina amb el govern Azaña.

En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va ésser elegit diputat per la ciutat de Barcelona.

Amb la mort sobtada de Francesc Macià i Llussà, el 25 de desembre, tan sols un mes després, és proposat per succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. En votació extraordinària del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista. Companys formà el seu primer govern el 3 de gener de 1934.

Els fets d'octubre

Durant l'any 1934 impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l'enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat

«	Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!	»
— Lluís Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934

Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 suspès. El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, junt a tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se'l traslladà al penal d'el Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tota Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per l'UGT i la CNT a Astúries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.

Guerra Civil

El Lehendakari del Govern Basc, Jose Antonio Agirre Lekube, i el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, a Barcelona. Autor: Jesus Elosegi Irazusta. (16 d'octubre del 1938).

Companys havia previst i organitzat la resistència contra la sublevació militar del 18 de juliol mitjançant mesures com el nomenament del capità Frederic Escofet com a comissari General d'Ordre Públic de Catalunya. Durant tota la guerra va presidir la Generalitat, però no el Consell Executiu o Govern, que presidí Josep Tarradellas i Joan entre el setembre de 1936 i el maig de 1937, com a [conseller primer]]. Va tractar de mantenir la unitat entre els partits i sindicats que el recolzaven, tot i que n'exclogué el catalanisme radical representat per Estat Català. Tanmateix, aquesta unitat va ser molt difícil per les tensions entre comunistes i socialistes agrupats en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i anarquistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) recolzats aquests últims pels trotskistes del POUM, mentre que les posicions d'obediència estrictament catalana s'anaven diluint.

El costat humà de Lluís Companys el mostra el fet que, desbordat per la gran quantitat d'assassinats que es van produir a la rereguarda els dies posteriors al fallit cop d'estat (i que en certa manera ell havia facilitat, quan ordenà personalment que fos lliurat als escamots de la CNT-FAI l'arsenal d'armes de la caserna de Sant Andreu), decidís deixar partir del port de Barcelona en vaixells estrangers a unes cinc mil persones sospitoses de poca simpatia amb el règim republicà, la seguretat dels quals no podia garantir. Una de les persones que es varen beneficiar va ser Ramón de Colubí qui, anys després, seria el seu advocat defensor al consell de guerra.

A partir d'octubre de 1937 es van succeir els seus enfrontaments amb el Govern republicà del doctor Juan Negrín, instal·lat a Barcelona, i l'abril de 1938, després de l'ocupació de Lleida, va escriure una amarga carta al president del Govern espanyol, queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginació que sofria el Govern català.

Exili i mort

Sentència d'execució

Certificat d'execució

Certificat de defunció

El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estan a punt d'entrar a Barcelona, travessa la frontera entre les repúbliques espanyola i la Francesa juntament amb el lehendakari José Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpinyà, traslladant-se després a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar finalment a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya), quedant-se allí malgrat el perill que corria, en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís “Lluiset” Companys i Micó (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni amb Mercè Micó, de la qual es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i última esposa.

El 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ésser detingut per la Gestapo, ans ho va ésser per la policia militar alemanya, ço és, la Wehrmacht.

Sigui com sigui, Companys és portat primer a Madrid on se li obren diligències per "ésser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, és traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal.

Va ésser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!".

La repressió franquista a Catalunya, el dia de la mort del president, duia 2.760 persones executades, des de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939 fins el dia de l'assassinat del president el 15 d'octubre de 1940, aquest foren executats en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions.

Homenatges

Extracte del sumari manuscrit, on consta la sentència de mort

Monument en homenatge a Lluís Companys al Coll de Manrella.

L'octubre de 1944, quatre anys després de la seva mort, s'inaugura a Montevideo (Uruguai), la Plaça Lluís Companys, on a més s'erigeix un monument en la seva memòria. L'agrupació catalana de Convergència a l'Uruguai celebra tots els anys un acte commemoratiu en homenatge a l'expresident de la Generalitat, executat durant el franquisme.

Molts pobles, viles i ciutats avui dia, tenen carrers i avingudes en el seu nom, a Barcelona l'Avinguda Lluís Companys o l'Estadi Olímpic de Montjuïc porten el nom de Lluís Companys en honor seu. També a Girona, Lleida o Tarragona entre molts altres hi tenen places i avingudes.

Cada 15 d'octubre a trenc d'alba, moltes seccions locals d'ERC, llencen coets, en memòria del President, i són habituals els homenatges florals, a molts pobles de Catalunya.

Bibliografia

• Benet, Josep. La mort del president Companys. Edicions 62, 1998. ISBN 9788429744095 [Consulta: 7 gener 2011]. 
• Solé i Sabaté, Josep M. Consell de guerra i condemna a mort de Lluís Companys. Generalitat de Catalunya, 1999. ISBN 9788439349273 [Consulta: 7 gener 2011]. 
• Solé i Sabaté, Josep M.; Villarroya, Joan. Els anys de la Segona República (1931-1936). Edicions 62, 2006. ISBN 9788429757637 [Consulta: 7 gener 2011]. 
• Ddaa. «Dossier Especial Lluís Companys». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p. 28-26. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

• Biografia força completa a l'ADAC de Girona
• Pàgina d'homenatge a Lluís Companys a Racó Català
• Biografia breu a Unitat Nacional Catalana
• Biografia breu
• Llibre d'homenatge a Companys
• Darreres imatges de Companys
• Vídeo Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys a edu3.cat
• Web "Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester"
• Correspondència inèdita de Lluís Companys i altres personalitats catalanes (Fons Jaume Creus i Ventura)

Càrrecs públics
Precedit per: -	President del Parlament de Catalunya 1932–1933	Succeït per: Joan Casanovas i Maristany
Precedit per: José Giral Pereira	Ministre de Marina juny 1933 – setembre 1933	Succeït per: Vicente Iranzo Enguita
Precedit per: Francesc Macià i Llussà	President de la Generalitat de Catalunya 1934–1940	Succeït per: Josep Irla i Bosch
Càrrecs en partits polítics
Precedit per: Francesc Macià i Llussà	President d'ERC 1933 - 1934	Succeït per: Carles Pi i Sunyer
Precedit per: Carles Pi i Sunyer	President d'ERC 1936 - 1940	Succeït per: Heribert Barrera i Costa